El 18 de desembre, en el darrer ple municipal de l’any, es va incloure en l'ordre del dia el debat per part dels grups municipals de la moció que havia presentat l’«Associació per la sanitat pública i de qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces» (ASPQ) per la construcció d’un segon centre d’atenció primària a Olesa de Montserrat.
El debat i votació de la moció al final no es va fer i va quedar sobre la taula a petició inicial del PSC amb l’argument de consensuar-la i millorar-la amb la resta de grups, per al següent ple de gener. L’ASPQ va manifestar que acceptaria ajornar el debat de la moció i deixar-la sobre la taula sempre que tots els grups municipals es manifestessin en aquest esperit de consens i millora, amb el benentès que de no haver-hi un acord unànime se seguiria la tramitació sense modificacions de cap mena i que cada pal aguantes sa vela.
La moció demanava l’adopció dels següents acords: 1) Que l’ajuntament oferís al Departament de Salut de la Generalitat un terreny de titularitat municipal per a la construcció d’un CAP que permeti descongestionar l’actual atenció primària pública i millorar-ne l’accessibilitat amb els criteris de proximitat i cobertura establerts per l’OMS, i 2) Instar al Departament de Salut que iniciï, amb caràcter prioritari, els tràmits necessaris per a la redacció del projecte i construcció d’aquest segon CAP. L’ASPQ justificava aquesta moció en la necessitat de descongestionar i millorar l’actual atenció primària pública, pensada per a una població de 15.000 habitants del 1992 i amb una previsió de creixement en els pròxims anys de, si més no, 37.000.
Ha fet bé l’ASPQ d’acceptar l'ajornament del debat? Ras i curt, penso que ha fet un exercici de responsabilitat ciutadana. La lluita per un segon CAP és només un aspecte de la lluita global per la sanitat pública i de qualitat i que, per tant, necessita d’una «política de municipi», més enllà de la «política de partits», basada en aliances, enteses i acords. Però també cal saber que la política no es pot deixar només en mans de polítics i que, en conseqüència, s’ha de vigilar que l’ajornament serveixi efectivament per «millorar» la moció, tal com es van comprometre els grups municipals, i això vol dir que no s’haurien de tocar de cap manera els dos punts que s’han dit abans i que són el seu nucli essencial. Per això penso que l’ASPQ hauria de convocar als grups un per un per conèixer propostes de millora i després a una «cimera» conjunta de posada en comú i concreció.
La presentació de la moció per la construcció d’un segon centre d’atenció primària a Olesa de Montserrat, ha suposat un triomf de l’ASPQ i la ciutadania perquè s’ha sabut fer una proposta que cap grup municipal havia fet i no han sigut capaços de rebutjar-la, al contrari, justament els obliga a seure, parlar-ne i prendre una postura comuna, cosa que facilitarà la llarga lluita ciutadana per mantenir i millorar tots els drets i serveis públics, siguin la sanitat, l’educació o la dependència, sense els quals no hi ha democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada