"Jehova, el déu barbut i malcarat, va donar als seus adoradors l'exemple suprem de la peresa ideal; després de sis dies de treball, va reposar per tota l'eternitat"
(Paul Lafargue; "El dret a la peresa"). "...era una pobra...en una paraula que vivia del seu treball.." (Fiodor Dostoievsky; "Crim i càstig"). "Mentre hi hagi burros n'hi haurà que aniran a cavall" (El meu avi Martí).
Per be i per mal Olesa de Montserrat i La Passió son indestriables i el Bloc Olesà no s'en escapa. En el darrer “fanzine” que han publicat (el de novembre) en un al·lucinant article titulat “Rigor, austeritat i estalvi” ens presenta un alcalde salvador, quasi Messies, que rememorant el Sermó de la Muntanya de l'evangelista Sant Mateu ens ve a dir paternal: "Benaurats els olesans perquè gracies al meu sacrifici podrem pagar la llum de l'ajuntament" (això es desprèn de l'article titulat “Els sous dels regidors”). I es que, a diferencia del maligne Sr. Jaume Monné que va tenir la barra de cobrar el sou d'alcalde des del primer dia que hi va treballar (i ara, on s'ha vist mai això!, i no entro en si era molt o poc que son figues d'una altra panera), l'alcalde Salvador Prat va treballar a jornada sencera, durant un mes i sense cobrar res¡¡¡, i quan va a Barcelona o a on sigui es paga el bitllet del tren i el dinar de la seva butxaca; no us penseu, menú de 7€ i vi Berichó (ai no, que ha tancat) i es que, m'oblidava, el maligne Sr. Jaume Monné tenia la ma foradada i tirava de beta.
He sentit vergonya aliena al llegir aquest assaig de culte a la personalitat. Tenia coneixement el Sr. Prat d'aquest article? No ha sentit tanta vergonya com sento jo?. Els amics que em queden a Esquerra Unida i Alternativa saben que per motius històrics no m'agrada defensar als socialistes, però, realment cal denigrar algú d'aquesta forma, amb acusacions tant genèriques, a deshora i barroeres?. L'exabrupte i l'acusació gratuïta serà la política d'un Bloc Olesà en minoria si no es capaç d'arribar a acords amb la oposició?.
Penso sincerament que l'alcalde d'Olesa de Montserrat no es un beneit i si de bo les coses han anat com es diu a l'article només pot ser per quatre raons: 1. es mes auster que un eremita, 2. va fort d'armilla i s'ho pot permetre, 3. fa passar gana als de casa o 4. ens ensarrona i ens vol plantar la bleda al clatell. Una força com el Bloc Olesà tan transparent, oberta i participativa, ja ens ho explicarà, però descarto d'entrada el pur i mer desinteres, perquè, tal com he dit, no el considero un beneit a l'alcalde. Vaja, es que ni em passa pel cap.
Peró sigui quina sigui la resposta, tot plegat fa pudor a demagògia populista. Els olesans (be, si mes no jo) volem un alcalde i uns regidors justa i suficientment pagats, que no perdin diners en l'exercici de les seves funcions i si s'ha d'utilitzar de tant en tant cotxe oficial s'utilitza que no passa res, perquè l'alcalde representa als ciutadans i ho ha de fer amb dignitat. Que s'ha rebaixat el sou un 40%, que ha renunciat a la “Visa Oro”, molt ben fet però no cal dir-ho cada dos per tres. Que cobri per favor, que mengi be i no ens faci patir.
El tripartit ja ha estat castigat, el Bloc ha aconseguit nou regidors i permeteu-me que, amb tota modèstia, els hi suggereixi que haurien de deixar la síndrome de la oposició; la oposició son uns altres ara, que els toca governar, abandonant la supèrbia, la prepotència i l'estar de tornada de tot que tant bons resultats els hi ha donat però que ara no serveix per a res i que han d'assumir la responsabilitat dels seus actes sense fugir d'estudi. Peró, sobretot, cal que siguin conscients de que el conjunt del consistori només representa el 46'02% del cens electoral olesà del que, tot plegat, ells son un minso 17'44% i que extramurs hi ha un 53'98% que s'ho mira de reüll i que això els obliga a buscar aliances, a deixar-hi plomes, però també suposa saber qui ets i que vols per a trobar els aliats mes adients. Això darrer es el gran repte del Bloc Olesà i malauradament la seva gran dificultat.
Malgrat el que acabo d'escriure vull fer una darrera consideració: Els agradi o no, m'agradi o no, el Bloc Olesà es, avui per avui, el referent d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa de Progrés Municipal a Olesa de Montserrat i malgrat que no el vaig votar puc coincidir en una gran part del seu programa electoral, però com a militant d'Iniciativa per Catalunya Verds i abans del PSUC, mai de mais podré estar d'acord en que la demagogia sigui la senyal d'identitat de l'esquerra amb real voluntat de transformar la societat que representa ICV- EUiA i espero que sabran estar a l'alçada.
P.S. Per començar s'hauria de tenir la honestedat de dir que la real voluntat d'enguany no era eliminar la taxa de clavegueram, que si realment s'ha eliminat ha estat perquè la Diputació ha dit que seria mes car el farciment de mantenir-la que el gall d'eliminar-la.
El contracte social s'ha trencat. El que enteníem per burgesia, en una mena de mobilitat funcional unilateral i sense el consentiment de la contrapart, s'ha atribuït funcions diferents de les inicialment contractades que eren crear llocs de treball i pagar el salari a qui ocupava aquest lloc. Tot plegat en benefici propi, si, però alguna cosa repartia.
Ara ni això, amb el temps, la cobdícia , l'avarícia i el poder l'han transformada en financer, especulador i altres oficis nous amb nom angles com “trader” “broker”.... No ens ha de venir de nou : Jacques Brel ja cantava al segle passat que
Les bourgeois c'est comme les cochons (Els burgesos son com els porcs)
Plus ça devient vieux plus ça devient bête (Quant mes vells mes animals)
Aquest poema us el proposo com a banda sonora del mes de desembre (no estem per nadales de fa temps ). El musicà el Quico Pi de la Serra cap a finals dels anys 60 del segle XX i Pere Quart hi retrata amb ironia i sarcasme la figura del burges hipòcrita, improductiu i dropo que viu de rendes. Poseu la fotografia de qui us vingui al cap, serà fàcil trobar-ne.
