LA POTINERIA DEL BLOC OLESÀ PER A DISSIMULAR QUE "LOS HAN PILLAO CON EL CARRITO DEL HELAO"

Quan pensàvem que la famosa parella Mariano Rajoy i Maria Dolores de Cospedal ja ens ho havia dit tot en l'art de formular sentencies i màximes que innoven i plantegen nous reptes a les ciències polítiques i jurídiques, en trobem una de genial del regidor i portaveu del govern municipal olesà Sr. Jordi Martínez (del BLOC OLESÀ, no cal dir-ho) que el dijous dia 6 en la tertúlia política referint-se a l'associació ANIMALISTES D'OLESA (AD'O) la qualifica de partit polític "que ho és menys" (sic). I ho justifica amb un irrefutable axioma: alguns membres de l'AD'O formen part d'un partit polític ergo l'AD'O es un "partit polític que ho és menys". Aristòtil es remou a la seva tomba aclaparat per raonament tan lúcid.

(feu clic sobre l'adreça per escoltar Olesa Radio i posseu des del minut +/-7) http://www.olesademontserrat.cat/olesaradio/pl11/radio-a-la-carta/id5519/tertulia-politica-punts-de-vista-6102016.htm

Si l'ajuntament declara d'interès local la incontestable teoria jordimartinesiana, Olesa de Montserrat es convertirà d'una revolada en el municipi espanyol (ui¡ perdó) amb més densitat de partits polítics, encara que ho siguin menys, per quilòmetre quadrat. Associacions de veïns, clubs, entitats, empreses, societats, sindicats, corporacions, congregacions, esglésies i confessions de tota mena... els nostrats (a l'entendre de l'alcaldessa) La Passió, els Misteris, etc. etc. quedaran convertits "de facto" en partits polítics que ho son menys.

No és menys genial la teorització, encara no suficientment sistematitzada per l'inefable regidor a la mateixa tertúlia radiofònica, de la figura del que provisionalment podríem anomenar "partit polític per subrogació" o "partit polític suplent" (caldria filar molt prim sobre el concepte, ja que podria produir un trasbals del "corpus doctrinal" del BLOC OLESÁ). És certament notable i hauria d'entrar en els manuals de ciència política, la formulació d'aquesta figura que defineix el partit polític que, sense ser convidat oficialment, compareix a una convocatòria municipal en nom d'un altre partit polític que si havia estat convidat oficialment.

(feu clic sobre l'adreça per escoltar Olesa Radio i posseu des del minut +/-7)

http://www.olesademontserrat.cat/olesaradio/pl11/radio-a-la-carta/id5519/tertulia-politica-punts-de-vista-6102016.htm

No cal explicar que tota teoria prové d'una pràctica prèvia que és la seva base i que en aquest cas, segons ens va comentar el regidor i diletant de la politologia Sr. Jordi Martínez, l'experiment va ser el següent: l'alcaldessa va convidar a una persona del PACMA (partit del tot) a una reunió incomoda i bilateral que li havia sol·licitat l'AD'O (partit que ho és menys) i a on, vés a saber perquè, al final hi van comparèixer cinc persones de PODEM (també partit del tot), sense que cap dels tres regidors assistents (Sr. Segado, Sr. Martínez i Sra. Yañez, del BLOC OLESÁ no cal dir-ho) s'estranyessin malgrat la protesta d' l'AD'O. Prova passada amb èxit: la reunió va resultar un guirigay amb desitjos per part del regidor Martínez de posar morrions a segons qui i sense resultats pràctics de cap mena pels sol·licitants incomodants. La teoria s'ha demostrat valida pels efectes que es busquen.

Deixem de banda el sarcasme. En tota aquesta moguda interessa saber si el regidor Sr. Jordi Martínez ha mentit a la ciutadania, I, si ha mentit, ho ha fet sabent-ho o perquè li han venut una moto. Sigui com sigui el regidor Martínez ha sigut l'encarregat de tapar les vergonyes d'unes autoritats municipals que les han "pillao con el carrito del helao" fent trampes intentant portar una reunió incomoda a la seva cleda. El BLOC OLESÀ, que s'ha omplert sempre la boca de democràcia, participació i transparència ha caigut en els pitjors vicis de qui té majoria absoluta: la prepotència, el menyspreu i la manipulació dels ciutadans.

