A LA CONSELLERA DE SANITAT LI HEM DE MUNTAR UN PIS A OLESA DE MONTSERRAT

     

   He llegit a la revista «elBaix.cat», gent de qui me’n refio, que el suport decidit del PSC a l’ampliació de l’aeroport del Prat té escletxes.  Diu «elBaix.cat» que la consellera de sanitat de la Generalitat de Catalunya senyora Olga Pané està en contra d'aquesta ampliació, perquè «els avions són contaminants en tres dimensions: agreugen el canvi climàtic, generen micropartícules i partícules ultrafines i emeten un fort soroll. I ha afegit que la contaminació produïda té impacte en la salut de la ciutadania». Ho ha dit en seu parlamentària, poca broma. A més, fa un temps, la senyora Pané ja ens havia advertit que “…no és possible ni legalment ni èticament parlar de l’ampliació d’una infraestructura sense considerar l’impacte sobre la salut dels ciutadans”. No hi puc estar més d’acord, i els arguments són pertinents i adequats a una consellera de sanitat.

        Però «elBaix.cat», que, ho torno a dir, és gent de qui me’n refio, amplia la informació i ens explica que la consellera viu a Castelldefels i els avions passen per damunt casa seva. Ah!. Això té rellevància, perquè si visqués a 38 km del Prat, posem per cas, probablement continuaria pensant el mateix sobre l’ampliació de l’aeroport, però no ho verbalitzaria. Per què fer-ho si no m’emprenya?.

    L’actitud de la senyora Pané és un exemple pràctic d’allò que ens va deixar escrit Marx, no Groucho sinó Karl, el vell barbut: “No és la consciència dels homes (i de les dones, afegeixo jo) allò que determina el seu ésser, sinó, per contra, és la seva existència social allò que determina la seva consciència”, i em fa pensar que si la consellera de sanitat del govern socialista de la Generalitat tingués "la seva existència social" a Olesa s’oblidaria dels avions i, en canvi, potser, pensaria que no li convindria que la Mútua de Terrassa gestiones la sanitat pública, que li caldria tenir urgències, més metges i metgesses generals i pediàtriques, que la selecció i cribratge el fes personal sanitari i no administratiu o algoritmes, voldria farmàcia nocturna i tots els etcèteres que ja sabeu.

      Li hem de muntar un pis a Olesa, com alguns amb possibles ho fan a les “queridas”, com es deia abans (i perdoneu la incorrecció).

UNA POLÍTICA ORIENTADA A LES PERSONES, PER LES PERSONES I SOBRETOT AMB LES PERSONES.

 

Intervenció del regidor d’Olesa Oberta-En Comú Podem, Samuel Rodríguez, al Ple Municipal de pressa de possessió del càrrec d’alcalde d’Olesa de Montserrat del Sr. Marc Serradó el 14 de juny de 2025.

«L’alcalde, Sr. Jordi Parent dos anys després del seu nomenament ha dimitit i avui hem complimentat el procediment d’elecció del nou alcalde d’Olesa de Montserrat. És veritat que el Sr. Parent va ser nomenat com a resultat d’un acord entre les candidatures d’Esquerra Republicana de Catalunya, Junts per Olesa i l’anomenada Bloc Olesà – CUP, pel qual a mig mandat es traspassaria al càrrec al número dos de la llista del Bloc Olesà - CUP Sr. Marc Serradó. En condicions normals, perquè el Sr. Serradó pogués ser candidat davant el Ple, hauria de renunciar el candidat natural i legal al càrrec Sr. Jordi Martínez, però com que fa un any i escaig va ser expulsat del seu grup municipal, per raons que encara no estan gaire clares, els grups pactants s’han estalviat aquest problemàtic pas.

Però els pactes, només obliguen als firmants i a ningú més, i a més a més aquell pacte de fa dos anys entre els tres partits que fins ara han governat té vies d’aigua; dels dotze regidors inicials han passat a onze per l’expulsió del Sr. Martínez i, si hem de fer cas a aquest mateix senyor, hi ha regidors de l’equip de govern que li han mostrat la seva solidaritat. Com deia, podria haver-hi forats en els membres que conformen el pacte de govern.

Davant d’això, el meu partit, Olesa Oberta, podia haver presentat la meva candidatura a l’alcaldia com a cap de llista d’Olesa Oberta-En Comú Podem i jo ho podia haver acceptat. Molts pensaran... però que s’ha cregut aquest solitari regidor d’un partit menor? Jo responc que només em mou el servei al comú de la població olesana sota el lema que portàvem a la campanya electoral: «Olesa necessita un canvi. Oi que si?... Doncs llavors, sumem pel canvi, sense por.». Olesa Oberta En Comú Podem és un partit valent, compromès amb la gent. Sabem per experiència que totes les lluites no es guanyen, però hi ha d’algunes que pel nostre tarannà és impossible defugir.

