dilluns, 16 de gener del 2017

PERDRE LA DIGNITAT PER 301 EUROS, O COM EL BLOC OLESÀ CONSENTEIX QUE ES VULNERI EL DRET FONAMENTAL A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ.


El dia 31 de gener a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, es celebrarà un judici contra l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat per la multa de 301 euros que la regidora de Seguretat ciutadana i convivència Susanna Yañez per delegació de la Iltre. Sra. Alcaldessa Na Pilar Puimedon m'ha imposat com a sanció per la comissió d'una falta greu tipificada a l'article 152 de l'Ordenança municipal de civisme i convivència ciutadana com és "la desobediència de les ordres efectivament dictades i les expressions irrespectuoses que impliquin una voluntat menyspreadora de l'autor i que pel context en què es formulin signifiquin una alteració de la convivència". I jo demano al jutge que anul·li la sanció perquè em sembla que vulnera el meu dret fonamental a la llibertat d'expressió que em reconeix tant l'article 20 de la Constitució com l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Tinc clar que la administració de justícia pot no donar-me la raó, però del tarannà de l'escrit comprendreu que no em senti moralment afectat per una sentencia adversa i espero que això no es consideri desacatament.

Em preguntareu que quins són els fets que han portat a la Sra. regidora per delegació de la Iltre. Sra. Alcaldessa d'Olesa a sancionar-me. Doncs, molt resumidament, resulta que a la darrera campanya d'eleccions municipals del 2015, van haver-hi dues pintades a una de les entrades al nucli urbà , a on algú havia escrit "Movem falsos" i "Gabri fascista", en clara referència a la coalició "Movem Olesa" i a un candidat seu. Vaig pensar que la policia municipal, que per força tènia que haver vist les pintades en les seves habituals rondes, faria ús de la seva funció de policia administrativa en relació a l'acompliment dels bans i ordenances municipals que li atribueix la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i actuaria per pròpia iniciativa comunicant-ho a la Brigada Municipal perquè les esborrés. Durant un mes les pintades van estar intactes i finalment, com a representant de "Movem Olesa", vaig decidir denunciar personalment els fets i mostrar el meu disgust a la policia municipal per la seva manca d'actuació. Em van dir que prenien nota i que em comunicarien per telèfon les gestions fetes, però durant els dos dies següents les pintades ofensives continuaven exposades a la vista de tothom. Al tercer dia em vaig presentar de nou a la policia municipal i ningú em va saber, poder o voler donar explicacions sobre el cas ni si s'havia fet algun tràmit, produint-se una situació de tensió on, molt emprenyat, vaig acabar dient que "si les pintades diguessin que el cap de la policia és un torturador ja haguessin estat esborrades de fa temps". En fi, si relacionem els fets que acabo d'explicar amb l'article 152 de l'ordenança que he citat abans, la policia municipal que m'ha denunciat i la regidora que m'ha sancionat per delegació de l'alcaldessa han convertit una crítica a una actuació policial negligent en un acte irrespectuós i de menyspreu que ha alterat la convivència dels olesans (?), donant-li a la frase, amb mala fe, un sentit que, evidentment, no té. Deu n'hi do.

Aclarits els fets, abans de seguir, serà alliçonador conèixer els articles de l'Ordenança municipal de civisme i convivència ciutadana sobre els que la policia municipal, penso, hagués hagut de prendre mesures i no ho va fer:
-L'article 4.5 diu que és un dret dels ciutadans i ciutadanes rebre un tracte respectuós i digne de la resta de persones, però durant un mes la policia local va permetre que es faltes al respecte i a la dignitat d'un ciutadà i del conjunt de membres de "Movem Olesa" a qui es van titllar de "feixista" i "falsos" respectivament.
-L'Article 16.2, a) 3er. indica que està prohibit fer pintades sobre qualsevol element de l'espai públic.

Tampoc sobra dir que el Tribunal Constitucional, per exemple a la sentència 176/1995, ha dit que la llibertat d'expressió compren la llibertat de crítica, fins i tot quan pugui molestar, inquietar o disgustar, per la qual cosa empara també les opinions equivocades o perilloses. 

Amb aquests antecedents, els escassos lectors d'aquest bloc, que normalment són rojos perillosos i malfiats, segurament pensaran que a Olesa governa el Partit Popular entestat a aplicar la "ley mordaza" com sigui abans que la deroguin. Doncs no, error. A Olesa de Montserrat governa amb majoria absolutissima (12 regidors de 21) el Bloc Olesà, un partit polític d'abast local autoqualificat d'"esquerra alternativa" i "precursor" amb anys de diferència, del que avui s'anomena "nova política" "participativa", "radical" i "democràtica", format per un aiguabarreig de gent d'Esquerra Unida i Alternativa, "gauche divine" independent, federalistes, independentistes delerosos de desobeir però amb por de mullar-se el cul no fos que sortissin escaldats i tradicionalistes clericals.

