CiU D'OLESA DE MONTSERRAT: DEL “SI-SI” DEL 9-N, AL “FOTEU EL QUE US ROTI” DEL 22-F.

Quan algú ha viscut un acte tan transcendental i extasiant com la grandiosa comunió al voltant del “SI-SI” del dia 9 de novembre passat, és comprensible que qualsevol altra consulta o procés participatiu sembli una fotesa, una nimietat inútil i redundant. Quan has decidit que vols la independència de la pàtria oprimida ja no queda res més a decidir i tot arribarà, amb escreix, el dia en què s'aconsegueixi la plenitud nacional.

Només des d'aquest punt de vista puc entendre la renúncia de Convergència i Unió a “fomentar la participació” (cliqueu aquí) a la “Consulta popular sobre planejament urbanístic a Olesa de Montserrat” convocada pel dia 22 de febrer, malgrat que van recolzar-la al ple municipal del 31-1-2014 (cliqueu una altra vegada). No es pot fer perdre el temps a la ciutadania i córrer el risc de divisions familiars i socials amb preguntes tan vulgars i imprescindibles com:

“1. Els terrenys del camp de futbol d'Olesa de Montserrat tenen una qualificació urbanística que permet construir-hi habitatges.

Voleu que es preservin aquests terrenys per a ús exclusiu d'equipaments?

2. El Pla General d'Ordenació Urbana d'Olesa de Montserrat vigent preserva el pla de Can Llimona, zona delimitada per la riera de Can Carreras a la dreta i per les Planes a l'esquerra, amb la qualificació d'agrícola.

Voleu que en el futur el planejament urbanístic municipal mantingui aquesta qualificació d'agrícola del pla de Can Llimona?”.

Després del gran acte de fe del 9N ¿algú creu que això són preocupacions del dia a dia de les persones d'Olesa?. ¡Quin equip de govern municipal tenim a l'ajuntament, de mirada curta i vol gallinaci!, ¡quina amplitud de mires i orgull es veu a la noble actitud de CiU!. S'ha posat al descobert la connivència traïdora del govern del PP de Madrid i el Bloc Olesà per aigualir el procés nacional a canvi d'acostar al màxim la data de la consulta urbanística amb la de les eleccions municipals. ¿No ho veieu? Electoralisme barat d'estar per casa; fixeu-vos si no ¿quina explicació té que havent-se demanat la consulta urbanística el 31-1-2014 el govern central no l'hagi autoritzat fins al 7-1-2015?. ¡Ah! Si no fos per la perspicàcia de CiU, cada dia ens plantarien una bleda al clatell.

A veure si les males llengües, que vomiten la seva rancúnia per les cantonades, deixen de fer demagògia: El Pla de Can Llimona actualment ja esta protegit com a zona agrícola i ho estarà en el futur, que ho sàpiguen. Plantejar la consulta és marejar la perdiu i, sobretot, és un greuge al poble olesà posant en dubte la nostra honradesa col-lectiva en introduir el dubte de què dins de la nostra exemplar comunitat hi pugui haver especuladors interessats a obtenir guanys a costa del patrimoni comú sigui urbà o natural i això és ¡impensable! ¡inadmissible!.

¿Que dieu?. ¡que l'avantprojecte del POUM de desembre de 2010 preveia la possibilitat de crear zones residencials al Pla de can Llimona¡ ¡que es preveia connectar la B-120 i la C-55 travessant el Pla de can Llimona¡ ¡que van haver-hi persones que van començar a moure fils preveient guanys amb la requalificació dels terrenys agrícoles a urbanitzable!.¡Va,home, va! xafarderies de safareig.

PROPOSTES AL PROGRAMA MUNICIPAL DEL BLOC OLESÀ QUE POSO A DISCUSSIÓ

A la “Jornada de preparació Municipals 2015” del Bloc Olesà celebrada el 24 de gener vaig participar en la Comissió de serveis a les persones A (també hi havia la B) a on vaig proposar tres coses:

1) La necessitat de construir un segon Centre d'Atenció Primaria (CAP). No em crec que l'actual CAP estigui previst per a donar servei a 30.000 persones. L'estructura urbanística d'Olesa te unes característiques que fa que a molts ciutadans els hi quedi lluny del seu domicili l'atenció sanitària. Cal preveure també la més que probable realització del ARE (Àrea residencial estratègica).

2) Retornar la gestió dels CAP's presents i futurs a l'Institut Català de la Salut (ICS). Actualment la Mútua de Terrassa gestiona l'únic CAP existent a Olesa i no s'ha demostrat que la gestió privada sigui més eficient que la pública. Sovintegen les derivacions de serveis sanitaris a Terrassa, per motius obvis, en detriment de l'atenció de proximitat i els serveis informàtics d'informació sanitària (historials clínics i tractaments) no estan connectats amb els del Servei Català de la Salut.

