EL FULL DE RUTA DE LA CUP CAP A LA REPÙBLICA SOVIETICA CATALANA



Aleksandr Kérenski

La llista de traïdors a la pàtria s'ha modificat. La CUP ja no l'encapçala; ha tornat a la cleda de l'independentisme de pedra picada i, com el fill pròdig de l'evangeli, s'ha prostrat als peus del pare Artur, ha reconegut els pecats comesos contra ell i Catalunya (una mateixa cosa) i accepta a Carles Puigdemont, el fill bo, ungit com a hereu.

No sé per on els tenen agafats als de la CUP la dreta tradicionalista-lliberal de CDC, però acceptar investir en Puigdemont com a 130e Honorable President de la Generalitat, una persona que es diputat des del 2006, que ha avalat fil per randa les polítiques antisocials dels governs de CiU, retallant, fins i tot abans que el PP, en sanitat i educació i justificar-ho en què “amb eleccions anticipades, haurien guanyat les esquerres assimilables per Espanya”, tal com a piulat al twuiter l'il·lustre escriptor-diputat-purgat Julià De Jodar, ens demostra de nou que en els partits que s'autoqualifiquen d'esquerra radical i alhora nacionalistes, la relació dialèctica entre els dos pols contradictoris sempre s'esbiaixa cap al nacionalisme.

No hi ha res més bonic i épic que guanyar una pàtria com ens ensenya en Miki Moto al programa de TV-3 “Afers exteriors” parlant del nou estat (2011) de Sudan del Sud: “Guerra, fam, malalties, violència...malgrat tot això, un dia van decidir convertir-se en Estat. Van decidir ser. I són.”. Ara sense cap procés assembleari, es decideix salvar CDC i que s'autoinventi tot preparant el retorn, abans negat, del Messies Artur Mas. El clarivident Manolo Vázquez Montalban ja deia que els fills de la burgesia es feien d'esquerres i quan creixien retornaven a la llar familiar amb la saviesa i els secrets de l'enemic.

O no, potser no. Potser es que els vells comunistes, vulgars revisionistes, ens oblidem del mestratge de Lenin i les experiències de la Gran Revolució Soviètica. Al contrari que la CUP , no ens adonem que Carles Puigdemont és el nostre Kerenski i que cal crear les condicions objectives perquè fracassi la seva via burgesa cap a la independència i tot plegat, com a Rússia, ens porti cap a l'inevitable aixecament popular que ens durà naturalment a la proclamació de la República Soviètica Catalana. No hi havíeu caigut tontos?. És que no sabeu historia, ni materialisme dialèctic.

Serà Artur Mas el Lenin català?. O, com opina el meu amic Javier Nuin, serà Stalin després dels "Processos de la Ciutadella" i les purgues al grup parlamentari de la CUP?

DE NOU ELS MISTERIS

El juny de l'any 1911 el Rei Alfonso XIII assistia a la cloenda del XXII Congreso Eucaristico Internacional celebrat a Madrid. El 30 de maig del 1919 el mateix monarca presidia l'acte de consagració d'España al Sagrado Corazón de Jesús; consagració renovada pel dictador Francisco Franco l'1 de juny del 1969 amb la presència dels Principes de España Juan Carlos i Sofia. Entre el maig i juny de 1952 a Barcelona es celebrava el XXXV Congreso Eucaristico Internacional que va permetre al franquisme la seva primera apertura al món gracies a la guerra freda i l'Església Catòlica Apostòlica i Romana. El 16 de desembre de 2015 l'Ajuntament d'Olesa, amb el suport dels grups municipals suposadament laics Bloc Olesà, ERC i PSC, declaraa els “Misteris” com a Festa d'interès local. Si no sou d'Olesa i voleu saber que són els “Misteris” cliqueu aquí.

Sabeu quina diferència hi ha entre tots aquests fets?. Que els congressos eucarístics i les consagracions sacres es van fer en contextos de manca de llibertat religiosa i política en concubinat entre el poder temporal i el poder espiritual, mentre que la declaració festiva d'interès local s'ha fet en un context de teòrica separació de poders gràcies a una Constitució que garanteix la aconfessionalitat (o laïcitat) dels poders públics. Sincerament, no crec que fes falta aquest suport municipal a una activitat religiosa.

El regidor de cultura va fonamentar la proposta en la llarga tradició dels “Misteris” i el benefici econòmic que reportarà a Olesa l'assistència de visitants d'arreu. I, sobretot, en la possibilitat que el "Col-lectiu Misteris d'Olesa" pugui demanar subvencions per a les seves activitats. De debò, ¿es creïble que  persones de tot arreu vinguin a visitar la tarda de dijous sant i tot el divendres sant una sèrie d' escenes del Via Crucis, i que siguin capaçes d'omplir els calaixos de comerços i restaurants?, ¿quina mena de despeses necessita subvencionar amb diner públic el col-lectiu del “Misteris”?.

Segons diu la pròpia web del “Col.lectiu dels Misteris” fou la mateixa església olesana que,

seguint les directrius del Concili Vaticà II, el 1969 va decidir deixar d'exposar al públic els “Misteris” i fer processons. Tenint en compte que el concili representà un intent d'apertura i diàleg de l'església cap a un món plural i divers, ¿podem entendre que el retorn dels “Misteris” vint anys després va ser una reacció contra els postulats del Concili Vaticà II”.

Crec sincerament que s'ha de permetre i respectar la lliure voluntat dels creients catòlics o qualsevol altra religió de practicar i mostrar, fins i tot públicament, la seva fe i rituals. Però que les administracions públiques, obligades per la Constitució a ser independents de qualsevol creença, facin recolzaments i ho subvencionin no em sembla de rebut.