LA MOCIÓ PEL SEGON CAP I CONSULTORIS PERIFÈRICS ÉS MÈRIT EXCLUSIU DE L'ASPQ

 

    Al passat ple municipal d'abril d'Olesa de Montserrat, es va aprovar una moció titulada «MOCIÓ PRESENTADA PER LA SEVA DEFENSA DAVANT EL PLE DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT PER L'"ASSOCIACIÓ PER LA SANITAT PUBLICA I DE QUALITAT A OLESA DE MONTSERRAT PACO FERNÁNDEZ HOCES", PER LA POSADA EN MARXA D'UN SEGON CENTRE D'ATENCIÓ PRIMÀRIA I CONSULTORIS MÈDICS ALS BARRIS PERIFÈRICS OLESANS», així de llarg és el títol, com així és de clar.

    Segons es pot comprovar a diferents xarxes socials, una part de la ciutadania, per la causa que sigui, no ha entès el sentit d'aquesta moció, i l'ha atribuït a una acció d'ofici del mateix ajuntament i com un moviment electoralista dels grups municipals, tot negant la seva necessitat i eficàcia, contraposant-la al fet que el que cal no són nous espais de salut, sinó més mitjans al CAP que actualment té el municipi.

    De la lectura del títol es veu l'error: la iniciativa de la moció és exclusivament de l'"Associació per la Sanitat Pública i de Qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces» (ASPQ), que des de desembre passat l'ha vingut treballant i discutint amb tots els grups municipals, per tal de redactar un text que fos assumit per sobre de les legítimes discrepàncies polítiques i electoralistes per molts canvis de govern que hi hagi en tots els anys que aquesta lluita duri (perquè seran anys), sense trair el principi fonamental que guiava la moció; un segon CAP i consultoris de titularitat i gestió «100% pública». I s'ha aconseguit, l'ASPQ ha sigut capaç d'unir criteris i crear unanimitats pel bé comú ciutadà.

    La pregunta que cal fer-se és: és incompatible i excloent la reivindicació de més mitjans personals i materials sanitaris amb la creació de nous espais de salut que donin millor servei a la ciutadania?. La resposta lògica ha de ser que no, perquè els nous espais no deixen de ser mitjans materials que hauran de tenir i necessitaran els seus mitjans personals. És, doncs, la mateixa i única lluita.

    Per què l'ASPQ va presentar la moció?. L'ASPQ fa tres anys que el primer divendres de cada mes amb tossuderia es concentra davant el CAP reclamant una sanitat pública i de qualitat amb més mitjans a Olesa, incompatible amb la presència de la Mútua de Terrassa, o sigui que no són nous, ni acaben d'arribar. Van veure que, a Olesa de Montserrat, el Pla Urbanístic (POUM) preveu un creixement de la població en els anys que venen de fins a 34.000 habitants i un increment del territori urbanitzat, mentre els serveis sanitaris no han crescut des de 1992, en què érem 16.000. No es podia esperar al fet que aquelles prediccions es complissin i trobar-nos de cop col-lapsats en un sistema ja de per si col-lapsat, i si l’ajuntament no es movia se l’havia d’empènyer.

    Ha sigut una actuació per part de l'ASPQ amb visió de futur, que ha utilitzat els escassos marcs legals de participació ciutadana disponibles, aconseguint la unanimitat de tots els grups municipals d’esquerra a dreta , que no és poca cosa.

    Ara, coneixent el pa que s'hi dona, cal que la ciutadania estigui amatent i vigilar que la moció per la posada en marxa d'un segon CAP i consultoris mèdics als barris perifèrics olesans, no es quedi al calaix de les mocions aprovades i mai acomplides. Com ens va demanar l'alcalde al seu discurs de presa de possessió del càrrec, empipem-lo.

LA BANALITZACIÓ DE LES PARAULES DE L’EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL OLESÀ

 

En aquest temps en què la política (entesa com l’ètica dels afers públics) deixa de ser consistent i es torna gasosa i amorfa, l’esperit crític (en el sentit de tenir criteri) desapareix i amb ell la capacitat racional d’analitzar de forma objectiva i sense prejudicis.

En aquest brou de cultiu neix un fenomen perillós: La banalització de les paraules. És un fenomen que es manifesta per l’ús excessiu, incorrecte o trivial de termes utilitzats no per la seva definició exacta, sinó de forma ambigua o emocional, sovint amb una finalitat manipuladora, desenvolupant idees, situacions i sentiments negatius, a causa de la limitació de la capacitat del llenguatge com a instrument de convivència.

