FEM DE L’ATENCIÓ PRIMARIA LA COLUMNA VERTEBRAL DEL SISTEMA SANITARI A OLESA DE MONTSERRAT

 

Intervenció que vaig fer el dia 8 de novembre a l’espai L’Escorxador d’Olesa de Montserrat a l’acte organitzat per Olesa Oberta En Comú Podem, de diàleg amb la ciutadania.

FEM DE L’ATENCIÓ PRIMARIA LA COLUMNA VERTEBRAL DEL SISTEMA SANITARI A OLESA DE MONTSERRAT

    L’Organització Mundial de la Salut (OMS), defineix la salut com «un estat complet de benestar, físic, mental i social i no només l’absència d’afeccions o malalties». Evidentment, aquesta definició suposa tenir en compte una sèrie de factors, personals, socials, econòmics, ambientals i sanitaris que venen determinats per l’entorn físic, els ingressos, la posició social, l'educació, el treball i les condicions laborals i l'accés a serveis sanitaris adequats.

    L’actual Constitució del Regne d’Espanya, malgrat l’edat i obsolescències, defineix a l’article 1 l’estat com a «social i democràtic de dret» i reconeix una sèrie de drets, entre els quals la protecció de la salut a l’Article 43, i els poders públics (això vol dir tots els nivells de l’administració: central, autonòmica i municipal) l’han d’organitzar i tutel-lar amb mesures preventives i les prestacions i serveis necessaris (amb un lligam directe amb el qué s’ha dit abans de «l’accés a serveis sanitaris adequats» com un dels factors determinants de la salut). L’article 23 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ho concreta en el dret a accedir en condicions d’igualtat en els serveis sanitaris de responsabilitat pública, el dret a l’elecció de metge o metgessa, el dret a la informació sobre serveis i tractament mèdics, etc.

    Aquests principis constitucionals i estatutaris fan que el model sanitari espanyol, i per tant el català, d’entre tots els models sanitaris existents al món, es basi en el model anomenat Beveridge, per William Beveridge que el va idear a la Gran Bretanya després de la derrota del feixisme i el nazisme a la Segona Guerra Mundial. En aquest model l’estat es fa càrrec de l’atenció sanitària a tota la població a través dels pressupostos generals via impostos, és a dir, és universal. Es considera el millor tipus de sistema sanitari perquè és més equitatiu, més eficient i menys costós, en comparació amb el model d’assegurances privades predominant als Estats Units d’Amèrica, o el model Bismark vinculat exclusivament a tenir contracte de treball.

    La sanitat, per l’Article 148 de la Constitució, és competència de la Generalitat i aquesta, dins del model Beveridge de caràcter universal, ha anat evolucionant cap a una major privatització de les formes de provisió de serveis de l’atenció primària i hospitalària, i això és especialment greu perquè en la economia de mercat en què vivim l’objectiu de les empreses privades és l'obtenció del màxim benefici econòmic per augmentar la rendibilitat i repartir dividends entre els inversors. Això només es pot aconseguir amb la reducció de costos, que si bé es pot basar en un increment de la productivitat utilitzant les noves tecnologies, l’experiència demostra, sobretot als darrers anys, que s’ha basat en precarietat laboral en els serveis sanitaris primaris i hospitalaris i manca de qualitat en l’atenció al pacient, cosa que suposa un malbaratament de recursos públics que es desvien cap al benefici privat. Això es justifica en un axioma suposadament econòmic, però que és purament ideològic, segons el qual la gestió de serveis públics per empreses privades és més eficient que la gestió directa per entitats públiques. Aquesta teoria s’ha propagat com a certa per sectors ideològics de dreta lliberal però no està demostrada per cap evidència científica; al contrari, s’ha demostrat ineficient, cara i gens equitativa. Tenim el cas paradigmàtic de l’any 2011 quan en plenes retallades pressupostàries dels serveis públics el Molt Honorable Artur Mas de Convergència Democràtica de Catalunya (ara Junts per Catalunya, recordem-ho) va nomenar conseller al Sr. Boi Ruiz, que havia estat president de la patronal d’hospitals, la Unió Catalana d’Hospitals, que va recomanar als catalans que es fessin socis de mútues privades.