Si us ve de gust feu clic a sota per a escoltar-la.
Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa ha aconseguit tres escons al Congrés i un al Senat. Be, n'ha guanyat dos i manté el senador. Hi he contribuït amb el meu vot, em sento representat, sé que no es limitaran a seure, treballaran, faran propostes, em consultaran, em demanaran que participi. Guaiteu-los:
El diputat Joan Coscubiela
La diputada Laia Ortiz
El diputat Joan Josep Nuet
El senador Jordi Guillot
Però el regust és agredolç. Uns modestos bons resultats dels meus al conjunt del Regne d'Espanya no amaguen un triomf aclaparador de la dreta, l'enfonsament de la socialdemocràcia (“La cabra pels seus pecats porta els genolls pelats”, deia la meva avia) i l'abstenció, i no s'hi val a parlar del “fet diferencial” català perquè el Partit Popular sigui tercer i no hagi crescut com ho ha fet a la resta del estat. Ras i curt, a Catalunya ha guanyat la dreta nacionalista catalana i espanyola, i a la resta de l'estat la dreta nacionalista espanyola. Mala peça al teler per a les classes populars quant aquests històrics aliats de classe defensen interessos comuns.
Les dretes han sumat a Catalunya 1.730.065 vots, dels que 1.014.263 han anat a parar a Convergència i Unió que n'han guanyat 234.838 respecte l'any 2008 i la resta al Partit Popular. Deu n'hi do¡.
Si d'aquest 1.730.065 catalans destriem els que objectiva, subjectiva i naturalment els convé votar a la dreta (o es que a Catalunya hi ha 1.730.065 de grans fortunes?) de la resta, de debò que ningú va sentir al barrut d'en Duran i Lleida dir allò de "Si explico les meves idees perdré les eleccions"?, o al no menys barrut empresari de la sanitat, ara conseller català retallador del ram Sr. Boi Ruiz la anticonstitucional i antiestatutaria frase de que “no hi ha un dret a la salut”?. De debò que ningú va sentir la programàtica frase del registrador de la propietat (li escau la professió) que serà ungit president pels mercats “Hay que hacer lo que hay que hacer”? programa electoral que va ampliar el president balear del PP Sr. Bauzá amb aquella perla marxista-grouchista de “Sabemos lo que hay que hacer, y por eso haremos lo que hemos dicho que vamos a hacer y vamos a seguir haciendo lo que toca hacer”. De debò que cap ni un dels pobres lliures que va votar a la dreta es va adonar que se'ls hi pixaven a la boca, que clarament deien que els hi anaven a plantar una bleda al clatell, que els hi aixecarien la camisa?.
Doncs dos dies ha trigat el Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Artur Mas a perpetrar el frau democràtic amb la legitimitat que, segons ell, li donen les urnes amb mesures que, ni de bon tros, eren al programa de CiU: noves taxes sanitàries, noves pujades del preu dels transports públics, increment de les taxes universitàries, noves retallades als funcionaris,..... i ni parlar de incrementar impostos als poderosos. Pura lluita de classes en una carrera contra rellotge amb el Sr. Rajoy per a demostrar-li que ell la té mes llarga. Ah¡ això si, embolicat amb la senyera perquè, amb patriotica emoció, s'entelin els ulls dels pobres lliures que amb “il-lusió” els hi han “fet confiança”, com els hi agrada de dir, i així amb els ulls entelats no vegin com CiU i PP, plegats a Madrid, tiren endavant les reformes que diuen necessàries per a sortir de la crisi i que ens faran mes pobres i menys lliures.
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva, pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
Dels set darrers versos no n'estic tan segur. Be, de fet només estic segur dels tres primers.
Hi ha dites per a tot i si be es cert que qui te el “cul llogat no s'asseu quan vol” també es diu en castellà que “nunca es tarde si la dicha es buena”. En aquest darrers dies hi han hagut moltes coses sobre les que m'hagués agradat opinar: el vergonyós menyspreu a la democràcia per part dels”mercats”, la campanya electoral amb un PP que diu amb tot el “morro” que ens enganya, un PSOE que ens pren per “gilipollas”, un 15-M inexplicablement mut....i no passa res¡¡.
Be, amb retard arriba, però, la banda sonora del mes de novembre. Us proposo escoltar “Perquè vull” del malaguanyat Ovidi Montllor que tanta falta ens faria ara.
El Pompeu Fabra defineix “voler”, entre altres accepcions, com “exercir la potencia de l'anima que mou a fer o a no fer una cosa” i jo diumenge exerciré aquesta potencia i aniré a votar “perquè vull” , perquè sé amb certessa qui vull que em representi.
Com sempre feu clic a baix si voleu escoltar "Perquè vull".
Amb el títol de “LA FESTA DE TREBALL” i el subtítol “La primera gran festa popular de la Catalunya democràtica” l'historiador Manuel Vicente Izquierdo ha escrit un llibre que ens explica i dona claus sobre la festa que des de 1977 al 1990 va organitzar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i que va estar la festa popular més gran celebrada a Catalunya, un lloc de trobada i de convivència on la gent progressista es reunia per compartir i debatre experiències i inquietuds i també per passar un cap de setmana a “tope”, amb esbarjo, en què les reivindicacions s’unien a activitats culturals, amb projeccions de pel·lícules i actuacions musicals.
Es diu que la més multitudinària va ser la de 1979, no ho sé, segurament , però el que si us puc dir es que, del meu record, van haver-hi grans i molt bones actuacions: De casa, Miguel Rios, Raimon, el Pi de la Serra, l'Ovidi Montllor, la Bonet, Companyia Elèctrica Dharma, Oriol Tramvia, Gato Pérez. I de fora dues grans bandes: la britànica i mítica “Dr. Feelgood” i la italiana “Premiata Forneria Marconi”.
De la “Premiata Formeria Marconi”, una banda que interpretava el que s'anomenava rock progressiu, recordo especialment una cançó titulada “Impressioni di Settembre” que us la proposo com a banda sonora del mes d'octubre. Si la voleu escoltar feu clic a baix.
CUARTEL GENERAL BAUTISTA SANCHEZ (RCZM "Arapiles" 62)
Dues notes prèvies per entendre l'escrit:
1. L'any 1975 la editorial AKAL va publicar el llibre “Principios elementales y fundamentales de filosofía” que recollia les lliçons que sobre Marxisme-Leninisme el professor Georges Politzer va dictar a la “Université ouvrière” de Paris el curs 1935-1936.
