dimecres, 30 d’agost del 2017

UN AJUNTAMENT "GUAI" O LA FESTA DELS MIQUELETS. UNA CONTRADICCIÓ

Qüestió prèvia que hauria de ser innecessària però que no és sobrera ara i aqui: Això no va contra la Festa dels Miquelets ni contra les recreacions històriques dels fets del 1714, un pensa el que pensa però cadascú es diverteix com vol i ja s'ho faran; això vol posar de manifest la incongruència de l'equip de govern municipal d'”esquerra alternativa” del Bloc Olesà (amb la complicitat d'altres grups municipals) que s'ha declarat pacifista, tolerant i defensor del concepte de Cultura de Pau, mentre recolza i permet actes de caràcter militar i/o paramilitar en clara contradicció amb la moció aprovada per unanimitat al ple municipal del passat 27 d'abril que va declarar Olesa de Montserrat "Vila desmilitaritzada. Municipi de Cultura per la Pau".

Digueu-me com sempre torracollons, però llegiu, poseu-vos la mà al cor i jutgeu vosaltres mateixos.

Atenció al que s'hi diu a la moció:

"-Des de la dimensió local volem ser plataforma d'experimentació i consolidació d'una ciutadania democràtica plena i promoure una convivència pacifica mitjançant el desenvolupament dels valors ètics i cívics.(...)

-Els valors que transmet la institució militar -l'obediència, la disciplina, el patriarcat, l'androcentrisme, la competitivitat, l'ordre jeràrquic, el recurs a les armes i a violència- contradiuen els valors que han de vertebrar i que han de regir l'educació dels infants i joves: l'autonomia, l'esperit crític, la responsabilitat, el diàleg, la solidaritat i la col·laboració.(...)

-L'exèrcit (...) recluta joves que aprendran a obeir ordres, a no tenir opinió o a no expresar-la i a "jugar" a la guerra. I la guerra no és un joc. Les armes no eduquen, les armes maten. (...)."

i per tot això i altres coses que s'hi diuen i resultant que

" (...) només la justícia social i l'equitat, junt amb l'educació i la formació de totes les persones (infants, adolescents, joves i adultes) en l'esperit crític i en la cultura de Pau, són el camí per revertir els canvis que la nostra societat necessita. (...).

L'Ajuntament acorda entre altres coses:

1.Assumir com a "Vila desmilitaritzada", un paper actiu en la difusió de la Cultura de la Pau, tot divulgant els diversos aspectes que la conformen a través de declaracions institucionals (a favor del desarmament, de la vida i de la salut física i mental del jovent; contra els conflictes armats i el comerç d'armes) i donat suport a activitats específiques sobre aquestes qüestions, com ara cursos, xerrades i exposicions a favor de la pau i la no violencia. (...)”.

7. No autoritzar l'ùs de cap instal·lació municipal o via pública per a actes d'exhibicions de l'exèrcit o d'organitzacions paramilitars. (...).”.

Fins aqui un resum de la moció

Entre les festes locals, la "Festa dels Miquelets" ha arrelat entre la ciutadania olesana amb un protagonisme important que cal tenir en compte per les seves connotacions lúdiques, socials i econòmiques. I és per això que quan es va aprovar la moció declarant Olesa "Vila desmilitaritzada. Municipi de Cultura per la Pau", el regidor de Movem Olesa Jordi Cornellas ja va advertir de la contradicció i incongruència en què podria caure l'Ajuntament en la gestió de la festa amb el seu actual format. Mentrestant, a molts regidors se'ls hi escapava un somriure burleta com dient "ja esta l'esgarria cries pixant fora de test".

Una cosa és fer un mercat barroc, música al carrer, fer cuina olesana del segle XVIII, però, com es casa que " (...) només la justícia social i l'equitat, junt amb l'educació i la formació de totes les persones (infants, adolescents, joves i adultes) en l'esperit crític i en la cultura de Pau, són el camí per revertir els canvis que la nostra societat necessita. (...)" amb la instal·lació a les nostres places de tres campaments militars (per molta recreació històrica que siguin) que reprodueixen la seva forma de vida d'obediència, disciplina, patriarcat, androcentrisme, competitivitat, ordre jeràrquic, que justament critica la moció?. Com podem fomentar l'autonomia, l'esperit crític, la responsabilitat, el diàleg, la solidaritat i la col·laboració, tots ells contraposats als valors militars, com també diu la moció, amb rondes de vigilància i desfilades pel poble per part d'aquests exercits (d'ocupació?), mostres d'instrucció militar i l'explicació de com carregar un fusell (encara que sigui d'època) i la recreació de batalles i enfrontaments?. I sobretot, com es poden fer totes aquestes activitats de caràcter militar sense que l'Ajuntament autoritzi l'ús de cap instal·lació municipal o via pública per a actes d'exhibicions de l'exercit o d'organitzacions paramilitars que la moció prohibeix expressament?.