3) Declarar Olesa de Montserrat municipi compromès amb la difusió i el coneixement de la Renda Bàsica de Ciutadania (no confondre amb renda garantida). Cal donar a conèixer la Renda Bàsica de Ciutadania com a dret de ciutadania incondicional que permeti eradicar la pobresa i possibilitar la llibertat dels ciutadans pel seu dret a decidir i negociar les pròpies condicions materials de vida. L'ajuntament hauria de recolzar i difondre aquesta proposta per tal d'avançar en la seva concreció col·laborant amb l'associació “Xarxa Renda Bàsica”.

Les dues primeres propostes evidentment s'haurien de negociar amb la Generalitat de Catalunya amb tot el que això comporta mentre la tercera és de competència exclusivament municipal.

La meva participació en la Comissió de serveis a les persones A, em va impedir fer propostes lligades a altres comissions de treball que exposo tot seguit:

-Comissió d'urbanisme/planejament/via publica/medi ambient/patrimoni municipal.

1) Negociar amb la Generalitat la construcció (i posada en servei, evidentment) d'una estació dels Ferrocarrils de la Generalitat que doni servei al barri de Sant Bernat i rodalia i la seva corresponent zona d'aparcament dissuasori. Penso que és més important aquesta estació que l'estació intermodal de la nova línia de ferrocarril orbital donada la proximitat amb l'estació intermodal de Martorell Central. La zona d'aparcament disuassori faria disminuir el transit de vehicles entre Sant Bernat i l'estació actual.

2) Dignificar l'espai del cementiri municipal vell per tranformar.lo en un parc ciutadà que, sense perdre la seva memòria i significat, sigui utilitzat pels ciutadans com a zona de passeig tranquil i relaxant (en aquest cas s'haurien de mantenir els elements arquitectònics funeraris de relleu i evitar zones de joc infantils).

3)Manteniment i adequació de la zona d'aparcament annexa al cementiri vell harmonitzant-la amb el seu nou ús urbà.

-Comissió de serveis a les persones B (educació, cultura, joventut, esports, participació ciutadana)

1) Potenciar i concretar el projecte de l'Escorxador com a centre sociocultural polivalent per a donar serveis culturals i cívics als barris de la zona.

2) Redactar i potenciar un projecte cultural y social entorn de l'antiga escola Sant Bernat com a eix vertebrador del barri.

3) Garantir en l'esfera pública de l'àmbit local un Ajuntament laic fonamentat en els drets humans, el valor de la pluralitat, la tolerància i el respecte per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques personals de creença o raó. L'Ajuntament no participarà de forma oficial a cap acte religiós o que tingui connotacions religioses.

4) Recuperació de la memòria històrica i democràtica. Replantejament del concepte del “Memorial 158” i transformar-lo en un memorial als defensors de les llibertats de Catalunya i la Democràcia, per tal que quedin incloses les víctimes olesanes del franquisme i el nazi-feixisme.

5) Compromís de què es dediquin a les víctima olesanes del franquisme i el nazi-feixisme els noms de carrers nous o canvis de noms que es produeixin a la nostra vila.

Tot això ho he trobat a faltar als documents  que s'han facilitat i ho poso a discussió i votació, si escau, per a les segones jornades participatives del dia 21 de març.

LA “UNIÓ LLIURE DE TREBALLADORS” (ULT) I EL VUITÈ MANAMENT DE LA LLEI DE DÉU

(Aquesta entrada ha estat rectificada el 6-3-2015 a requeriment de la Unió Lliure de Treballadors (ULT) que ha considerat injuriós el seu contingut original. Només es fa esment a aquest fet als efectes merament històrics -aneu a http://mobiols.blogspot.com.es/2015/03/rectificar-es-de-savis-i-jo-ara-dic-el.html-)

 
 



Convé aclarir la nota informativa (de pagament m'imagino) que la “Unió Lliure de Treballadors” (ULT) ha inserit a la pagina 9 del periòdic “La bústia del Baix Llobregat Nord” a la seva edició del mes de Gener del 2015, perquè hi ha una mentida que atempta de forma greu al vuitè manament de la Llei de Déu.

No es tracta de discutir aquí si és mentida o no l'autoqualificació que aquest sindicat fa d'ell mateix quan es declara Obrer, Independent, de Proximitat i Transparent, trets que se li han de suposar a tot sindicat sigui confederal o no, ara bé, que acrediti l'acompliment d'aquests principis son figues d'un altre paner que depèn de la pràctica sindical diària. El que denuncio del escrit propagandístic a “La bústia” és una mentida evident i notòria, de pecat mortal per anar a l'infern, que la ULT ens deixa anar com si res. Vegem-la

La ULT l'ha dita molt grossa quan sense vergonya de cap mena afirma que ells van agrupar i agrupen “....treballadores i treballadors que no estaven d’acord amb l’evident politització de les altres formacions sindicals. És a dir, qui era afiliat a un sindicat, havia de ser també afiliat a un determinat partit polític. ULT va considerar - i considera - que no s’ha d’estar lligat a cap partit polític que imposi les seves condicions i ideologia a un sindicat, com continua passant avui dia.”.