2. L'any 1976, en una publicació militar dirigida als soldats de reemplaç s'hi deia:
“EL MILITAR ESPAÑOL NO PUEDE SER.... COMUNISTA O ALIADO MARXISTA...Porque nuestro ejercito luchó contra el Comunismo Internacional en nuestra guerra de Liberación hasta lograr la victoria de las Fuerzas Armadas”.
Semblava que aquell 26 de setembre de 1976 el soldat d'infanteria Martí Obiols, finalment després de quatre mesos, baixaria a Sant Feliu de Llobregat. Al soldat Martí Obiols l'havien destinat a fer la “mili” a la “3ª Compañia del “Regimiento de cazadores de montaña “Arapiles” 62” aquarterat a la Seu d'Urgell (Castellciutat) a on hi havia un gran nombre de fitxats per política, per delictes comuns i per “maricóns” (permeteu-me la incorrecció).
El matí era radiant, el soldat Martí Obiols ja s'havia vestit amb l'uniforme de “bonito” i l'autocar esperava al pati d'armes quant, de cop, el temut “capitán africanista” D. Carlos Deu Carré va tenir la ocurrència de passar revista als armaris de la tropa. Quant li va tocar revistar el seu, com conills de la xistera d'un mag, de dins van començar a sortir exemplars de la revista “Triunfo”, els llibres “L'11 de setembre i Catalunya”, “Que es el compromiso histórico”, “Que es el imperialismo”, “Principios elementales y fundamentales de filosofía”, un casette de Raimon que li havien portat d'Andorra per a la seva Irene que, la pobra, l'esperava a Sant Feliu..... Bronca del “capitán” al “brigada”.....-¡Le ordené que me vigilara a este rojo¡¡¡.
L'autocar s'en va anar sense el soldat Martí Obiols (ja no baixaria a Sant Feliu fins a llicenciar-se al desembre) que va ser traslladat al despatx del Coronel D. Juan Carreño Montero.
El Coronel amb el material incautat s'havia muntat un aparador: -¡Vd. no es soldado ni español....¿A quién adoctrina Vd. con todo eso? (s'en recorda bé d'aquella frase.-¿A quién adoctrina....) ...Amb fúria incontenible va començar a estripar les revistes i els llibres. Quant va arribar a “Principios elementales y fundamentales de filosofia” s'el va mirar pel davant i pel darrera i digué :- ¡Ah! Este solo es de filosofía. Quédeselo-.
Al
soldat d'infanteria Martí Obiols li van plantar trenta dies d'arrest
que va complir al calabós del “Cuartel General Bautista Sànchez” en
companyia del seu llibre “Principios elementales y fundamentales de
filosofía” que el Coronel D. Juan Carreño Montero havia tingut el detall
de tornar-li. La veritat es que no es podia queixar, acostumat com
estava a guàrdies, retens i cuina aquells trenta dies els va passar
sense fotre brot, jugava amb altres presos, llegia, dibuixava (vegeu el
dibuix de sota) i prenia el sol dues hores al dia.
Un
bon dia el tinent de guàrdia de torn va decidir “pasar revista a las
pertenencias de los presos” i de dins del “macuto” del soldat Martí
Obiols va reaparèixer els “Principios elementales y fundamentales de
filosofía”. Encuriosit, aquell jove tinent acabat de sortir de de la
"Academia Militar"va mirar el llibre, el fullejà una mica i a la pagina
14 va llegir “La ambición de este libro es la de ayudar a cuantos
quieran iniciarse en las ideas maestras de Marx y Engels y de su
discípulo más eminente, Lenin” -Soldado, ¿que hace este libro aqui?- va cridar escandalitzat. -Mi Teniente, el Coronel me ha dado permiso expreso para tenerlo. Se li van posar els ulls com els d'un mussol i va balbotejar: -....¡Ah!.... Bueno....¡ Si el Coronel lo dice!.
El
25 d'octubre del 1976 el soldat d'infanteria Martí Obiols sortia del
calabós del “Cuartel General Bautista Sanchez” amb el seu llibre sota el
braç que va estar a la vista i disposició de tothom fins el 31 de
desembre en que definitivament, ja licenciat, va tornar a Sant Feliu de
Llobregat.
"La
Pau i la Cultura amb el poble" (Dibuix mig copiat mig de collita pròpia
fet pel soldat Martí Obiols al calabós d' "Arapiles 62" (no rigueu que
només tenia 22 anys)
(si els voleu veure ballar heu de fer clic a la fletxeta del mig sinó no es mouen)
CONTRA LES RETALLADES A LA SANITAT, A L'EDUCACIÓ,ALSSERVEIS SOCIALS, ALS DRETS DE CIUTADANIA, EXIGIM UN AUTENTIC ESTAT SOCIAL I DEMOCRATIC DE DRET (ARTICLE 1 DE LA CONSTITUCIÓ).
TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES D'OLESA DE MONTSERRAT (I ELS DE BONESVALLS SI VOLEN TAMBÉ) EL DIVENDRES DÍA 30 DE SETEMBRE A LES 7 DE LA TARDA HEM DE SER DAVANT DE L'AJUNTAMENT (D'OLESA DE MONTSERRAT, NO DE BONESVALLS, NO US EQUIVOQUEU).
Hi ha una ofensiva de la dreta mediàtica, política i econòmica contra la imatge i la funció social del sindicalisme confederal. Saben que som el darrer bastió amb capacitat i organització real per a respondre als atacs del capital financer i especulatiu contra les classes populars i intenten desprestigiar-nos amb tota mena de mentides. El problema es que, amb l'escassa pluralitat informativa que hi ha, aquests missatges mentiders fan forat en una part de la societat. La Federació de Industria de CC.OO. ha fet un vídeo a on de forma didàctica, posa en evidencia totes aquestes fal·làcies. Val la pena que perdeu cinc minuts veient-lo per tenir una informació veraç i ,si podeu, difoneu-lo i escampeu-lo.
Fos on fos casa meva sempre hi he posat la Senyera per la Diada Nacional de Catalunya (i quant no em deixaven me les empescava per fer-ho). Feia falta, era necessari. Aquest any també fa falta i es necessari per això també l'he penjada, però juntament amb la senyera he posat la Bandera Roja, símbol històric dels qui amb dignitat exigim viure “sense permís “ de ningú, dels posseïdors del treball sense el qual no es possible la riquesa; en fi, el símbol dels “pobres lliures” (es a dir, dels demòcrates).