Aquesta reflexió ve a tomb i la lligo amb l’ús banal i frívol, que el regidor del grup municipal Bloc Olesà-CUP. Sr. Martínez Matas (regidor de Benestar Social, habitatge i economia i hisenda) va fer de la paraula «aporofòbia» (rebuig, aversió, por i menyspreu a la persona pobra o exclosa socialment), acusant de tenir aquesta actitud al regidor de Ciutadans (Cs) Sr. Paniello, alhora que li retreia ser un «irresponsable» i voler «malmetre la imatge» de l’ajuntament.

Breument vegem els fets: Al darrer ple municipal, el de març, i al torn de precs i preguntes, el Sr. Paniello va demanar que els serveis socials municipals busquessin alguna solució al problema d’una persona que fa temps viu i dorm al carrer, raonant que «nuestro municipio debe atender a estas personas dándoles un lugar donde pernoctar seguras......situación que perjudica nuestra imagen y a una persona que convive con nosotros». La resposta del responsable dels serveis socials ja la coneixem: «aporofòbia» i «irresponsabilitat» del Sr. Paniello de Cs. On és el rebuig, aversió, por i menyspreu a la persona pobra que defineix l’aporofòbia? On és la irresponsabilitat del Sr. Paniello en posar sobre la taula un problema real i evident?. No voldria caure en el mateix pecat del Sr. Martínez Matas banalitzant la paraula «odi», però la seva actitud en fa tot el tuf.

Que jo surti en defensa de Cs, a qui no en tinc gens, però gens ni mica de simpatia (com sap el Sr. Paniello que ja em disculparà), fa gràcia, però hi tinc interès com a ciutadà lliure, igual i fratern, perquè com diu la saviesa popular «quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar». El fet és que la conducta de l’equip de govern municipal olesà del Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts per Olesa va per viaranys cada vegada més escabrosos i preocupants. La insolència, la descaradura i el menyspreu cap a qui gosa discrepar o dissentir d’ells està a l’ordre del dia; la crítica, que sempre és legítima la faci un regidor de l’oposició o un simple ciutadà, per a l’equip de govern municipal només mereix el silenci del desdeny per resposta, l’estirabot sortit de to, la brometa ofenosa o la condescendència paternalista.

Encara sort que l’alcalde al seu discurs de presa de possessió del càrrec va dir amb contundència a la ciutadania olesana, «empipeu-me». Una altra mostra de banalització de les paraules, però quedava tan «guay» i proper dir-ho.

EL MARXISME GROUCHISTA DE L’ALCALDE SERRADÓ

 

      

     En acabar el ple municipal del mes de gener i en el torn d’intervenció del públic, li vaig preguntar al Il-ltre. Alcalde senyor Marc Serradó si era veritat el rumor de què havia deixat la CUP. Primer es va fer l’orni i finalment va dir que no volia contestar perquè el tema no era d’interès general per a la ciutadania.

    Home, si tenim en compte que l’article 8 de la Constitució del Regne d’Espanya (per independentistes hiperventilats que no la reconeguin, s’ha de dir que la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República del 2017 li dona validesa jurídica en el mentrestant) diu que els partits polítics són l’instrument fonamental per a la participació política i per la formació i manifestació de la voluntat popular i que el senyor Serradó es va presentar a les eleccions municipals al segon lloc d'una llista anomenada Bloc Olesà-CUP que va ser votada per un número significatiu de persones atretes per un programa concret i diferenciat d’altres opcions polítiques, doncs haurem de pensar que potser sí que hi ha un interès, si més no pels seus 2084 votants que es mereixen, per honradesa i respecte, una explicació. Imaginem-nos que el president de la Generalitat abandonés el PSC i no aclarís el perquè; el fet no seria notícia de primera pàgina als mitjans de comunicació per la seva transcendència?. Doncs resulta que el senyor Serradó, dins de l’entramat institucional i representatiu català, és l’alcalde-president d’un municipi de 25.000 ciutadanes i ciutadans amb drets i deures i els seus actes i decisions tenen, en el seu àmbit, la mateixa transcendència pública. Déu-n'hi-do per no ser d’interès general saber si el Sr. Serradó encara forma part, o no, de la CUP i el perquè.

