(Font: Ajuntament d'Olesa de Montserrat)La ciutadania ha parlat i, m’agradi o no, es el que hi ha: impecable, indubtable i inapel·lable. El que jo em pensava ha passat excepte la campanada del Bloc Olesà i la recuperació del POI. Humilment ho reconec: estava convençut que el paper que ara jugarà el Bloc el teníem que jugar l’Entesa dels Olesans (fins hi tot mes modestament) i no em digueu que era descabellat pensar-ho. S’han repartit calbots entre tots els que havien format part del efímer tripartit olesà (sobretot a ERC li deixen el clatell ben vermell), es deixa als llimbs dels justos a l’Entesa que no arrossega els vots de Olesa Cívica (sempre aquests tres o quatre vots que falten) i ens quedem, si fa no fa, amb els mateixos que ja teníem. Deixant de banda el Bloc Olesà, els únics que creixen alhora percentual i absolutament son el PP i el POI (del 5’38% al 6’65% i del 3’93% al 5’27% i que amb un conjunt de 1018 vots, la majoria d’ells em penso que perfectament intercanviables, superen els de l’Entesa i els d’ERC), el vot en blanc ( del 1’16% al 3’30%) i, sobretot, l’abstenció ( ¡del 37’48% al 48’02%!) . Tot plegat preocupa.
El fenomen que em descol·loca: el Bloc Olesá. Estava segur que incrementaria vots , però no que serien els beneficiaris absoluts de la oposició. Hi tinc companys d’Esquerra Unida afins ideològicament i em discutit molt sobre el Bloc i el seu perfil. Amb una llista molt heterogènia, un discurs quasi be (i dic quasi) limitat al urbanisme, sobretot al casc antic, em penso que ha sigut capaç d’arrossegar un tipus de votant olesà de tota la vida, conservador de les tradicions (atenció! no dic que això sigui dolent, tot depèn) i que veu en perill un determinat paradigma d’Olesa.
I els meus? Es veritat que es difícil veure la biga al teu ull. Segurament no em estat suficientment al carrer durant aquests quatre anys, no em sabut fer visible l’excel·lent tasca a l’ajuntament del Jordi, l’Angels i el Jaume mentre hi va ser; en definitiva, ens ha faltat comunicació per explicar la nostra actuació opositora, que va ser responsable, col·laboradora i amb resultats (vivendes de protecció oficial i Parc Natural del Montserrat...) i les nostres propostes, transversals però fetes des de un nítid i no amagat pensament d’esquerres.
Potser m’equivoqui, però la clau esta en saber que han fet els nous olesans perquè els antics em sembla que ho hem tingut clar: encara em actuat com a poble, però els bàrbars ja no son a les fronteres, ja son a dins de les muralles i mes tard o mes d’hora, ho trasbalsaran tot. Per sort