Per que ho he fet? Perquè no vull la nació que m'estan oferint, feta d'eteris i falsos principis, de grans i retòriques paraules que només amaguen mancances. Vull una Catalunya de ciutadans amb drets i deures: amb el deure i el dret a treballar dignament per poder viure dignament, amb una fiscalitat que exigeixi de tothom una contribució justa, equitativa i solidaria per a finançar una sanitat pública universal i de qualitat i una escola pública, catalana, laica, democràtica i també de qualitat. Una Catalunya a on no s'ens retallin els drets als més febles per afavorir als poderosos i s'hi facin polítiques per a que deixem de ser febles, a on s'hi trobin a gust els nouvinguts pobres (els altres ja s'hi troben) i ningú recolzi ajuntaments xenòfobs que els emprenyen.........en definitiva perquè vull una Catalunya de ciutadans fraternals, lliures i iguals i no me la donen. Per tot això ho he fet i perquè només amb la Senyera no en tinc prou per a expressar-ho.
Com si fos el guió d'una pel-licula el jove Andres Querol (http://andresquerol.blogspot.com/) ens explica com Gaspar Llamazares va desmuntar la comèdia bufa que plegats havien escrit PSOE, PP i CiU arrán de la reforma constitucional.
Plantejament
23/08/2011
Durant el debat parlamentari de convalidació de les darreres retallades de drets laborals el president del govern anuncia per a sorpresa de tothom, que ha pactat amb el cap de PP introduir a la constitució «una regla para garantizar la estabilidad presupuestaria en el medio y largo plazo, en relación tanto con el déficit estructural como con la deuda, que vinculara a todas las administraciones públicas» per la via exprés i sense consultar a la ciutadania.
Des del seu escó, Duran i Lleida agafat per sorpresa, pensa ràpid. Prohibir constitucionalment que l'esquerra pugui dur a terme el seu projecte polític i tornar-se a vestir d'home d'estat. Sona de meravella. Des de l'estrada assegura compartir "l'esperit" de la reforma a l'espera de conèixer "la lletra". Ni un mot sobre la forma en que s'ha negociat, ni el respecte a l'autogovern de Catalunya.
Nus
24/08/2011
La sala de màquines de CiU treu fum. A les portes de les eleccions generals, els estrategs convergents veuen en la proposta una nova oportunitat d'aprofundir en l'anul·lació del PSC: "abans el PSOE que Catalunya". Comencen a pressionar Duran perquè giri. Duran guanya temps, ara proposa que la reforma es sotmeti a referèndum el mateix 20N, però sense exigències: "Creo que el PSOE y el PP se lo tienen que tomar muy en serio y medir si tienen que hacer un referéndum".
Comença el ball de pressions dins de CiU. PSOE i PP volen l'aval de CiU a la reforma per vestir un pacte de despatx de "consens nacional", així que es dediquen a explorar fórmules de compromís que permetin que Duran faci el paper que més li agrada: el català emprenyat amb tots els altres perquè no fan bé les coses i que a última hora s'arromanga per arreglar les "chapuzas" per sentit de la responsabilitat.
Mentrestant el PSC acaba de suïcidar-se electoralment acatant la disciplina del PSOE. Amb l'etern adversari anul·lat comença a aplanar-se el camí per a un suport de CiU a la reforma.
26/08/2011
En el debat de presa en consideració de la reforma al Congrés Duran puja l'aposta: l'acord "és una ruptura del pacte constituent", però ara ja no és necessari un referèndum. La ruptura es podria esmenar tenint en compte els altres partits que van aprovar la constitució. Per deixar clar la seva disposició no vota en contra d'una cosa tan greu com una "ruptura del pacte constituent", senzillament s'absté.
01/09/2011
Duran fa un nou pas i anuncia que "exercirem la nostra responsabilitat amb dignitat". Estan d'acord amb votar la reforma, però necessiten alguna mesura que els hi permeti justificar-ho després d'haver acusat al PSC d'alta traició a Catalunya. Presenten una sèrie d'esmenes per facilitar el joc de negociacions amb PP-PSOE. Per donar-hi màxima emoció (i aconseguir el màxim protagonisme) cal mantenir la tensió fins el darrer moment.
Desenllaç
02/09/2011
Votació de la reforma al Congrés. La fase final de la pantomima està guionitzada i els protagonistes arriben a l'escenari coneixent el seu paper. Prèviament PSOE, PP i CiU passen el rodet a les esmenes de la resta de grups parlamentaris per a que ni tan sols puguin defensar-les al ple. Ves per on, això no suposa cap problema per Duran, tant gelós de les formes democràtiques. Cal garantir que només intervindran els actors que surten al guió.
S'inicia la darrera escena. PSOE i PP escenifiquen moltes corredisses davant de les càmeres cap a l'escó del desitjat Duran, que posant el seu perfil bó al respectable va fent que no amb els llavis premuts. En el darrer moment, per donar el màxim dramatisme, els grups majoritaris registren una esmena transaccional en que es preveu que en circumstàncies excepcionals (tipus desastres naturals) el parlament (territori natural de CiU) pugui autoritzar dèficits a les comunitats autònomes que ho sol·licitin.
Ara ve quan Duran ha d'agafar la paraula i fer el seu paper, el que més li agrada, el que repeteix un i altre cop com els galans dolents dels culebrots. Per "responsabilitat" i un cop salvada la "dignitat" de Catalunya.
Bono, seguint el ritual d'una esmena transaccional, i per tant no presentada dins del termini usual, s'adreça a la càmera per demanar si algun diputat s'hi oposa.
I just en aquest moment, un humil metge asturià a qui els actors han negat el dret a participar en l'obra, aixeca la mà des del seu solitari escó.
Els rostres es desencaixen, la pantomima s'ha desmuntat. "De perduts al riu" pensa Duran que sol·licita (a ell si li deixen parlar) que s'expliqui si el bloqueig és de Llamazares o si també ho és d'ERC. Si més no, podrem acusar d'antipatriotes als independentistes. Però un cop Bono ha negat la paraula a Llamazares ja no hi ha marxa enrere.
L'obra s'ha esquerdat. Els propers dies continuaran buscant un forat en la tramitació per mirar de recuperar-la, però el galan del culebrot ja ha perdut la seva actuació estelar. Trist i cap cot es queixa als periodistes de que en la tramitació no s'han mantingut "les formes"... i tant. Rabiut Zapatero assenyala a Llamazares com a culpable de la manca d'un final feliç, i el sociata guai oficial el titlla de "folclòric".