    Ja he dit en altres ocasions (cliqueu aquí i aquí) que l’article 84 del Reglament Orgànic Municipal que regula el dret de formulació de precs i preguntes de la ciutadania ha sigut sempre un furóncol al cul dels equips de govern municipal, furóncol que ara té el senyor Marc Serradó que s’ha d’enfrontar a les seves contradiccions. No és el mateix predicar obrir «espais de participació i democràcia directa» (CUP, 14-6-2019) que posar-los en pràctica quan et poden esquitxar; no és el mateix predicar «portar les normatives al límit i que aposten per utilitzar l'eina de la desobediència en cas que sigui necessari» (CUP, 8-4-2019), que ser poruc i apàtic quan pots donar pes a la participació popular perquè t’ajudi a ser valent i portar les normes al promès límit.

    Com que qui calla atorga, diu la saviesa popular, és molt possible que el senyor Marc Serradó hagi deixat una CUP que l’obligava a portar a sobre el pes mort de promeses fetes peró difícils de complir quan s’ha agafat la via possibilista de fer seus i defensar acríticament els onze anys de govern del Bloc Olesà i les seves pràctiques. Si, aquell Bloc Olesà que el 2019 va obligar a la CUP a presentar-se a les eleccions municipals perquè, oh, sorpresa¡¡ no feia «un paper d'esquerres i transformador» (CUP, 14-6-2019).

    Com deia Groucho Marx, «Aquests son els meus principis. Si no li agraden, en tinc d'altres».

OLESA OBERTA PROPOSA UN NOU ÚS DEL CARRIL-BICI I IMPLANTAR UNA TAXA PER UTILITZAR-LO

    

    El partit polític Olesa Oberta (OO) ha fet una proposta de modificació del reglament que regula el funcionament del carril-bici i la introducció d’una nova taxa municipal pel seu ús. Amb aquests canvis normatius es pretén donar una solució a la infrautilització d’aquesta estructura viària i obtenir uns ingressos addicionals a les arques municipals.

    La proposta d’Olesa Oberta, que es portarà al pròxim ple del mes de gener, pretén que les vies ciclistes escampades pel nucli urbà olesà siguin utilitzades en exclusivitat per la munió de repartidors de companyies de distribució de paqueteria i/o entrega de menjar a domicili que amb patinet recorrent els carrers d’Olesa de Montserrat. D’aquesta manera es donaria un nou ús als carrils-bicis, i hi hauria una circulació més segura d’aquests vehicles. Quedaria prohibida la circulació de bicicletes i patinets que no tinguessin aquesta funció de repartiment i serien multats els ciutadans que infringissin aquesta prohibició.

    Paral·lelament, es crearia una taxa municipal que gravaria l’ús del carril-bici per part de les companyies i autònoms que l'utilitzessin. En aquest sentit els repartidors que vinguessin de fora del municipi haurien d’aparcar les seves furgonetes en pàrquings dissuasius a on obtindrien un tiquet que els donaria autorització per circular amb patinet durant un temps determinat, més o menys llarg segons la tarifa, mentre que als establiments locals de repartiment de menjar a domicili haurien de pagar una taxa anual que s'aplicaria sobre l’Impost d’Activitats Econòmiques. Amb aquestes mides, multes i taxes, es preveu que la partida d’ingressos municipals s’incrementi notablement.

    La proposta de OO ha rebut de moment el rebuig dels nombrosos ciutadans que utilitzen els carrils-bici i que denuncien que veuen restringit el seu dret constitucional de circulació i que tot plegat sembla una innocentada. 

ELS GRUPS MUNICIPALS ES COMPROMETEN A MILLORAR LA MOCIÓ DE L’ASPQ PEL SEGON CAP A OLESA DE MONTSERRAT PEL PLE DE GENER. A FET BÉ L’ASSOCIACIÓ D’ACCEPTAR L’AJORNAMENT?.

     

    El 18 de desembre, en el darrer ple municipal de l’any, es va incloure en l'ordre del dia el debat per part dels grups municipals de la moció que havia presentat l’«Associació per la sanitat pública i de qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces» (ASPQ) per la construcció d’un segon centre d’atenció primària a Olesa de Montserrat.

    El debat i votació de la moció al final no es va fer i va quedar sobre la taula a petició inicial del PSC amb l’argument de consensuar-la i millorar-la amb la resta de grups, per al següent ple de gener. L’ASPQ va manifestar que acceptaria ajornar el debat de la moció i deixar-la sobre la taula sempre que tots els grups municipals es manifestessin en aquest esperit de consens i millora, amb el benentès que de no haver-hi un acord unànime se seguiria la tramitació sense modificacions de cap mena i que cada pal aguantes sa vela.

