OLESA OBERTA PROPOSA UN NOU ÚS DEL CARRIL-BICI I IMPLANTAR UNA TAXA PER UTILITZAR-LO

    

    El partit polític Olesa Oberta (OO) ha fet una proposta de modificació del reglament que regula el funcionament del carril-bici i la introducció d’una nova taxa municipal pel seu ús. Amb aquests canvis normatius es pretén donar una solució a la infrautilització d’aquesta estructura viària i obtenir uns ingressos addicionals a les arques municipals.

    La proposta d’Olesa Oberta, que es portarà al pròxim ple del mes de gener, pretén que les vies ciclistes escampades pel nucli urbà olesà siguin utilitzades en exclusivitat per la munió de repartidors de companyies de distribució de paqueteria i/o entrega de menjar a domicili que amb patinet recorrent els carrers d’Olesa de Montserrat. D’aquesta manera es donaria un nou ús als carrils-bicis, i hi hauria una circulació més segura d’aquests vehicles. Quedaria prohibida la circulació de bicicletes i patinets que no tinguessin aquesta funció de repartiment i serien multats els ciutadans que infringissin aquesta prohibició.

    Paral·lelament, es crearia una taxa municipal que gravaria l’ús del carril-bici per part de les companyies i autònoms que l'utilitzessin. En aquest sentit els repartidors que vinguessin de fora del municipi haurien d’aparcar les seves furgonetes en pàrquings dissuasius a on obtindrien un tiquet que els donaria autorització per circular amb patinet durant un temps determinat, més o menys llarg segons la tarifa, mentre que als establiments locals de repartiment de menjar a domicili haurien de pagar una taxa anual que s'aplicaria sobre l’Impost d’Activitats Econòmiques. Amb aquestes mides, multes i taxes, es preveu que la partida d’ingressos municipals s’incrementi notablement.

    La proposta de OO ha rebut de moment el rebuig dels nombrosos ciutadans que utilitzen els carrils-bici i que denuncien que veuen restringit el seu dret constitucional de circulació i que tot plegat sembla una innocentada. 

ELS GRUPS MUNICIPALS ES COMPROMETEN A MILLORAR LA MOCIÓ DE L’ASPQ PEL SEGON CAP A OLESA DE MONTSERRAT PEL PLE DE GENER. A FET BÉ L’ASSOCIACIÓ D’ACCEPTAR L’AJORNAMENT?.

     

    El 18 de desembre, en el darrer ple municipal de l’any, es va incloure en l'ordre del dia el debat per part dels grups municipals de la moció que havia presentat l’«Associació per la sanitat pública i de qualitat a Olesa de Montserrat Paco Fernández Hoces» (ASPQ) per la construcció d’un segon centre d’atenció primària a Olesa de Montserrat.

    El debat i votació de la moció al final no es va fer i va quedar sobre la taula a petició inicial del PSC amb l’argument de consensuar-la i millorar-la amb la resta de grups, per al següent ple de gener. L’ASPQ va manifestar que acceptaria ajornar el debat de la moció i deixar-la sobre la taula sempre que tots els grups municipals es manifestessin en aquest esperit de consens i millora, amb el benentès que de no haver-hi un acord unànime se seguiria la tramitació sense modificacions de cap mena i que cada pal aguantes sa vela.

    La moció demanava l’adopció dels següents acords: 1) Que l’ajuntament oferís al Departament de Salut de la Generalitat un terreny de titularitat municipal per a la construcció d’un CAP que permeti descongestionar l’actual atenció primària pública i millorar-ne l’accessibilitat amb els criteris de proximitat i cobertura establerts per l’OMS, i 2) Instar al Departament de Salut que iniciï, amb caràcter prioritari, els tràmits necessaris per a la redacció del projecte i construcció d’aquest segon CAP. L’ASPQ justificava aquesta moció en la necessitat de descongestionar i millorar l’actual atenció primària pública, pensada per a una població de 15.000 habitants del 1992 i amb una previsió de creixement en els pròxims anys de, si més no, 37.000.

    Ha fet bé l’ASPQ d’acceptar l'ajornament del debat? Ras i curt, penso que ha fet un exercici de responsabilitat ciutadana. La lluita per un segon CAP és només un aspecte de la lluita global per la sanitat pública i de qualitat i que, per tant, necessita d’una «política de municipi», més enllà de la «política de partits», basada en aliances, enteses i acords. Però també cal saber que la política no es pot deixar només en mans de polítics i que, en conseqüència, s’ha de vigilar que l’ajornament serveixi efectivament per «millorar» la moció, tal com es van comprometre els grups municipals, i això vol dir que no s’haurien de tocar de cap manera els dos punts que s’han dit abans i que són el seu nucli essencial. Per això penso que l’ASPQ hauria de convocar als grups un per un per conèixer propostes de millora i després a una «cimera» conjunta de posada en comú i concreció.

