dilluns, 26 de setembre del 2011

COM EL 26-9-1976 UN “MANUAL “ DE MARXISME-LENINISME VA SER LECTURA PERMESA ALS SOLDATS DEL “REGIMIENTO DE CAZADORES DE MONTAÑA ARAPILES 62” . UNA HISTORIA DE LA PUTA MILI

CUARTEL GENERAL BAUTISTA SANCHEZ (RCZM "Arapiles" 62)

Dues notes prèvies per entendre l'escrit:

1. L'any 1975 la editorial AKAL va publicar el llibre “Principios elementales y fundamentales de filosofía” que recollia les lliçons que sobre Marxisme-Leninisme el professor Georges Politzer va dictar a la “Université ouvrière” de Paris el curs 1935-1936.

2. L'any 1976, en una publicació militar dirigida als soldats de reemplaç s'hi deia:
“EL MILITAR ESPAÑOL NO PUEDE SER.... COMUNISTA O ALIADO MARXISTA...Porque nuestro ejercito luchó contra el Comunismo Internacional en nuestra guerra de Liberación hasta lograr la victoria de las Fuerzas Armadas”.
-----------------------------------------------------------------------------------

Semblava que aquell 26 de setembre de 1976 el soldat d'infanteria Martí Obiols, finalment després de quatre mesos, baixaria a Sant Feliu de Llobregat. Al soldat Martí Obiols l'havien destinat a fer la “mili” a la “3ª Compañia del “Regimiento de cazadores de montaña “Arapiles” 62” aquarterat a la Seu d'Urgell (Castellciutat) a on hi havia un gran nombre de fitxats per política, per delictes comuns i per “maricóns” (permeteu-me la incorrecció).

El matí era radiant, el soldat Martí Obiols ja s'havia vestit amb l'uniforme de “bonito” i l'autocar esperava al pati d'armes quant, de cop, el temut “capitán africanista” D. Carlos Deu Carré va tenir la ocurrència de passar revista als armaris de la tropa. Quant li va tocar revistar el seu, com conills de la xistera d'un mag, de dins van començar a sortir exemplars de la revista “Triunfo”, els llibres “L'11 de setembre i Catalunya”, “Que es el compromiso histórico”, “Que es el imperialismo”, “Principios elementales y fundamentales de filosofía”, un casette de Raimon que li havien portat d'Andorra per a la seva Irene que, la pobra, l'esperava a Sant Feliu..... Bronca del “capitán” al “brigada”.....-¡Le ordené que me vigilara a este rojo¡¡¡.
L'autocar s'en va anar sense el soldat Martí Obiols (ja no baixaria a Sant Feliu fins a llicenciar-se al desembre) que va ser traslladat al despatx del Coronel D. Juan Carreño Montero.

 El Coronel amb el material incautat s'havia muntat un aparador: -¡Vd. no es soldado ni español....¿A quién adoctrina Vd. con todo eso? (s'en recorda bé d'aquella frase.-¿A quién adoctrina....) ...Amb fúria incontenible va començar a estripar les revistes i els llibres. Quant va arribar a “Principios elementales y fundamentales de filosofia”  s'el va mirar pel davant i pel darrera i digué :- ¡Ah! Este solo es de filosofía. Quédeselo-.

Al soldat d'infanteria Martí Obiols li van plantar trenta dies d'arrest que va complir al calabós del “Cuartel General Bautista Sànchez” en companyia del seu llibre “Principios elementales y fundamentales de filosofía” que el Coronel D. Juan Carreño Montero havia tingut el detall de tornar-li. La veritat es que no es podia queixar, acostumat com estava a guàrdies, retens i cuina aquells trenta dies els va passar sense fotre brot, jugava amb altres presos, llegia, dibuixava (vegeu el dibuix de sota) i prenia el sol dues hores al dia.