Llamazares manté el seu rostre preocupat, tan poc apropiat pel vodevil. El discret actor a qui els guionistes havien relegat al paper d'extra, finalment ha arrabassat el paper protagonista al galan.
Continuen inmisericordes les retallades i les agressions de tota mena als drets de les classes populars per part de les classes poderoses amb la connivència traïdora o previsible dels partits governants, ja sigui el PSOE o CiU.
“PER LA JUSTICIA SOCIAL OLESA DE MONTSERRAT “ ha tunejat aquesta cançó i l'ha transformada en un crit de protesta. No es una gravació d'estudi, és feta des del sentiment i el cabreig. Escolteu-la fent clic a sota i feu-la vostra.
Santi Vidal, conegut prohom del Bages, és apostata “in pectore”, Secretari General del Sindicat Intercomarcal de FITEQA del Bages-Berguedà de CC.OO. i altres coses que li donen un dubtós prestigi. Home de finissima, acerada i acertada ploma (d’escriure vull dir, i perdoneu la incorrecció), li faig l’honor d’ésser publicat en aquesta prestigiosa bitàcora per l’escrit que es transcriu tot seguit en el seu bell castellà original. De res Santi.
“Apreciada Señora Merkel:
Mire Usted, yo considero que introducir en la Constitución Española (que fue aprobada por referéndum), elementos mercantilistas y economicistas, como son la limitación del déficit, sin entrar a discutir políticas fiscales (hasta los ricos de todo el planeta piden pagar más impuestos, excepto los españoles) o partidas presupuestarias como la Casa Real y el Ejercito, amen de los fondos reservados, me parece incongruente.
Además me gustaría añadir que la Carta Magna ( como les gusta llamar a la constitución a aquellos que, como Aznar, en su día se opusieron a ella) fue concebida como norma convivencial y de derechos para los ciudadanos de esta barriada de Berlín, no como norma para contentar a Moddy's y a los mercados... pero en fin, si Usted considera, al igual que yo, pero seguro que no coincidimos en lo que debemos cambiar, que debe modificarse la constitución, le pediría que tuviera en cuenta que Alemania es una Republica y esta barriada de Berlín sigue teniendo Rey de la comunidad, quizás sea el momento también de cambiar.
Por cierto, la Ley Orgánica de Libertad Sindical casi tiene la misma antigüedad que la Constitución, ¿tendría a bien considerar su modificación?, creo que puedo sugerirle, cuando tenga tiempo, algunos aspectos que podrían ser de su interés, entre ellos; porque no propone el Mittbestimung- cogestión- (no se si se escribe así) a sus socios y vecinos??
La regidora de Benestar Social d'Olesa, Georgina Muñoz, ha qualificat de “xenòfob” el contingut d'uns fulls que van aparèixer penjats aquest divendres a diferents espais d'Olesa en els que es convida als ciutadans a queixar-se pel fet que l'Ajuntament hagi cedit el gimnàs de l'escola Montserrat per a què la comunitat musulmana hi dugui a terme el ramadà. Tot i que aquests fulls no van signats, es dóna la circumstància que Plataforma per Catalunya va demanar permís al departament de Governació per realitzar aquest diumenge al vespre una manifestació davant l'escola en protesta, precisament, per la cessió de l'espai a la comunitat musulmana. Finalment, la manifestació no es va arribar a realitzar perquè Governació no va donar el permís pertinent, segons ha informat la regidora.
Entre d'altres qüestions, els fulls repartits divendres pel municipi critiquen que l'Ajuntament hagi cedit a la comunitat musulmana el gimnàs de l'escola Montserrat per tal que aculli reunions entre quarts d'11 i les 12 de la nit, tot afirmant que l'activitat s'està realitzant sense fer cap neteja de l'espai. A més, denuncia també l'escrit, els participants utilitzen el pati “com a lavabo”, i per tant, afirmen que la manca de neteja pot comportar un focus d'infeccions. Per tot plegat, i entre d'altres raons, l'escrit convida als olesans que no hi estiguin d'acord amb aquesta cessió a què es dirigeixin a l'ajuntament i formulin una queixa. Els fulls no van signats, i per tant, no es pot afirmar que els hagi fet Plataforma per Catalunya. Ara bé, es dóna la circumstància que el regidor de Plataforma per Catalunya a Olesa, Francisco Javier Fernández, va adreçar el dia 17 d'agost un escrit a la Comissaria dels Mossos de Martorell anunciant la convocatòria d'una manifestació davant l'escola Montserrat per a aquest diumenge, a les 8 del vespre, en la que hi havia de participar també membres de Plataforma d'altres municipis.
La regidora de Benestar Social, Georgina Muñoz, ha assegurat que tothom té dret a manifestar-se. Ara bé, amb el que no hi està d'acord és amb la raó de la manifestació, que creu té veritables tocs xenòfobs. Com a mínim, l'escrit repartit per Olesa, ha dit, ho és. La regidora ha explicat que, efectivament, i com ja havia informat aquesta emissora, la comunitat musulmana va demanar a l'Ajuntament d'Olesa la cessió del gimnàs de l'escola Montserrat per a la celebració del ramadà, que a Olesa celebren unes 700 persones. Com que la mesquita que hi ha al carrer Església no té capacitat per a totes aquestes persones, la comunitat musulmana va sol·licitar poder disposar d'un espai addicional, que fins ara era el Casal Catequístic. I com qualsevol entitat que demana l'ús d'un equipament municipal, ha dit la regidora, acomplerts els requisits l'ajuntament va aprovar la cessió, que no té cap cost per a l'Ajuntament. En aquest sentit, Muñoz ha assegurat que la comunitat musulmana compta amb una assegurança, i també es fa càrrec de la neteja del gimnàs.
La regidora ha assegurat no entendre el rebuig envers aquesta cessió, i sobretot, que la protesta vagi enfocada a la cessió cap a la comunitat musulmana i no pas, per exemple, pel fet que l'ajuntament, a petició de la parròquia, hagi cedit alguns equipaments municipals per acollir els peregrins participants en les Jornades Mundials per la Joventut. Precisament, i després d'haver fet aquesta cessió fa uns dies, avui mateix tornen a fer nit a Olesa prop de 1.200 joves participants en aquestes jornades. I novament a petició de la parròquia, que ja acull joves a espais com el Casal Catequístic, el local del Cau o les Escolàpies, l'Ajuntament torna a cedir diferents espais municipals, com són el pavelló Salvador Boada, i les escoles Josep Ferrà i Esteva i Puigventós.
