LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA HA DE PAGAR UN "PREU MOLT ALT"

Que la independència de Catalunya demana un bany de sang és el que donen a entendre els darrers discursos de Quim Torra i de l'exconseller Toni Comín. El primer ha reclamat la via eslovena a la independència; el segon ha afirmat, des de la tranquil·litat de Brussel·les, que ha arribat el moment de «pagar un preu molt alt».

Vaig conèixer de manera molt directa els esdeveniments d'Eslovènia. La darrera vegada que hi vaig estar, Ljubljana estava presa pels tancs. El Joan Coscubiela i un servidor vam advertir als dirigents sindicals del que els hi cauria al damunt. Els importava ben poc que hi hagués un vessament de sang. La independència era l'objectiu sagrat. El Joan i jo vam tornar a Barcelona intuint que allò acabaria com el rosari de l'Aurora. Així va ser. L'anomenada "guerra dels deu dies" va causar a Eslovènia més de 60 morts i uns 300 ferits ens recorda Paco Rodríguez de Lecea (1). Els dirigents van posar la idea i el poble va posar els morts i els ferits. 

«Ja no hi ha marxa enrere i estem disposats a tot per viure lliures», diu Torra. Aquest estar disposats «a tot», aquest «preu molt alt» no es refereix a ells. Ja ho va demostrar l'home de Waterloo que, ràpid com un llamp, va fotre el camp. És la vella ensenyança monacal: «Germans, de part del pare Abat, anem tots a l'hort i vosaltres poseu-vos a treballar». Que ningú s'enganyi: si vénen mal dades, el pare Abat sortirà pitant cap a altres latituds. Uns altres posaran les làpides i les transfusions de sang. En altres paraules, el fracàs de l'operació ho pagaran els frares porter i cuiner i els germans llecs del convent.

Poca broma, doncs. El penúltim cartutx de Torra és la via eslovena. Va triomfar, es veritat. Però el que Torra no diu amb tota la intenció del món, és que si Eslovènia va reeixir va ser gràcies a l'enorme suport d'Alemanya. Helmut Kohl, llavors canceller alemany, va posar tota la carn a la graella: diners, pressions diplomàtiques i tot el que vulgueu. Qui li donarà, avui, un cop de mà, a aquest esbojarrat de Torra? Encara més, de quina bragueta treu l'home de Waterloo la insolvent ocurrència de crear una «Unió Europea d'estats petits?». Amb quins aliats?

En tot cas, em temo, i molt, que ambdues ocurrències –la via eslovena i el preu molt alt-- tenen un destinatari principal: Oriol Junqueras. D'altra banda, s'ha acabat el moviment dels somriures i es deixa pas a què surtí el Sol per Llavaneres.

(1) http://vamosapollas.blogspot.com/2018/12/independencia-la-eslovena.html

(Traducció del blog "Metiendo Bulla"http://lopezbulla.blogspot.com/2018/12/la-independencia-de-cataluna-debe-pagar.html

LA CAIGUDA DEL CAVALL DEL REGIDOR JORDI MARTÍNEZ

Un dels episodi més coneguts i reeixits del llibre del Nou Testament "Fets dels Apòstols" és el de la conversió de Sant Pau després que pel camí de Damasc, una llum sobrenatural l'encegues, el fes caure del cavall i Nostre Senyor li parles.

Si hem de fer cas al que es va sentir a la tertúlia política d'Olesa Ràdio del dimecres 5 de desembre alguna cosa semblant al que li va passar a Sant Pau ha passat al regidor del Bloc Olesà (BO) Jordi Martínez Vallmitjana. A aquest regidor, que fins ara exercia de profeta i catequista del "processisme" (no confondre amb independentisme) i martell d'"equidistants" dintre del BO i per a qui el volgués escoltar, va venir a dir que totes les veritats indubtables que fins ara venia predicant als infidels, s'han de deixar al calaix de les utopies futures o, millor, futuribles.

Es veu que, com ja sol passar a l'eclèctic BO, li va venir un sobtat o potser meditat per interessat, vés a saber, rampell de pragmatisme i amb lògica aristotèlica va pontificar a través de les ones d'FM: l'Ajuntament ha aprovat uns pressupostos pel 2019 que, en part, depenen dels de la Generalitat que al seu torn depenen dels de l'Estat; la vida ha de continuar i necessita pressupostos i "virgencita, virgencita" millor un govern de Pedro Sánchez; que PDeCat i ERC no es posin gaire "farrucos" i a veure què hi poden fer, ah¡ i això de la República Catalana ja en parlarem quan es pugui, que hi ha més dies que llonganisses. No ho va dir exactament així, però la idea l'agafeu, oi?.

Que se n'ha fet d'aquell patriota que defensava a ultrança i creia amb convenciment en el procés imparable cap a la independència "low cost"? On és el republicà que volia treure la fotografia del rei de la sala de plens?, el que va treballar sense descans perquè Olesa de Montserrat es declarés municipi per la independència?, el que va agrair a "tots" els olesans la seva participació heroica al "referèndum" de l'1 d'Octubre? (si ho voleu recordar cliqueu aquí), qui va dir sense arrugar-se que el 27 de setembre de 2015 li hagués agradat que "...."Junts pel si" tregui majoria absoluta" i "si "Catalunya sí que es pot" en treu zero, jo ho aplaudiré"? (si ho voleu recordar cliqueu aquí). Ha caigut del cavall com un Sant Pau rediviu i ha vist la llum?.

Alguns fonamentalistes diran que ha quedat enganxat a la teranyina de l'equidistancia traïdora que l'acosta al botiflerisme. Jo sóc més prosaic i penso en el que va dir Marx (Groucho) sobre la intercambiabilitat dels principis i, com s'acosten eleccions, em malfio que el Sr. Jordi Martínez i amb ell el BO, no actuin utilitariament en clau electoralista municipal i busquin el pedigrí que els hi pugui donar algú que els homologui com a candidatura amb capacitat d'influir més enllà dels quatre punts cardinals que conformen el Pla del Fideuer, la Roca de la Mona, la Riera de Sant Jaume i la riba esquerra del Llobregat. Es que en són especialistes, sabeu.