Un bon dia el tinent de guàrdia de torn va decidir “pasar revista a las pertenencias de los presos” i de dins del “macuto” del soldat Martí Obiols va reaparèixer els “Principios elementales y fundamentales de filosofía”. Encuriosit, aquell jove tinent acabat de sortir de de la "Academia Militar"va mirar el llibre, el fullejà una mica i a la pagina 14 va llegir “La ambición de este libro es la de ayudar a cuantos quieran iniciarse en las ideas maestras de Marx y Engels y de su discípulo más eminente, Lenin”
-Soldado, ¿que hace este libro aqui?- va cridar escandalitzat. 
-Mi Teniente, el Coronel me ha dado permiso expreso para tenerlo. Se li van posar els ulls com els d'un mussol i va balbotejar: -....¡Ah!.... Bueno....¡ Si el Coronel lo dice!.

El 25 d'octubre del 1976 el soldat d'infanteria Martí Obiols sortia del calabós del “Cuartel General Bautista Sanchez” amb el seu llibre sota el braç que va estar a la vista i disposició de tothom fins el 31 de desembre en que definitivament, ja licenciat, va tornar a Sant Feliu de Llobregat. 
"La Pau i la Cultura amb el poble" (Dibuix mig copiat mig de collita pròpia fet pel soldat Martí Obiols al calabós d' "Arapiles 62" (no rigueu que només tenia 22 anys)


dimarts, 20 de setembre del 2011

ELS DE L'ASSEMBLEA JUSTICIA SOCIAL OLESA NO NOMÉS CANTEN, TAMBÉ BALLEN. I QUIN GOIG QUE FAN ARTUR¡¡¡¡


(si els voleu veure ballar heu de fer clic a la fletxeta del mig sinó no es mouen)

 CONTRA LES RETALLADES A LA SANITAT, A L'EDUCACIÓ, ALS SERVEIS SOCIALS, ALS DRETS DE CIUTADANIA, EXIGIM UN AUTENTIC ESTAT SOCIAL I DEMOCRATIC DE DRET (ARTICLE 1 DE LA CONSTITUCIÓ).

TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES D'OLESA DE MONTSERRAT (I ELS DE BONESVALLS SI VOLEN TAMBÉ) EL DIVENDRES DÍA 30 DE SETEMBRE A LES 7 DE LA TARDA HEM DE SER DAVANT DE L'AJUNTAMENT (D'OLESA DE MONTSERRAT, NO DE BONESVALLS, NO US EQUIVOQUEU).

dijous, 15 de setembre del 2011

MENTIDES (I VERITATS) SOBRE ELS SINDICATS

 Hi ha una ofensiva de la dreta mediàtica, política i econòmica contra la imatge i la funció social del sindicalisme confederal. Saben que som el darrer bastió amb capacitat i organització real per a respondre als atacs del capital financer i especulatiu contra les classes populars i intenten desprestigiar-nos amb tota mena de mentides. El problema es que, amb l'escassa pluralitat informativa que hi ha, aquests missatges mentiders fan forat en una part de la societat. La Federació de Industria de CC.OO. ha fet un vídeo a on de forma didàctica, posa en evidencia totes aquestes fal·làcies. Val la pena que perdeu cinc minuts veient-lo per tenir una informació veraç i ,si podeu, difoneu-lo i escampeu-lo.

diumenge, 11 de setembre del 2011

PERQUÈ HE POSAT LA BANDERA ROJA AQUEST ONZE DE SETEMBRE?

Fos on fos casa meva sempre hi he posat la Senyera per la Diada Nacional de Catalunya (i quant no em deixaven me les empescava per fer-ho). Feia falta, era necessari. Aquest any també fa falta i es necessari per això també l'he penjada, però juntament amb la senyera he posat la Bandera Roja, símbol històric dels qui amb dignitat exigim viure “sense permís “ de ningú, dels posseïdors del treball sense el qual no es possible la riquesa; en fi, el símbol dels “pobres lliures” (es a dir, dels demòcrates).