Podíem tenir bones raons basades en la nostra demostrada capacitat per a teixir consensos amplis com hem demostrat amb la nostra pròpia experiència d’aquests dos anys: hem sigut l’únic grup municipal que ha presentat mocions que han estat votades i acceptades unànimement per tots els grups municipals i que l’equip de govern ha deixat dormint als calaixos:

- COEFICIENTS REDUCTORS EN L’EDAT DE JUBILACIÓ DELS TREBALLADORS/AS DE LA INDÚSTRIA QUÍMICA I DEL REFINAMENT DEL PETROLI.

- ADHESIÓ A LA ILP PER A LA PROPOSICIÓ DE LLEI DE GARANTIES DE FINANÇAMENT DEL SISTEMA EDUCATIU CATALÀ. PER UN MÍNIM DEL 6% DEL PIB PER A L’EDUCACIÓ.

- PER UNA FISCALITAT MUNICIPAL PROGRESSIVA I EQUITATIVA

- PER ACTIVAR POLÍTIQUES LOCALS A FAVOR DEL DRET A L’HABITATGE DE LLOGUER JUST I ASSEQUIBLE

A més a més, tenim propostes per a una gestió pública i participativa de serveis municipals que són necessàries i imprescindibles:

- Iniciar una Comptabilitat Social per saber-ne el cost real complet de fer o no fer determinades polítiques.

- Volem un CAP d’atenció 24h, amb urgències i de gestió 100% pública i amb participació de l’Ajuntament.

- Començar l’estudi de la creació d’una Societat Mercantil Municipal Multiserveis, per recuperar la sobirania dels nostres serveis, estalviar diners i millorar les condicions laborals de molts i moltes treballadores.

- Renaturalitzar Olesa de Montserrat i acabar amb la tendència al formigó en cada obra que es duu a terme al municipi.

-Desenvolupament de polítiques animalistes transversals basades en el respecte i benestar animal.

-Polítiques d’habitatge social que tingui en compte la població més vulnerable i alternatives habitacionals urgents en cas de desnonaments.

- Modificar el Reglament de Participació ciutadana per assolir una participació real.

Però no ens hi hem presentat perquè som conscients de les nostres limitacions en aquests moments. Davant la impossibilitat de recrear aquell pacte d’esquerres i catalanista en el seu sentit més ampli i integrador, que hagués sigut possible fa dos anys, preferint-se un govern de centredreta independentista, no podíem donar suport ni al Sr. Marc Serradó, ni al Sr. Fernando Vicente, que es proposaven per a l’alcaldia, respectivament pel Bloc Olesà – CUP i el PSC.

No podíem votar al Sr. Marc Serradó perquè pensem que aquests dos anys hi ha hagut la continuïtat més absoluta amb les polítiques dels dotze anys del Bloc Olesà, i això per nosaltres no és una bona notícia. ERC i Junts han pactat amb un dissolt Bloc Olesà, que la CUP ha colonitzat, recollint les restes de la seva dissolució com a marca blanca, per tal de rendibilitzar uns vots que se li resisteixen com a CUP i han fet plenament seves les actuacions d’aquests dotze anys, oblidant les crítiques que li feien al Bloc de manca de polítiques d’esquerra.

Fa dos anys, Olesa Oberta En Comú Podem, confiant en la possibilitat d’un govern d’esquerres catalanista format pel PSC i ERC, volia trencar de forma radical amb aquesta continuïtat de polítiques d’esquerra simulada, de polítiques basades en el despotisme il·lustrat propi del segle XVIII i de les monarquies absolutes del «tot pel poble però sense el poble». No va ser possible: han continuat els consells municipals per a la participació ciutadana basats en l’«autobombo»; processos participatius preparats per empreses especialitzades perquè surti el que convé. Utilització des de l’equip de govern d’Olesa d’un suposat llenguatge radical per demanar i exigir recursos a les administracions superiors que al final tot esdevé conformisme acrític i servil quan aquestes reivindicacions no són ateses. Por a les manifestacions organitzades de la ciutadania. Menyspreu als serveis tècnics i jurídics municipals fent servir de forma compulsiva serveis externs per informes, denúncies i auditories inacabables i repetitives, amb tot el que això suposa de malbaratament de recursos públics.

