divendres, 25 de setembre del 2015

UNA SECTARIA INTERVENCIÓ DEL REGIDOR JORDI MARTINEZ A OLESA RADIO SOBRE "CATALUNYA SI QUE ES POT"


El Sr. Jordi Martínez Vallmitjana, per si hi ha gent que no ho sap, és regidor a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat i és un dels dotze que conformen el grup municipal Bloc Olesà (BO).

Aquest grup té majoria absoluta i el sosté el partit polític del mateix nom, que no és ni heterogeni, ni homogeni sinó tot el contrari. Dic això perquè els seus militants (els partits estan compostos per militants agrupats al redós d'una ideologia) basculen des de l'independentisme, al federalisme, .....des de detractors de la reforma laboral del PP i CiU a indiferents, .....alguns amb doble militància al Bloc Olesà i Esquerra Unida alhora. ..... i el 27 de setembre els seus vots es repartiran entre “Junts pel Sí”, “Catalunya sí que es pot”, i possiblement les “Candidatures d'Unitat Popular”. En definitiva, si fos una coalició electoral o agrupació d'electors seria un model de diversitat i pluralitat, però en ser un partit polític registrat com a tal a Madrid, pot ser considerat un model d'eclecticisme.


El Sr. Jordi Martínez, deia, és regidor del BO, però a més a més és conseller al Consell Comarcal del Baix Llobregat i esta adscrit al grup d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa – Entesa pel Progrés Municipal (ICV-EUiA-EPM). Que per què està en aquest grup? Doncs perquè el BO, malgrat que no ho volia, fent un exercici de pragmatisme va demanar-n' he la incorporació perquè els hi anava molt bé als efectes del “mayling”, no per res més, segons em va manifestar el mateix Sr. Jordi Martínez.

El Sr. Jordi Martínez, seguim amb ell, ha manifestat públicament que és d'esquerres, independentista i votarà “Junts pel Si”, que tant li fa que el president de la Generalitat sigui l'amagat neoliberal retallador Artur Mas, que el 60% de la llista, i per tant l'hegemonia, sigui de CDC, perquè el gran objectiu a assolir és la independència de Catalunya. Eclectico-pragmatisme.

El Sr. Jordi Martínez encara és més coses. També és tertulià els matins dels dimecres a Ràdio Olesa. No hi va a títol particular a la tertúlia, no. Hi va en nom del grup municipal del BO, del que ja n'he explicat coses més amunt.

 
Contextualitzat ell i la seva circumstancia, resulta que el dimecres 23 de setembre a la tertúlia radiofònica (que, tornem-ho a dir, hi va en nom del BO) va deixar anar que el dia 27 “...”Junts pel si” tregui majoria absoluta, tant de bo...” i que “...si “Catalunya sí que es pot” en treu zero, jo ho aplaudiré...”, i l'home es va quedar tan ample, tu.

El sectarisme del democràtic, esquerrà i independentista regidor Jordi Martínez, que és de l'alçada del campanar d'Esparreguera, l'obceca de tal forma que no s'adona que deixa amb el cul a l'aire el BO i les seves contradiccions internes. Si ha parlat, indegudament, en nom propi ha sigut deslleial tant amb el BO com amb el grup ICV-EUiA-EPM a on està integrat al consell comarcal, ja que la pluralitat dins d'una visió socialment avançada i progressista de la seva acció política, és un actiu que caracteritza ICV-EUiA-EPM i se suposa, només se suposa, al BO. Per contra si ha parlat en nom del BO, les declaracions, tal com han estat fetes, suposaria un clar abús de confiança per la utilització il-legitima del BO a favor d'una candidatura concreta en perjudici d'altra a on membres del BO s'hi senten identificats.

 
Però, tant o mes que l'actitud imprudent i maldestre del regidor Jordi Martínez, em preocupa la deixadesa i tansemenfotisme davant aquest fet que he trobat en membres d'EUiA amb qui he parlat i que, al meu entendre, posa de manifest la debilitat i subalternitat de l'espai de l'esquerra alternativa dins el BO que hauria de representar EUiA.

Direu que a mi que se'm fot el Sr. Jordi Martínez, el BO i EUiA si no en sóc membre, que ja s'ho faran. Potser teniu raó però sí que m'importa el projecte de “Catalunya si que es pot” com a necessari per a la recuperació i ampliació de drets arrabassats, per a un projecte de radicalitat democràtica i com a projecte que resti protagonisme a tot poder estatal en benefici de comunitats polítiques que s'autogovernin i col·laborin entre elles pel comú dels seus ciutadans.

dijous, 17 de setembre del 2015

ELS 11 PRINCIPIS DE LA PROPAGANDA DE GOEBBELS COM A FONAMENT DE LA PROPAGANDA MODERNA.

Goebbels, ministre nazi d'Educació i Propaganda, va teoritzar els seus famosos onze principis que, diuen els entesos, ha fonamentat la propaganda moderna. Alerta¡ com sóc gat escaldat, vull advertir solemnement que de cap manera penso que el professional i/o aficionat del màrqueting que usi els famosos onze principis de la propaganda per als fins que li convingui, sigui per força nazi. Es pot ser manipulador sense tenir la condició de seguidor d'Adolf Hitler.

Aquí teniu els onze principis

 
1.- Principi de simplificació i de l’enemic únic.
Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a l’adversari en un únic enemic.

 2.- Principi del mètode de contagi.
Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu. Els adversaris s’han de constituir en una suma individualitzada.

