ECOLOGISTES I D'ESQUERRES DE DEBÓ

EL MARXISME, FRACCIÓ GROUCHO, DEL BLOC OLESÀ

 

Es veu que l'ajuntament d'Olesa de Montserrat té un menjador social municipal que no s'utilitza per por d'”estigmatitzar” la gent que l'hagi d'utilitzar. El diccionari del IEC ens explica que, figuradament, estigmatitzar vol dir infamar.

Esta molt bé que el govern municipal olesà es preocupi de la bona fama de la ciutadania i vulgui evitar que les persones que viuen en condicions precàries quedin marcades per la vergonya pública d'exposar les seves carències i necessitats; però estem parlant de les serioses dificultats que alguns ciutadans tenen per menjar diàriament en condicions, i l'excusa de l'estigma social no és argument sòlid quan parlem de drets bàsics de ciutadania inajornables i ineludibles. Aquest raonament ha estat molt sovint utilitzat pel Partit Popular que fa deixadesa de les seves funcions i ho confia tot a la caritat cristiana, però no pot ser utilitzat per l'equip de govern del Bloc Olesà que es predica progressista.

En canvi, aquesta preocupació per l'honra i la fama de les persones que viuen precàriament, curiosament, no la té el Bloc Olesà quan es tracta de donar-se “autobombo”, abans de les eleccions municipals, a costa dels treballadors aturats de llarga durada, sense recursos, integrats en l'anomenat “Pla d'ocupació”. M'explicaré tot seguit, però abans ens haurem de posar d'acord en una qüestió:

Tesi: Estem d'acord en el fet que, ara per ara, el treball remunerat encara és la forma que el sistema ens fa creure que les persones s'integren socialment i se senten realitzades en la seva autoestima?. Antítesi: En sentit contrari; estem d'acord en què el sistema assenyala com a fracassat qui perd el treball i, pel que sigui, no té la possibilitat de reintegrar-se al denominat “mercat de treball”?. Síntesi: Estem d'acord, doncs, que, com a conseqüència del que s'ha dit, els aturats de llarga durada tenen la imatge externa i percepció pròpia de fracassats, de desarrelament social i manca d'autoestima?.

Si estem d'acord amb les premisses anteriors, pregunto: perquè el govern municipal del Bloc Olesà “estigmatitza” posant a l'exposició pública de la vergonya els aturats de llarga durada contractats dins del “Pla d'Ocupació donant-los una armilla a on, a l'esquena i amb lletres ben grosses, que es vegin, s'hi pot llegir “PLA D'OCUPACIÓ”?, és a dir “soc un fracassat, he sigut incapaç de trobar feina i us dono les gràcies per deixar-me treballar uns quants mesets”. ¡Ah!, el menjador social suposa despesa i publicitar el “Pla d'ocupació”, encara que sigui barroerament i sense escrúpols, pot portar vots.

De tota manera, no sé de què ens estranyem. Poc podem esperar d'un Bloc Olesà que va ser incapaç d'aglutinar unanimitats en el seu grup municipal a l'hora de condemnar la reforma laboral del PP i va haver de donar llibertat de vot als seus membres (feu clic aquí). Poc podem esperar d'un Bloc Olesà presidit per un alcalde que, a través de la ràdio pública, mostra total falta de respecte cap als sentiments religiosos íntims i personals dels catòlics creients, aixì com de les conviccions d'ateus i/o agnòstics, banalitzant els actes de la Setmana Santa convidant a tots els olesans “siguin creients o no” a participar-hi, trencant d'aquesta forma el principi de laïcitat i/o aconfessionalitat a què esta obligat com a representant del conjunt de la ciutadania. Poc podem esperar d'un “partit” que es presenta a les eleccions municipals formant coalició amb l'”Entesa de Progrés Municipal” no pels seus principis de justícia, igualtat, solidaritat, pau, drets nacionals, llibertat i defensa del medi ambient, sinó perquè els hi faran el “mayling” electoral, com va confessar públicament un regidor a la ràdio.

En fi, marxisme en estat pur, però de la fracció grouchista, per allò de, tinc uns principis però si no li agraden aquests en tinc uns altres.

 

BANDA SONORA DEL MES D'ABRIL. "Time". Interpreta "Kroke"

Kroke es com s'anomena en jiddisch la ciutat polonesa que nosaltres en diem Cracòvia (Kraków en polonès) i d'aquí pren el nom aquest trio de música klezmer  que la fusiona amb el jazz i altres estils musicals.

“Time” me la van descobrir (i amb ella Kroke) el malaguanyat Joan Barril i el Joan Oller, que obrien el seu programa radiofònic “El cafè de la república” amb aquesta sintonia que em va captivar per la seva cadència màgica (així m'ho sembla a mi això de la cadència màgica). Aquesta música, com tota la del mon, es de casa (que ho sàpiguen aquells)