dilluns, 1 de febrer del 2016

QUAN OLESA DE MONTSERRAT VA "TRAIR" ALFONS SALA. "La tupinada de Rellinars".


En relació al diputat-cacic monàrquic Alfons Sala Argemí, que va donar suport a les dictadures de Primo de Rivera i Franco (i que, recordem-ho, encara té un carrer a Olesa de Montserrat) us vaig parlar del llibret del professor Josep Puy: “Sàtires, cuplets i acudits en temps d'eleccions. Política i caciquisme a Terrassa (1917-1923)” i us vaig transcriure la lletra d'un cuplet que era una sàtira sobre els resultats que en Sala va obtenir a les eleccions el 1919 però del que no vaig poder trobar la música.

Ara sí que he trobat la música d'un altre cuplet, que està al mateix llibre, a on se satiritza sobre la “tupinada” que a les eleccions del 19 de desembre de 1920 va ocórrer al municipi de Rellinars.


En aquest procés electoral els resultats al conjunt del districte de Terrassa es decantaven favorablement cap al republicà Domènec Palet i Barba amb gran nerviosisme dels salistes. El cas és que amb l'excusa d'una gran nevada les actes de Rellinars no van arribar a Terrassa fins a l'endemà i van ser decisives per un ajustat triomf d'Alfons Sala, que al conjunt del districte se li van reconèixer finalment 3.835 vots enfront dels 3.811 d'en Domènec Palet. Les actes de Rellinars, tardanament arribades a la junta electoral, reflectien que Sala havia obtingut 85 vots i Palet 8, però es veu que de debò només havien votat trenta persones i, sembla ser, que la diferencia eren morts que encara no havien estat esborrats del cens electoral. En aquesta ocasió Olesa de Montserrat va “trair” al sempitern diputat, com es diu al cuplet, ja que Alfons Sala va obtenir a la nostra vila 433 vots i Domènec Palet 440.


La musica del cuplet és la de “Els focs artificials”, molt popular a començament del segle XX i que trobareu en aquest vídeo.




Ara només cal que canvieu la lletra que canten Els Pavesos per la següent i veureu com tot surt (proveu de cantar-ho):
Quin dol al Gran Casino
la tarda d’eleccions!
Tot l’escrutini deia
que el Sala anava a fons.
Mal llamp! quina desfeta
la que hem tingut a Ustrell—;
tots deien: —De gallina
se’ns ha tornat la pell!.

Al noi del diputat li ve una basca;
El Fonsu diu: —A Olesa m’han trait!
Si a Rellinás no ens surt la tupinada,
Benet jo et reflic que ens hem lluit

Ai Deu fes que a Rellinás... ai!
ens donguessin tot el cens!
si algú ens treu d’aquest mal pas... ai!
ens fará un favor inmens.

Els datos que venien
tots eren molt dolents!
Si a Rellinás anavem!-
Diu el senyor Torrents.121
Ja surten amb tres autos,
se’n van cap a l’Ubach,
els autos entrevessen
a la font del Llimach.

I mentrestant aquí els del Gran Casino
resaven pare nostres tremolant,
i deia el senyó Sala ennuegant-se:
Qui sap si encara me la fregiran!-.
No en sap res de Rellinás... ai!
Si tingués seixanta vots!
Fora un cas com un cabás... ai!
Maleits els pagesots.

De Rellinás arriba
un que és despatriat:
Alfonsu et porto l’acta,
els hem ben enredat!—
Només n’han votat trenta
pro en tens vuitanta cinc-
El Fonsu me l’abraça:
Ai, ai, quin goig que tinc!—.

Va començar llavors la xirinola;
tothom cridava: —Visca Rellinás!
Ens ha salvat ben be la tupinada
pro ara nois no ho fessiu córre pas!

Visca sempre Rellinás... Visca!
Els farem un monument.
Tindreu aigua i tindreu gas... Visca!
perque el Fonsu está content.»