    La moció demanava l’adopció dels següents acords: 1) Que l’ajuntament oferís al Departament de Salut de la Generalitat un terreny de titularitat municipal per a la construcció d’un CAP que permeti descongestionar l’actual atenció primària pública i millorar-ne l’accessibilitat amb els criteris de proximitat i cobertura establerts per l’OMS, i 2) Instar al Departament de Salut que iniciï, amb caràcter prioritari, els tràmits necessaris per a la redacció del projecte i construcció d’aquest segon CAP. L’ASPQ justificava aquesta moció en la necessitat de descongestionar i millorar l’actual atenció primària pública, pensada per a una població de 15.000 habitants del 1992 i amb una previsió de creixement en els pròxims anys de, si més no, 37.000.

    Ha fet bé l’ASPQ d’acceptar l'ajornament del debat? Ras i curt, penso que ha fet un exercici de responsabilitat ciutadana. La lluita per un segon CAP és només un aspecte de la lluita global per la sanitat pública i de qualitat i que, per tant, necessita d’una «política de municipi», més enllà de la «política de partits», basada en aliances, enteses i acords. Però també cal saber que la política no es pot deixar només en mans de polítics i que, en conseqüència, s’ha de vigilar que l’ajornament serveixi efectivament per «millorar» la moció, tal com es van comprometre els grups municipals, i això vol dir que no s’haurien de tocar de cap manera els dos punts que s’han dit abans i que són el seu nucli essencial. Per això penso que l’ASPQ hauria de convocar als grups un per un per conèixer propostes de millora i després a una «cimera» conjunta de posada en comú i concreció.

    La presentació de la moció per la construcció d’un segon centre d’atenció primària a Olesa de Montserrat, ha suposat un triomf de l’ASPQ i la ciutadania perquè s’ha sabut fer una proposta que cap grup municipal havia fet i no han sigut capaços de rebutjar-la, al contrari, justament els obliga a seure, parlar-ne i prendre una postura comuna, cosa que facilitarà la llarga lluita ciutadana per mantenir i millorar tots els drets i serveis públics, siguin la sanitat, l’educació o la dependència, sense els quals no hi ha democràcia.

DE MADRID AL CIELO, PERÒ BARCELONA ÉS BONA SI LA BOSSA SONA.

 

Ara tothom fa escarafalls i es posa les mans al cap entre sorpresos i espantats, igual que el gendarme Renault de la pel·lícula Casablanca s'escandalitzava quan cínicament descobria que al cafè de Rick es jugava, mentre recollia de sota mà els beneficis del joc.

Evidentment, parlo de l’hospital públic de Torrejón de Ardoz, propietat del Servicio Madrileño de Salud peró gestionat pel Grupo Ribera Salud, d’on (ves a saber el com i per què de quines «vendettes»), s’ha escapat l’àudio d’una reunió interna a on s'instava als directius a aconseguir uns beneficis milionaris , mitjançant deixar de banda les intervencions menys rendibles, rebutjant pacients, reduir el personal i precaritzant les condicions de treball, amb la conseqüència lògica i desitjada d'incrementar les llistes d’espera i la fugida de pacients cap a empreses privades sanitàries. Ras i curt, beneficis a costa de la vida i salut dels madrilenys i madrilenyes.

Esverats davant d’això, la Consejeria de Sanidad de la Comunidad de Madrid, gran valedora i defensora de la col·laboració publicoprivada en els serveis públics anuncia, converses, reunions urgents, peticions de responsabilitats, auditories. Marededeu, s’està fent negoci amb la sanitat pública? s'escandalitzen cínicament com el capità Renault a Casablanca.

Ah, Ja se sap. Això passa a Madrid!!, és cosa del PP!!, diu la dreta i certes esquerres nostrades. I no, això no passa només a Madrid i a les comunitats autònomes a on governa el PP. La privatització de la gestió sanitària, és una pràctica generalitzada, amb major o menor intensitat i fortuna, que permet el sistema espanyol i, per tant, el català. Perquè, traiem-nos la bena dels ulls, el sistema sanitari públic català, és un dels més privatitzats, fins i tot més que Madrid, de sempre.

L’actual consellera de sanitat Sra. Olga Pané, és una acèrrima partidària de la col·laboració publicoprivada i defensora de les seves suposades eficiències i eficàcies; el Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), un grup d’experts que assessora i dona suport tècnic al suposat procés de millora i innovació del sistema de salut de Catalunya, està presidit pel director d’un hospital privat; l’organigrama de la sanitat pública a Catalunya és una complexa i enrevessada teranyina de centres de salut, siguin d’atenció primària o hospitalària, gestionats per fundacions, consorcis i empreses, sovint amb contractes caducats de fa anys, amb tendència a ser porta giratòria de polítics cap a l’activitat privada. Una mà foradada per on s’escapen els calés i una disbauxa difícilment controlable.

