RODA EL MON I TORNA AL BORN

Els medis de comunicació i persuasió (sobretot de persuasió) ens volen alegrar la existència. Diuen que l'economia creix de nou, l'index d'atur comença a baixar, ¡es podrà tornar a consumir! i la roda començara a girar cada vegada mes rapida. El ministre d'Economia Sr. Montoro (“mentira con o”en feliç troballa del meu amic Joaquìn) diu que som admirats per la resta del mon de be que ho fem i que aquella altra cosa de la prima de risc fa temps que no puja, al reves dels salaris, que ell te estudis molt seriosos que ho diuen. L'amo del Banco de Santander veu com els diners li tornen a entrar a cabassos. El vicepresident de la patronal (aquell prohom que es ventava públicament de no pagar la seguretat social) diu que amb tant de treball com hi haurà potser que miréssim de jubilar-nos als setanta anys...Home, si gent tant entesa i viatjada diu tot això, potser si que sigui veritat i jo no vull ser esgarriacries ("aguafiestas", per entendre'ns). Però..... i a mi que?, se m'hem refot.

Captius i desarmats, qui tornara la seva casa als desnonats per la gran estafa? qui ens tornara l'ensenyament públic, democràtic, laic i català? i la sanitat pública i universal? com recuperarem els drets laborals que ens han pres sense la perduda capacitat de negociació col-lectiva que ens fa forts?. Això es el que em treu la son i d'això no en parlen tots aquells que s'han posat a ells mateixos i a costa nostra uns sous “legals, lleials i convenients” com, desvergonyit, deia el “socialista” Narcís Serra, i no han patit las crisi encara que l'han creada.

No, de tornar tot el que ens han pres no en parlen. Només ens ofereixen treball, els ganduls i els paràsits que viuen sense treballar ens ofereixen treball: ¡Tornareu a treballar i podreu tornar a comprar-me el que heu fet amb les vostres mans i enriquir-me!. Es una nova mentida ja que ni tan sols podrem consumir, ni ho volen, guanyaran els calers exportant. Ens donaran treball precari i embrutidor i mantindran un suficient exercit d'aturats que ens dissuadeixi de la possibilitat de reivindicar res. Aconseguits els objectius militars la crisi s'ha acabat.

Recordo que, deu fer aproximadament uns vuit o nou anys, es negociava un expedient de regulació d'ocupació a una empresa tèxtil del Bages que volia deslocalitzar la producció a Romania i, sense cap mena de pudor, els seus executius deien que ja havien pensat deixar Romania en un parell d'anys i passar la producció a la Índia. Mig en broma els treballadors deien que quant l'empresa hagués fet la volta al mon tornaria al Bages. L'anècdota s'ha convertit en categoria, la precarietat de les nostres condicions de treball s'han tornat tan precàries (ja em perdonareu la redundància però dic el que vull dir)  que ja es mes rendible invertir de nou al Regne d'Espanya (inclosa Catalunya) que a la Índia , Malàisia o Indonèsia.

 

  -Oh¡¡, Fixeu-vos si anem be que Bill Gates a comprat 113 milions d'euros en accions de FCC. Si, si, la sap molt llarga aquest “pajaro”.

HEM ACONSEGUIT 121.191 SIGNATURES EN SUPORT DE LA ILP PER UNA RENDA GARANTIDA DE CIUTADANIA

 

 

En el dia d'avui, 25 d'octubre, a les 11:30 hores la representació de la Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida de Ciutadania, acompanyat per fedataris/es, persones col · laboradores i representants de les organitzacions que han donat suport a la campanya han registrat 121.191 signatures en 20 caixes a l'oficina de l'IDESCAT per a la seva posterior validació. S'han superat més del doble de les 50.000 signatures que exigeix la normativa de la ILP a Catalunya!!!

 

 

SOBRE LES BEATIFICACIONS DEL DIA 13 A TARRAGONA. VIDAL I BARRAQUER NO HO FARIA

El Rector de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya Jordi Serrano Blanquer com que es llicenciat en Historia Moderna i Contemporània a propòsit del acte de beatificació el diumenge 13 d'octubre a Tarragona de 522 “màrtirs” de l'Església Catòlica del segle XX (en realitat tots menys dos, víctimes de la violència incontrolada desencadenada al bàndol republicà provocada pel cop d'estat feixista del 1936), resumeix documentadament en un article publicat al Diari de Girona, el pensament del aleshores Cardenal Arquebisbe de Tarragona Francesc d'Assís Vidal i Barraquer i del seu col-laborador a l'exili el canonge Carles Cardó i Sanjoan sobre les causes d'aquella violència i posa en evidencia el despropòsit d'aquestes beatificacions contrastant aquell pensament del cardenal i el canonge amb el de la actual jerarquia episcopal espanyola (inclosa la catalana) i el paper que juga el poder polític (inclòs el President de la Generalitat). Pel seu interes el copio descarat de http://jordiserrano.wordpress.com/2013/10/11/vidal-i-barraquer-no-ho-faria/    sense por de que em reclamin pagament de drets d'autor.