 

   L’atenció primària sanitària, que és, o hauria de ser la columna vertebral del sistema sanitari, es veu especialment afectada per aquesta política que he dit abans. A Olesa de Montserrat el 1992 es va inaugurar el CAP donant-li la gestió a la Mútua de Terrassa que el va construir en uns terrenys donats, no cedits, per l’Ajuntament. En la interessant xerrada-col-loqui que l’«Associació per la sanitat pública de qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces» va fer, a la Comunitat Minera es va explicar com la Mútua sota l’aparença d’una entitat sense ànim de lucre, forma part d’un conglomerat d’empreses dedicades al negoci sanitari a través de la Fundació Assistencial Mútua de Terrassa, a on a més de centres d’assistència primària, hospitals i unitats de medicina avançada, té un conglomerat d’empreses com APTIMA, AXIOMA, CATLAB i EGARMATIC. Aquest empori empresarial, al ser privat i perseguir objectius de rendibilitat financera, suposa un sobrecost per a les arques públiques que aguanten aquesta delegació de prestació de serveis per la ciutadania. A més, s’ha de tenir en compte que els convenis firmats entre la Mútua de Terrassa i el Servei Català de la Salut estan caducats i tàcitament prorrogats, el d’Olesa des de fa onze anys. Quins criteris pressupostaris se segueixen en cada exercici prorrogat d’adequar-los als increments de costos de cada any? Quin control públic es fa?. Massa interrogants.

    He dit que l’atenció primària sanitària ha de ser la columna vertebral del sistema sanitari. Què vull dir amb això?. Vull dir que ha de ser la porta d’entrada i s’ha de responsabilitzar de la salut del pacient, de les seves famílies i de la comunitat, pren decisions compartides amb les persones que atén i dirigeix i acompanya els pacients per la resta d’estructures del sistema sanitari, alhora que l’atenció primària sanitària ha de proporcionar una comprensió global i integrada de les necessitats de salut i un coneixement de l’entorn i de les condicions de vida de la població.

    Per ser consistent i forta, l’atenció primària sanitaria ha de tenir desenvolupades quatre característiques:

1. Que sigui accessible per a tota mena de problemes de salut tant en consulta com a domicili, en atenció individual com urgències, sense barreres geogràfiques, culturals, ni cap mena de discriminacions.

2. Que sigui longitudinal, és a dir, que tingui professionals de referència, sigui mèdic o d’infermeria al llarg de la seva vida i en els diferents problemes de salut, veritables professionals de capçalera que coneguin fil per randa al i les pacients.

3. Que sigui global i que a més a més de curar escolti, entengui i acompanyi als i les pacients.

4. Que estigui coordinat amb els altres nivells assistencials (atenció especialitzada, hospitals i serveis socials) perquè és fonamental per assegurar la continuïtat de les cures i l’ús eficient dels recursos.

    Compleix l’atenció sanitaria primària a Olesa gestionada per la Mútua de Terrassa aquestes quatre característiques? Penso que no. L’aberrant atenció mèdica telefònica, els metges i metgesses de reforç suplint els de capçalera per manca de personal, la manca d’urgències, el cribratge dels pacients per administratius en lloc de personal sanitari ( per cert, que el Tribunal Superior de Justícia de Galícia a condemnat al servei gallec de salut per la mort d’un pacient, per utilitzar aquest sistema de cribratge) i la duplicitat de proves diagnòstiques fetes a Terrassa i després repetides a Martorell, demostren que l’accessibilitat, la longitudinalitat, la globalitat i la coordinació estan en precari a Olesa. I penso que la causa d’aquesta precarietat ve de la gestió d’una entitat privada com és la Mútua de Terrassa i per això a Olesa Oberta també pensem que la sanitat pública olesana s’hauria de revertir cap a l’Institut Català de la Salut directament, o fins i tot cap a un Consorci Sanitari Públic de gestió mixta ICS- Ajuntament. Això suposaria que la sanitat pública olesana funciones millor de cop? Evidentment que no perquè les mancances de la sanitat catalana tenen arrels en el mateix model del sistema sanitari de suposada col·laboració publicoprivada, però, si més no, permetria avançar en fer-la més funcional, transparent, i participativa.

    A Olesa Oberta creiem fermament que la participació ciutadana a l’Atenció Primària Sanitària és essencial i vital en un sistema sanitari públic d’un estat que es defineix constitucionalment com a social, democràtic i de dret, com hem dit abans. La participació ciutadana en la gestió de la sanitat pública va més enllà de ser un dret, és una exigència social per tal que la ciutadania no sigui una simple espectadora estàtica de la gestió de la sanitat pública, ha de poder interactuar en un sistema de salut de què n’és la titular per millorar-n'he la transparència, qualitat, eficiència i governança.

