dissabte, 31 de març del 2007

(I) SOBRE LA "CARTA OBERTA A NA MAGDALENA GRAELLS ....". DEBAT SOCIO-LINGUISTIC AMB ELS MEUS AMABLES COMENTARISTES (el socio-polític un altre día)

Pompeu Fabra, seny ordenador del nostre verb ara questionat per Don Oscar.

No tothom pot presumir d'un “blog” que inicií llur caminada per la xarxa amb l’aval del “món universitari” tan dignament representat per Na Carla (de qui em poso als seus peus) i per il·lustres filòlegs com Don Oscar. Si hi afegim les profundes reflexions del conjunt d’interpel·lants (inclòs el que demana “caña al mono”) sobre la modernitat i les obsessions històriques de un sector concret de la ciutadania, permet pensar que aquest modest calaix pot aspirar a ser un referent per a la cultura i la societat olesana. Com a editor em sento honorat: gràcies a tots i a Na Carla (com que em penso que es la única comentarista femenina no puc escriure “a totes” car seria una incongruència de nombre i si obviés la referència una incorrecció de gènere, imperdonable en un món tan correcte com el que ens movem en aquesta pàgina).

Entrem doncs en matèria i en resposta a Don Oscar (i de refiló a Na Carla i al conjunt de la respectable comunitat científica que ambdós representen)començant pel debat sobre la parla i l’amor que ens infon als vernacles, que els dos, d’alguna manera, han plantejat.

No es pensin els meus interlocutors, com ho donen a entendre, que he tingut un "lapsus linguae", doncs no em refereixo al imperatiu verbal com a temps de verb, sinó com a idea subjectiva. M’explicaré: a mi ( i només a mi) i fruit de la meva experiència personal (i només meva) amb Na Magdalena, l’oració “Vull parlar amb tu!” en el seu context (i només en el seu) em sona més a ordre que a desig (tinguin en compte que l’ordre és més propi de la dreta que el desig que ens pot portar al pecat de la concupiscència) i em venia que ni pintada per dir el que feia temps que tenia ganes de dir; al cap i a la fi el seny i la rauxa conformen la identitat nacional catalana, juntament amb la llengua i el pa amb tomàquet.

No amagaré les meves jovenívoles vel·leïtats leninistes i/o maoistes (fins i tot més d’un i més de dos respectables ex-ministres del PP les han tingut i no ha passat res) però discrepo amb Don Oscar que la suposada tendència conservadora de una persona comporti un plus d’estimació i consideració cap a la llengua que un hom utilitza respecte d’una altra de tendències esquerranes. Em penso que confirmar aquesta tesi, que no dubto a dir que es interessant i agosarada, precisaría estudis solvents, que per ara no hi són, semblants als que va fer el prestigiós psiquiatre Sr. Vallejo-Najera a les presons franquistes a on va demostrar que el Marxisme era una malaltia mental que afectava a una bona part de la població, o potser seria millor, i així no ens complicariem gaire la vida, una manifestació papal “ex cathedra” semblant a la del Papa Pius XI que a la Encíclica “Divini Redemptoris” (1937) va aclarir que el comunisme era “intrínsecament dolent”. Des d’aquestes premisses el debat es podria enriquir molt Don Oscar, no creu?.

Dit això, haig de reconèixer que Don Oscar és un lingüista imaginatiu, innovador de la normativa fabriana que els temps va deixant obsoleta, capaç d’”épater le bourgeoìs” i deixar petit al mateix Noam Chomsky. El seu comentari ho demostra: la tendència a substituir els imperatius (en aquest cas si) pels subjuntius presents, la modificació de paraules , el canvi d’accents oberts per tancats i viceversa, la utilització de majúscules per minúscules, és una interessantisima aportació a la gramàtica i un revulsiu per a la anquilosada Secció Filològica del Institut d’Estudis Catalans (IEC). Compareu el mateix text segons la vella norma d’En Pompeu Fabra o d'acord amb la “trencadora” de Don Oscar (en vermell les discrepàncies linguistico-filologiques), sens dubte això es consideració per la llengua, felicitats.