Seguint amb el contingut de l'escrit de protesta difós fa uns dies, Georgina Muñoz ha assegurat que és absolutament fals que la comunitat musulmana faci servir el pati de l'escola Montserrat com a lavabo. En aquest sentit, segons la regidora, l'ajuntament ha realitzat diferents inspeccions per comprovar que la neteja era la requerida, i ha dit que es tornarà a fer una inspecció quan l'activitat finalitzi. I si cal fer una neteja extraordinària, es passarà la factura al comunitat musulmana.
La regidora de Benestar Social creu que rumors o mentides com les que recull el full de protesta per la cessió de l'escola Montserrat per a la pràctica del ramadà només pot respondre a una gran desinformació per part de qui elabora aquest escrit. Malauradament, ha dit, sovint es fan córrer rumors sobre el col·lectiu dels immigrants, molts d'ells vinculats a la religió. I aquests rumors, hi ha afegit, només es poden rebatre amb molta informació, i sobretot, deixant molt clar que tots els ciutadans d'Olesa, siguin o no autòctons, tenen els mateixos drets i deures.
En aquest sentit, i pel que fa a la cessió d'un espai municipal, Georgina Muñoz ha recordat que qualsevol entitat olesana pot demanar a l'Ajuntament la cessió d'un equipament públic per a la realització d'activitats diverses. El tràmit s'inicia entrant una instància a l'Ajuntament, i argumentant la petició, tot indicant també si necessita algun tipus de material. I si l'ajuntament ho troba tot correcte i l'espai està disponible, l'espai es cedeix, sigui quina sigui l'entitat que la demana. En aquest cas, s'ha requerit a la comunitat musulmana disposar d'assegurança i que es faci càrrec de la neteja de l'espai, quelcom que per exemple també es demana a les AMPA que sol·liciten durant el mes de juliol l'ús de l'edifici de la seva escola per a la realització del casal d'estiu, per exemple.
De tota manera, ha dit la regidora de Benestar Social, sobretot en temps de crisi és molt fàcil que apareguin aquest tipus d'informacions falses sobre suposats actes de favor al col·lectiu d'immigrants. De fet, aquest és un terme que la pròpia regidora ha rebutjat, que prefereix que es qualifiqui aquestes persones, simplement, com a veïns d'Olesa. De cara a millorar la relació i integració de tots els col·lectius olesans, sigui quina sigui la seva procedència, l'Ajuntament desenvolupa diferents programes a través del departament d'Immigració, vinculat a nivell de pressupost a l'àrea de Benestar Social. Ho explica la regidora. La regidora és partidària d'estudiar la possibilitat que el departament d'Immigració de l'Ajuntament es desvinculi de Benestar Social.
Georgina Muñoz també a convidat els autors de l'escrit en contra de la cessió del gimnàs de l'escola Montserrat per a la pràctica del ramadà que facin l'esforç d'intentar conviure amb els seus convilatans, en aquest cas la comunitat musulmana, per veure que molts dels seus arguments, ha dit, "cauen pel seu propi pes".
L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ha cedit espais públics per acollir joves participants a les Jornades Mundials de la Joventut (catòlica). Sembla ser que la comunitat catòlica olesana ha tingut la pensada de acollir a 112 ciutadans francesos i 1000 italians i el seu rector ha demanat al constitucionalment aconfessional Ajuntament que en algun moment, al anar i/o al tornar de Madrid aquests joves puguin fer nit al pavelló Salvador Boada i a alguna escola.. L'Ajuntament justifica aquesta col·laboració en el fet que “Olesa es un poble acollidor, independentment de religió o raça” en paraules de la regidora Sra. Montserrat Esparbé.
Paradoxalment, ciutadans d'aquest “poble acollidor, independentment de religió o raça”, esperonats pel regidor de Plataforma per Catalunya, el Sr. Francisco Javier Fernàndez (“Pescar en aigua tèrbola a molts agrada” diu l'adagi) han iniciat una campanya de recollida de firmes oposant-se al fet que el constitucionalment aconfessional Ajuntament hagi cedit les instal·lacions del col·legi Mare de Deu de Montserrat a la comunitat musulmana olesanaper a celebrar el Ramadà.
Puc comprendre que la comunitat musulmana olesana tingui necessitat d'espais per a celebrar el Ramadà com, al seu entendre, cal ja que es obvi que la seva mesquita no reuneix les necessàries condicions i per tant entenc que hagin demanat a l'Ajuntament l'us d'algun espai públic. Quin? Ha de ser el col·legi Mare de Deu de Montserrat?. No hi entro en aquesta discussió (per cert, aprofito per a preguntar al ciutadà Francisco Javier Fernàndez: si al seu entendre i dels veïns recollidors de firmes, el col·legi Mare de Deu de Montserrat no és el més adequat per a que els musulmansolesans celebrin el Ramadà, acceptaria que utilitzessin algun altre local públic per exercir el seu dret?).
El que no acabo de veure es que la comunitat catòlica olesana necessiti espais públics per a hostatjar els seus fidels peregrins. De debò que en ple, i pràcticament inactiu, mes d'Agost no tenen espais propis suficients? Entre el Cau, la pròpia Església i casa parroquial, la casa de les Germanes de la Caritat i les Escolàpies i no sé si em deixo algun altra, no fan el fet?.
Be, ja que l'Article 16. 3. de la Constitució obliga al nostre aconfessional Ajuntament a cooperar amb l'Església Catòlica i les demés confessions, donem els fets com a consumats. No obstant em ve al cap una darrera qüestió. Ja que l'administració pública ha de servir amb objectivitat els interessos generals m'imagino que l'aconfessional Ajuntament pensarà a passar factura a ambdues confessions religioses de les despeses que s'originin com a conseqüència de l'us dels espais públics: estic pensant en l'aigua, electricitat, neteja, manteniment, personal etz. etz..... Per que tot plegat no serà pas “gratis et amore” oi?.