    A Olesa de Montserrat, l’ajuntament es reuneix cada quatre mesos aproximadament en reunions multilaterals amb el Servei Català de la Salut i la Mútua de Terrassa que només serveixen per demanar, que no et donin i callar fins a la pròxima reunió així de fa anys, i actualment tenim dos organismes de participació relacionats amb la sanitat; el Consell de Benestar Social, més transversal i la Taula de Salut, més especifica. Però els hi falta eficiència i eficàcia, estan massa condicionats per l’estructura municipal de govern que marca les pautes d’actuació restant una participació efectiva dels seus membres.

    La Taula de Salut ha de ser més eficient, no pot ser que es reuneixi cada sis mesos, si més no s’hauria de convocar obligatòriament cada vegada que l’ajuntament es reuneixi amb els agents de salut, SCS i/o Mútua de Terrassa, fins i tot s’hauria de nomenar rotatòriament l’assistència d’una entitat de les que en formen part. També s’ha de promoure la participació d’entitats olesanes en el Consell de Salut del Baix Llobregat. Però Olesa Oberta vol anar més enllà en la participació ciutadana en la sanitat pública olesana gestioni qui la gestioni; per això proposarem i defensarem transformar les reunions periòdiques de l'ajuntament en la creació d’una Comissió de Participació d’Atenció Primària i Salut Comunitària del CAP ( o CAPS que hi puguin haver en un futur) amb els objectius de:

-Garantir i desenvolupar l’Atenció Primària en els serveis del CAP dels principis que s’han dit de accessibilitat, longitudinalitat, integritat i coordinació.

Participació en la definició i seguiment dels plans de qualitat i comunitari dels centres i dels resultats amb propostes de necessitats i millores.

-Recollir i fer arribar al sistema les queixes, reclamacions i opinions ciutadanes, analitzant-les i fent propostes.

-Millorar els resultats i la gestió dels centres de salut.

-Fer seguiment del Contracte Programa amb el CatSalut.

Finalment, volem marcar les prioritats a Olesa per millora del funcionament del sistema públic de salut.

-Retornar, millorant-los, els serveis sanitaris d’Olesa de Montserrat a la situació anterior a les retallades pressupostàries de l’any 2011, sobretot en l’atenció continuada de 24 hores (urgències i farmàcies).

-Fer més eficients, propositius i decisoris els Consells i Taules municipals de participació lligades a la salut.

-Reversió de la gestió del CAP a un Consorci Sanitari Públic de gestió mixta ICS- Ajuntament.

-Creació Comissió de Participació d’Atenció Primària i Salut Comunitària.

- Posada en marxa d’un segon CAP , cedint (no donant) l’ajuntament els terrenys necessaris, gestionat per un Consorci Sanitari Públic de gestió mixta ICS- Ajuntament.

    I per acabar una reflexió final, personal, que faig a Olesa Oberta i als presents sobre el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP). Hem de reivindicar un CUAP a Olesa o bé el servei d’atenció mèdica d’urgències a cada Centre d’Atenció Primària?. Si som coherents amb el que hem dit sobre els requisits que ha de tenir una atenció primària com a columna vertebral del sistema sanitari públic, la reivindicació ha de ser un servei d’atenció mèdica d’urgències a cada Centre d’Atenció Primària. Però també hi ha una qüestió estratègica. La lluita constant per una sanitat pública de qualitat necessita unitat i aliances que van més enllà del nostre municipi i fugir de factors de divisió del conjunt de la ciutadania, i, sincerament, penso que posar l’accent en reivindicar CUAP’S n’és un. Olesa de Montserrat vol un CUAP, Esparreguera i Abrera també , Martorell voldrà fer valdre la seva capitalitat a la zona nord del Baix Llobregat, Sant Andreu de la Barca no voldrà renunciar al seu CUAP.... Aixó pot propiciar enfrontaments que debilitin les accions comunes que uneixen. Reflexionem.

    Moltes gràcies

ACLARINT COSES. ELS «CONSEJOS VENDO QUE PARA MI NO TENGO» DE LA SRA. ADA AGUT, EXREGIDORA DE SALUT PÚBLICA DEL JUDICIALMENT EXTINT BLOC OLESÀ (2019-2023).

 

    

    

    En un comentari al Facebook de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat del 26 d'octubre, la Sra. Ada Agut, regidora de Salut Pública i moltes altres coses per l'extint Bloc Olesà, de 2019 a 2023, va felicitar a  l’«Associació per la sanitat pública i de qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces»(ASPQ) per l'èxit de la xerrada-col-loqui del dia 25 d'octubre (recordeu: «Ens convé que la Mútua de Terrassa gestioni la sanitat pública a Olesa?») alhora que, resumeixo, desitjava que s'entengués que l'ASPQ havia d'anar de la mà de l'ajuntament per lluitar per la millora de la sanitat. Anavem bé fins que va postil·lar que «Malauradament, fins ara no ha estat així». Com que cada pal ha d'aguantar la seva respectiva vela vaig creure necessari contracomentar dient que «Resulta que és precisament l'Associació qui sempre ha estat a favor d'aquesta col·laboració.».