Fa deu anys, el 2015, El Diario.es informava que «A Catalunya no han transcendit casos de corrupció en l'àmbit de l’Institut Català de la Salut (ICS), que és de propietat i gestió pública i està sotmès al dret públic amb controls exhaustius. Per contra, sí que ens hem trobat amb casos de corrupció o mala gestió dels diners públics en el 30% dels hospitals concertats , que es regeixen pel dret privat i que no tenen tants controls, reglaments i intervencions com els públics.». Res indica que tot això hagi canviat, clar que de moment no hi ha passerells com a Madrid a qui se'ls hi escapen els àudios que els deixen amb les vergonyes a l’aire, però no hi ha propòsit d’esmena i revertir la situació, ara que seria possible amb un govern del PSC, tal com va fer el PSPV a Valencià, però, ai las!!, no oblidem que Barcelona és bona si la bossa sona...

L'ARTICLE 84 DEL ROM , UN GRA AL CUL DELS EQUIPS DE GOVERN MUNICIPAL

 

Em preocupa la ineptitud d'alguns regidors olesans per a comprendre les preguntes que se’ls hi fan en el torn d'intervenció del públic en finalitzar els plens municipals. O no contesten o responen coses que no té res a veure amb la pregunta i ho fan de forma esbiaixada i incoherent. Em nego a creure que siguin uns sòmines badocs encantats, o, pitjor encara, que els importi un rave el que pugui dir o pensar la ciutadania i he arribat a la conclusió, que podrien patir alguna mena de malaltia que afecta les seves capacitats de comprensió verbal i/o auditiva. Sembla que senten els sons, però no els reconeixen i no els poden interpretar. La cosa és greu perquè la comprensió lingüística és clau en qualsevol procés de comunicació.

    Ja fa anys que això passa al nostre ajuntament, independentment de l’equip de govern que hi hagi en cada moment, cosa que em porta a pensar dues possibilitats que m’ajudin a comprendre el fenomen: 1) en l'existència d’una síndrome epidèmica i contagiosa que haurien d’estudiar psiquiatres i psicòlegs, o 2) que una maledicció plani sobre l’edifici consistorial de quan era l’antic Hotel Gori i, de tant en tant, passava per allà l’industrial i cacic terrassenc Don Alfons Sala i Argemí, comte d’Ègara i hagi quedat entre les seves parets de forma indeleble l’esperit del seu caràcter autoritari  i arbitrari.

    Sigui síndrome o maledicció, aquesta manca de comprensió verbal i/o auditiva, en el ple d’octubre va afectar els regidors senyors Ivan Carreira Picamal del grup municipal de El Bloc (allò que va començar dient-se Bloc Olesà-CUP) i Ferran Cerdeira Casals del grup Junts per Olesa (allò que fa anys en deien Convergència Democràtica de Catalunya); encara que, pensant-ho bé, més que síndrome o maledicció, temo que el que va haver-hi va ser una mandrosa i poruga incomoditat a respondre determinades qüestions i van aplicar la vella tàctica de fer-se l’orni; l’un, Carreira, contestant «manzanas traigo» i l’altre, Cerdeira, amb el silenci i menyspreu cap a l’interlocutor (per a curiosos i no allargar-nos, si voleu vegeu https://www.youtube.com/watch?v=y1UcMTxK1mA, minuts 1:40:38 a 1:43:11, 1:45:26 a 1:46:54, 1:49:31 a 1:49:36, y 1:50:41 a 1:50:51, és curtet, no patiu).

    L’article 84 del Reglament Orgànic Municipal que regula el dret de formulació de precs i preguntes de la ciutadania ha sigut sempre un gra al cul dels equips de govern municipal que no queda més remei que aguantar perquè la llei els hi recomana i és «guai»; no van pensar que podien haver-hi intervencions que anessin més enllà de la pregunta sobre, posem per cas, quan es pensa pintar aquell banc, o si s’ha canviat el vidre trencat de la piscina..., per això es passa com un mer tràmit, a on les preguntes i precs es fan sense dret a rèplica i en un sol bloc per passar ràpid el tràngol, diluir les respostes i que passin desapercebudes les incongruències.

    Ai, on són aquells temps¡¡ quan la CUP es presentava a les eleccions municipals perquè el Bloc Olesà, deien, era insuficientment d’esquerres i volien obrir «espais de participació i democràcia directa»?. Vist el que hem vist i després de la transsubstanciació de la CUP en El Bloc, tot era un fingiment, una simulació, un paperot?.

