En el ple de constitució
de la nova corporació municipal es va veure un Bloc Olesà (BO)
capitidisminuit per la pèrdua de la majoria absolutissima i
absolutista de què gaudia fins ara. L'aliança espúria del BO amb
els Comuns no ha donat els resultats esperats a cap de les parts
contractants, i en l'àmbit local ni pel cantó nacionalista, sigui
espanyol o català, ni pel cantó social ha sabut trobar aliats.
Així doncs, un BO amb alcaldia però incapaç de pactar amb cap
altre grup una majoria de govern, probablement es veurà -majoria
minoritària i solitària- abocat a difícils acords de geometries
variables i inestables. La meva iaia paterna sentenciava que “la
cabra pels seus pecats porta els genolls pelats”.
Però ha après el BO
alguna cosa de la notable pèrdua de vots i regidors? De moment
encara estan al nuvol del “puimedonat” (perdoneu el neologisme
lligat al califat com a símbol de poder omnímode). Al segon ple
convocat per a l'organització i retribució dels càrrecs electes,
ja es van saltar un arrelat costum no escrit de cortesia consistorial
pel qual es compartia amb l'oposició la representació municipal a
determinats organismes col-legiats:
-Escolti Sr. Alcalde que
el PSC anava a la Creu Roja i ERC al Consorci de Turisme del Baix
Llobregat. -Ui, Sr. Regidor quina pell més fina. Vostès no ens ho
han demanat pas de ser-hi. -És que no s'ha fet mai, ja es dóna per
fet que l'oposició participa. -Ah, jo em pensava..., em creia
que...és que jo sóc nou, sap? i....
És tan difícil
abandonar els vicis com fer arrelar les virtuts.
Parlant de geometries
variables; en aquest ple ja es va visualitzar un triangle escalè que
va possibilitar l'aprovació, pels pèls, de les retribucions dels
regidors per dedicació i assistència: des del costat del triangle
de JxC com a bons lliberals, van dir que si perquè tothom dedica el
seu temps com i amb qui vol i s'ha de cobrar, faltaria més; el PSC
es va abstenir sobre la base de no se sap quin compromís adquirit
amb l'alcalde, i així, d'aquesta manera el BO, el costat més llarg
del triangle, amb apel-lacions èpiques a l'ètica, al fet que comparant-nos amb els demes municipis del Montserratí es venia d'una
situació de pobresa franciscana i recordatoris als grups municipals
del no de què ells també cobrarien (picada d'ullet), va poder tirar endavant un augment de les retribucions del 20%.
No va seduir la picada
d'ullet del BO i va seguir la geometria com a “nova política”.
Per sota del pla del si, en paral-lel es va dibuixar un altre
triangle tant o més escalè que l'altre: els de Cs deien que no,
escandalitzats perquè no se'ls havia tingut en compte a l'hora de
fer la proposta, ERC perquè no entenia que s'haguessin de baixar el
nombre de regidors amb dedicació exclusiva, i el col-lectivisme de
la CUP predicava que els regidors havien de viure tan pobres com els
treballadors als quals diuen representar, cosa que no té res a
veure, deu me'n guard¡¡ amb aprovar pressupostos antisocials de la
Generalitat per afavorir el procés d'alliberament nacional, com va dir que havien fet el diputat cupaire Vidal Aragonès en
un programa de TV3 ja desaparegut del YOUTUBE de manera no gaire
paranormal.
Em fa l'efecte que
aquests quatre anys que venen aprendrem molt de Pitàgores i
Euclides.