 3.- Principi de la transposició. Carregar sobre l’adversari les pròpies errades o defectes, responent a l’atac amb l’atac. “Si no pots negar les males notícies, inventan d’altres que distreguin”.

4.- Principi de l’exageració i de la desfiguració. Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una amenaça greu.

 5.- Principi de la vulgarització. Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l’esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen una gran facilitat per oblidar.

 6.- Principi de l’orquestració. La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d’idees i repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes. D’aquí també ve la famosa frase: “Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en realitat”.

7.- Principi de renovació. S’han d’emetre constantment informacions i arguments nous a un ritme tal que quan l’adversari respongui, el públic ja estigui interessat en una altra cosa. Les respostes de l’adversari mai han de poder contrarestar en nivell creixent de les acusacions.

 8.- Principi de la versemblança. Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els ” globus sondes” o “informacions fragmentaries”.

9.- Principi de l’acallament.
Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l’adversari, també contraprogramant amb l’ajut dels mitjans de comunicació afins.

 10.- Principi de la transfusió. Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d’un substrat preexistent ja sigui una mitologia nacional o complexes d’odis i prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives.

 11.- Principi de la unanimitat.
Arribar a convèncer a molta gent que pensa “com tothom”, creant una falsa impressió d’unanimitat.


Ara pregunto. Quants i quins dels onze principis de la propaganda teoritzats per Goebbels creieu que  serien d'aplicació a aquests tres cartells?.


L'1, el 5, el 6 i l'11?


El 5, el 6, el 8 i el 10?


També el 5, el 6, el 8 i el 10?
 
 

diumenge, 13 de setembre del 2015

MAL US PESI A ALGUNS (I ALGUNES), EL MEU VOT ÉS CATALANISTA, SOBIRANISTA I D'ESQUERRES


La meva amiga Montse Escoda ha donat forma, amb justa i abrandada prosa, les paraules que jo tenia al cap de forma barroera sense atrevir-se a sortir i les ha transformat en poesia sense rima per explicar un vot. Descaradament agafo les seves paraules, les faig meves i, amb alguna coseta de collita pròpia, proclamo:

EL MEU VOT és catalanista, sobiranista i d'esquerres i no el lliuraré a qui ha procurat, amb la seva política neoliberal, vendre els serveis públics, ni a qui se'n va anar a Madrid a retallar l'Estatut votat al nostre Parlament.

No apostaré per un projecte amb un presidenciable de qui dubto del seu amor al país, quan ha sostret més drets i salaris als seus empleats i empleades que l'Estat, ha regalat la sanitat pública al millor postor, ha sigut dur amb els dèbils i ha afavorit als poderosos, que ha convingut amb la dreta espanyola la reforma laboral i la llei d'estabilitat pressupostaria que tant de dolor ens ha causat a les classes populars.
 
No votaré a qui sota el paraigua de l'estat propi ha negat la memòria històrica democràtica tot buidant de competències el Memorial Democràtic, en sintonia amb el PP a la resta del Regne d'Espanya , fent un país que acaba la seva historia el 1714 i la torna a començar el 2015, en clar menyspreu a tots els que van lluitar per recuperar la democràcia durant la negra nit franquista.

El meu vot serà per la gent que ha sortit al carrer cada Primer de Maig i cada Diada Nacional (ja des de la clandestinitat) i que ha exigit sempre el dret a decidir-ho tot, a autodeterminar-se, del nostre poble. La gent que surt en manifestació per dir NO A LA GUERRA, NO A LA REFORMA DE LA LLEI DE L'AVORTAMENT, NO AL TIPP, NO A LES RETALLADES, NO A LA REFORMA LABORAL, NO A LA LLEI MORDASSA, NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA, i que vol que Catalunya aculli persones refugiades, mentre d'altres emmudeixen. Votaré la gent que defensa sempre la llengua catalana davant dels Tribunals de Justícia, de l'Administració de l'Estat i a tot arreu. La gent que es mobilitza i fa vagues per a defensar, recuperar i ampliar, ara i aquí,  drets concrets, gens abstractes, arrabassats.

 
Jo votaré per aquestes i aquests companys i companyes que han de sentir com alguns els hi diuen fatxes perquè no parlen d'independència i volen ser fraterns en un món global, però que fan molt més que tots aquells que només s'omplen la boca de patriotisme, en favor dels drets i de les llibertats de les persones i del país.
 
Votaré per CATALUNYA SÍ QUE ES POT.


dimecres, 2 de setembre del 2015

BANDA SONORA DEL MES DE SETEMBRE. "Petita festa". Canta Toti Soler

Toti Soler
La soledat no volguda és fotuda. La defuges, però et busca i et troba. Un petó malmès al coixí sobre l'ombra d'algú que veus que ja no hi és, per exemple.  Busques succedanis que t'acompanyin però al final tens l'evidència irrefutable que estàs tot sol, tu amb tu. "Petita festa" m'inspira aquesta reflexió.


Imatge extreta de: Metamorfosis/Blogs La Vanguardida
 

"Petita festa" es una poesia del xinés Li Po. El poeta Marià Manent la va versionar al català i Toti Soler la va musicar. L'han cantat Maria del Mar Bonet i Sílvia Pérez Cruz, però la versió que us proposo com a banda sonora del Setembre, és la que va fer el mateix Toti al disc "Liebeslied" el 1972. Preciosa



Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.

No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angunia.

Quan canto, veus ací
la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.

Quan s'acaba el festí,
els convidats no em fugen:
veus ací una tristor
que mai no l'he coneguda.

Si me'n torno al casal,
em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.