Un
dìa, no fa gaire, em vaig acostar,
amb morbosa
curiositat
per raons que no venen al cas, al
 |
| Mercat Princesa (font: barcelona b-guided) |
“Mercat Princesa” que
és
això
que
ara se'n
diu
un
espai
gastronòmic. Quedeu-vos
si us plau amb el
següent
concepte: “Showroom”.
La
pagina
web
“Directo al paladar. El sabor de la vida” ens diu “El
término inglés showroom, tan fashion él, pertenece al mundo de la
moda y viene a significar “sala de exposición”, aunque
últimamente su uso se ha extendido a otros sectores, como el
gastronómico” i
segons
ells el “Mercat Princesa” resulta
ser
el primer “shoowroom” gastronòmic de Barcelona sobre
el qui la seva pròpia pagina
web ens explica, amb
llenguatge que a mi em recorda el NO DO (imagineu-vos la veu
aflautada i l'entonació del locutor) :
“El
Born, la zona bohemia de la ciudad en la que las calles se
entrecruzan en un laberinto urbanístico heredado del pasado. El
edificio, una construcción del siglo XIV remodelada en la que se
articulan armoniosamente las paredes de piedra y los arcos de medio
punto medievales con las tendencias arquitectónicas eco-cibernéticas
actuales. En la periferia del espacio, en torno a un patio cubierto
con una cúpula de cristal, se reparten 16 puestos culinarios cuyos
platos pueden degustarse cómodamente en las mesas centrales o en las
barras repartidas por el local. La variedad de recetas convierten al
Mercat Princesa en un punto de encuentro ideal para paladares y
presupuestos muy diversos, todos los días desde las 9 de la mañana
hasta las 12 de la noche. Se compaginan recetas mediterráneas y
asiáticas, huevos cocinados de diferentes maneras, embutidos
ibéricos, quesos, pasteles, ahumados…Y para beber, los mejores
caldos: vinos, cavas, cerveza, refrescos de todo tipo,
café y al atardecer, una amplia oferta coctelera. En el proyecto
global del Mercat Princesa, la última novedad, de próxima
inauguración, será el “restaurante clandestino”, con capacidad
para 40 comensales, servicio en mesa y una carta que incluirá una
selección de los platos ofrecidos en los 16 puestos de la zona
central. Tendrá acceso desde un punto oculto del interior del
local.”, aclarint-nos
“La Vanguardia” el dia 2 d'Agost “Y
es que los famosos seguro que también querrán pasarse por aquí a
disfrutar sin ser vistos.”.
Com
veieu una proposta conceptual
molt
“fashion” (tornem-ho a dir), plena
de modernitat,
flexibilitat
i
innovació,
divertida, interactiva, transversal,
globalitzadora
i, sobre tot, amb voluntat de marcar tendència (em deixo alguns del
adjectius que s'han de fer servir en aquest casos?).
El
cas es que a on ara hi ha el “Mercat Princesa” nomes
fa uns mesos hi
havia el “Café de la Princesa”, un
restaurant amb estovalles i tovallons de tela, carta i/o menú,
cuiners i cambrers
que et servien a la taula el que demanaves i
que,
contractats
laboralment per l'empresa,
eren
subjectes d'un conveni
col-lectiu que garantia
un sou, una jornada de treball màxima,
vacances, protecció
enfront dels riscos laborals, cotització
a la seguretat social......etz.
 |
| L'antic Café de la Princesa (font: Vipgourmet) |
Fixem-nos
ara,
perquè es interessant, el que ens diu el blog de critica
gastronòmica Cultibar sobre
el procés de formació del “Mercat Princesa”:
“J.A., artista transversal y padre de la idea, sabia que debía
reinventarse. Tras
años regentando el Cafè de la Princesa, en el mismo local, la
situación pedía cambio, y habló con esas paredes que retienen la
historia para resurgir. “Queríamos algo nuevo, sin ataduras de
carta y tipología, en la que tú decidieras qué comer”. Para
ello, se puso en contacto con distintos emprendedores culinarios y
compartió su idea. “.
Com veiem el
mateix empresari i alhora artista transversal (?), ens dona la clau de
tot plegat: “sin ataduras...de tipologia” i “emprendedores”
(paraula fetitxe que serveix per a planxar un ou o fregir una
corbata). Es tracta de trencar amb els lligams del model anterior
que suposa despeses en salaris, cotitzacions, prevenció de riscos
laborals, rigideses en el control del temps de treball .....etz. i
traspassar tota la responsabilitat a persones (han de ser joves i amb
il-lusions) que han adquirit uns coneixements sobre determinada
professió perquè els desenvolupin amb l'esquer de treballar amb
llibertat en el seu propi negoci.
Aixì
les coses, aquesta llibertat de negoci es tradueix en un contracte
mercantil (es renuncia a la tutela de la jurisdicció social, per
definició i encara que us sembli mentida mes protectora dels
treballadors) i es lloga a l'emprenedor un espai minúscul (16
lloguers que cobrarà l'empresa, deu n'hi do), amb les seves derrames de llum,
aigua, etz., es convertirà en un treballador falsament autònom,
que haurà de pagar les seves cotitzacions a la seguretat social,
liquidar el seu IVA, sense control sobre el seu temps de treball
(jornada i vacances) ja que l'espai obre de 9 a 24 hores tots els
dies de l'any i subjecte a la competència amb la resta d'emprenedors
del mercat...... Total, negoci rodó per la part del empresari: màxim
benefici, mínima despesa, inseguretat i precarietat pel treballador i ...qui sigui burro que estudii.
Autònoms
com a eufemisme d'assalariats degradats, exclosos dels drets laborals
i sobre els qui cauen tots els riscos que abans eren exclusius del
empresari com a contrapartida de la apropìació de la plusvàlua del
treball o benefici. Deia el directiu de la CEOE Alberto Nadal des de
“El Pais” que avui en dia els joves han de plantejar-se diferents
opcions: o veure's com a empresaris, o com a gestors dels seu propi
capital humà dins de l'empresa. Es aquest el nou model de treball
que volem per a desprès de la crisi-estafa?.
