OLESA DE MONTSERRAT ASSETJADA?

El títol de l'encapçalament és una hipèrbole que quedi clar.

El Ple municipal ordinari de l'Ajuntament d'Olesa Montserrat que s'havia de celebrar el dijous dia 28 de setembre, s'ha ajornat fins al dia 3 d'octubre convocant-se amb caràcter extraordinari, però amb el mateix ordre del dia (?).

Motiu?: “la situació d'excepcionalitat que, malauradament, està vivint Catalunya en aquestes darreres dates” diu el decret de l'alcaldia, com també diu que la decisió s'ha pres “després de consensuar-ho amb els diferents grups municipals”. Una nota de premsa a la web municipal aclareix que “l’Ajuntament d’Olesa s’afegeix a la llarga llista de poblacions catalanes —com Abrera, Collbató o Masquefa— que han decidit posposar el ple ordinari del mes de setembre fins a la setmana vinent”.

(Nota al marge: Amb la informació de què disposo haig de dir que, a diferència del que diu el decret, no hi ha hagut consens entre els grups municipals a l'hora de prendre aquesta decisió i, fins i tot, em permeto dubtar que s'hagi reunit la Junta de Portaveus a l'efecte. Si haig de rectificar, rectificaré.).

Gairebé tothom estarem d'acord que la situació democràtica al Regne d'Espanya (ès a dir, a Catalunya i a la resta de l'estat) ès preocupantment precària però no hi ha una situació d'excepcionalitat legal (que no vol dir que no bulli l'olla segons li convingui a cadascú, aclareixo) que justifiqui la deixadesa de funcions que suposa la suspensió del Ple, molt més havent a Olesa absoluta normalitat i tranquil-litat ciutadana; però encara que fos certa aquesta suposada excepcionalitat al.legada per l'alcaldessa, no arribo a lligar que té a veure amb un Ordre del dia del Ple amb punts tan normals i avorrits com, per exemple, tractar del reglament de mesures alternatives educatives a la sanció per l'ordenança de civisme i convivència, l'ordenança de control, protecció i tinença d'animals, les festes locals del 2018....i no m'allargo.

De debò pensa l'alcaldessa que el dia 3 d'octubre s'haurà tornat a la normalitat com per a fer el ple? O potser creu que el dia 3 d'octubre, 48 hores després del “referèndum” podrà aprofitar el ple i proclamar heroicament la República catalana des del balcó?. Ja s'ha vist que no és només a Olesa on s'han suspès els plens, i em fa l'efecte que tot plegat són consignes arribades des del processisme oficial per donar una sensació d'estat de setge que reafirmi als convençuts i convenci als tebis de la necessitat de votar sense importar les garanties.

Per a tot això, senyora alcaldessa, no feia falta renunciar a l'autonomia municipal, seguir consignes i aplicar el corró de la seva majoria absoluta. No sap que tot està dat i beneit de fa temps?.

CARTA OBERTA DE SUPORT A L'ALCALDESSA D'OLESA DE MONTSERRAT D'UN CIUTADÀ CRÌTIC

Font: web Ajuntament d'Olesa de Montserrat

Il·lustre Sra. Na Pilar Puimedon.

He conegut per la web de l'Ajuntament que serà investigada per la fiscalia, juntament amb altres alcaldes i alcaldesses, per haver signat el decret en el qual manifesta el seu ple suport al Referèndum per a l'autodeterminació de Catalunya i la disponibilitat a habilitar els centres de votació. No sé si aquest ha sigut el millor camí davant el "cul de sac" en què ens trobem la ciutadania catalana en general i olesana en particular; hi ha opinions, accions i omissions per donar i vendre. Puc dubtar-ne, però creuré (pensi que en creure estic fent un acte de fe) que, com va dir a la ràdio, ho ha fet en defensa dels interessos de tots els olesans i olesanes "tant els que volen votar si, com els que volen votar no, com els que no volen anar a votar". Així doncs, d'avançada, com a Alcaldessa d'Olesa de Montserrat, compti amb tot el meu suport i solidaritat enfront de l'actuació barroera del govern del Reino de España judicialitzant un problema polític, i tingui la seguretat que em tindrà recolzant-la en tots els actes i manifestacions que es convoquin en aquest sentit.

Li justificaré aquest suport, però per evitar equivocs primer em convé aclarir-li que jo sóc dels que no volen anar, i no aniran, a votar. És veritat que la resposta autoritària i repressiva del govern espanyol del PP fa que el fetge em demani votar, peró el cervell va per un altre cantó. En síntesi: no puc estar d'acord en la forma antidemocràtica en què es van votar les lleis de referèndum i transitorietat al Parlament de Catalunya (no cal estendre's ara), la pregunta binaria no m'interpel·la i, sobretot, penso que el referèndum no beneficia els interessos i la cohesió de la classe obrera o treballadora a qui pertanyo; i perdoni per utilitzar aquest terme que pot semblar antiquat però jo el trobo analíticament rigorós.

Ara si, la justificació del meu suport. Ara i aquí (això que, convencionalment, en diem Catalunya i Espanya) els drets i llibertats de la ciutadania estan en perill i, el més greu, la primera la llibertat d'expressió, aquella sense la qual l'exercici de els demés drets fonamentals és impossible.

