dijous, 24 de novembre del 2011

¡¡¡VIVA LAS CAENAS!!!

Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa ha aconseguit tres escons al Congrés i un al Senat. Be, n'ha guanyat dos i manté el senador. Hi he contribuït amb el meu vot, em sento representat, sé que no es limitaran a seure, treballaran, faran propostes, em consultaran, em demanaran que participi. Guaiteu-los:
El diputat Joan Coscubiela

La diputada Laia Ortiz

El diputat Joan Josep Nuet

El senador Jordi Guillot

Però el regust és agredolç. Uns modestos bons resultats dels meus al conjunt del Regne d'Espanya no amaguen un triomf aclaparador de la dreta, l'enfonsament de la socialdemocràcia (“La cabra pels seus pecats porta els genolls pelats”, deia la meva avia) i l'abstenció, i no s'hi val a parlar del “fet diferencial” català perquè el Partit Popular sigui tercer i no hagi crescut com ho ha fet a la resta del estat. Ras i curt, a Catalunya ha guanyat la dreta nacionalista catalana i espanyola, i a la resta de l'estat la dreta nacionalista espanyola. Mala peça al teler per a les classes populars quant aquests històrics aliats de classe defensen interessos comuns.

Les dretes han sumat a Catalunya 1.730.065 vots, dels que 1.014.263 han anat a parar a Convergència i Unió que n'han guanyat 234.838 respecte l'any 2008 i la resta al Partit Popular. Deu n'hi do¡.

Si d'aquest 1.730.065 catalans destriem els que objectiva, subjectiva i naturalment els convé votar a la dreta (o es que a Catalunya hi ha 1.730.065 de grans fortunes?) de la resta, de debò que ningú va sentir al barrut d'en Duran i Lleida dir allò de "Si explico les meves idees perdré les eleccions"?, o al no menys barrut empresari de la sanitat, ara conseller català retallador del ram Sr. Boi Ruiz la anticonstitucional i antiestatutaria frase de que “no hi ha un dret a la salut”?. De debò que ningú va sentir la programàtica frase del registrador de la propietat (li escau la professió) que serà ungit  president pels mercats “Hay que hacer lo que hay que hacer”? programa electoral que va ampliar el president balear del PP Sr. Bauzá amb aquella perla marxista-grouchista de “Sabemos lo que hay que hacer, y por eso haremos lo que hemos dicho que vamos a hacer y vamos a seguir haciendo lo que toca hacer”. De debò que cap ni un dels pobres lliures que va votar a la dreta es va adonar que se'ls hi pixaven a la boca, que clarament deien que els hi anaven a plantar una bleda al clatell, que els hi aixecarien la camisa?.

Doncs dos dies ha trigat el Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Artur Mas a perpetrar el frau democràtic amb la legitimitat que, segons ell, li donen les urnes amb mesures que, ni de bon tros, eren al programa de CiU: noves taxes sanitàries, noves pujades del preu dels transports públics, increment de les taxes universitàries, noves retallades als funcionaris,..... i ni parlar de incrementar impostos als poderosos. Pura lluita de classes en una carrera contra rellotge amb el Sr. Rajoy per a demostrar-li que ell la té mes llarga. Ah¡ això si, embolicat amb la senyera perquè,  amb patriotica emoció, s'entelin els ulls dels pobres lliures que amb “il-lusió” els hi han “fet confiança”, com els hi agrada de dir, i així amb els ulls entelats no vegin com CiU i PP, plegats a Madrid, tiren endavant les reformes que diuen necessàries per a sortir de la crisi i que ens faran mes pobres i menys lliures.


dimarts, 22 de novembre del 2011

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva, pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.


Salvador Espriu




Dels set darrers versos no n'estic tan segur. Be, de fet només estic segur dels tres primers.

dissabte, 19 de novembre del 2011

BANDA SONORA DEL MES DE NOVEMBRE ( “Perquè vull". Canta Ovidi Montllor")

L'Ovidi amb Toti Soler

Hi ha dites per a tot i si be es cert que qui te el “cul llogat no s'asseu quan vol” també es diu en castellà que “nunca es tarde si la dicha es buena”. En aquest darrers dies hi han hagut moltes coses sobre les que m'hagués agradat opinar: el vergonyós menyspreu a la democràcia per part dels”mercats”, la campanya electoral amb un PP que diu amb tot el “morro” que ens enganya, un PSOE que ens pren per “gilipollas”, un 15-M inexplicablement mut....i no passa res¡¡.

Be, amb retard arriba, però, la banda sonora del mes de novembre. Us proposo escoltar “Perquè vull” del malaguanyat Ovidi Montllor que tanta falta ens faria ara.

El Pompeu Fabra defineix “voler”, entre altres accepcions, com “exercir la potencia de l'anima que mou a fer o a no fer una cosa” i jo diumenge exerciré aquesta potencia i aniré a votar “perquè vull” , perquè sé amb certessa qui vull que em representi.

Com sempre feu clic a baix si voleu escoltar "Perquè vull".