Versió del text amb la norma del IEC ( classicisme anquilosat):
“Mare meva la desentesa dels olesans. Sabeu que vol dir un imperatiu? Apreneu una mica de llengua per saber que en aquest cas “Vull parlar amb tu!” expressa desig i no ordre. però imagino que l’esquerra que s’inspira en principis maoistes o leninistes no té cap tipus de consideració per la llengua.
En fi, toqueu de peus a terra d’una vegada i comenceu a teixir programa “de debò” en comptes de tantes collonades.”

Versió de Don Oscar (innovació i modernitat ):
“Mare meva la desentesa dels olesans. Sabeu que vol dir un imperatiu? Aprengeu una mica de llengua per saber que en aquest cas Vull parlar am tu expresa dessig i no ordre. però imagino que a l’esquerra que s’inspira en principis Maoistes o Lenninistes no té cap tipus de consideració per la llengua.
En fi, toqueu de peus a terra d’una vegada i començeu a teixir programa “de debó” en comptes de tantes collonades.”

PS. Utilitzo el Don en lloc del En per que m’agrada més i em dóna la gana.

diumenge, 18 de març del 2007

AQUEST HOME POT SER ALCALDE D'OLESA (SI VOLS)


No en feu cas de la pinta de predicador de pel·lícula del “oeste” perquè per a la “gente de bien” aquest home te tots els defectes d’un lliurepensador: és crític i radical i no content, encara té la barra de fer-ne gala; ho ha fet (ho fa) a l’ajuntament actuant amb criteri i anant a la arrel de les coses (que això vol dir ser crític i radical), però a més a més és excèntric i sinistre, per que no li agrada ser el centre ni estar al centre i dintre d’aquesta excentricitat no vol estar a la destra de Deu Pare sinó amb l’esquerra de la Societat. Au exòtica no rapinyaire no li fa vergonya dir que es polític i que fa política, per que ell l’entén com l’ètica dels afers públics (és més, pensa que tot ciutadà/na ho és i en fa, fins i tot quan es pren un "carajillo", posem per cas).
A bastant de gent ens agradaria que aquest mestre fos alcalde. D’altres fa quatre anys deien que l'haguesin recolzat si hagués estat al lloc del Jaume Francesch (il·lusos d'ells, no s'han adonat que la única diferencia que hi ha és que un té cabell i l'altre no) però ara diuen que volen projectes exclusivament locals i d’alt nivell (caram, caram...potser si que s'han adonat). Per cert, també ho diu el POI això...a qui li convé l'autarquia?. S'els hi veu el "plomeru".
Ah! per si sou de fora Olesa es diu Jordi Cornellas i és de L'Entesa dels Olesans (un projecte local de molt alt nivell i mirada llunyana que sap que la politica municipal olesana no s'acaba a Olesa i que cal estar a on es talla el bacallá). Son els meus, es clar.

CAL CANVIAR PER A QUE TOT CONTINUI IGUAL?


El 18-10-2006 (ja fa un temps) apareixien a REGIO 7 unes declaracions del alcalde d’Olesa Sr. Joan Rota, explicant el perquè no es tornava a presentar com a candidat del PSC. Desprès l’assemblea dels socialistes olesans proclamava al Sr. Jaume Monné com a candidat. Per aquelles dates vaig fer un escrit que no es va arribar a publicar i com que les reflexions que hi feia les crec actuals us el poso aquí per que el critiqueu.


“Per certes circumstancies, potser era un impediment per al partit que jo tornés a ser el candidat. Em refereixo a possibles aliances. Soc conscient que políticament m’he cremat molt”.... “Jo crec que CIU i ERC no van entendre el que era un tripartit......ja vaig dir a la federació que veia difícil que jo tornes a pactar amb les mateixes persones”.


