Ja esta. Ja ha començat la campanya electoral, oficialment, vull dir, per que ja fa dies que ens bombardegen de la manera mes barroera que mai m'hagués imaginat. Des dels medis de comunicació tot es limita a dos únics candidats que nomes fan que mercadejar amb promeses de tota mena sense parar-se a pensar com i si podran cumplir-les. ZP i Rajoy es barallen per veure qui rebaixa més impostos sense explicar com fer més residències per a la gent gran, qui fa més regals electorals sense cap contingut social, qui s'embolica amb una " rojigualda" més gran..... Des del temps d'Alejandro Lerroux no s'havia vist tanta demagògia!.
I cada quatre anys el mateix engany: fer creure que es vota un candidat a president del govern. No senyor, es voten candidats a ser congressistes i senadors integrats en unes llistes amb programes electorals, que conformaran majories que permetran formar govern. Que vull dir amb això: doncs que no tot comença i acaba amb el “celles” i amb “l'ulleres”, sempre ens queda una esquerra que lluita per drets i no regala xecs, que en castellà i en català parla de justícia social i d'igualtat d'oportunitats, que recorda que un immigrant treballador és sempre primer una persona, etz, etz, etz,... una esquerra amb propostes justes, lògiques i valentes i que pugui influir a que es facin autentiques polítiques d'esquerra, per que, no ens enganyem, el centre no existeix.
La gent d'esquerres no podem caure a la trampa del mal anomenat “vot util” el 9 de març simplement per salvar-nos del Mariano, sincerament no li acabo de veure la utilitat a deixar les mans lliures al PSOE amb una majoria absoluta guanyada nomes per la por a la “derechona apostòlica”. Així que si et sents a l'esquerra del “centre esquerra” (?) vota en el que creus: no hi ha vot mes útil.
Si vols pots fer clic sobre el quadre verd
