UNA ROSA?. POCA COSA?. FELIÇ SANT JORDI

Una rosa?.

Poca cosa.

Si voleu, una flor més

que ha deixat de ser poncella,

obre el calze, s'esbadella

i es desfullara després.

Una rosa¡

Poca cosa?

Potser sí...parlant en prosa.

Martí Dot

Sant Feliu de Llobregat (1900-1973)

" MEMORIAL 158", RESERVAT EL DRET D'ADMISSIÓ?

Suposo que no ens costarà gens posar-nos d'acord què l'anomenada Estelada és una bandera que representa l'independentisme català i que l'anomenada Senyera (és a dir, les quatre barres vermelles sobre fons grog sense cap més afegitó) és la bandera en la qual ens sentim representats de forma majoritària els plurals ciutadans de Catalunya al marge de les nostres conviccions personals, de tal manera que, a diferència del que passa a l'estat espanyol, sigui quin sigui el règim polític que ens afecti no tenim ni tindrem cap mena de dubte de quin és el nostre símbol nacional. Si acceptem aquesta premissa ja tenim centrats els termes de la discussió que vull plantejar: Perquè l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat entrega de forma exclusiva a l'independentisme el record dels “defensors de la llibertat” honorats a l'espai “Memorial 158” impedint que sigui patrimoni comú de tots els olesans?.,

Confesso que no m'havia adonat, i mira que hi he passat de vegades pel davant, però, si, he vist que la instal·lació commemorativa de la Plaça Nova la presideix una estelada hissada fins al capdamunt d'un erecte pal. No vull pensar, ni tan sols m'ha passat pel cap, que el govern municipal catalanista i d'esquerres, entri en el joc cada vegada més freqüent de la manipulació usurpadora de la història comuna, ni tampoc em passa pel cap pensar que l'adhesió a l'Associació de Municipis per la Independència comporti aquest disbarat. Per tant, descartada la mala fe, haig de pensar en la simple ignorància i/o desídia; greu però disculpable.

Joan Fuster amb lúcid pragmatisme va transformar la frase enaltidora "Pus parla català Déu li'n dó Glòria" que Jeroni Pujades va deixar escrita el 1609 a la “Crònica Universal del Principat de Catalunya” en la utilitària “Puix que parla català vejam que diu”. Aquesta relació tinc jo amb el “Memorial 158” perquè mai m'ha acabat d'agradar el seu concepte, i com alguna cosa ja he explicat a aquest mateix blog (entreu si voleu a “Olesa, oblit o memòria selectiva?” i “Les contradiccions de l'independentisme olesà”) no m'hi estendré, però puix que hi és.....usem-lo com a eina de reforç de la nostra identitat, a on gairebé tothom estarem d'acord, però no com a exclusiu reforç d'una única via d'avenç nacional perquè les vies, les anàlisis i els interessos són diversos i tots (presumptament) legítims.

Penso que és un error la lectura unilateral que es dóna al “Memorial 158”, perquè pot animar un equivoc “ardor guerrero”  (perdó) però debilita la necessària unitat de la mobilització pel dret a decidir que és plural i a on hi cabem independentistes, federalistes, confederalistes... i, de moment, estem  en aquesta etapa, de manera, doncs, que si ens movem dins d'aquests paràmetres tothom som “defensors de la llibertat”, vaja, penso jo.

Fem del "Memorial 158" un espai d'unitat, posem la sòbria senyera presidint-lo i no donem peixet al nacionalisme espanyol que és goludament voraç i se'l menja tot, barca i pescador inclòs.

JOAN SALVAT PAPASSEIT. PERQUÉ SI, PERQUÉ M'AGRADA "NOCTURN PER A ACORDIÓ" I COM EL DIU L'OVIDI. A MÉS A MÉS DEMÀ ES 14 D'ABRIL.

Joan Salvat Papasseit

NOCTURN PER A ACORDIÓ

A Josep Aragay

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll. 
(Vosaltres no sabeu
   què és 
    guardar fusta al moll: 
però jo he vist la pluja 
a barrals 
sobre els bots, 
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa: 
sota els flandes 
i els melis, 
sota els cedres sagrats. 

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit 
i la volta del cel era una foradada 
sense llums als vagons: 
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop. 

Vosaltres no sabeu 
   què és 
    guardar fusta al moll: 
però totes les mans de tots els trinxeraires 
com una farándola 
feien un jurament al redós del meu foc. 
I era com un miracle 
que estirava les mans que eren balbes. 

I en la boira es perdia el trepig. 

Vosaltres no sabeu 
   què és 
    guardar fusta al moll. 
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells 
-que són de tants colors 
com la mar sota el sol: 
que no li calen veles. 

RECORDANT PETE SEEGER (III). BANDA SONORA DEL MES D'ABRIL. "Good Night Irene"

Una altra cançó atribuïda a Leadbelly encara que els seus orígens son incerts. Aquests valset ja el cantava Pete Seeger quan anava amb The Weavers voltant pels USA en temps del maccarthisme i va ser tan popular que la van interpretar des de tots els “blues mans” imaginables fins a Frank Sinatra, passant per Eric Clapton, Harry Belafonte....

Al primer vídeo la podreu escoltar cantada per uns The Weavers ja granadets a un homenatge que els hi van fer a no se quin any, al segon vídeo una simpàtica i bonica versió d'Eric Clapton i a l'àudio de dalt de tot l'escoltareu tal com la cantava Leadbelly.

Com que la Irene aquest abril tornarà a fer anys la hi dedico (gracies per aguantar-me, jo també t'estimo).