Amb gran sorpresa se'm
van clavar als ulls la Torre de la Presó, Can Romagosa i la Casa de
les Bruixes, un “sky line” ja nebulós i desaparegut per a mi.
Deu fer entre deu o
quinze anys, no me'n recordo bé. El fet es que la família havíem
anat a Valls com tantes vegades i en un mercat de brocanters, en una
parada d'aquelles plenes de llibres vells i caixes de fotografies
antigues la vaig trobar: era l'única fotografia de Sant Feliu de
Llobregat que hi havia entre aquell munt d'altres pobles de les
comarques tarragonines que jo mirava mecànicament.
No se si es original o
copia (al darrera hi ha un minúscul segell amb la inscripció “Copia
Baltá”). Per les quatre senyeres i les tonalitats dels grisos de
les dues banderes que hi apareixen dedueixo que la fotografia es va
fer durant la II República. Que es l'acte fotografiat? Vaig pensar
en un miting, però les persones que hi ha a dalt del que sembla un
escenari no son oradors, fins i tot hi ha nens i nenes i fixant-mi mes
encara vaig veure que entre Can Romagosa i la Casa de les Bruixes hi
penja una olla entre dos pals que es on gairebé tothom fixa la
mirada. Quina festa era? Que celebrava aquesta gentada? El perol que
apareix en primer pla era de xocolata desfeta?.
Per la situació dels
tres edificis dedueixo que l'espai físic de l'acte suposadament lúdic l'hem de situar al costat mateix del Parc de Can Nadal, però
fora del seu recinte si m'ho miro amb ulls d'ara, es a dir, a on
actualment hi han les cases del Passeig Nadal . Ja havia inaugurat
“l'avi” Macià el Parc de Can Nadal?. Era aleshores el parc mes
extens que ara, o hi havia un descampat a on s'hi podia accedir
lliurement?
El que mes em captiva,
m'intriga i em crida l'atenció, però, son el nen i la nena que per
sota de la barana de fusta miren la càmera. Qui son?, encara seran
vius?, també em pregunto si el el meu pare i la meva mare, potser
encara desconeguts l'un per l'altra, van anar a trencar l'olla aquell
dia i estan per allà el mig.
Diuen que el mon es un
mocador i ves a saber com va arribar a Valls una fotografia de Sant
Feliu de Llobregat que finalment ha anat a parar a Olesa de Montserrat
a casa d'un santfeliuenc. Fa dues setmanes uns japonesos feien
fotografies a la fira de Santa Llúcia a Barcelona i jo casualment
passava per allà i segur que a alguna hi surto. Mai sabré a quantes
cases de tot el mon tenen la meva imatge.
4 comentaris:
Martí,
La fotografia és magnífica!. Quina passada! Mai havia vist Sant Feliu des d’aquesta perspectiva i mira que he vist fotos de Sant Feliu de diferents èpoques!!
A l’Arxiu és conserva un petit cartell, crec recordar de la festa major de l'any 1934, on s’organitzen diversos jocs per a la canalla i es diu que els nens i nenes portin gots per a la “xacolata” desfeta (així ho dirien i per això ho escrivien tal qual). Tot i així, veig que tots van molt abrigats. És hivern. Podem buscar la manera de datar-la i documentar-la. Sí, sembla que la fotografia està presa des del Parc Nadal, a la part on després es van construir les cases del passeig Nadal que llavors encara no existien. Unes cases sota de les quals després es van construir els refugis.
Sembla que era un esdeveniment important. Potser la visita de Francesc Macià amb motiu de la inauguració del parc, l’any 1933, poc abans de morir, on també veiem la gent molt abrigada, o bé la visita de Lluís Companys, l’any 1934, en l’homenatge que es va fer a Josep Gaspà, l’Alcalde de Sant Feliu, llavors també anaven abrigats.
Semblaria que és una còpia contemporània de l’original de càmera. És a dir que és un positiu de l’època fet a partir de l’original (en aquest cas el negatiu) del fotògraf Baltà?
Ens deixaries el positiu per fer una digitalització a gran resolució per a l’Arxiu?
Moltes gràcies per mostrar-nos-la
El mundo es un pañuelo Marti... me gustaria saber la historia de la fotografia, si M. Luz consigue algun dato y te lo cuenta... dime algo. Llevo un par de años escribiendo "algo" y esa foto seria un buen final.
Una abraçada.
Una imatge magnífica i plena d'história del nostre poble. Una troballa excepcional. Moltes gràcies Martí per fer-la pública.
Una imatge excel·lent. El patrimoni fotogràfic es extremadament fràgil, la teva feina té un doble valor.
Publica un comentari a l'entrada