Però tampoc podíem donar suport al Sr. Fernando Vicente. El nostre vot seria inútil per crear cap majoria alternativa a l’actual pacte de govern, però al marge d’això hi ha una raó de pes més important, com és la discrepància radical entre la nostra concepció de la gestió pública i participativa de serveis i la del PSC fonamentada en la gestió privada dels serveis públics mitjançant concerts i convenis.

Olesa Oberta En Comú Podem hem votat en blanc i seguirem aquests dos anys que queden fent propostes de consens i teixint aliances amples i sense exclusions, vigilant que a Olesa de Montserrat es faci UNA POLÍTICA ORIENTADA A LES PERSONES, PER LES PERSONES I SOBRETOT AMB LES PERSONES.»

DARRER ACTE DE LA TRAGICOMÈDIA MUNICIPAL?

 

   

 Com a ciutadà curiós amb més deures que drets, un pel perepunyetes i molt torracollons he anat opinant del cas del regidor senyor Jordi Martínez i Vallmitjana, allò que li va suposar l’expulsió del grup municipal del Bloc Olesà – CUP, la llista de la qual va ser el número u, i la pèrdua de les seves responsabilitats institucionals i de govern; aviat es diu (feu clic aquí i aquí si voleu i us en fareu cinc cèntims).

    Ara, ves per on, al cap d’un any, resulta que el presumpte delicte de prevaricació que l’ajuntament va denunciar al Jutjat de Martorell per unes «irregularitats administratives» que haurien produït unes pèrdues a les arques municipals olesanes de 25.000 €, ha quedat en no res, no hi ha hagut ni judici, el jutjat ha arxivat la querella i haurien d’aparèixer noves bases probatòries per a reobrir-la. Resumidament, l’acte de sobreseïment diu que no hi ha cap indici de què el Sr. Martínez hagués prevaricat, ni se li pot atribuir deixadesa de les seves funcions, fi.

    Una setmana després de l’acte judicial l’ajuntament encara no ha fet cap comunicat informant la ciutadania, cosa que contrasta amb la rapidesa amb què, fa un any, es van donar a conèixer les suposades irregularitats de forma tan barroera que semblava que s’havia ficat la mà al calaix municipal per part del Sr. Martínez, o s’havia produït suborn o tractes de favor, quan pel que sembla, ha sigut un intent de fer-li el llit que no ha acabat de sortir bé. En algun moment ens ho hauran d’explicar, i ens ho hauran d’explicar perquè, ara si, no hi ha excuses. No interferir i respectar els «tempos» judicials ha sigut la camàndula evasiva del govern municipal per impedir la reiterada petició de l'oposició de constituir una comissió municipal d’investigació que donés transparència i permetés determinar responsabilitats polítiques en tot aquest negre assumpte de tuf mafiós.

    Fixem-nos que a meitat de la instrucció del procediment judicial, l’ajuntament va modificar a la baixa els fets i al darrer ple municipal, el de maig, el senyor Jordi Martínez va deixar anar, com a novetat, que és a mans del Sr. alcalde un «tremendo» (sic) document que acreditaria la responsabilitat de tercers fins ara desconeguts. Tot plegat s’afegiria als enigmes que han volat durant aquest any llarg: Per què van sortir de cop 120 expedients sancionadors que havien estat amagats dins d’un calaix des del 2020?. Qui, com i per què es va aixecar la catifa plena de merda?. Quina responsabilitat té l'anterior consistori del Bloc Olesà?. Quins interessos hi ha?. Hi té alguna cosa a veure el malestar crònic i no resolt de la policia local de què era responsable el Sr. Martínez?. Hi ha venjances personals?. L'estrany pacte de govern, signat abans que «apareguessin» les «irregularitats administratives», entre la CUP, ERC i Junts apartant al Sr. Martínez (que, tornem-ho a recordar, era el cap de llista del Bloc Olesà-CUP) de la possibilitat de ser alcalde, ja estava viciat per tot plegat?. Quin paper tenen els habilitats nacionals (secretari i interventor municipal) en el coneixement i investigació dels fets?. Cal insistir en la comissió d’investigació, transparent, oberta i pública per salut democràtica.