A propòsit d'aquest despropòsit voldria fer dues reflexions finals des de la meva condició d'adherit a INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS (ICV) als socis de CATALUNYA SI QUE ES POT i EN COMÚ PODEM:

A ESQUERRA UNIDA I ALTERNATIVA els hi diria que deixin de ser víctimes de l'esquizofrènia de la doble militància política en què malviuen. No es pot ser com la Rosa d'Alexandria que, diu la cançó, és "colorada de noche, blanca de dia", és a dir, no es pot ser d'esquerres a Catalunya i Espanya, i a Olesa estar diluït en aquesta amalgama de "gauche divine" i conservadorisme tradicionalista clerical preconciliar en què s'ha tornat el BLOC OLESÀ. Que recuperin aquella voluntat de convertir el Bloc en referent d'esquerra transformadora a Olesa que ens van proposar a ICV fa un parell d'anys i que no va reeixir.

I a PODEM els hi diria que, com afirmen ells, la nova política vol nous mètodes de participació i transparència, claredat i valentia. Sincerament, l'actuació de PODEM en tot el que s'ha dit sobre la reunió amb l'ajuntament em sembla sospitosament condescendent i escumosa malgrat que la versió que donen sobre la convocatoria és diferent i enfrontada a la municipal. Haurien d'explicar amb la transparencia, claredat i valentia que he dit abans quin és el seu paper real en tot aquest conjunt de confusions i/o mentides. Està en joc la seva credibilitat com a nou subjecte polític.

BANDA SONORA DEL MES D'OCTUBRE. "Paloma de la paz", canta Chicho Sánchez Ferlosio

Chicho Sánchez Ferlosio

Aquesta cançó del 1964 no ha sigut mai un “hit parade”, ni ha estat mai als “Cuarenta principales”, però es va cantar i escoltar molt fa anys; en determinats ambients i llocs, diguem-ho clar : reunions clandestines al camp, assemblees de treballadors, manifestacions, gresques de diumenge al “Abuelo” de Barcelona, quan després tornaves a casa mig “carregadet” emparat amb l'anonimat que et donava un tren ple de gom a gom....La cantàvem amb més embranzida que la que li dóna el seu autor Chicho Sánchez Ferlosio, és cert, cridant, potser bramant perquè voliem dir a tothom les nostres irrebatibles raons. Ara no la sento mai, enlloc. Potser és que no cal perqué ja no hi ha raons irrebatibles per a cantar-la?.  ¡Ah! jo no la cantava el 1964 si no el 1973, no em feu tant vell.

"M'AVORREIXEN ELS ATEUS PERQUÈ SEMPRE PARLEN DE DÉU", VA DIR L'ALCALDESSA I ES VA QUEDAR TANT AMPLA.

"Catalunya serà cristiana o no serà."
(Atribuït al Venerable Josep Torres i Bages, bisbe de Vic, a la "Tradició catalana", 1892)

"La Nación española considera como timbre de honor el acatamiento a la ley de Dios, según la doctrina de la Santa Iglesia Católica, Apostólica y Romana, única verdadera y fe inseparable de .la conciencia nacional, que inspirará su legislación."

(Ley de Principios del Movimiento Nacional de 17 de maig de 1958)

Font: Ajuntament d'Olesa de Montserrat

Ja veieu que hi ha doctrina per a tothom.

El grup municipal de MOVEM OLESA va presentar al ple del passat 22 de setembre a la consideració dels regidors una moció titulada "Per la convivència, la pluralitat i la tolerància. Reafirmem la laïcitat de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat". Era necessària aquesta moció de reafirmació laica?. Considero que si i miraré d'explicar-me.

No em feu dir l'any perquè no el sé, però l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat es va adherir als motius i objectius del Conveni signat el dia 15 de desembre de 2004 entre la Generalitat de Catalunya i la Lliga per la Laïcitat i es comprometia a separar les actuacions pròpies de la gestió municipal de qualsevol manifestació de caràcter religiós (vegeu http://www.laicitat.org/html/mocio_aj.htm). Malgrat això, si mes no en els darrers dos anys si la memòria no em falla, el govern municipal del BLOC OLESÀ, considerat pel regidor Jordi Martínez en una tertúlia radiofònica, com a precursor "avant la lettre" de les actuals confluències d'esquerres, no ha acabat d'entendre que vol dir aquesta separació d'actuacions.