Aquestes són les persones que governen a Olesa de Montserrat. Alguns els he vist a la transició del franquisme a la democràcia recolzant Els Joglars per la llibertat d'expressió, també els hi va agradar sentir a Labordeta enviar "a la mierda" alguns diputats, o es van divertir molt quant el Pepe Rubianes es va "cagar en la puta España..", es van escandalitzar quan van empresonar uns titellaires a Madrid, i ara es posen les mans al cap perquè el fiscal demana presó per una noia que ha fet acudits sobre Carrero Blanco. Però a casa,..ah¡ a casa convé sotmetre's als designis de la policia local quan se senti ofesa pels ciutadans, a causa de no sé quina mena de pors o interessos i dir que "si les pintades diguessin que el cap de la policia és un torturador ja haguessin estat esborrades de fa temps" s'ha de considerar una falta greu sancionable.

I ara ve el més bo. Sabeu quina excusa m'ha donat la Iltre. Sra. Alcaldessa per justificar-se? Doncs que no té res en contra meu, però que ella està obligada per força a avalar les denúncies de la policia sota pena de prevaricació, perquè tenen "presumpció de veracitat" legal.

Quin sopar de duro¡¡. Ella sap que no està obligada a res per força. Ella sap que, per llei, exerceix la direcció superior de la policia municipal (LLMRLC. art. 53, 1. j) com també sap que la policia només denuncia, no sanciona i que solament ella té atribuïda per llei la potestat de sancionar les faltes per infracció de les ordenances municipals, iniciant i resolent els expedients sancionadors per la seva autoritat (LLMRLC. art. 53. 1. n). La "presumpció de veracitat" és sobre els fets, no sobre les qualificacions i graus, i jo vaig dir la frase, és cert, i, per tant, no cal presumir la seva certesa. Tot plegat és un pretext per a què la Sra. regidora de Seguretat i la Iltre. Sra. Alcaldessa es desempalleguin de les seves responsabilitats legals. El que havia d'haver fet, i no ho ha fet, és entrar directament en el fons de l'assumpte i valorar si hi ha vulneració del meu dret fonamental a la llibertat d'expressió i sobre aquesta base resoldre a favor o en contra, però motivant la decisió. I, sobretot, el que havia d'haver fet pel bé de tothom i no ho ha fet, és, tal com li vaig demanar amb tota la bona fe i preveuen les ordenances municipals, intentar conciliar les parts i segurament no hauria hagut sanció i no s'hagués arribat al judici del dia 31 de gener. La prevaricació pot ser d'anada i tornada.

El més trist de tot és que persones amb qui em pensava que coincidia ideològicament en el concepte de "radicalitat democràtica", i parlo en concret per Esquerra Unida i Alternativa, no hagin fet ni un gest de solidaritat per petit que sigui. Dels altres grups polítics suposadament d'esquerres no cal parlar-ne i de la dreta nacionalista sigui catalana o espanyola no esperava res.

No ens enganyem, no es tracta de solidaritzar-se amb una persona torracollons que al cap i a la fi és d'Iniciativa per Catalunya i a veure si encara els hi donarem peixet. No, es tracta de la defensa de drets fonamentals durament guanyats pels ciutadans que sempre a qüestionat la dreta. I si als municipis, primera anella de la cadena democràtica a on l'esquerra encara manté un mínim de poder i mal que bé,es pot resistir en la salvaguarda d'aquests drets, la covardia (no la prudència que va dir Jordi Carbonell) ens fa traïdors, que ens queda?, qui farà pedagogia?, com iniciarem la reconquesta de la raó democràtica?.

Si la regidora de Seguretat Sra. Yañez, i la Iltre. Sra. Alcaldessa Na Pilar Puimedon, m'han sancionat conscientment, perquè creuen que m'havien de sancionar, no poden parlar més de democràcia, esquerra i nova política. Si s'han vist forçades a fer-ho per la causa que sigui potser caldria recordar la historia: Nicolas Salmerón, que va ser president de la I República Espanyola, va dimitir per dignitat quan es va veure en la tessitura de trair la seva consciencia si firmava una pena de mort. Però no espero res, me les imagino a les dues sortint-los un somriure burleta per sota el nas quan acabin de llegir aquest escrit, si és que el llegeixen.


dissabte, 7 de gener del 2017

TREBALLAR? PER QUÉ?