    El Sr. Martínez ja no era útil per a la CUP en l'operació de colonitzar el Bloc Olesà i s’ha volgut desfer de l’únic regidor, dels sis que conformaven el grup Bloc Olesà-CUP, membre de la «vella guàrdia» fundadora, amb puresa de sang i pedigrí blocaire. Es confiava en la proverbial lentitud judicial per fer una transició tranquil·la i plàcida d’alcaldia entre ERC i CUP, però tot se n'ha anat en orris. Un vell aforisme jurídic diu que els pactes es fan per complir-se i segurament el cupaire Sr. Marc Serradó serà nomenat alcalde al juny sense problema, però amb l’estigma de l’elogi enverinat del 31 de març de 2023 i que va alimentar la vanitat del Sr. Martínez: «Jordi, saps confiar i (...) algú que lidera és algú que ha de saber confiar en la gent que té al voltant.». La CUP potser farà autocrítica i el rehabilitarà, en el més pur estil estalinista, ves tu a saber; en tot cas, aquí tenen un paper important els enigmàtics, anònims i «valents» regidors de l’equip de govern que, segons ha dit, li han fet confiança i donat ànims en aquest any de Passió.

    Ara qui ens rescabalarà els 25.000 euros perduts? Què ens ha costat l’equip jurídic extern que ha assessorat l’ajuntament i ha aconsellat presentar la querella?. Per seguir el costum contractem algú que faci una auditoria.

CARTA OBERTA ALS TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL CAP D’OLESA DE MONTSERRAT

 

El darrer número de la revista 08640 ha publicat el següent escrit de l’«Associació per la sanitat pública i de qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces» (ASPQ), que pel seu interès, reprodueixo.

CARTA OBERTA ALS TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL CAP D’OLESA

    Companyes i companys:

    El dijous 23 de gener l’Associació per la Sanitat Pública i de Qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces vam convocar una concentració davant el CAP que, seguida per unes dues-centes persones, va mostrar la seva indignació i protesta per la manca de qualitat i atenció que dona a la ciutadania olesana la Mútua de Terrassa, ja sabeu, aquesta empresa on treballeu que gestiona la nostra sanitat pública. Vam veure vehicles dels Mossos d’Esquadra, policia local i una guarda jurada. Algú que estava al cas ens va explicar que hi eren perquè vosaltres teníeu por dels concentrats, però ja vau veure que, com sempre que la ciutadania ens hem manifestat, va ser de forma pacífica, que és com s’han de fer les coses.

    Sincerament, ja cansa que cada vegada que ens manifestem davant del CAP se’ns exigeixi fer professió de fe pacifista. Sabeu, perquè ho heu vist moltes vegades, que no som trinxeraires, sinó que som ciutadans i ciutadanes com vosaltres que no volem renunciar al nostre dret a la salut, que està íntimament lligat al dret fonamental a la vida i la integritat física i mental que ens reconeix la Constitució i que el nostre sistema sanitari públic, que a Olesa el representa la Mútua de Terrassa, actualment no garanteix.

    Companyes i companys, no tingueu por, creieu-nos, encara que algú interessadament us ho vulgui fer creure ni hem volgut assaltar el CAP, ni trencar vidres, ni mobiliari; molt menys encara volem fer-vos culpables d'una situació que no heu creat i que també patiu en la vostra doble condició de treballadors i usuaris de la sanitat pública. És veritat que, de tant en tant, hi ha actituds individuals i aïllades de persones que poden fer la sensació contrària, però heu de ser conscients del malestar, angoixa i cansament acumulat de la ciutadania que veu com els seus problemes de salut no tenen una resposta adequada en un sistema sanitari cada vegada més degradat. Per això la vostra queixa no pot anar contra les persones que irritades i intranquil·les, veuen vulnerat el seu dret a la salut, a la integritat física i mental i a la vida, sinó contra els responsables de la situació creada, que, alhora, també han deteriorat els vostres drets laborals i condicions de treball.

    La gent treballadora usuària de la sanitat pública -i tornem a recordar que vosaltres també ho sou-, totes juntes, hem de compartir i recuperar solidaritats que s'estan trencant per la por generada per les successives crisis reals o provocades, siguin econòmiques, socials o sanitàries. Vosaltres no podeu amagar el cap sota l'ala; no us cregueu la fal·làcia d'aquells que us diuen que formeu part d'una inexistent "classe mitjana" que ha menjat les engrunes que els hi han sobrat a tots aquells que s'han enriquit robant en temps de vaques grasses, no tanqueu els ulls a l'única certesa: mai heu deixat de ser de la classe treballadora, com nosaltres. Està a les vostres mans, doncs, plantar cara a la Mútua de Terrassa amb la força que us dona l’organització i unitat i rebutjar la imposició de tasques i feines que no us pertoquen i que són causa d’agres i perillosos enfrontaments que no pateixen els responsables de l’empresa, que s’ho miren des dels despatxos, sinó vosaltres i nosaltres. Penseu-hi.