Per que ho he fet? Perquè no vull la nació que m'estan oferint, feta d'eteris i falsos principis, de grans i retòriques paraules que només amaguen mancances. Vull una Catalunya de ciutadans amb drets i deures: amb el deure i el dret a treballar dignament per poder viure dignament, amb una fiscalitat que exigeixi de tothom una contribució justa, equitativa i solidaria per a finançar una sanitat pública universal i de qualitat i una escola pública, catalana, laica, democràtica i també de qualitat. Una Catalunya a on no s'ens retallin els drets als més febles per afavorir als poderosos i s'hi facin polítiques per a que deixem de ser febles, a on s'hi trobin a gust els nouvinguts pobres (els altres ja s'hi troben) i ningú recolzi ajuntaments xenòfobs que els emprenyen.........en definitiva perquè vull una Catalunya de ciutadans fraternals, lliures i iguals i no me la donen. Per tot això ho he fet i perquè només amb la Senyera no en tinc prou per a expressar-ho.

dissabte, 3 de setembre del 2011

LA DIGNITAT (II). O com Llamazares ha evitat la pantomima de Duran

Com si fos el guió d'una pel-licula el jove Andres Querol (http://andresquerol.blogspot.com/) ens explica com Gaspar Llamazares va desmuntar la comèdia bufa que plegats havien escrit PSOE, PP i CiU arrán de la reforma constitucional.


Plantejament

23/08/2011

Durant el debat parlamentari de convalidació de les darreres retallades de drets laborals el president del govern anuncia per a sorpresa de tothom, que ha pactat amb el cap de PP introduir a la constitució «una regla para garantizar la estabilidad presupuestaria en el medio y largo plazo, en relación tanto con el déficit estructural como con la deuda, que vinculara a todas las administraciones públicas» per la via exprés i sense consultar a la ciutadania. 

Des del seu escó, Duran i Lleida agafat per sorpresa, pensa ràpid. Prohibir constitucionalment que l'esquerra pugui dur a terme el seu projecte polític i tornar-se a vestir d'home d'estat. Sona de meravella. Des de l'estrada assegura compartir "l'esperit" de la reforma a l'espera de conèixer "la lletra". Ni un mot sobre la forma en que s'ha negociat, ni el respecte a l'autogovern de Catalunya.

Nus

24/08/2011

La sala de màquines de CiU treu fum. A les portes de les eleccions generals, els estrategs convergents veuen en la proposta una nova oportunitat d'aprofundir en l'anul·lació del PSC: "abans el PSOE que Catalunya". Comencen a pressionar Duran perquè giri. Duran guanya temps, ara proposa que la reforma es sotmeti a referèndum el mateix 20N, però sense exigències: "Creo que el PSOE y el PP se lo tienen que tomar muy en serio y medir si tienen que hacer un referéndum".

Comença el ball de pressions dins de CiU. PSOE i PP volen l'aval de CiU a la reforma per vestir un pacte de despatx de "consens nacional", així que es dediquen a explorar fórmules de compromís que permetin que Duran faci el paper que més li agrada: el català emprenyat amb tots els altres perquè no fan bé les coses i que a última hora s'arromanga per arreglar les "chapuzas" per sentit de la responsabilitat.

Mentrestant el PSC acaba de suïcidar-se electoralment acatant la disciplina del PSOE. Amb l'etern adversari anul·lat comença a aplanar-se el camí per a un suport de CiU a la reforma.

26/08/2011

En el debat de presa en consideració de la reforma al Congrés Duran puja l'aposta: l'acord "és una ruptura del pacte constituent", però ara ja no és necessari un referèndum. La ruptura es podria esmenar tenint en compte els altres partits que van aprovar la constitució. Per deixar clar la seva disposició no vota en contra d'una cosa tan greu com una "ruptura del pacte constituent", senzillament s'absté.