CONSELLERA DE SANITAT SRA. OLGA PANÉ: OLESA DE MONTSERRAT EXISTEIX I ES MANIFESTARÀ EL DIA 7 DE NOVEMBRE.

 

La manca de ganes i voluntat de la consellera de sanitat de la Generalitat, Sra. Olga Pané, d’escoltar als olesans i olesanes, és un menyspreu que ha fet perdre la paciència de la ciutadania que concentrada davant del CAP el passat divendres 3 d’octubre, va demanar accions més contundents. Fent-se ressò d’aquesta demanda, l’Associació per la Sanitat Pública i de Qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces (ASPQ) vol convocar als olesans i olesanes a les sis de la tarda del 7 de novembre, primer divendres del mes, a manifestar-se pels carrers d’Olesa des del CAP fins a la carretera C-55 on, en assemblea, es decidirà com finalitzar l’acció de protesta.

Els ciutadans i ciutadanes que cada primer divendres de mes ens concentrem davant del CAP d’Olesa de Montserrat reivindicant una sanitat pública i de qualitat, sabem que la nostra lluita és una carrera de fons llarga i constant perquè les nostres reivindicacions han de passar per discussions parlamentàries de projectes de llei, mocions, etc. i perquè tirin endavant necessiten una imprescindible coordinació i unió amb entitats, associacions i coordinadores del conjunt de la ciutadania de Catalunya i la resta de l’estat espanyol que ens faci forts en el conflicte; i com ho sabem tenim paciència, ens ho prenem amb filosofia i no defallim mentre anem aconseguint petites victòries parcials i teixim solidaritats. Però una cosa és ser pacients i altra és que la consellera de sanitat Sra. Olga Pané, prengui el pèl a la ciutadania olesana amb qüestions que no necessiten de parlaments, lleis i mocions, sinó que depenen d’ella i només d’ella.

1. Estem farts de veure a la consellera com es passeja pels pobles del nord del Baix Llobregat com Esparreguera, Abrera i Martorell i deixa de banda Olesa de Montserrat on reiteradament l’ajuntament li ha demanat que vingui a escoltar-nos i a comprovar de primera mà la situació precària de la nostra sanitat pública gestionada (amb convenis caducats) per una entitat privada com la Mútua de Terrassa. Això és a les seves mans, però no vol fer-ho.

2. No pot ser que la consellera ens faci esperar un any per fer un llistat (un clic i un Excel) que doni dades i expliqui com ens afecta als olesans i olesanes l’ús de les urgències del CUAP de Sant Andreu de la Barca respecte a les de l’Hospital de Martorell. Es pot fer en una setmana i és a les seves mans, però no vol fer-ho.

3. I, sobretot, pot reobrir, amb les noves proves existents, la investigació de la mort d’una ciutadana olesana, probablement a causa de les deficiències del sistema de cribratge, selecció i derivació cap a l’assistència mèdica actualment existent. És a les seves mans, però no vol fer-ho.

Volem exposar i ensenyar a la consellera des d'Olesa i sobre el terreny la nostra problemàtica, que té molt a veure amb què el CAP sigui gestionat directament per l’ICS en comptes de la Mútua de Terrassa com ara, amb incrementar la plantilla de metges generalistes i pediatres, amb les urgències de 24 hores mèdiques i farmacèutiques, salut mental, la forma de selecció i derivació dels pacients cap a l’atenció mèdica, etc. Exigim a la consellera, que és una servidora pública, que ens escolti.

Insistim, escoltar als olesans i olesanes, comprovar la situació de la sanitat pública a Olesa només depèn de la consellera de sanitat, no fer-ho, com no ho ha fet fins ara, és un menyspreu que exigeix de la ciutadania fer-se respectar i per això ens manifestarem a les sis de la tarda del 7 de novembre, primer divendres del mes, des del CAP fins a la carretera C-55 per fer pública la nostra indignació.

A LA CONSELLERA DE SANITAT LI HEM DE MUNTAR UN PIS A OLESA DE MONTSERRAT

     

   He llegit a la revista «elBaix.cat», gent de qui me’n refio, que el suport decidit del PSC a l’ampliació de l’aeroport del Prat té escletxes.  Diu «elBaix.cat» que la consellera de sanitat de la Generalitat de Catalunya senyora Olga Pané està en contra d'aquesta ampliació, perquè «els avions són contaminants en tres dimensions: agreugen el canvi climàtic, generen micropartícules i partícules ultrafines i emeten un fort soroll. I ha afegit que la contaminació produïda té impacte en la salut de la ciutadania». Ho ha dit en seu parlamentària, poca broma. A més, fa un temps, la senyora Pané ja ens havia advertit que “…no és possible ni legalment ni èticament parlar de l’ampliació d’una infraestructura sense considerar l’impacte sobre la salut dels ciutadans”. No hi puc estar més d’acord, i els arguments són pertinents i adequats a una consellera de sanitat.