    Companys, companyes, personal sanitari, tècnic o administratiu del CAP d'Olesa de Montserrat, només se us demana que tingueu consciència del patiment de molta gent, que sigueu solidaris i penseu que també vosaltres tindreu la necessitat de solidaritat que només nosaltres us donarem.

    Per una sanitat pública de qualitat i amb bones condicions de treball. No tingueu por, som els vostres.

Associació per la Sanitat Pública i de Qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces (ASPQ)

SOBRE ESPERITS, BADADES I QUALITAT DEMOCRÀTICA

 

Transcric la intervenció que vaig fer en el torn de precs i preguntes obert al públic en finalitzar el ple municipal del 23 de gener.

Fa cinc anys i mig que les monges paüles van deixar el convent del carrer de Santa Oliva i el van donar a l’ajuntament que ara n’és el propietari. L’anècdota és que en aquests cinc anys i mig les llums de diferents estances del recinte, sigui el pati o les habitacions, es van quedant enceses durant dies i dies (el període més llarg vint-i-vuit, i si més no en set ocasions), sense que ningú amb competències sobre el patrimoni municipal, se n'adoni o, el que és pitjor, no se'n faci cas. Uns hem fet broma sobre esperits i animes en pena que pul-lulen per aquell recinte tan gran, altres pensen que no cal donar tanta importància al que només són badades i naturals errors humans de les persones autoritzades a accedir a l’edifici -per cert, allò sembla la Rambla-. Però l’anècdota es transforma en categoria quan la continuïtat d’aquests fets en el temps -tornem-ho a dir, cinc anys i mig¡¡- demostren que les badades i errors humans s’acosten a la desídia i al tantsemenfotisme.

Encara que sigui la xocolata del lloro, preocupa la despesa elèctrica perquè és despesa pública, però el que més ens hauria de preocupar és que el cas del convent de les monges paüles del carrer Santa Oliva fa pensar que a l’administració municipal olesana els principis constitucionals que han de tenir en compte totes les administracions públiques d’eficàcia i coordinació no funcionen com haurien de funcionar i que, molt possiblement, no sigui un cas aïllat que sigui l’excepció si no la regla.

Anem al moll de l’os. Entre les funcions que la llei dona a la policia local està la de protecció i vigilància dels edificis públics i patrimoni local. Podem preguntar (Sr Alcalde, són preguntes que no demanen resposta, per tant no me les conti com dintre de les tres que tinc dret a fer): com es concreten aquestes funcions als «brífings» policials diaris?, com es fan les rondes de vigilància per detectar i respondre ràpidament a aquests incidents?, es fan de dia i de nit?, es fan a tota la vila, o hi ha barris o carrers que es deixen de la mà de deu?, quan es detecten incidències es prenen mesures per evitar que tornin a passar?.

Quan les respostes a les preguntes que es pot fer la ciutadania es transformen en rialletes, brometes o el silenci del polític cap al ciutadà considerat un emprenyador a qui no s’ha de fer cas, s’obre el camí a la deixadesa, a l’abandó de responsabilitats, a espolsar-se les puces i passar-les a tercers, i finalment a l’arbitrarietat que alimenta la desafecció ciutadana cap a la democràcia participativa de què tant ens omplim la boca; al capdavall un signe dels temps democràticament gasosos en què vivim; i l’arbitrarietat ens porta a intents de censura com el que pretén acollonir a uns joves que fan televisió, o com pretenia el Bloc Olesà -abans compendi de tots els mals i ara model d’onze anys de bon govern- amb el Moviment Veïnal a propòsit de Cal Candi, amenaces de modificar el Reglament Orgànic Municipal per tal que la participació ciutadana no sigui crítica i molesta, incompliment de les ordenances municipals per part de l’ajuntament perquè no està obligat a complir les seves pròpies normes, segons doctrina de l’alcalde Riera del Bloc Olesà, -té collons la cosa!!-, etc, etc.

Fixin-se com des d’un convent a on hi ha esperits o badades humanes, tant se val, hem arribat al perill de què a Olesa de Montserrat, la democràcia participativa, en tota la seva extensió, perdi qualitat. Aquests és el missatge que fa cinc anys i mig intento fer arribar quan alerto de les llums de les monges paüles i que entre rialletes, bromes i silencis no s’ha entès i continua sense entendre’s.

El prec que els hi faig. Reflexionin sobre això govern i oposició i no es facin l’orni.