Al passat ple municipal d'abril d'Olesa de Montserrat, es va aprovar una moció titulada «MOCIÓ PRESENTADA PER LA SEVA DEFENSA DAVANT EL PLE DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT PER L'"ASSOCIACIÓ PER LA SANITAT PUBLICA I DE QUALITAT A OLESA DE MONTSERRAT PACO FERNÁNDEZ HOCES", PER LA POSADA EN MARXA D'UN SEGON CENTRE D'ATENCIÓ PRIMÀRIA I CONSULTORIS MÈDICS ALS BARRIS PERIFÈRICS OLESANS», així de llarg és el títol, com així és de clar.
Segons es pot comprovar a diferents xarxes socials, una part de la ciutadania, per la causa que sigui, no ha entès el sentit d'aquesta moció, i l'ha atribuït a una acció d'ofici del mateix ajuntament i com un moviment electoralista dels grups municipals, tot negant la seva necessitat i eficàcia, contraposant-la al fet que el que cal no són nous espais de salut, sinó més mitjans al CAP que actualment té el municipi.
De
la lectura del títol es veu l'error: la iniciativa de la moció és
exclusivament de l'"Associació per la Sanitat Pública i de
Qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces» (ASPQ), que
des de desembre passat l'ha vingut treballant i discutint amb tots
els grups municipals, per tal de
redactar un text que fos assumit per sobre de les legítimes
discrepàncies polítiques i electoralistes per molts canvis de
govern que hi hagi en tots els anys que aquesta lluita duri (perquè
seran anys), sense trair el principi fonamental que guiava la moció;
un segon CAP i consultoris de
titularitat i gestió «100% pública».
I
s'ha aconseguit, l'ASPQ ha sigut capaç d'unir criteris i crear
unanimitats pel bé comú ciutadà.
La
pregunta que cal fer-se és: és incompatible i excloent la
reivindicació de més mitjans personals i materials sanitaris amb la
creació de nous espais de salut que donin millor servei a la
ciutadania?. La resposta lògica ha de ser que no, perquè els nous
espais no deixen de ser mitjans materials que hauran de tenir i
necessitaran els seus mitjans personals. És,
doncs, la mateixa i única lluita.
Per què l'ASPQ va presentar la moció?. L'ASPQ fa tres anys que el primer divendres de cada mes amb tossuderia es concentra davant el CAP reclamant una sanitat pública i de qualitat amb més mitjans a Olesa, incompatible amb la presència de la Mútua de Terrassa, o sigui que no són nous, ni acaben d'arribar. Van veure que, a Olesa de Montserrat, el Pla Urbanístic (POUM) preveu un creixement de la població en els anys que venen de fins a 34.000 habitants i un increment del territori urbanitzat, mentre els serveis sanitaris no han crescut des de 1992, en què érem 16.000. No es podia esperar al fet que aquelles prediccions es complissin i trobar-nos de cop col-lapsats en un sistema ja de per si col-lapsat, i si l’ajuntament no es movia se l’havia d’empènyer.
Ha sigut una actuació per part de l'ASPQ amb visió de futur, que ha utilitzat els escassos marcs legals de participació ciutadana disponibles, aconseguint la unanimitat de tots els grups municipals d’esquerra a dreta , que no és poca cosa.
Ara, coneixent el pa que s'hi dona, cal que la ciutadania estigui amatent i vigilar que la moció per la posada en marxa d'un segon CAP i consultoris mèdics als barris perifèrics olesans, no es quedi al calaix de les mocions aprovades i mai acomplides. Com ens va demanar l'alcalde al seu discurs de presa de possessió del càrrec, empipem-lo.