        Però «elBaix.cat», que, ho torno a dir, és gent de qui me’n refio, amplia la informació i ens explica que la consellera viu a Castelldefels i els avions passen per damunt casa seva. Ah!. Això té rellevància, perquè si visqués a 38 km del Prat, posem per cas, probablement continuaria pensant el mateix sobre l’ampliació de l’aeroport, però no ho verbalitzaria. Per què fer-ho si no m’emprenya?.

    L’actitud de la senyora Pané és un exemple pràctic d’allò que ens va deixar escrit Marx, no Groucho sinó Karl, el vell barbut: “No és la consciència dels homes (i de les dones, afegeixo jo) allò que determina el seu ésser, sinó, per contra, és la seva existència social allò que determina la seva consciència”, i em fa pensar que si la consellera de sanitat del govern socialista de la Generalitat tingués "la seva existència social" a Olesa s’oblidaria dels avions i, en canvi, potser, pensaria que no li convindria que la Mútua de Terrassa gestiones la sanitat pública, que li caldria tenir urgències, més metges i metgesses generals i pediàtriques, que la selecció i cribratge el fes personal sanitari i no administratiu o algoritmes, voldria farmàcia nocturna i tots els etcèteres que ja sabeu.

      Li hem de muntar un pis a Olesa, com alguns amb possibles ho fan a les “queridas”, com es deia abans (i perdoneu la incorrecció).

UNA POLÍTICA ORIENTADA A LES PERSONES, PER LES PERSONES I SOBRETOT AMB LES PERSONES.

 

Intervenció del regidor d’Olesa Oberta-En Comú Podem, Samuel Rodríguez, al Ple Municipal de pressa de possessió del càrrec d’alcalde d’Olesa de Montserrat del Sr. Marc Serradó el 14 de juny de 2025.

«L’alcalde, Sr. Jordi Parent dos anys després del seu nomenament ha dimitit i avui hem complimentat el procediment d’elecció del nou alcalde d’Olesa de Montserrat. És veritat que el Sr. Parent va ser nomenat com a resultat d’un acord entre les candidatures d’Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Olesa i l’anomenada Bloc Olesà – CUP, pel qual a mig mandat es traspassaria al càrrec al número dos de la llista del Bloc Olesà - CUP Sr. Marc Serradó. En condicions normals, perquè el Sr. Serradó pogués ser candidat davant el Ple, hauria de renunciar el candidat natural i legal al càrrec Sr. Jordi Martínez, però com que fa un any i escaig va ser expulsat del seu grup municipal, per raons que encara no estan gaire clares, els grups pactants s’han estalviat aquest problemàtic pas.

Però els pactes, només obliguen als firmants i a ningú més, i a més a més aquell pacte de fa dos anys entre els tres partits que fins ara han governat té vies d’aigua; dels dotze regidors inicials han passat a onze per l’expulsió del Sr. Martínez i, si hem de fer cas a aquest mateix senyor, hi ha regidors de l’equip de govern que li han mostrat la seva solidaritat. Com deia, podria haver-hi forats en els membres que conformen el pacte de govern.

Davant d’això, el meu partit, Olesa Oberta, podia haver presentat la meva candidatura a l’alcaldia com a cap de llista d’Olesa Oberta-En Comú Podem i jo ho podia haver acceptat. Molts pensaran... però que s’ha cregut aquest solitari regidor d’un partit menor? Jo responc que només em mou el servei al comú de la població olesana sota el lema que portàvem a la campanya electoral: «Olesa necessita un canvi. Oi que si?... Doncs llavors, sumem pel canvi, sense por.». Olesa Oberta En Comú Podem és un partit valent, compromès amb la gent. Sabem per experiència que totes les lluites no es guanyen, però hi ha d’algunes que pel nostre tarannà és impossible defugir.

Podíem tenir bones raons basades en la nostra demostrada capacitat per a teixir consensos amplis com hem demostrat amb la nostra pròpia experiència d’aquests dos anys: hem sigut l’únic grup municipal que ha presentat mocions que han estat votades i acceptades unànimement per tots els grups municipals i que l’equip de govern ha deixat dormint als calaixos:

- COEFICIENTS REDUCTORS EN L’EDAT DE JUBILACIÓ DELS TREBALLADORS/AS DE LA INDÚSTRIA QUÍMICA I DEL REFINAMENT DEL PETROLI.