Els drets i llibertats fonamentals que garanteix la Constitució del 1978 i, per remissió expressa a ella (quina paradoxa¡¡), l'article 22.1. de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, no s'atribueixen als pobles i als territoris genèricament, són drets de ciutadania personalíssims i la investigació del fiscal pretén vulnerar el dret a la seva llibertat d'expressió de la qual ha fet ús en firmar el Decret, i com comparteixo la frase de J.F. Kennedy de què "els drets de cada persona disminueixen quan els drets de només una d'elles es veuen amenaçats" per això li faig costat.

Per qué no vull votar l'1-O em diuen equidistant i no és veritat, sóc distant d'uns i altres, però proper i compromès en la defensa de la llibertat i la democràcia, sobretot en aquesta llibertat d'expressió que ara li volen negar i que vostè, com a alcaldessa d'Olesa, amb l'excusa de què tenia por a prevaricar (feu clic aqui) tantes vegades m'ha negat a mi, multant-me per criticar la guardia urbana, mirant cap a una altra banda quan vaig ser apartat arbitràriament de la tertúlia política radiofònica, no deixant-me parlar i retirant-me la paraula al torn del públic dels plens i no fent cas de les recomanacions del Síndic de greuges.

Estic d'acord amb vostè quan diu que "en una democràcia, deixar que les persones  s'expressin no hauria de ser susceptible de ser judicialitzat de cap de les maneres" per aixó li recomano que es posi davant del mirall i reflexioni sobre la cita de Kennedy.

Amb tota la meva modesta solidaritat i suport.

MARCELINO CAMACHO DESPULLA LES CUP

Des del Parlament de Catalunya TV3 entrevistava a la diputada Anna Gabriel de les CUP el dia en què es votava la "Llei de Transitorietat Jurídica i fundacional de la República" i deia, descarada, que ja sabia que la llei no era la que ells haurien volgut però que no havien pogut aconseguir res millor (guaita tu). Tot seguit intervenia al plenari i, també descarada, intentava avergonyir al Joan Coscubiela (i a CSQEP, ICV, PSUC, CC.OO..., de rebot) per pusil·lànime, citant-li a Marcelino Camacho: "el derecho de huelga se consigue haciendo huelgas".

Quina costum tant repugnant tenen alguns de citar els morts que sempre han menyspreat. La cita és del llibret "Charlas en la prision" que es va editar per primera vegada a Paris el 1974, és a dir en condicions de clandestinitat i dura repressió en la lluita contra el franquisme (feixisme si voleu). Una vegada mort el dictador Franco (al seu llit), les classes obreres i populars va lluitar pels seus drets desobeint la legalitat il-legitima del franquisme, fins que es van concretar, amb molt de sacrifici i lluita, en la Constitució del 1978 tant infamada avui dia pels adamistes de tota mena, entre elles la Sra. Gabriel.

Resulta que Marcelino Camacho, ara admirat per les CUP, va donar suport a aquella nefanda llei. Com va justificar Marcelino Camacho el seu vot positiu a la Constitució?: "Si a una Constitución que considera como valores superiores la LIBERTAD, LA JUSTICIA, LA IGUALDAD Y EL PLURALISMO POLÍTICO, y que recoge los derechos de ASOCIACIÓN, REUNIÓN, EXPRESIÓN, HUELGA, las libertades públicas.....porque aunque no todo se recojiera según nuestros deseos, sin embargo, con la Constitución los trabajadores conseguimos un nuevo equilibrio de fuerzas...Hay cosas en esta CASA QUE VA A SER DE TODOS que no nos gustan, pero trataremos de cambiarlas sin derribar el edificio" ("Confieso que he luchado. Memorias". Ediciones Temas de hoy. 1990. p.p. 419-420.).

Venen a tomb aquests aclariments, perquè posen en evidencia les camàndules i mala fe de les CUP en tot l'anomenat procés, fent-se passar per la locomotora que arrossega cap a Ítaca als mandrosos del PDCat (Convergència, que collons¡¡¡) i ERC, com martell de l'anomenat "règim del 1978"...quan no son mes que els encaradors ("mamporreros" per entendre'ns) voluntaris o involuntaris, tant fa, que possibiliten i possibilitaran la continuïtat de les polítiques antisocials de la dreta, sigui independentista o unionista per activa o passiva, mentre somien en un Puigdemont com a Kerensky i un proper assalt al Palau de la Generalitat encara que no sigui a l'hivern.

Però, quines penques les de la Sra. Gabriel¡¡¡¡ Que fàcil és fer veure que es fa la revolució des de la seguretat que dóna no estar en el franquisme¡¡¡. Peró el seu ara admirat, es veu, Marcelino Camacho la posa davant del mirall. La lluita dura de les classes populars, malgrat pressions dels poders económics i militars, van aconseguir drets fonamentals fins aquells moments negats: expressió, opinió, consciència, reunió, vaga, etc....Que han aconseguit les CUP amb la “Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República”? El que han pogut, diuen?.No res. Amb les presses per anar enlloc, la dreta els ha fet empassar un text amb notables carències democràtiques pel que fa a separació de poders, que els dona l'hegemonia en el futur procés constituent (si s'hi arriba), i que com a drets fonamentals l'article 22 garanteix els ja reconeguts a la Constitució espanyola (sic). Tant dolenta no deu ser, doncs, potser no hem sigut capaços de treure-li el suc.

Home, em sembla que m'aixequen la camisa. Per tenir el que ja tinc i afegir-hi incerteses, prefereixo provar de canviar-ho tot junt amb els meus; els treballadors i les classes populars d'això que anomenen Espanya amb la vista posada al món. Digueu.me somiatruites, peró de moment jo ja he trencat bastants ous.