diumenge, 19 d’abril del 2026

LA MOCIÓ PEL SEGON CAP I CONSULTORIS PERIFÈRICS ÉS MÈRIT EXCLUSIU DE L'ASPQ

 


    Al passat ple municipal d'abril d'Olesa de Montserrat, es va aprovar una moció titulada «MOCIÓ PRESENTADA PER LA SEVA DEFENSA DAVANT EL PLE DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT PER L'"ASSOCIACIÓ PER LA SANITAT PUBLICA I DE QUALITAT A OLESA DE MONTSERRAT PACO FERNÁNDEZ HOCES", PER LA POSADA EN MARXA D'UN SEGON CENTRE D'ATENCIÓ PRIMÀRIA I CONSULTORIS MÈDICS ALS BARRIS PERIFÈRICS OLESANS», així de llarg és el títol, com així és de clar.

    Segons es pot comprovar a diferents xarxes socials, una part de la ciutadania, per la causa que sigui, no ha entès el sentit d'aquesta moció, i l'ha atribuït a una acció d'ofici del mateix ajuntament i com un moviment electoralista dels grups municipals, tot negant la seva necessitat i eficàcia, contraposant-la al fet que el que cal no són nous espais de salut, sinó més mitjans al CAP que actualment té el municipi.

    De la lectura del títol es veu l'error: la iniciativa de la moció és exclusivament de l'"Associació per la Sanitat Pública i de Qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces» (ASPQ), que des de desembre passat l'ha vingut treballant i discutint amb tots els grups municipals, per tal de redactar un text que fos assumit per sobre de les legítimes discrepàncies polítiques i electoralistes per molts canvis de govern que hi hagi en tots els anys que aquesta lluita duri (perquè seran anys), sense trair el principi fonamental que guiava la moció; un segon CAP i consultoris de titularitat i gestió «100% pública». I s'ha aconseguit, l'ASPQ ha sigut capaç d'unir criteris i crear unanimitats pel bé comú ciutadà.

    La pregunta que cal fer-se és: és incompatible i excloent la reivindicació de més mitjans personals i materials sanitaris amb la creació de nous espais de salut que donin millor servei a la ciutadania?. La resposta lògica ha de ser que no, perquè els nous espais no deixen de ser mitjans materials que hauran de tenir i necessitaran els seus mitjans personals. És, doncs, la mateixa i única lluita.

    Per què l'ASPQ va presentar la moció?. L'ASPQ fa tres anys que el primer divendres de cada mes amb tossuderia es concentra davant el CAP reclamant una sanitat pública i de qualitat amb més mitjans a Olesa, incompatible amb la presència de la Mútua de Terrassa, o sigui que no són nous, ni acaben d'arribar. Van veure que, a Olesa de Montserrat, el Pla Urbanístic (POUM) preveu un creixement de la població en els anys que venen de fins a 34.000 habitants i un increment del territori urbanitzat, mentre els serveis sanitaris no han crescut des de 1992, en què érem 16.000. No es podia esperar al fet que aquelles prediccions es complissin i trobar-nos de cop col-lapsats en un sistema ja de per si col-lapsat, i si l’ajuntament no es movia se l’havia d’empènyer.

    Ha sigut una actuació per part de l'ASPQ amb visió de futur, que ha utilitzat els escassos marcs legals de participació ciutadana disponibles, aconseguint la unanimitat de tots els grups municipals d’esquerra a dreta , que no és poca cosa.

    Ara, coneixent el pa que s'hi dona, cal que la ciutadania estigui amatent i vigilar que la moció per la posada en marxa d'un segon CAP i consultoris mèdics als barris perifèrics olesans, no es quedi al calaix de les mocions aprovades i mai acomplides. Com ens va demanar l'alcalde al seu discurs de presa de possessió del càrrec, empipem-lo.

diumenge, 5 d’abril del 2026

LA BANALITZACIÓ DE LES PARAULES DE L’EQUIP DE GOVERN MUNICIPAL OLESÀ

 




En aquest temps en què la política (entesa com l’ètica dels afers públics) deixa de ser consistent i es torna gasosa i amorfa, l’esperit crític (en el sentit de tenir criteri) desapareix i amb ell la capacitat racional d’analitzar de forma objectiva i sense prejudicis.

En aquest brou de cultiu neix un fenomen perillós: La banalització de les paraules. És un fenomen que es manifesta per l’ús excessiu, incorrecte o trivial de termes utilitzats no per la seva definició exacta, sinó de forma ambigua o emocional, sovint amb una finalitat manipuladora, desenvolupant idees, situacions i sentiments negatius, a causa de la limitació de la capacitat del llenguatge com a instrument de convivència.

Aquesta reflexió ve a tomb i la lligo amb l’ús banal i frívol, que el regidor del grup municipal Bloc Olesà-CUP. Sr. Martínez Matas (regidor de Benestar Social, habitatge i economia i hisenda) va fer de la paraula «aporofòbia» (rebuig, aversió, por i menyspreu a la persona pobra o exclosa socialment), acusant de tenir aquesta actitud al regidor de Ciutadans (Cs) Sr. Paniello, alhora que li retreia ser un «irresponsable» i voler «malmetre la imatge» de l’ajuntament.