- ADHESIÓ A LA ILP PER A LA PROPOSICIÓ DE LLEI DE GARANTIES DE FINANÇAMENT DEL SISTEMA EDUCATIU CATALÀ. PER UN MÍNIM DEL 6% DEL PIB PER A L’EDUCACIÓ.

- PER UNA FISCALITAT MUNICIPAL PROGRESSIVA I EQUITATIVA

- PER ACTIVAR POLÍTIQUES LOCALS A FAVOR DEL DRET A L’HABITATGE DE LLOGUER JUST I ASSEQUIBLE

A més a més, tenim propostes per a una gestió pública i participativa de serveis municipals que són necessàries i imprescindibles:

- Iniciar una Comptabilitat Social per saber-ne el cost real complet de fer o no fer determinades polítiques.

- Volem un CAP d’atenció 24h, amb urgències i de gestió 100% pública i amb participació de l’Ajuntament.

- Començar l’estudi de la creació d’una Societat Mercantil Municipal Multiserveis, per recuperar la sobirania dels nostres serveis, estalviar diners i millorar les condicions laborals de molts i moltes treballadores.

- Renaturalitzar Olesa de Montserrat i acabar amb la tendència al formigó en cada obra que es duu a terme al municipi.

-Desenvolupament de polítiques animalistes transversals basades en el respecte i benestar animal.

-Polítiques d’habitatge social que tingui en compte la població més vulnerable i alternatives habitacionals urgents en cas de desnonaments.

- Modificar el Reglament de Participació ciutadana per assolir una participació real.

Però no ens hi hem presentat perquè som conscients de les nostres limitacions en aquests moments. Davant la impossibilitat de recrear aquell pacte d’esquerres i catalanista en el seu sentit més ampli i integrador, que hagués sigut possible fa dos anys, preferint-se un govern de centredreta independentista, no podíem donar suport ni al Sr. Marc Serradó, ni al Sr. Fernando Vicente, que es proposaven per a l’alcaldia, respectivament pel Bloc Olesà – CUP i el PSC.

No podíem votar al Sr. Marc Serradó perquè pensem que aquests dos anys hi ha hagut la continuïtat més absoluta amb les polítiques dels dotze anys del Bloc Olesà, i això per nosaltres no és una bona notícia. ERC i Junts han pactat amb un dissolt Bloc Olesà, que la CUP ha colonitzat, recollint les restes de la seva dissolució com a marca blanca, per tal de rendibilitzar uns vots que se li resisteixen com a CUP i han fet plenament seves les actuacions d’aquests dotze anys, oblidant les crítiques que li feien al Bloc de manca de polítiques d’esquerra.

Fa dos anys, Olesa Oberta En Comú Podem, confiant en la possibilitat d’un govern d’esquerres catalanista format pel PSC i ERC, volia trencar de forma radical amb aquesta continuïtat de polítiques d’esquerra simulada, de polítiques basades en el despotisme il·lustrat propi del segle XVIII i de les monarquies absolutes del «tot pel poble però sense el poble». No va ser possible: han continuat els consells municipals per a la participació ciutadana basats en l’«autobombo»; processos participatius preparats per empreses especialitzades perquè surti el que convé. Utilització des de l’equip de govern d’Olesa d’un suposat llenguatge radical per demanar i exigir recursos a les administracions superiors que al final tot esdevé conformisme acrític i servil quan aquestes reivindicacions no són ateses. Por a les manifestacions organitzades de la ciutadania. Menyspreu als serveis tècnics i jurídics municipals fent servir de forma compulsiva serveis externs per informes, denúncies i auditories inacabables i repetitives, amb tot el que això suposa de malbaratament de recursos públics.

Però tampoc podíem donar suport al Sr. Fernando Vicente. El nostre vot seria inútil per crear cap majoria alternativa a l’actual pacte de govern, però al marge d’això hi ha una raó de pes més important, com és la discrepància radical entre la nostra concepció de la gestió pública i participativa de serveis i la del PSC fonamentada en la gestió privada dels serveis públics mitjançant concerts i convenis.

Olesa Oberta En Comú Podem hem votat en blanc i seguirem aquests dos anys que queden fent propostes de consens i teixint aliances amples i sense exclusions, vigilant que a Olesa de Montserrat es faci UNA POLÍTICA ORIENTADA A LES PERSONES, PER LES PERSONES I SOBRETOT AMB LES PERSONES.»