    Ah!! Que vaig dir!!. M'han caigut a sobre les set plagues d'Egipte. Llegiu el que ve i no us canseu, que és una mica llarg però sucós. Transcric literalment la picada a la cresta que em va fotre la Sra. Ada Agut ( incideixo en el «literalment» perquè les faltes d'ortografia no són meves). Obrim cometes:

«Marti Obiols Casanovas no és veritat. Durant el mandat que he estat regidora de salut mes rere mes has vingut al Ple amb l'objectiu de deixar-me en evidència públicament això NO és col.laboració.

A la primera concentració organitzada hi vaig assistir i em vas acusar de venir per voler fer-me veure i tenir protagonisme, vaig deixar de venir i aleshores em vas acusar de que no m'importaven les concentracions.

Des de l'Ajuntament Olesa de Montserrat conjuntament amb un grup de gent es va intentar crear una Plataforma per la sanitat, enlloc de sumar-t'hi vas aprofitar i vas crear l'associació, això NO és col.laboracio.

En una reunió que va tenir lloc al CAP i en la que hi havia de participar el CAP, l'Ajuntament i l'associació ens vas voler prohibir l'assistència a l'alcalde i a mi perquè segons tu l'alcalde i jo no hi pintavem res, això NO és col.laboració.

Sempre t'has mogut per interessos personals, manipulant i utilitzant les necessitats de les persones.

Se que m'amanaçaràs dient em denunciaràs com has fet altres vegades però el que estic dient és veritat i ho puc provar.

Per culpa de persones com tu vaig deixar la política, persones que es mouen per interessos personals enlloc de lluitar per els interessos pel bé comú, de la ciutadania.». Tanquem cometes.

    
    Diu la Sra. Ada Agut que amb la malignitat i roïnesa que m'atribueix he aconseguit que deixes la política. Ja afirma la saviesa popular que no hi ha mal que per bé no vingui.

    No vull entrar a discutir la misèria moral de les desqualificacions personals que em fa la Sra. Ada Agut titllant-me de manipulador i interessat, em preocupa ben poc el seu judici i el de la seva claca. El que em preocupa, és que desqualifiqui a l'ASPQ, considerant-la una creació capriciosa a major glòria meva, menyspreant així la capacitat de la ciutadania olesana de reivindicar drets col-lectivament des de l'autoorganització i l'autotutela, al marge del poder establert i del seu control. Pur despotisme il·lustrat.

    Ara cal desfer les mentides («fakes» en diuen avui en dia) de la Sra. Ada Agut i ho faré seguint l'ordre en què ella les ha escrit:

    -«A la primera concentració organitzada hi vaig assistir...». Mentida. La primera va ser convocada a través de xarxes socials de forma anònima i espontània elegint-se una comissió per reunir-se amb la direcció de la Mútua de Terrassa. La concentració a on va assistir la Sra. Agut devia ser la segona o tercera en veure que la cosa anava de debò. El que és veritat és que la vaig acusar de protagonisme. Si és que es veia el plomall!!.

    -«Des de l'Ajuntament Olesa de Montserrat conjuntament amb un grup de gent es va intentar crear una Plataforma...». Efectivament ....des de l’ajuntament  amb un grup de gent (qui o que és un grup de gent?) per intentar reconduir la mobilització i que no se'ls escapes de les mans, sense gaire èxit, per cert. Recordo que el que llavors era una simple Coordinadora no hi vam assistir perquè, tant la Mútua com l'Ajuntament ens negaven el dret de participació perquè no érem una associació legalment constituïda, i és per això que es va transformar la Coordinadora en Associació, no pas per tocar els collons a l'Ajuntament, sinó per poder participar i col·laborar.

    -«En una reunió que va tenir lloc al CAP i en la que hi havia de participar el CAP, l'Ajuntament i l'associació ens vas voler prohibir l'assistència a l'alcalde i a mi....». Això és mitja veritat (per tan mentida) i cal explicar-ho tot. Per deferència i cortesia, la Coordinadora va comunicar a l'alcaldia que es reuniria amb la direcció de la Mútua de Terrassa i que tindríem una reunió posterior amb l'alcalde per informar-lo. La regidora Sra. Agut i l'alcalde Sr. Riera es van autoconvidar a la reunió entre la Coordinadora i la Mútua, i sí, lògicament, quan es van presentar em vaig emprenyar perquè era una intromissió. Per evitar crear mala maror els companys van decidir que entressin a la reunió com a convidats de pedra ( jo en dic «xafardejar»). Per la meva banda vaig acatar disciplinadament la decisió. Aquesta és la veritat sencera.