Només cal veure com per la festivitat de Santa Oliva l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat

Font: Ajuntament d'Olesa de Montserrat

presideix en corporació oficial, escortats per dos policies locals uniformats de mitja gala, el seguici i posterior ofrena floral a la santa on un ministre de l'Església Catòlica Apostòlica i Romana beneeix l'ofrena municipal. Fins i tot intervé l'alcalde o alcaldessa, que al discurs de l'any 2015 va voler deixar clar que aquell acte religiós era una mostra d'"olesanitat". També cal esmentar com a la Setmana Santa del 2015, des d'Olesa Radio Emissora Municipal en una entrevista radiofònica, l'alcalde d'Olesa de Montserrat va convidar a "tots" els olesans a participar en els actes  religiosos que realitza l'Església Catòlica Apostòlica i Romana. O bé com en el ple municipal del 16 de desembre de 2015 l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va declarar els "Misteris" (exposició pública d'imatges de la passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist) festa d'interès local. Tampoc hem d'oblidar com en un altre ple de no recordo quin dia i mes del 2016 l'alcaldessa d'Olesa de Montserrat va dir, visiblement molesta per la intervenció d'un regidor de l'oposició, que "La Passió" és de "tots" els olesans (es referia a l'obra teatral sobre la passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist no al patiment del conjunt dels ciutadans olesans).

Amb aquests antecedents d'actuacions preconstitucionals i/o anticonstitucionals de caràcter totalitzador de la societat olesana, plural i diversa, em sembla que estava justificada de sobres la moció per reafirmar la laïcitat de l'ajuntament olesà presentada per MOVEM OLESA. El que no té tanta justificació, al meu entendre, és el resultat de la votació i les explicacions de vot dels diferents grups municipals. Perquè la moció es va aprovar, si, però ¡fixeu-vos bé! per tres vots a favor, un en contra i ¡catorze abstencions!; hi va haver tres absències (a favor: dos del BLOC OLESÁ i un de MOVEM OLESA, en contra: un de CiU -encara es diuen així-, abstencions: nou del BLOC OLESÁ, dos del PSC, dos d'ERC i un del PP). És preocupant que tres partits que es consideren d'esquerres i que, sembla, en el paper consideren als ciutadans iguals, lliures i fraterns, obviïn el fons de la moció que és, ni més ni menys, que garantir que, en l'àmbit municipal, no hi hagi ingerències en l'espai públic amb l'ostentació de simbologia confessional per part de càrrecs públics, electes o no, que han d'eximir-se de cap implicació confessional pública, reservant els actes de culte als quals els dugui la seva consciència a l'estricta esfera de la privacitat, en virtut de què, com mana l'Article 16 de la Constitució, cap confessió té caràcter estatal. Lluny d'això, van justificar la seva abstenció amb arguments totalment peregrins i clientelars: bàsicament que a Olesa no hi havia conflictes, ni enfrontaments religiosos (és cert), que a l'ajuntament s'escolta i es rep a tothom (faltaria més), que hi ha actes tradicionals de caràcter religiós assumits per la societat i entitats religioses que fan un servei (sense cap mena de dubte, però ¡ah!, aquí està la veritable mare dels ous de la seva actitud abstencionista).

L'argument definitiu, però, pare i mare de tots els arguments, segurament inspirat en la famosa "conspiracion judeo masonica comunista internacional" el va oferir la Sra. Alcaldessa quan va donar a entendre que tot plegat era cosa d'ateus i descreguts. ¡Ah! va ser un fabulós cop d'efecte. Al final de la seva intervenció, ens va fer una mostra d'erudició, i citant "Opinions d'un pallasso" del premi Nobel de Literatura del 1972 Heinrich Böll va concloure "M'avorreixen els ateus perquè sempre parlen de Déu", meditable reflexió si no fos que tenia trampa i ens va amagar que la cita començava dient "Els catòlics em posen nerviós perquè juguen brut". Home, jo, que no em considero totalitari com el BLOC OLESA, no em crec que tots els catòlics juguen brut, però hi ha alcaldesses que sí.