Breument vegem els fets: Al darrer ple municipal, el de març, i al torn de precs i preguntes, el Sr. Paniello va demanar que els serveis socials municipals busquessin alguna solució al problema d’una persona que fa temps viu i dorm al carrer, raonant que «nuestro municipio debe atender a estas personas dándoles un lugar donde pernoctar seguras......situación que perjudica nuestra imagen y a una persona que convive con nosotros». La resposta del responsable dels serveis socials ja la coneixem: «aporofòbia» i «irresponsabilitat» del Sr. Paniello de Cs. On és el rebuig, aversió, por i menyspreu a la persona pobra que defineix l’aporofòbia? On és la irresponsabilitat del Sr. Paniello en posar sobre la taula un problema real i evident?. No voldria caure en el mateix pecat del Sr. Martínez Matas banalitzant la paraula «odi», però la seva actitud en fa tot el tuf.

Que jo surti en defensa de Cs, a qui no en tinc gens, però gens ni mica de simpatia (com sap el Sr. Paniello que ja em disculparà), fa gràcia, però hi tinc interès com a ciutadà lliure, igual i fratern, perquè com diu la saviesa popular «quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar». El fet és que la conducta de l’equip de govern municipal olesà del Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts per Olesa va per viaranys cada vegada més escabrosos i preocupants. La insolència, la descaradura i el menyspreu cap a qui gosa discrepar o dissentir d’ells està a l’ordre del dia; la crítica, que sempre és legítima la faci un regidor de l’oposició o un simple ciutadà, per a l’equip de govern municipal només mereix el silenci del desdeny per resposta, l’estirabot sortit de to, la brometa ofenosa o la condescendència paternalista.

Encara sort que l’alcalde al seu discurs de presa de possessió del càrrec va dir amb contundència a la ciutadania olesana, «empipeu-me». Una altra mostra de banalització de les paraules, però quedava tan «guay» i proper dir-ho.


dimarts, 24 de març del 2026

EL MARXISME GROUCHISTA DE L’ALCALDE SERRADÓ

 

      




     En acabar el ple municipal del mes de gener i en el torn d’intervenció del públic, li vaig preguntar al Il-ltre. Alcalde senyor Marc Serradó si era veritat el rumor de què havia deixat la CUP. Primer es va fer l’orni i finalment va dir que no volia contestar perquè el tema no era d’interès general per a la ciutadania.

    Home, si tenim en compte que l’article 8 de la Constitució del Regne d’Espanya (per independentistes hiperventilats que no la reconeguin, s’ha de dir que la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República del 2017 li dona validesa jurídica en el mentrestant) diu que els partits polítics són l’instrument fonamental per a la participació política i per la formació i manifestació de la voluntat popular i que el senyor Serradó es va presentar a les eleccions municipals al segon lloc d'una llista anomenada Bloc Olesà-CUP que va ser votada per un número significatiu de persones atretes per un programa concret i diferenciat d’altres opcions polítiques, doncs haurem de pensar que potser sí que hi ha un interès, si més no pels seus 2084 votants que es mereixen, per honradesa i respecte, una explicació. Imaginem-nos que el president de la Generalitat abandonés el PSC i no aclarís el perquè; el fet no seria notícia de primera pàgina als mitjans de comunicació per la seva transcendència?. Doncs resulta que el senyor Serradó, dins de l’entramat institucional i representatiu català, és l’alcalde-president d’un municipi de 25.000 ciutadanes i ciutadans amb drets i deures i els seus actes i decisions tenen, en el seu àmbit, la mateixa transcendència pública. Déu-n'hi-do per no ser d’interès general saber si el Sr. Serradó encara forma part, o no, de la CUP i el perquè.

    Ja he dit en altres ocasions (cliqueu aquí i aquí) que l’article 84 del Reglament Orgànic Municipal que regula el dret de formulació de precs i preguntes de la ciutadania ha sigut sempre un furóncol al cul dels equips de govern municipal, furóncol que ara té el senyor Marc Serradó que s’ha d’enfrontar a les seves contradiccions. No és el mateix predicar obrir «espais de participació i democràcia directa» (CUP, 14-6-2019) que posar-los en pràctica quan et poden esquitxar; no és el mateix predicar «portar les normatives al límit i que aposten per utilitzar l'eina de la desobediència en cas que sigui necessari» (CUP, 8-4-2019), que ser poruc i apàtic quan pots donar pes a la participació popular perquè t’ajudi a ser valent i portar les normes al promès límit.

    Com que qui calla atorga, diu la saviesa popular, és molt possible que el senyor Marc Serradó hagi deixat una CUP que l’obligava a portar a sobre el pes mort de promeses fetes peró difícils de complir quan s’ha agafat la via possibilista de fer seus i defensar acríticament els onze anys de govern del Bloc Olesà i les seves pràctiques. Si, aquell Bloc Olesà que el 2019 va obligar a la CUP a presentar-se a les eleccions municipals perquè, oh, sorpresa¡¡ no feia «un paper d'esquerres i transformador» (CUP, 14-6-2019).

    Com deia Groucho Marx, «Aquests son els meus principis. Si no li agraden, en tinc d'altres».