    -«Se que m'amanaçaràs dient em denunciaràs com has fet altres vegades però el que estic dient és veritat i ho puc provar.». Si ho pot provar que ho provi. Que no pateixi, ni la denunciaré, ni ho he fet mai, això ho deixo per a la Sra. Puimedón que el 2016 em va aplicar l'anomenada Llei Mordassa sancionant-me amb 301 euros per gosar criticar la Policia Municipal, sanció que, per cert, una sentència va anul·lar (feu clic aquí i aquí).

    Ja que parlem de manipulacions, fem memòria. Potser la Sra. Ada Agut recordi la concentració d'unes cent persones davant de l'ajuntament, farà un parell d'anys, demanant una reunió amb l'alcalde Riera. Voleu saber què va passar? Us ho explico: Una comissió dels concentrats va entrar a la casa de la vila i el regidor Sr. Jordi Martínez, ara tan estigmatitzat,, els va dir que l'alcalde no hi era, just quan el veien baixar per les escales de l'ajuntament. Davant l'evidència de la mentida es va excusar dient que arribava tard a una reunió fora d'Olesa i que el Sr. Martínez es reuniria amb la comissió en nom seu. Ah carai, resulta que mentre el Sr. Martínez menjava l'orella als comissionats a la sala de plens, les presses i urgències del Sr. Alcalde van desaparèixer i es va plantar de sorpresa, pinxo ell, davant la gent concentrada a la plaça de l'ajuntament fotent-los un míting, tot explicant-los sopars de duro i així sabotejar la comissió reunida amb el Sr. Martínez. Demagògia manipuladora en diria jo.

    O mira, també podria recordar-li a la Sra. Ada aquell ple de setembre de 2022 en què l'alcalde, volent desprestigiar les concentracions setmanals, sempre pacifiques, davant el CAP convocades per l'ASPQva dir "La crispació sense direcció no és útil per res... les incidències concretes... les hem d'adreçar als portals adequats... fer una manifestació i cridar molt als treballadors del CAP ni està bé, ni és just" (literal) . Cridar als treballadors de la Mútua? Si feu clic aquí veureu com el que oferíem als treballadors era solidaritat. Ai, el «populatxo» ignorant, enganyat per malvats pescadors en aigües tèrboles, cau en la rauxa i enfront només queda el seny del príncep prudent i paternal. Una altra vegada la demagògia manipuladora.

    I no parlem del «Taller d'escolta. Serveis de salut, funcionament i millores» que l'empresa EDAS va organitzar per a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, només cal que cliqueu aquí.

    En fi, aquest era l'esperit d'entesa i col·laboració de l’extint Bloc Olesà que ara reclama la Sra. Ada Agut exregidora de Salut Pública. Com diuen en castellà «consejos vendo que para mi no tengo».

    I de propina si us ve de gust feu clic aquí.  Que li hauré fet pobre de mi. 

«MANOLETE, MANOLETE SI NO SABES TOREAR PA QUE TE METES» (PASDOBLE). CARTA OBERTA AL SR. MARC SERRADÓ, REGIDOR DE SALUT PÚBLICA D'OLESA DE MONTSERRAT.

 

Sr. Marc Serradó Mestres:

    En finalitzar el ple municipal de setembre, vaig intervenir en el torn de precs i preguntes del públic assistent actuant en nom d'una associació olesana (i així ho vaig posar de manifest de forma clara i entenedora) que té la millora de la sanitat pública com a centre d'interès. Tenia l'encàrrec de fer-li dues preguntes en la seva condició de regidor de Salut Pública: una, sobre la darrera reunió que havia tingut amb el Servei Català de la Salut i la Mútua de Terrassa i la segona sobre el grau d'acompliment de la moció que l'ajuntament havia aprovat l'any passat reclamant la millora dels serveis sanitaris públics a Olesa. Vull insistir-li en el fet que preguntava en nom d'una associació i no individualment.