Se perfectament que molts ciutadans no li donaran importància a aquesta incongruència dels nostres governants. És una festa¡¡ Divertim-nos¡¡peró ens estem divertint "jugant" a la guerra i com recorda la moció que van votar els nostres regidors per unanimitat "la guerra no és un joc. Les armes no eduquen, les armes maten".

No vull acabar sense recordar que un dels actes de la "Festa dels Miquelets" és el que s'anomena "La Justícia del Poble" que l'Agenda Cultural de Tardor editada per l'Ajuntament publicita com "Passejada entre els crits fins a la pl. de les Fonts, lectura del memorial de crims i atrocitats comeses i execució del "CapitanMaria". Tota una aplogia del linxament.


Tot plegat un contrasentit i una altra moció llençada a la paperera de les mocions que mai es compliran perquè el Bloc Olesà sense pensar-ho gaire vol fer veure que és el mes "guai" i "progre" dels municipis que es fan i es desfan a la República Catalana. 

Els polítics per a ser creïbles han de ser congruents amb els seus actes, tota la resta és banalitzar la política.

dimecres, 23 d’agost del 2017

PER QUÈ NO ANIRÉ EL DISSABTE A LA MANIFESTACIÓ DE BARCELONA




Amb els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils s'ha posat de manifest un clamor popular d'unitat per a fer front a un perill que entenem comú. Però, com si es tractes d'un volcà que ha entrat inesperadament en erupció, aquest clamor unitari surt com un magma a on es barregen tota mena de materials incandescents i que només quan es refreden som capaços d'endevinar la diversitat de la seva composició, mentrestant tot està barrejat, camuflat i amagat; la bona fe amb la mala fe, l'atrevida i perillosa ignorància amb qui té el coneixement però el manipula, l'esperit crític amb el gandul mental....

Però jo no vull esperar que el magma es refredi i no puc compartir espai amb qui que ens ha portat amb els seus actes conscients i culpables a aquesta situació, que ha suposat un món més insegur i que culpabilitza a qui mes ha patit aquest terrorisme, els mateixos musulmans. No han demanat perdó.

Jo no puc compartir espai, amb qui és culpable de la pèrdua de drets econòmics, socials i polítics i que ha portat patiment i dolor a les classes treballadores i desesperació a moltes de les persones a qui ara fa suspectes de terrorisme, mentre altres s'han enriquit. Malgrat que diuen que l'economia torna a funcionar mantenen les polítiques de patiment i no han demanat perdó.

Jo no puc compartir espai amb qui ha sigut i és còmplice voluntari i actiu d'aquelles polítiques de patiment i dolor i ara per tapar-se les vergonyes es disfressa i ens vol portar a aventures amb un vaixell que no van enlloc.

Jo no puc compartir espai amb qui es tapa els ulls, les orelles i la boca i es fa còmplice per omissió del patiment i el dolor, perquè vol ser el capità del vaixell que no va enlloc.

Com diuen en castellá “de aquellos polvos estos lodos" i ara tots ells ens reclamen unitat i ningú se la creu.

No sóc una ment perversa, ni maligna, i vull retre homenatge personal i intim a les víctimes dels terrorismes de tota mena. Per això el dissabte aniré al Pla de l'os a la Rambla de Barcelona i allà retré homenatge a les víctimes dels atemptats terroristes del dia 17 i seguidament em traslladaré al Fossar de la Pedrera (el meu Fossar de les Moreres) a retre homenatge a les víctimes de l'acte de terrorisme més gran que ha sofert aquest país, la dictadura franquista i que molts dels que ara em reclamen unitat encara no han condemnat, ni volen fer-ho.

Als amics que el dissabte es manifestin de bona fe els demano perdó, però no puc fer-hi mes. No demano comprensió per a la meva decissió, només respecte.

Visca la llibertat¡¡¡.