Es veu que la practica diària de la política a fet a l’encara Alcalde d’Olesa de Montserrat Ilm. Sr. Joan Rota i Ros un mestre de la paradoxa, perquè així de críptic, alhora que diàfan, es manifestava a Regió 7 el 18-10-2006 explicant. les causes de la seva “voluntària” i “reflexiva” renuncia a encapçalar les llistes del PSC (PSC-PSOE) a les properes eleccions municipals. Sense dir res o deia tot: els qui remenen les cireres del partit semblen disposats a continuar, si fos el cas, la política portada fins ara i s’han de reconstruir els ponts trencats i el Sr. Rota en un darrer i sublim acte, com a boc expiatori , s’ofereix en sacrifici no sense doldre's abans de la “molta desinformació” del ciutadà que “es deixa portar en certs moments i passa el que passa” (seguia dient el Sr. Rota en un rampell de despotisme il•lustrat).
I, qui es el pontoner?. L’Agrupació Local del PSC (PSC-PSOE) el dia 20 d’octubre va recolzar a l’únic candidat a encapçalar la llista electoral municipal: el seu Primer Secretari Sr., Jaume Monné, que compta amb el total suport de la direcció socialista comarcal i suposo que nacional (de Catalunya). En Monné, persona nascuda a la política el 1987 des de la UPO de la ma d’en Enric Termens , va ser efímer i autocensurat alcalde d’Olesa i es considerat el “factòtum” de les polítiques municipals dels socialistes olesans de Montserrat que no de Bonesvalls.No seré jo qui qüestioni la legitimitat de la elecció que van fer els militants i simpatitzants socialistes, però el cap em bull i s’hem plantegen uns dubtes: No hi ha dins el socialisme olesá ningú, persona o corrent interna, que qüestioni l’actual política municipal i d’aliances i es presenti com a alternativa? Tothom esta d’acord amb l’actual model de creixement urbanistic? Amb la especulació al casc antic amb el consentiment i/o deixadesa del govern municipal abans tripartit i ara simplement partit, per trencat vull dir? Ningú reflexiona sobre l’evident malestar social mes enllà dels “ciutadans que es deixen portar i passa el que passa” .....etz, etz..
Es una incògnita i no ho sabem perquè ningú ho ha explicat, però seria de lògica desprès de les manifestacions de l’alcalde Rota que, abans de ser proclamat líder carismàtic, l’assemblea socialista li mostres a Monné preocupació i l’inquirís sobre el programa i política d’aliances, que pensa dur a terme. Tant si la resposta es positiva com negativa es inquietant per a la societat olesana. Si es positiva per que la manca de informació i transparència en un tema tan transcendental em fa pensar que el socialisme olesá actua com una lògia maçònica i si es negativa perquè actua com una església a on la voluntat divina s’assumeix amb un acte de fe. Sigui com sigui, que Deu ens agafi confessats.

dimarts, 13 de març del 2007

LA RENDA BASICA. UNA PROPOSTA POSSIBLE

Us faig a mans l'entrada de l'entrevista que li van fer al professor Daniel Raventós de la Facultat de Ciencies Económiques de la Universitat de Barcelona (també es dels meus encara que no em conegui) i que il·lustra molt be aquesta interessant (bé, jo crec que necessària) proposta d’establir una renda bàsica de ciutadania, universal i incondicional. Ja en parlarem mes, de moment la podeu trobar sencera a http://www.sinpermiso.info.
Mas allá del Estado de Bienestar. Entrevista
Daniel Raventós · · · · ·