VIDALI BARRAQUER NO HO FARIA

VIDAL I BARRAQUER

Diumenge se celebrarà a Tarragona un lamentable espectacle, la beatificació de 522 màrtirs de la croada nacionalcatòlica encapçalat per la Conferencia Episcopal Española i presidit pel l’arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol. Per si no fos poc, l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha dit: “És un esdeveniment que organitza l’Arquebisbat i la ciutat ha d’estar a l’alçada perquè l’impacte econòmic serà alt, independentment del que un cregui”. Delirant! Què pensarien tots els tarragonins que van donar la vida per la llibertat i la democràcia? Això és socialisme? Es allò de Felipe Gonzàlez de “gato blanco, gato negro lo importante es que cace ratones?”.

El problema és que l’Església catòlica encara avui no s’ha fet una autocrítica i mai ha demanat perdó pel seu paper en el cop d’estat feixista i per la “Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España”, que no va signar precisament Vidal i Barraquer. Qui fou home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer, el canonge Carles Cardó, ja ho va escriure a Suïssa a inicis dels anys 1940 a El gran refús (No es va publicar fins 1994!). El seu testimoni llegit aquests dies fa estremir: “D’ací vingué que entre el poble, sovint entre la clerecia, el nom de catòlic signifiqués menys una confessió religiosa que un partidisme polític, i per cert un de particularment i justament antipàtic al seny cristià de la gent: el d’una extrema dreta violenta”. Va ser molt valent a l’hora de judicar el paper de l’Església catalana en la Guerra Civil: “Les repercussions sacrílegues que tingué en la zona republicana cauen, doncs, en gran part sobre la consciència dels promotors del fratricidi col·lectiu, entre els quals es trobaven alguns jerarques eclesiàstics”. Apunta als bisbes de Barcelona, Girona i Lleida. Ara que la jerarquia eclesiàstica manté un potent esperit anticatalà, podem entendre el que ens explicava Cardó: “La gent començava a preguntar-se si ésser català era compatible amb ésser catòlic”.

Avui existeix una tendència on ser catòlic serà sinònim de nacionalista espanyol a

CARLES CARDÓ

Catalunya. Una sensació que Cardó ja va anunciar fa molts anys. Al final resulta que Cardó sabia perquè existia un ambient anticlerical entre les classes populars catalanes, mentre que els bisbes catalans encara avui no ho saben: “Les turbes no cremaren les esglésies sinó després que aquells sacerdots hagueren cremat l’Església”.

Els bisbes podrien dir alguna cosa a les famílies que encara no saben on tenen enterrats els seus morts (més de 130.000). No hi ha humanitat cristiana per als republicans? La pau comença als cementiris, deia Georges Bernanos. El 13 de setembre de 1943 va morir a l’exili a Suïssa Vidal i Barraquer, just fa un mes s’esqueia el 70è aniversari. Aquesta hauria d’haver estat la gran celebració a Tarragona. Hi seríem tots

DOS-CENTS ANYS DE VERDI, UN DELS NOSTRES. BANDA SONORA DEL MES D'OCTUBRE. "Cor d'esclaus hebreus" (Nabucco). Giuseppe Verdi

M'han dit que Manuel Vàzquez Montalbán va deixar escrit que José Luis López Bulla, que va ser el primer secretari general de Comissions Obreres de Catalunya, era el representant de Verdi a la Terra. Ve això a tomb perquè, diletant de l'opera com es, fa uns mesos opinava en el seu blog “Metiendo Bulla”que els sindicats tenien que retre un homenatge al gran music amb motiu dels dos-cents anys del seu naixement el 10 d'octubre de 1813 perquè, deia, era “un dels nostres”.

En efecte home compromès amb les llibertats i la unificació d'Itàlia i posteriorment desencisat, no fou menys el seu compromís amb els seus companys musics mes desemparats a qui va llegar, a la seva mort, la “Casa di riposo per musicisti”.

Aixi doncs, “Treballar cansa” vol recordar la efemèride i dedica a Verdi la banda sonora del mes d'octubre proposant-vos d'escoltar el seu “Cor d'esclaus hebreus” de l'opera “Nabucco”, segurament uns dels casos mes clars d'identificació del públic, l'obra i el moment històric com a símbol de llibertat, de lluita i de rebel·lió contra la dominació estrangera.

Escolteu-hot al àudio interpretat per la Orquestra Simfònica de Londres i al vídeo d'un concert fet a Roma l'any 2011 a on el director Ricardo Muti es manifesta contra la degradació política social i moral a que els  ha portat Berlusconi.