El 27 de gener es va
morir Pete Seeger als 94 anys. A vegades comentava amb companys
“qualsevol dia em fotrà un disgust”. Té, ja l'he tingut. I es
que penso que les persones som segons hem crescut i jo vaig
créixer amb el Pete i les seves cançons des de una adolescència
“kumbaya” que em va donar elements per començar a ser critic,
fins arribar a allò que se'n diu la maduresa (no crec que mai
s'arribi a estar madur del tot, però) procurant tenir un esperit
radical, excèntric i sinistre com ell. Efectivament, Pete era una persona crítica
perquè tenia criteri i no es deixava entabanar, radical perquè
anava a l'arrel de les coses i no es quedava a les branques, era
excèntric perquè no volia estar en un centre ambigu i de pa sucat
amb oli i era sinistre perquè la excentricitat la escorava cap a
l'esquerra ja que mai va voler estar a la dreta de Deu Pare poderós.
Era un nord-americà demòcrata (no del Partit Demòcrata) i
republicà (ni del Partit Republicà) d'aquells que et reconcilien
amb els Estats Units.
Vull retre homenatge a
Pete Seeger dedicant-li totes les bandes sonores del “Treballar
cansa” dels onze mesos que li queden al 2014. I em ve de gust
començar amb “This land is your land” (Aquesta terra es la
nostra terra) que Pete Seeger i Bruce Springsteen van cantar plegats
al acte públic de presa de possessió d'Obama del càrrec de
president del EE.UU.
Aquesta terra és la nostra
terra la va
escriure el seu amic Woody Guthrie (que duia escrit a la guitarra el
lema “Aquesta maquina mata feixistes”) i es considerada com una
mena d'himne “oficiós” dels EE.UU., tant
que encara es canta en moltes escoles americanes. Va
ser traduïda al català per La
Trinca i popularitzada per Xesco
Boix.
També podeu escoltar "La Trinca" i sabreu de que và la cançó.