    Estic cansat de dir, i segurament em faig pesat, que seguint el costum olesà, l'actual equip de govern municipal s'omple la boca de participació ciutadana, però quan la ciutadania participa fent precs i preguntes, sobretot si es fonamenten i contextualitzen, cosa que d'entrada ja emprenya els nostres electes que tenen ganes d'anar a sopar, se solen contestar amb estirabots, acudits i sortides per la tangent, sense possibilitat de rèplica.

    Va tornar a passar en el darrer ple municipal, el de setembre com ja li he dit. Vostè, Sr. Serradó, amb una absoluta manca de respecte cap a l'associació que li preguntava, la va menystenir despersonalitzant-la com a subjecte de dret, tractant als seus menbres de "tontos" utils manipulables i sense criteri,  particularitzant les respostes en la meva persona. On hi havia una associació ciutadana preguntant-li sobre matèries del seu abast i de les que hauria de tenir interès i coneixement, vostè, conspiranoic, només veia en mi (o l'interessava veure per fer passar garsa per perdiu) algú rebregat i manipulador que utilitzava amb malicia l'associació en nom de la qual parlava, per fer un «tripijoc» (sic) amb la intenció de «desgastar-lo» (sic) i com que, segons vostè, estic adherit a un partit que és titular de la cartera ministerial de «sanidad» del Reino de España, amb sornegueria em va enviar a Madrid a reclamar als suposats meus. Pilotes fora i sense escrupols, aquesta és la seva actitud Sr. Serradó. Té collons la cosa!!. Em recorda a un general que atribuïa els seus fracassos al contuberni Judeo-Maçònic-Comunista-Internacional.

    

    Sr. Serradó, malgrat tot vull empatitzar amb vostè. Entenc que el temps corre inexorable i es va acostant el dia en què, si la profecia es compleix, tindrà la gran responsabilitat d'assumir l'alcaldia d'Olesa de Montserrat amb la benedicció d'ERC i Junts i sota la divisa de nació abans que classe. A vostè, tan d'esquerres, aquesta disjuntiva fatal que condicionarà el seu mandat li deu causar una gran angoixa i recança afectant el seu estat d'ànim, cosa que podria explicar la sortida de to que ens va oferir. Miri, deixi'm que li prengui el lloc al seu confessor un moment i, si em permet i li serveix de consol, li diré que la paciència és una virtut de les persones prudents i madures, d'aquelles que saben esperar amb calma que les coses passin. Tot arribarà, no pateixi, no s'ha de sucumbir a la por i el desànim, i si no tal dia farà un any, home, que Olesa, el Montserratí i la Catalunya que volem rica i plena no s'acabaran demà. Vostè és molt jove i té tota una vida pel davant per aprendre a escoltar i a ser alcalde.

Cordialment.

CARRER PI I MARGALL NÚMERO 29. CAL MATAPORCS.

En primer pla façana de Cal Mataporcs el 1962 (Arxiu Comarcal del Baix Llobregat)

 

    En aquest carrer és on vaig néixer un 12 de juliol de 1954. Quinze anys abans els feixistes que havien guanyat la guerra li havien canviat el nom i posat General Moscardó, un paio que no era de fiar perquè s’havia alçat contra la II República Espanyola. L’any 1979 el primer ajuntament democràtic li va restituir el nom de Pi i Margall en record de qui fou president de la I República Espanyola. Un acte de memòria i reparació.

    Deia que al número 29 hi vaig néixer; a cal Mataporcs, ja que el meu avi matern, l’avi Pere, a més de pagès treballava a l’escorxador de Sant Feliu. Abans cada família tenia un motiu. Ara cal Mataporcs ja no existeix, perquè algú, no sé qui, ha comprat la casa, l’ha enderrocada i, segurament se’n farà una de nova, o potser pisos d’alt «standing» al rovell de l’ou santfeliuenc, ves a saber. Coses de la vida.

 

   Cal Mataporcs ha viscut una mica més de cent anys, poca vida per una casa. No estava catalogada i protegida com la torre del doctor Martí, al davant mateix, o les cases arrenglerades modernistes del Passeig Bertrand, una mica més amunt. Era una casa sense pretensions amb la façana arrebossada que no recordo haver-la vist mai pintada; una planta baixa preparada per a les feines de pagès, una primera planta per a viure-hi i unes golfes amb gallines i andròmines plenes de pols, però era allà on vaig néixer.