    La presentació de la moció per la construcció d’un segon centre d’atenció primària a Olesa de Montserrat, ha suposat un triomf de l’ASPQ i la ciutadania perquè s’ha sabut fer una proposta que cap grup municipal havia fet i no han sigut capaços de rebutjar-la, al contrari, justament els obliga a seure, parlar-ne i prendre una postura comuna, cosa que facilitarà la llarga lluita ciutadana per mantenir i millorar tots els drets i serveis públics, siguin la sanitat, l’educació o la dependència, sense els quals no hi ha democràcia.

DE MADRID AL CIELO, PERÒ BARCELONA ÉS BONA SI LA BOSSA SONA.

 

Ara tothom fa escarafalls i es posa les mans al cap entre sorpresos i espantats, igual que el gendarme Renault de la pel·lícula Casablanca s'escandalitzava quan cínicament descobria que al cafè de Rick es jugava, mentre recollia de sota mà els beneficis del joc.

Evidentment, parlo de l’hospital públic de Torrejón de Ardoz, propietat del Servicio Madrileño de Salud peró gestionat pel Grupo Ribera Salud, d’on (ves a saber el com i per què de quines «vendettes»), s’ha escapat l’àudio d’una reunió interna a on s'instava als directius a aconseguir uns beneficis milionaris , mitjançant deixar de banda les intervencions menys rendibles, rebutjant pacients, reduir el personal i precaritzant les condicions de treball, amb la conseqüència lògica i desitjada d'incrementar les llistes d’espera i la fugida de pacients cap a empreses privades sanitàries. Ras i curt, beneficis a costa de la vida i salut dels madrilenys i madrilenyes.

Esverats davant d’això, la Consejeria de Sanidad de la Comunidad de Madrid, gran valedora i defensora de la col·laboració publicoprivada en els serveis públics anuncia, converses, reunions urgents, peticions de responsabilitats, auditories. Marededeu, s’està fent negoci amb la sanitat pública? s'escandalitzen cínicament com el capità Renault a Casablanca.

Ah, Ja se sap. Això passa a Madrid!!, és cosa del PP!!, diu la dreta i certes esquerres nostrades. I no, això no passa només a Madrid i a les comunitats autònomes a on governa el PP. La privatització de la gestió sanitària, és una pràctica generalitzada, amb major o menor intensitat i fortuna, que permet el sistema espanyol i, per tant, el català. Perquè, traiem-nos la bena dels ulls, el sistema sanitari públic català, és un dels més privatitzats, fins i tot més que Madrid, de sempre.

L’actual consellera de sanitat Sra. Olga Pané, és una acèrrima partidària de la col·laboració publicoprivada i defensora de les seves suposades eficiències i eficàcies; el Comitè d’Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), un grup d’experts que assessora i dona suport tècnic al suposat procés de millora i innovació del sistema de salut de Catalunya, està presidit pel director d’un hospital privat; l’organigrama de la sanitat pública a Catalunya és una complexa i enrevessada teranyina de centres de salut, siguin d’atenció primària o hospitalària, gestionats per fundacions, consorcis i empreses, sovint amb contractes caducats de fa anys, amb tendència a ser porta giratòria de polítics cap a l’activitat privada. Una mà foradada per on s’escapen els calés i una disbauxa difícilment controlable.

Fa deu anys, el 2015, El Diario.es informava que «A Catalunya no han transcendit casos de corrupció en l'àmbit de l’Institut Català de la Salut (ICS), que és de propietat i gestió pública i està sotmès al dret públic amb controls exhaustius. Per contra, sí que ens hem trobat amb casos de corrupció o mala gestió dels diners públics en el 30% dels hospitals concertats , que es regeixen pel dret privat i que no tenen tants controls, reglaments i intervencions com els públics.». Res indica que tot això hagi canviat, clar que de moment no hi ha passerells com a Madrid a qui se'ls hi escapen els àudios que els deixen amb les vergonyes a l’aire, però no hi ha propòsit d’esmena i revertir la situació, ara que seria possible amb un govern del PSC, tal com va fer el PSPV a Valencià, però, ai las!!, no oblidem que Barcelona és bona si la bossa sona...