El ciutadà Artur Mas i Gavarró, que ostenta, per
imperatiu legal, la dignitat de Molt Honorable, m'ha insultat. Per la
Llei del Talió (ja sabeu, “ull per ull, dent per dent”) i per
reparar el dany que m'ha causat trobo just, doncs, qualificar-lo de
“miserable” en la tercera accepció que ens dóna el Diccionari
de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans: “Que
mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, per la
seva vilesa” (busqueu si us dóna la gana que vol dir abjecte i
vil).
S'ha de ser abjecte i vil per dir, com ha dit el Molt Miserable a la convenció de CDC del dia 19 de juliol, que el 27S “tots el que no estiguin...(a la) ..gran llista del si alimentaran la llista del no” ( es a dir al PP i a C's). Impossible mes abjecció i vilesa quan ens acusa de complicitat amb les polítiques de retallades de drets econòmics, socials i de ciutadania propiciades i volgudes criminalment per les dretes econòmiques catalano-hispano-europees-internacionals, als catalans sobiranistes que pensem en altres models democràtics de relació bilateral amb l'estat espanyol que no sigui la pura i simple independència i alhora “mentrestant” volem ¡ja!, lluitar per la recuperació i ampliació d'aquells drets socials i democràtics perduts per les classes populars perquè tot plegat no ens enganxi amb els pixats al ventre. Ja veieu que la tirallonga és llarga i avorrida però cal que quedi clar qui és qui i que és que d'una puta vegada, que ja estic fart de manipulacions.
S'ha de ser abjecte i vil per dir, com ha dit el Molt Miserable a la convenció de CDC del dia 19 de juliol, que el 27S “tots el que no estiguin...(a la) ..gran llista del si alimentaran la llista del no” ( es a dir al PP i a C's). Impossible mes abjecció i vilesa quan ens acusa de complicitat amb les polítiques de retallades de drets econòmics, socials i de ciutadania propiciades i volgudes criminalment per les dretes econòmiques catalano-hispano-europees-internacionals, als catalans sobiranistes que pensem en altres models democràtics de relació bilateral amb l'estat espanyol que no sigui la pura i simple independència i alhora “mentrestant” volem ¡ja!, lluitar per la recuperació i ampliació d'aquells drets socials i democràtics perduts per les classes populars perquè tot plegat no ens enganxi amb els pixats al ventre. Ja veieu que la tirallonga és llarga i avorrida però cal que quedi clar qui és qui i que és que d'una puta vegada, que ja estic fart de manipulacions.
Com pot ser tan cínic el Molt Miserable?. El
primer gran retallador del Regne d'Espanya, mestre de Mariano Rajoy i
el seu principal còmplice, que ha fet patir a tantes famílies
catalanes prenent-l'his la Renda Mínima d'Inserció necessària per
a sobreviure, l'avalador de la reforma de l'article 135 de la
Constitució origen de tots els mals, el “business friendly” que
els hi ha posat en safata la reforma laboral que ha precaritzat el
treball i pràcticament ha anul·lat la negociació col·lectiva, que
privatitza la sanitat per a fer-ne un negoci, que es nega a reprovar
el defraudador Jordi Pujol....
El Molt Miserable i el seu partit, que per tapar-se les vergonyes i evitar debatre sobre la seva nefasta gestió de govern i amistançament amb el PP, s'han hagut de camuflar dins d'una llista suposadament unitària, suposadament per aconseguir la independència de Catalunya, envoltant-se d'unes quantes persones suposadament d'esquerres i, també suposadament representants de la “societat civil” (quantes suposicions i cap certesa), té la barra d'espolsar-se les puces i tirar-meles a sobre important-li un carall la divisió de la societat catalana entre “bons” i “dolents”. Abjecció, vilesa i irresponsabilitat greu.
El Molt Miserable i el seu partit, que per tapar-se les vergonyes i evitar debatre sobre la seva nefasta gestió de govern i amistançament amb el PP, s'han hagut de camuflar dins d'una llista suposadament unitària, suposadament per aconseguir la independència de Catalunya, envoltant-se d'unes quantes persones suposadament d'esquerres i, també suposadament representants de la “societat civil” (quantes suposicions i cap certesa), té la barra d'espolsar-se les puces i tirar-meles a sobre important-li un carall la divisió de la societat catalana entre “bons” i “dolents”. Abjecció, vilesa i irresponsabilitat greu.
Sembla que va ser “l'anacrònic” Karl Marx
qui va encunyar la coneguda expressió de “tonto útil” per a
descriure a qui lluitant per un ideal pot transformar-se en
instrument involuntari dels interessos d'altres que no el beneficien,
i en aquest sentit comparteixo plenament la reflexió que ha fet el
professor Vicenç Navarro: “ l’argument que el tema social se
solucionarà quan se solucioni el tema nacional té una credibilitat
limitada, ja que les polítiques públiques aplicades a la Catalunya
independent dependran de qui governi, la qual cosa, al seu torn,
dependrà de qui controli el procés de transició de la Catalunya
d’avui a la de demà, que, probablement, serà la força política
que hegemonitzi els aparells de la Generalitat i els seus mitjans
públics d’informació. A Espanya ja va haver-hi una Transició, el
producte de la qual va ser un estat molt poc democràtic i
uninacional, resultat d’una Transició dominada per l’establishment
conservador que controla els aparells de l’Estat i la majoria dels
mitjans d’informació”. Que cada gos es llepi la seva cua
No sé si a la llum de Codi Penal del Regne
d'Espanya he comès algun delicte o falta d'injúries cap el ciutadà
Artur Mas. Moralment no ho crec i em reafirmo en el fet que el
considero un “miserable”. Té dues vies; una de rapida que és
demandar-me davant la justícia espanyola o altra més lenta (o
improbable) en què assolida la plenitud nacional em pugui acusar de
traïció a la llum del Codi Penal de la República Catalana. Ell mateix