    Un munt de records se m’apilen al cap: Els jocs amb els cosins al terrat. Els berenars de pa amb xocolata o pa amb vi i sucre. La quadra amb la «Menuda», l’haca que ens duia al camp del riu, la cort amb el porc alimentat de farinassa i al novembre la seva matança, botifarres, llomillos....La iaia espellant un conill o plomant un pollastre pel dinar de la festa major. Les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, amb foguera, mistos garibaldi, llumenetes, coets i fonts. Els gossos...el Buchi, el Gel, el Duc. I a la cuina, l’olla tota fumada penjada dels clemàstecs sobre el foc de la llar sempre plena d’aigua calenta. Aquella comuna, mig amagada a la planta baixa entre xapolines, altres eines de pagès i caixes preparades per omplir-les de fruita, amb una porta atrotinada on, amb segona i humorística intenció, s’hi havia pintat la paraula «OJO»....Ah!, i si els romans tenien els dèus lars que protegien les famílies, a la nostra teníem un monstre familiar; el «cagamenja», el monstre particular amb qui ens amenaçaven quan fèiem alguna trapelleria de criatures... fins que un dia va aparèixer de debò.

    Cal Mataporcs, l’espai físic de tots aquests records malauradament ha desaparegut. Algú va reflexionar (el Google, que ho sap tot, em diu que va ser el poeta Reiner Maria Rilke) que la veritable pàtria és la infància, i és veritat, perquè és quan et queden arrelats i fixats els records més intensos i íntims i que en algun moment de la vida et porten a la nostàlgia. Com ara, mira.

LA GESTIÓ PUBLICA DEL CAP D'OLESA DE MONTSERRAT ÉS POSSIBLE

 

TAULA DE SALUT MUNICIPAL (Fotografia Aj. d'Olesa)

El dia 16 de juliol es va reunir la Taula de Salut Municipal a la sala de plens de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat. Aquest organisme participatiu reuneix els agents socials que intervenen en la salut del municipi, entre ells l’«Associació per la sanitat pública i de qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces», per debatre, proposar i informar sobre el conjunt d’iniciatives i serveis que es desenvolupen al municipi en aquest àmbit. No cal fer ara un resum de què s’hi va dir i debatre, però sí posar de manifest un fet que va passar, en aparença marginal per no estar dins de l’ordre del dia de la reunió, que mereix un comentari per preocupant.

El fet és el següent. Discretament, com qui no vol, va sortir l’assumpte de la gestió del CAP, matèria sensible a Olesa: Privada? Pública?, Mútua de Terrassa? Institut Català de la Salut?. En el «Taller d’escolta amb la ciutadania: Serveis de Salut. Funcionament i millores» que es va celebrar en un llunyà 9 de març de 2023 a L’Escorxador, ja es va plantejar que la gestió del CAP deixes d’estar en mans de la Mútua de Terrassa i es revertís a l’ICS, i, per altra banda, l’actual govern municipal en el Pla d’Actuació Municipal 2003-2007 posa sobre la taula de forma clara el compromís d'instar «a les institucions competents perquè el servei del CAP sigui gestionat directament pel Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya» amb l’objectiu de «vetllar per la qualitat dels serveis sanitaris que presten atenció a la ciutadania del municipi».

La directora del sector sanitari del CatSalut del Baix Llobregat centre i nord, que assistia a la reunió de la Taula de Salut Municipal, va voler tirar un gerro d’aigua freda a tal pretensió manifestant que la gestió pública directa no era possible perquè el sistema sanitari català és el que és (?). Però cal dir que això no és veritat. El sistema català de salut segueix el model anomenat Beveridge (per l’economista britànic William Henry Beveridge) on és l’estat qui paga l’atenció sanitària a tota la població a través d’impostos. Aquest, es considera el millor tipus de sistema sanitari perquè és equitatiu, dona millors resultats i és menys costós; el problema és que, per la via de canvis normatius, ha evolucionat cap a una mercantilització i privatització de les formes de provisió de serveis facilitant que la sanitat pública sigui una font de beneficis privats que, entre altres coses ha anat debilitant l’assistència primària sanitària. Però, afirmar que el sistema sanitari català ha d’estar en mans privades com si fos una maledicció bíblica fatal és interessat i tendenciós.

No podem pensar que el govern municipal, que és una administració pública, plantegi impossibles utòpics. Repetim, i cal dir-ho sense embuts, que és possible revertir el CAP d’Olesa a l’ICS, ara que el conveni Mútua de Terrassa-SCS està caducat des de fa onze anys no renovant-lo, i en tenim exemples d’aquests traspassos: l’Hospital de Berga, traspassat a una empresa de propietat i gestió 100% públiques, o l’Hospital Sant Joan de Reus convertit en una empresa mixta Generalitat-Ajuntament, o el cas del Consorci de Castelldefels Agents de Salut, que Olesa pot agafar com a model, que és una entitat pública participada per l’ICS i l’Ajuntament de Castelldefels per a la prestació de serveis d’atenció primària de salut i sociosanitària.