28/01/07


El número 4 de la revista Panorama Social, editada por la Fundación de las Cajas de Ahorros (FUNCAS), entrevistó a Daniel Raventós acerca de la relación entre el Estado de bienestar (a cuyo tema está dedicado este ejemplar) y la Renta Básica. Condujo la entrevista la coordinadora de Panorama Social y profesora titular de la UNED, Elisa Chuliá.
Los sistemas de protección social europeos se fueron construyendo a lo largo del siglo XX sobre una idea central: la necesidad de proteger a los individuos (bien a los trabajadores y a sus familias, bien al conjunto de la ciudadanía) de las contingencias derivadas de la pérdida de la salud, el trabajo remunerado o la capacidad para ejercerlo. Esta filosofía ha marcado en gran medida el desarrollo de los estados de bienestar, uno de cuyos pilares centrales constituyen los sistemas de pensiones y prestaciones económicas (de jubilación, viudedad, incapacidad, desempleo o maternidad). Pese al recurrente debate sobre las dificultades de financiación de los estados de bienestar, lo cierto es que este modelo institucional, tal como hoy se conoce, ha resultado muy estable.
No obstante esta estabilidad, en los últimos años se ha avivado el debate en torno a propuestas alternativas. Entre ellas destaca la de la renta básica, concepto que hace referencia a un “ingreso pagado por el estado, como derecho de ciudadanía, a cada miembro de pleno derecho o residente de la sociedad incluso si no quiere trabajar de forma remunerada, sin tomar en consideración si es rico o pobre o, dicho de otra forma, independientemente de cuáles puedan ser las otras posibles fuentes de renta, y sin importar con quien conviva”. Ésta es la definición que aparece en la página web de la Red Renta Básica (
www.redrentabasica.org), una asociación que inició su actividad a principios de 2001 y que define sus fines como “la promoción y difusión de estudios y la investigación científica sobre la renta básica, para un mejor conocimiento de la propuesta y de su viabilidad". Desde 2002 la Red Renta Básica está integrada en la organización internacional Basic Income Earth Network (BIEN), que entre sus principales actividades organiza un congreso mundial cada dos años para reunir a gente interesada en la renta básica.
.................... Tho recordo, si la vols llegir sencera ves a http://www.sinpermiso.info.


CARTA OBERTA A NA MAGDALENA GRAELLS I CASALS



Na Magdalena, no m’en se avenir. De debò voleu parlar amb mi? La dona somrient de la fotografia de l’anunci sou vos, no hi ha dubte, i m’imagino que la intima i afectiva rúbrica, “Magda”, també. Mireu que us ho he demanat de vegades; de paraula, per escrit, individualment o col·lectivament i res noi, no hi ha hagut manera, inútilment sempre. Però com diuen en castellà “nunca es tarde si la dicha es buena” i em pregunto, que em voleu dir ara?, que potser voleu iniciar la conversa que teniu pendent amb uns quants pares sobre l’Escola Municipal de Música i el seu model pedagògic? voleu parlar ara quan alguns ens em vist obligats a marxar de l’escola per que volíem una Escola de Música i no una “guarderia de tarda”? ara en que molts pares que es van quedar de bona fe se n’han adonat de l’engany?.

Ja ho veieu Na Magdalena, sincerament no us crec i, mireu, la mateixa frase del vostre anunci ja m’ho diu tot: VULL PARLAR AMB TU!. Així es com us agraden les coses Na Magdalena, amb decisió, usant l’imperatiu verbal, vull parlar i tu escolta!, aquest es el tarannà. Amb lo senzill que fora dir Parlem?, Vols parlar amb mi?, Et vull escoltar! (ui..) ...però això son collonades de demòcrates.

En fi, estic segur que en un poble com Olesa de Montserrat , a on el “salisme” sociològic o “compadreo”, per ser mes gràfic, encara es ben viu en molta gent, no serà compresa aquesta carta, però que hi farem, vinc d’una tradició cultural i política que ni amb el “Caudillo” callava i estem acostumats a dir les coses tal com ragen sense eufemismes i amb mes raó si ens toquen el voraviu i ja m’imagino que a vos això us ve de nou, però es una de les servituds de la política en la que voluntàriament us heu ficat.

De tota manera Na Magdalena us prenc la paraula i, si a vos us ve de gust, parlem. Com que no m’agrada fer-ho per e-mail podem quedar a qualsevol lloc; fa als “Salistes”? no es per fer propaganda del local però segur que us hi trobareu com a casa allà on es reunien els partidaris de Don Alfonso Sala (“olesanos de bien” que diria D. Mariano (el Rajoy). Pago jo.