Als nacionalistes catalans que els costa ben poc embolicar-se amb la senyera i que ens recomanen posar el CAT a les matricules per mostrar la nostra identitat arreu a on anem, però que corren a abraçar-se al nacionalisme espanyol quant els hi convé, els hi recomano la cançó. Els Catarres ens posen una mica de refrescant rauxa que contraresti tant fals seny ( el ying i el yang de les virtuts catalanes). Per escoltar Jenifer ( la perfecta “canción del verano”) feu clic a sota..
Ja sé que fa cinc dies del desnonament del Clot però no aconsegueixo asserenar-me, cada vegada que veig les imatges m'esvero i us tinc que dir el que penso de vosaltres, del Cos de Mossos d'Esquadra.
Sou uns covards. Les imatges i els fets ho demostren (mireu-vos al video de baix i avergonyiu-vos). Sou capaços de maltractar i agredir a ciutadans pacífics (resistents però pacífics), indefensos i solidaris; sabeu que sou còmplices de la injustícia, però sou incapaços de dir no a uns comandaments que us fan fer el mes absolut ridícul i us desprestigien fent-vos pujar per una escala de ma a un balcó a on us esperen, atemorits, un matrimoni i el seu fill de 12 anys. Us fan creure que sou un cos especial i no sou mes que Airgamboys pujant per la muralla d'un Exin Castillo. Quant era petit al “cole” cantàvem “Cobarde, gallina, capitàn de la sardina”. Jo ara ho canto per vergonya vostra..
Sou tant covards que fins i tot heu demanat als Jutges que els desnonaments no es comuniquin prèviament, que us deixin gestionar a vosaltres el moment. Us oferiu a fer la feina bruta sense testimonis, amb traïdoria. Ara entenc perquè era necessari que tinguéssiu un Codi Ètic, també entenc perquè no el volíeu.
Quant us veig amb la disfressa de Tortuga Ninja colpejant a persones assegudes a terra, aconseguiu que tingui mes respecte pels “grisos “ del franquisme que per vosaltres ja que fins i tot ells s'exposaven mes sense tanta "parafernalia".
No us puc tenir respecte perquè no voleu ser els garants de les meves llibertats (al cap i a la fi la vostra obligació). Ara quant us vegi només us podré imaginar com a “saltabaranes” i se m'escaparà el somriure per sota el nas. Quants us vegi amb el passamuntanyes tapant-vos la cara us miraré descarat als ulls i hi veure la por reflectida. Segur que continuaré rebent , ja sé que no us n'estareu, tampoc sé si estic cometent un delicte dient el que penso, se me'n fot, però per la meva salut mental ho havia de dir.
Fa unes entrades insistia en que la repressió anava a ser el nou “fet diferencial català” en relació a les mobilitzacions socials, siguin sota la marca 15M o amb qualsevol altre àmbit, com ara el dels desnonaments. Creiu-me, matxacaran qualsevol cosa que es mogui. A l’espera de quin seran els triats per ser el caps de turc de la protesta davant el Parlament, la missió de garantir que els desnonaments es duguin a terme sigui com sigui ha tingut avui una expressió especialment brutal. Quan un centenar de persones intentaven impedint que una dona i els seus dos fills fossin deixats al carrer al barri del Clot de Barcelona, en concret al carrer Andrade, els mossos d’esquadra han intervingut carregant contra els aplegats. Vivim en un món en el que els grans delinqüents no sols no són castigats, sinó que reben tota mena de privilegis i proteccions, mentre la policia es dedica a deixar gent humil sense llar. Decididament hi ha motius per indignar-se i per molt més. Les imatges recollides per BTV són prou explícites.
GLORIA AL EJERCITO DE ÁFRICA. ESPAÑA POR ENCIMA DE TODO. RECIBID EL ENTUSIASTA SALUDO DE ESTAS GUARNICIONES QUE SE UNEN A TI Y A OTROS CAMARADAS DE LA PENÍNSULA EN ESTOS MOMENTOS HISTÓRICOS. FE CIEGA EN NUESTRO TRIUNFO. VIVA ESPAÑA CON HONOR. GENERAL FRANCO.
(Telegrama enviat el 18 de Juliol de 1936 als quarters generals de les vuit divisions peninsulars de l'exercit.)
SI ES NECESARIO FUSILARÉ A MEDIA ESPAÑA (Francisco Franco. Historia de un mesianismo)
Sant Feliu de Llobregat (1979). El primer consistori democràtic i dirigents socials encapçalant la manifestació unitària reclamant l'ambulatori. (Font: "Sant Feliu de Llobregat. Identitat i Historia", 2002)
El dijous día 14 la resposta ciutadana a la convocatòria de “Asamblea Justícia Social” contra les conseqüències de l'ERO de Mútua de Terrassa al CAP d'Olesa de Montserrat (pel cap baix, eliminació de l'atenció d'urgències a les nits i caps de setmana) va ser prou bona, es va fer un llarg recorregut pels carrers i ens vam fer veure a molta gent. Per mesurar d'alguna manera, em penso que no m'equivocaria gaire si digues que els manifestants haguéssim omplert el Teatre de la Passió.
-I ara que? li vaig preguntar a l'acabar, a un regidor membre del govern municipal. Vam coincidir en que caldria donar continuïtat, organització i eficàcia al bon treball iniciat per “Asamblea Justicia Social” i sense protagonismes de ningù, anar urgentment cap a la concreció d'una plataforma amplissima i organitzada del teixit social (de tota mena: associatiu, recreatiu, cultural, polític, sindical....) olesà per a (afegeixo jo) donar forma i contingut al “front comú” anunciat per l'Alcalde d'Olesa, i poder arribar “fins a on faci falta” contra aquesta mesura, “que perjudicaria greument l’atenció sanitària a prop de 24.000 persones” seguint amb les paraules del mateix alcalde. Penso que es important en aquest moment i situació concreta crear aquest procés de participació i mobilització ciutadana amb el clar lideratge d'un alcalde i un consistori net d'hipoteques que com una mena de "primum inter pares" ho impulsi.
Permeteu-me que faci memòria de les mobilitzacions que vaig viure a Sant Feliu de Llobregat el 1979 per aconseguir el primer ambulatori de la ciutat. Les plataformes ciutadanes van protagonitzar una lluita en complicitat directa i sense fissures amb el primer consistori democràtic, l'alcalde Francesc Baltasar no va dubtar a encapçalar les manifestacions i la ciutadania no va dubtar a acompanyar al seu alcalde, fent pressió, als processos de negociació que es van produir. Modestament opino que aquest es el camí.
