"Jehova, el déu barbut i malcarat, va donar als seus adoradors l'exemple suprem de la peresa ideal; després de sis dies de treball, va reposar per tota l'eternitat"
(Paul Lafargue; "El dret a la peresa"). "...era una pobra...en una paraula que vivia del seu treball.." (Fiodor Dostoievsky; "Crim i càstig"). "Mentre hi hagi burros n'hi haurà que aniran a cavall" (El meu avi Martí).
Déu n'hi do aquest mes
de gener que s'ha acabat. El pirata Bárcenas queda amb el cul a
l'aire, se li descobreix el seu tresor i el PP fent-se l'orni.
Convergència a Lloret de Mar assaja estructures d'estat d'un futur
paradís fiscal català per a màfies russes. El republicà infiltrat
a la “Casa Real” Undargarín trempant com un boig de bé que fa
la feina i el sogre emprenyat. El Molt Honorable Jordi Pujol s'ha perdut
tot baixant del Tagamanent (el seu Sinai particular) i encara no sap
que a casa seva adoren el vedell d'or transsubstanciat en bitllets de
500€.....i que dir del sabadellenc cas Mercuri (tot plegat uns fets
mes presumptes que altres segons informen els medis amb estranya
dosificació de les noticies). I el poble?. Com cantava La Trinca fa
anys.....”el poble que el donin pel dubidubiuauaaa”, encara que
hi han símptomes que indiquen que la coïssor al dubidubiuauaaa cada
vegada es mes insuportable.
La cobdícia ve d'antic i
amb el poder perd la vergonya i es despulla impúdicament. Quasi be
dos-cents anys abans que Quevedo escrivís el seu “Poderoso
caballero es Don Dinero” el mallorquí Anselm Turmeda al “Llibre
dels bons amonestaments” ja ens feia un elogi dels diners
dient-nos, en el català del segle XIV, que
Diners tornen los malalts
sans;
moros, jueus e cristians
lleixant a Déu e tots los
sants,
diners adoren.
...............
Diners, doncs, vulles
aplegar
Si-ls pots haver no-ls
lleixs anar;
si molts n'hauràs poràs
tornar
Papa de Roma
La versió musicada de
Raimon em sembla la millor banda sonora que pot sonar aquest mes de
Febrer i els que el segueixen. Escolteu-la fent clic a sota.