En els darrers dies els mitjans de comunicació (o millor, de persuasió) de tota mena ens han volgut alegrar les festes amb l'acudit graciós de què l'atur ha baixat un dotze per cent i s'estan creant llocs de treballa punta pala..

Quina barra¡¡¡. Una vegada estem captius i desarmats, els grans estafadors que s'han enriquit a costa nostra amb el que han anomenat "crisi econòmica" ens tornen a oferir treball com a solució dels nostres mals, diuen. Almoina per anar mal vivint en un nou i aterridor paradigma social (rieu-vos de la pel·lícula Mad Max), a on la suficient rotació de la precarietat els permeti mantenir-nos en un constant estat de por i faci que ens enfrontem entre nosaltres pel repartiment de les engrunes com a condició necessària del seu continu engreixament. ¡Treball!, paraula que deriva de la llatina "tripalium" que definia el que no era res més que un instrument de tortura.

Ens explica el Gènesi que la desobediència d'Adam i Eva Déu la va castigar amb l'expulsió del Paradís i condemnant-los a guanyar-se el pa amb la suor del seu front, és a dir, treballant. Sabem que al frontispici de la porta d'entrada al camp d'extermini d'Auschwitz els Nazis, amb un cinisme esgarrifós, hi van posar el lema "Arbeit macht frrei" que es pot traduir com "el treball us fa lliures". O, si voleu més dades sobre el caràcter malèfic del treball, només cal llegir el que va escriure Napoleó: «Com més treballin els meus pobles, menys vicis hi haurà. Jo sóc l'autoritat [...] i estaria disposat a ordenar que el diumenge, després dels oficis, les botigues obrissin i els obrers anessin a la feina». Malparit¡¡¡.

S'ha dit que els avenços exponencials de la tècnica i la ciència permeten reduir enormement la quantitat de treball necessari en els processos productius de manera que és possible repartir aquest treball entre més persones en jornades més curtes tot assegurant-nos l'imprescindible per a una vida digna. 

Ben al contrari, de forma insensata, els ociosos propietaris dels mitjans de producció ofereixen una bogeria de contractes temporals, treball parcial, i una elevada rotació de la mà d'obra que els hi garanteixen un mercat de treball i un repartiment dels temps de treball molt desiguals obligant a treballar moltes hores a qui per torn li toqui mentre a la resta, com a exèrcit de reserva intimidant, els manté amb subsidis insuficients o a mercè de la caritat o la beneficència, tot plegat en interès d'una economia alliberada del pes de tot el que sigui social que, segons diuen, causa crisi i recessió com a coartada de la veritable estratègia que no és mes que recompondre el procés d'acumulació capitalista .


Hem d'acceptar aquesta lògica? Fa temps que he deixat de sentir en el discurs de l'esquerra real i del sindicalisme la vella i bella consigna de "treballar menys per a treballar tots (i totes)". Penso que és una farsa, un engany, que el treball sigui el model perquè la persona s'integri a la societat, es sociabilitzi, aconsegueixi l'èxit i es pugui moure cap a dalt dins l'escala social. Si mes no, actualment, el treball (i/o, paradoxalment, la seva manca) només produeix frustració, malaltia mental i corrosió del caràcter individual i social.

Hem de socialitzar l'oci. Bertrand Russell, persona gens sospitosa d'esquerranisme, ja ho va teoritzar l'any 1932 a l'escrit "Elogi de l'oci" i deia que "la idea de qué el pobre disposi de
Bertrand Russell
temps lliure sempre ha sigut escandalosa per als
rics....(però) ja no hi ha cap raó perquè la majoria de la gent hagi de patir aquesta privació...(i) quan proposo que les hores de treball siguin reduïdes a quatre no intento dir que tot el temps que resti s'hagi de malgastar necessàriament en pures frivolitats. Vull dir que quatre hores de treball al dia haurien de donar dret...als articles de primera necessitat i a les comoditats elementals de la vida, i que la resta del seu temps hauria de ser d'ell per utilitzar-lo com cregues convenient....En un món a on ningú estes obligat a treballar més de quatre hores al dia....sobretot hi haurà felicitat i alegria de viure, en comptes de nervis gastats, cansament i dispèpsia. Amb el treball exigit n'hi hauria prou per a fer de l'oci alguna cosa deliciosa....Fins aquí hem sigut tan actius com ho érem abans que hi hagués maquines; en això hem sigut uns necis, però
no hi ha cap raó per a seguir essent necis per sempre.".