01/09/2011

Duran fa un nou pas i anuncia que "exercirem la nostra responsabilitat amb dignitat". Estan d'acord amb votar la reforma, però necessiten alguna mesura que els hi permeti justificar-ho després d'haver acusat al PSC d'alta traició a Catalunya. Presenten una sèrie d'esmenes per facilitar el joc de negociacions amb PP-PSOE. Per donar-hi màxima emoció (i aconseguir el màxim protagonisme) cal mantenir la tensió fins el darrer moment.

Desenllaç


02/09/2011

Votació de la reforma al Congrés. La fase final de la pantomima està guionitzada i els protagonistes arriben a l'escenari coneixent el seu paper. Prèviament PSOE, PP i CiU passen el rodet a les esmenes de la resta de grups parlamentaris per a que ni tan sols puguin defensar-les al ple. Ves per on, això no suposa cap problema per Duran, tant gelós de les formes democràtiques. Cal garantir que només intervindran els actors que surten al guió.

S'inicia la darrera escena. PSOE i PP escenifiquen moltes corredisses davant de les càmeres cap a l'escó del desitjat Duran, que posant el seu perfil bó al respectable va fent que no amb els llavis premuts. En el darrer moment, per donar el màxim dramatisme, els grups majoritaris registren una esmena transaccional en que es preveu que en circumstàncies excepcionals (tipus desastres naturals) el parlament (territori natural de CiU) pugui autoritzar dèficits a les comunitats autònomes que ho sol·licitin.

Ara ve quan Duran ha d'agafar la paraula i fer el seu paper, el que més li agrada, el que repeteix un i altre cop com els galans dolents dels culebrots. Per "responsabilitat" i un cop salvada la "dignitat" de Catalunya.

Bono, seguint el ritual d'una esmena transaccional, i per tant no presentada dins del termini usual, s'adreça a la càmera per demanar si algun diputat s'hi oposa. 

I just en aquest moment, un humil metge asturià a qui els actors han negat el dret a participar en l'obra,  aixeca la mà des del seu solitari escó.

Els rostres es desencaixen, la pantomima s'ha desmuntat. "De perduts al riu" pensa Duran que sol·licita (a ell si li deixen parlar) que s'expliqui si el bloqueig és de Llamazares o si també ho és d'ERC. Si més no, podrem acusar d'antipatriotes als independentistes. Però un cop Bono ha negat la paraula a Llamazares  ja no hi ha marxa enrere.


L'obra s'ha esquerdat. Els propers dies continuaran buscant un forat en la tramitació per mirar de recuperar-la, però el galan del culebrot ja ha perdut la seva actuació estelar. Trist i cap cot es queixa als periodistes de que en la tramitació no s'han mantingut "les formes"... i tant. Rabiut Zapatero assenyala a Llamazares com a culpable de la manca d'un final feliç, i el sociata guai oficial el titlla de "folclòric".

Llamazares manté el seu rostre preocupat, tan poc apropiat pel vodevil. El discret actor a qui els guionistes havien relegat al paper d'extra,  finalment ha arrabassat el paper protagonista al galan.

Ara veieu el trailer del final de la pel-licula

divendres, 2 de setembre del 2011

LA DIGNITAT (I)

Intervenció de Gaspar Llamazares al Congrès dels Diputats en contra de la  reforma constitucional (30-9-2011).


dijous, 1 de setembre del 2011

BANDA SONORA DEL MES DE SETEMBRE ( Mis impuestos. Canta "Assemblea Justicia Social Olesa"

Continuen inmisericordes les retallades i les agressions de tota mena als drets de les classes populars per part de les classes poderoses amb la connivència traïdora o previsible dels partits governants, ja sigui el PSOE o CiU.

“PER LA JUSTICIA SOCIAL OLESA DE MONTSERRAT “ ha tunejat aquesta cançó i l'ha transformada en un crit de protesta. No es una gravació d'estudi, és feta des del sentiment i el cabreig. Escolteu-la  fent clic a sota i feu-la vostra.