He
llegit un article publicat a l'edició de l'any 2013 de la revista
"Cuadernos de Historia Contemporánea", escrit conjuntament
per Sara Nuñez de Prado Clavell i Raúl Ramirez Ruiz i titulat "La
oposición al franquismo en las sentencias del TOP: Organizaciones
políticas y movimientos sociales" que m'ha donat unes dades
interessants sobre la lluita antifranquista i per la democràcia en
el període en què va tenir vigència la jurisdicció del "Tribunal
de Orden Público", és a dir de 1963 a 1977.
Els
autors ens donen una primera dada que ens diu que en relació als
moviments socials protagonistes de l'oposició al franquisme un 53%
de les sentències corresponen a l'oposició obrera, un 23% a
l'oposició nacionalista, un 15% a la universitària i un 9% a una
oposició no definida.
Una
segona dada ens la dóna el desglossament de les sentències que
corresponen a l'oposició nacionalista i veiem que sobre aquell 23%
que s'ha dit abans, el 79% corresponen al moviment nacionalista basc,
el 9% al gallec, el 7% al català (o l'1,61% del total de
sentències), el 3% al canari i el restant 2% a un genèric moviment
federalista. El pes més gran del nacionalisme basc s'explica per
l'hegemonia de l'activisme d'ETA, mentre que de l'escassíssim pes
del nacionalisme català els autors ens diuen que "Las pocas
veces que aparece es a traves del PSUC y solo en relación con
proclamas catalanistas. Una posible razón que explica esta
circunstancia es que la actividad del nacionalismo que posteriormente
tomaría las riendas de la Cataluña democrática discurria entonces
por cauces de tipo mas culturales...”.
La
distribució per sentències de les figures delictives més
importants ens indica que el 27% corresponen a associació il·legal,
24% a propaganda il·legal i 13% a reunió i manifestació, també
hi ha un curiós 1% per blasfèmia.
L'article
demostra que un dels moviments socials que menys es va arriscar per aconseguir la democràcia i
els drets humans fonamentals quan eren negats, bandejats i
perseguits, i practicament es dedicava a l'excursionisme, a ballar sardanes i als Pastorets com a forma de resistència, ara es manifesta, es reuneix i s'associa lliurement i
diu, sense perill ni risc, que la Constitució del 1978, malgrat ser
millorable i hagi d'adaptar-se a noves situacions polítiques i
socials, és antidemocràtica, imposada i no conquerida, i que la
forma d'estat que defineix és de naturalesa feixista.
S'ha de tenir molta barra¡¡¡¡¡¡¡
P.S. Mira tu, em ve al cap que la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República Catalana per a garantir drets fonamentals es remet a la Constitució Espanyola del 1978 i a l'Estatut d'Autonomia. Fixa't
Podeu llegir l'article fent clic aqui http://revistas.ucm.es/index.php/CHCO/article/view/42804/40676
S'ha de tenir molta barra¡¡¡¡¡¡¡
P.S. Mira tu, em ve al cap que la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República Catalana per a garantir drets fonamentals es remet a la Constitució Espanyola del 1978 i a l'Estatut d'Autonomia. Fixa't
