 |
| MAXIMILIEN DE ROBESPIERRE |
Ara
sortirà
la
dreta (social
i política, espanyolista
i catalanista)
de sempre en
contra
d'aquesta Renda
Garantida Ciutadana:
parlaran de la desaparició del lliure mercat, de comunisme o
socialisme, de fomentar la droperia i...sobretot...que amb la crisi
econòmica no es el moment mes oportú per aquestes vel-leitäts,
que ja en parlarem mes endavant
potser.
Peró
res de tot això es cert, amb la ILP per una Renda Garantida
Ciutadana només es pretén que s'acompleixi l'Article 24. 3 del
vigent (per cert des de l'any 2006) Estatut
d'Autonomia de Catalunya que
textualment diu que “les
persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret
a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els
mínims d’una vida digna, d’ acord amb les condicions que
legalment s’ estableixin”.
Resumidament,
quines son les condicions legals que la ILP proposa que el Parlament
discuteixi i aprovi per tal que cap ciutadà català estigui per sota
del llindar de la pobresa?:
-Que
la
Renda Garantida Ciutadana es
un
dret subjectiu
de caràcter individual
de
tots
els ciutadans i ciutadanes
de Catalunya, no condicionat a disponibilitats pressupostàries ni a
l'obligació de participar en accions d'inserció social i laboral.
-Estarà vinculada a la situació econòmica de la persona, o en el seu cas, del seu nucli familiar o de convivència i tindrà un caràcter suplementari, de manera que sumats tots els ingressos econòmics que es tinguin per qualsevol concepte es disposi d'una renda mínima per persona de 664€/mes per dotze pagues.
-Els
requisits per accedir al dret de cobrar la prestació econòmica de
la Renda garantida Ciutadana haurien de ser:
a)Tenir
18 o més anys,
o ser menor emancipat.
b)Estar vivint legalment a Catalunya.
c)Tenir residència continuada a Catalunya durant un mínim de 12 mesos.
d)No disposar d'ingressos econòmics superiors als mínims garantits equivalents a la quantia de l'indicador de renda suficient a Catalunya (per l'any 2012, eren 664 euros mensuals per dotze pagues), durant com a mínim els 4 mesos anteriors a la sol-licitud.
b)Estar vivint legalment a Catalunya.
c)Tenir residència continuada a Catalunya durant un mínim de 12 mesos.
d)No disposar d'ingressos econòmics superiors als mínims garantits equivalents a la quantia de l'indicador de renda suficient a Catalunya (per l'any 2012, eren 664 euros mensuals per dotze pagues), durant com a mínim els 4 mesos anteriors a la sol-licitud.
Entenc
que la
justificació
ètica
d'aquesta llei rau en la pretensió d'eradicar la pobresa a
Catalunya, que cap persona estigui, com he dit abans, per sota del
seu llindar i
incrementar aixi la seva llibertat personal i la seva capacitat de
decidir sense coaccions eliminant
dependències, en definitiva es un factor de millora de la qualitat
democràtica.
Però,
te
sentit, plantejar-ho en la situació de crisi econòmica que patim?
Cal
tenir en compte que aquesta ILP neix com a resposta a la greu
situació creada amb les grans
retallades que el govern d'en Mas va fer a la Renda Mínima de
Inserció l'estiu de 2011 que va pasar de ser un dret subjectiu a
dependre de disposar de dotació presupuestaria i restringint
les condicions d'accés deixant despenjats de
la societat
quan mes ho necessitaven innombrables ciutadans. Parteixo
de que la crisi econòmica (realment existent per a molts i negoci
per una minoria depredadora)
és
una
estafa i cal que la majoria ens hi enfrontem amb propostes
alternatives que trenquin la lògica del sistema, les popularitzem,
les fem nostres i les defensem amb arguments i
la Renda Garantida Ciutadana n'es una de molt important perquè a mes
a mes hauria
de possibilitar l'inici d'un debat ciutadà
que
tracti
de manera diferent el dret a decidir ja que hauria de suposar
discutir i proposar un nou marc fiscal mes just per a finançar-la,
hauria
de
suposar discutir sobre crear noves
estructures
i institucions d'estat d'una manera indesitgada i
impensable
pels “tahurs del Mississipi” que tallen
el bacallà
de forma vicaria des del mateix govern i
certa “pseudo oposició”
o directament des de l'ombra.
Robespierre,
el revolucionari francés mes odiat per totes les dretes va dir en un
discurs el 10 de Maig de 1793 “El
primer dret és el d’existir, la primera llei social és la que
garanteix a tots els membres de la societat els mitjans per existir,
totes les altres han de restar subordinades a aquesta”
i
em penso que d'aixó es tracta.