Aquest recurs desqualificador, més vell que anar a peu, es dirigia de forma recurrent cap a les dues centrals sindicals més representatives, les CC.OO i la U.G.T., però avui en dia ningú amb dos dits de front (encara que com va dir el torero “El Gallo” “Hay gente pa tó”) es creu la vella falòrnia del sindicat com a corretja de transmissió d'un partit i fins i tot als menors de quaranta anys els sona a xinès sigui mandarí sigui cantonès. És cert que històricament els militants del PSOE s'havien d'afiliar a la UGT i que majoritàriament els del PCE i PSUC optaven per CC.OO, però mai al contrari com, barroerament, afirma la ULT, ¡mai!, fins i tot dono fe de què els militants del PSUC, mig de broma, dèiem que era la pràctica sindical de CC.OO la que condicionava les polìtiques del partit. Prova del nou: ¿es va trencar CC.OO quan, malauradament, ho va fer el PSUC el 1982? ¿algú es pot imaginar com seria el panorama polític del Reino de España si Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya sumessin a la seva afiliació el milió i escaig actuals de CC.OO.?, tinguem en compte que el PP amb molt d'optimisme afirma tenir-ne 800.000. Com que descarto radicalment que la direcció de la ULT tingui poques llums, només puc considerar la ignorància o la manca total d'escrúpols per a utilitzar la infàmia com forma d'engany per a explicar i entendre aquest disbarat.
 

Intentaré ser comprensiu. Segurament la joventut de l'actual equip directiu refundador del que al seu inici era la “Unión Libre de Trabajadores” (ULT) els fa parlar (o millor, escriure) de forma tan lleugera. ¿Que en saben dels inicis de la ULT? ¿per què es va fundar un sindicat limitat territorialment a Martorell, Abrera, Olesa i Esparreguera?, Al seu escrit de “La bústia”només ens diuen que són “un sindicat que neix al Baix Llobregat l’any 1977 com a sindicat obrer independent a l’inici de la democràcia, amb l’entrada en vigor de la “Ley Orgánica de Libertad Sindical”. Potser m'equivoqui, però, del meu coneixement, els principals i més destacats promotors, fundadors, padrins i/o coadjuvants de la ULT han mort i no hi ha fonts orals i/o escrites conegudes que puguin donar llum, però la historia ens permet intuir coses. Si mes no, es plantegen dues incògnites:

1. És de sobres conegut que després de la mort del dictador Franco, fruit de la lluita obrera es va enfonsar l'anomenat "sindicat vertical" (oficialment “Organización Sindical Española”) i en un intent de frenar el creixement de les Comissions Obreres, al redós de les restes d'aquest sindicalisme oficial i del poder que encara tenia es van crear una serie de petits sindicats en un intent de dividir un moviment obrer amb fort esperit unitari. Així van neixer la CSO, ASO, CDT, CTI, CTC, CONS, (1)...¿ i potser la ULT?. ¿Que ens haguessin explicat de tot plegat en Josep Cano, en Jaume Camats, l'advocat Garrigó...?.

 

2. Sobre la independència de la ULT. El 22 d'abril de 1978 la ULT va ingressar a USO (Unió Sindical Obrera) amb altres petits sindicats corporatius i territorials, justament en un moment en què començaven a córrer rumors sobre la bona sintonia entre la USO i Convergència Democràtica de Catalunya (2). ¿Que ens haguessin explicat de tot plegat en Josep Cano, en Jaume Camats...?.

 

Ara que la ULT ha abandonat USO i torna a ser “independent” i “pròxima”, podríem afegir una tercera incògnita: ¿per quins interessos la ULT en aquests moments de crisi econòmica i de necessitat d'unió de la classe obrera enfront de les agressions del neoliberalisme ha decidit ser cap de ratolí i no cua de lleó?. I això els qui ho poden respondre són ben vius encara.

(1) “El sindicalismo de clase en España (1939-1977). AA.VV. Ediciones Peninsula. 1978. p.p. 261-263.

(2) ”Convergència Democràtica de Catalunya i el món sindical (1974-1990)”. José Manuel Rúa Fernández (tesi doctoral). Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Historia, 2006. p. 45.

BANDA SONORA DEL MES DE FEBRER. "A la Molina no voy mas". Canta Arturo "Zambo" Cavero

“A la Molina no voy mas” és  un panalivio (dansa tradicional afroperuana)  que vaig conèixer fa molts anys (¿potser el 1974?) quan el grup xilè “Quilapayun” va actuar al “Palau d'Esports” de Barcelona . El recordo ple de gom a gom i que la policia, els “grisos”, van aparèixer a la part alta de les graderies envoltant-la, sense que afortunadament passes res mes.

El que mes m'ha impressionat sempre de la cançó es que els trenta fills de la comay Tomasa y el compay Pascual “fueron esclavos sin su voluntá por temor que'l amo los fuera a asotá”.

Aquesta una versió molt autentica de Arturo “Zambo” Cavero  extreta d'un antic programa de la televisió del Perú.