Es diu que la gestió privada és més eficient que la pública. Això no està demostrat, el que si és cert és que el que és públic ha de cercar per mandat constitucional l’interès general, mentre que el que és privat busca el benefici i el lucre particular, que en salut pública vol dir aprofitar-se del sistema en una relació de parasitisme que necessita un hoste malalt i perdurable, com una manera segura d’obtenir beneficis sense córrer riscos.

El compromís municipal és clar i inequívoc; revertir la gestió del CAP de la Mútua de Terrassa a l'ICS, i per això, si fa falta, s’ha d’anar més enllà del que el Bloc Olesà es va limitar a fer durant onze anys: demanar i rebre mansament les negatives de la Generalitat. La CUP, que ara té la responsabilitat de la salut pública a Olesa, deien el maig de 2019 que «posen el focus en la participació i l'organització popular com a motor de canvi i afirmen que amb voluntat política es poden portar les normatives al límit i que aposten per utilitzar l'eina de la desobediència en cas que sigui necessari». Potser la ciutadania no els podem exigir que s’arribi a aquest darrer extrem, però el camí està marcat i només cal seguir-lo.

LA PULSIÓ RELIGIOSA DE LA CUP OLESANA. LA SEVA TRANSSUBSTANCIACIÓ EN BLOC OLESÀ: AGUSTINISME O JESUÏTISME?

Sant Ciril de Jerusalem emprenyat

Era juny de 2019 i la CUP olesana decidia no entrar al govern municipal amb el partit, aleshores encara formalment existent, Bloc Olesà perquè «no ens hauríem presentat (a les eleccions) si el Bloc hagués fet un paper d'esquerres i transformador». Just cinc anys després, la mateixa CUP, ara aixoplugada sota el paraigua de la marca blanca d'un, ara si, judicialment dissolt Bloc Olesà, ens presenta, a un anunci de pagament al periòdic 08640, un rialler Marc Serradó que ens felicita per la festa major i aprofita per fer-se promoció tot dient que «El Bloc som garantia de treball i bon govern. 13 anys de polítiques de #KmOlesa!» (sic).

Fent una original simbiosi entre la doctrina marxista (sector Groucho) dels principis intercanviables, amb el dogma Cristià de la transsubstanciació, la CUP olesana s'ha transformat, en essència i potencia, en el Bloc Olesà que va néixer l'any 2011 i que, deien, havia sigut incapaç de fer (deixeu-m'ho repetir que m'agrada), «un paper d'esquerres i transformador» en tots aquests anys.

I com ha passat això?. Parafrasejant a Sant Tomàs d'Aquino, que segueix Sant Ciril de Jerusalem, un dels més eminents teoritzadors de la transsubstanciació, podem dir que aquest fet no es coneix pels sentits si no només per la fe i no ens hem de preguntar «si això és veritat, sinó acull més bé amb fe les paraules de la CUP, perquè ella que és la Veritat no menteix».

La pulsió religiosa de la CUP es veia venir des del 2022 quan el regidor Barreres va dir a un ciutadà que ell només havia de donar explicacions a la CUP i al seu confessor, a partir d'aquí tot podia passar.

L'aparent dualisme de la CUP olesana només és un miratge si ens il·luminem amb el monisme de Sant Agustí d'Hipona, segons el qual el mal (el Bloc) no és el contrari del bé sinó la seva absència i, per tant,

Sant Agusti 

no existeix per si mateix llevat que el mateix bé (la CUP) li proporcioni l'existència, i d'aquí a dir, seguint amb Sant Agustí, la sentencia "Jo soc dos i estic a cada un dels dos" només hi ha un pas per desmuntar les suposades contradiccions del pensament/ideari cupaire malgrat el risc de caure en l'esquizofrènia.

Però, sense sortir del si de l'església (extra Ecclesiam nulla salus), potser tot és més prosaic. D'aquí a un any, si fa no fa, la CUP tindrà l'alcaldia (si ERC vol), però amb un grup municipal capidisminuit per l'expulsió de qui era cap de llista i amb negres tempestes judicials planant sobre l'Ajuntament d'Olesa. No hauríem de descartar que hagin fet exercicis espirituals i segueixin la màxima de Sant Ignasi de Loiola fundador dels jesuïtes (per cert, pensada a Manresa, cosa que la fa més nostrada), de què «en temps de desolació no s'ha de fer mai mudança». Tot sigui per no pertorbar l'ànim i el són plàcid del consistori.

Sant Ignasi