Si hem de fer cas de les noticies que corren, la Mútua de Terrassa ha presentat un expedient de regulació d'ocupació (ERO) amb la pretensió de acomiadar 148 treballadors i reduir la jornada de treball i el sou al 36% de la plantilla. La Mútua justifica aquesta decisió en que les retallades de la Generalitat els ha reduït l'activitat un tres per cent i la resta la paga un dos per cent mes barata. Com que l'únic CAP d'Olesa de Montserrat el gestiona precisament la Mútua de Terrassa, tenim mala peça al teler perquè sembla que això suposarà tancar el serveis d'urgències de nit i cap de setmana a la nostra vila, precaritzant encara més l'insuficient sistema sanitari públic. No és ociós recordar al qui tingui la memòria flaca, que el govern de la Generalitat de Catalunya ès recolzat per la coalició de dreta nacionalista (catalana) Convergència i Unió (CiU) que va guanyar les eleccions al parlament amb un programa electoral a on enlloc es proposava retallar serveis essencials pel benestar dels ciutadans. Queda dit.
Així les coses, CiU s'ha adreçat a l'alcalde Il·lustríssim Sr. Salvador Prat, dient-li que “si les noticies es confirmen el Grup Municipal de CiU s’ofereix a col·laborar amb l’Equip de Govern per cercar una proposta que sigui favorable per als ciutadans d’Olesa” ¡com si CiU d'Olesa fos un ens deslligat del seu pecat original i planés per sobre del bé i del mal!, ¡com si la portantveu del grup municipal de CiU, Sra. Jou no fos il-lustre diputada (per cert, i dit sia de pas, convenientment instruïda per a ésser traslladada de forma segura al Parlament el 15-6 a diferencia d'altres diputades/ats) i no hagués votat els pressupostos de la Generalitat que han permès la tisorada, conjuntament amb la formació de dreta nacionalista (espanyola) Partit Popular (PP)!.
Fem volar la imaginació. Quina pot ésser aquesta proposta que sigui favorable a la ciutadania olesana segons CiU? Al meu entendre no pot anar mes enllà d'implorar al Molt Honorable Artur Mas que tingui pietat de nosaltres i ens discrimini positivament i si tots els grups municipals de CiU fan el mateix ja m'explicareu, o bé fer un conveni amb Metges sense Fronteres a fi de que atenguin benèficament a tots aquells ciutadans que no puguin pagar-se la pòlissa de cobertura sanitària de la Mútua de Terrassa. Esperpèntic.
CAL PLANTAR CARA. DIJOUS DÍA 14 DE JULIOL A 2/4 DE 9 DEL VESPRE JO SERÉ DAVANT DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT CONTRA LA TISORADA QUE ENS VOL IMPOSAR LA DRETA .
Durant la greu crisi econòmica dels anys 30 del segle XX coneguda com a Gran Depressió, molts ciutadans empobrits d'estats, també pobres, dels EE UU (Oklahoma, Kansas, Tennesee....) volien emigrar al Califòrnia. Es van posar moltes restriccions a aquestes emigracions i les companyies ferroviàries van contractar “vigilantes” (sic) que es dedicaven a buscar als clandestins pels vagons de carrega i les estacions apallissant-los i, fins i tot matant-los sense contemplacions.
La cançó “Vigilante man” ens conta les pors, la incomprensió, i el desencís d'aquelles persones que, fugint de la misèria, es trobaven a homes igual de miserables que, per unes monedes, volien frustrar la seva arribada al “paradís”. Us ofereixo la versió de Woody Guthrie que la cantava amb coneixement de causa com s'explica a la pel-licula “Bound for Glory”. Clic a baix.
.
Demà a la la tarda em manifestaré a la Plaça de Catalunya de Barcelona. No sé exactament per que ni qui em convoca, però sé que es important ser-hi. Em fa l'efecte que em manifestaré de cop per tot el que m'he anat manifestant des de que tenia disset anys (i els vaig fer el 1971) de mica en mica i en moments puntuals però sense parar. Sembla ser que ara els indignats som més dels que érem abans, em crescut en nombre. Això es bo, m'agrada i per això hi vull ser.
Jo em manifestaré (els demés segurament també) contra les retallades que posen en perill el nostre precari Estat del Benestar aquí i a Europa, contra la reforma laboral i els atacs a la negociació col-lectiva, contra les retallades fiscals i les contínues rebaixes d’impostos que només beneficien els rics mentre es buida el tresor públic, per un canvi en el model redistributiu i un sistema de fiscalitat progressiva, ambiental i solidària, per la implantació d'una renda bàsica de ciutadania incondicional, una política d’habitatge que protegeixi les persones més vulnerables i en risc d’exclusió social per una economia global sostenible, productiva i no especulativa, contra la corrupció. En fi per una democràcia autènticament representativa, participativa i deliberativa...etz. etz.. etz....i per la dimissió del obscur Honorable Felip Puig també.
I em manifestaré com a ciutadà adherit a Iniciativa per Catalunya Verds i afiliat a Comissions Obreres ¡faltaria més¡ a risc de que algú m'esbronqui, em xiuli o em pinti el clatell, perquè, siguem clars, la majoria de les demandes dels nous indignats, el meu partit i altres organitzacions polítiques d'esquerres, sindicals i cíviques fa anys que les prediquem al desert.
Es necessari, en el context d'involució social que es viu, que "la ciutadania es mobilitzi de forma pacífica per dir no a la direcció que estan prenent les polítiques econòmiques tant del Govern de la Generalitat com del Govern de l'Estat en els seus pressupostos" on la inversió en polítiques socials es retalla de forma "dràstica". Per altra banda perquè, el pacte per l'euro pretén imposar un model econòmic sobre la tesi que Europa només pot competir amb la resta d'economies mundials si deprimeix els salaris dels treballadors i treballadores i si redueix dràsticament l'Estat del benestar. Són exigències de caire neoliberal de la Comissió Europea que no responen a una economia al servei de les persones sinó al servei d'uns pocs". Ves per on, això ho diu la diputada Laia Ortiz que va ser esbroncada l'altra dia igual que al Joan Boada.
Tant de bo totes les persones que demà ens agermanarem a la Plaça de Catalunya ho fem de nou el dia 21 a la manifestació que en el context de la Jornada d'Acció Europea per una Europa Social, convoquen els sindicats a les sis de la tarda davant la seu del Foment del Treball Nacional.
