EL BISBE CATOLIC MUNILLA TOT UN EXEMPLE DE CARITAT I COMPASSIÓ

El patiment del poble haitiá..............

Tot això ho vaig llegir ahir, dia 16, al diari (en un sol dia¡¡¡)

-A HAITÍ L’ESTAT S’ENFONSA I DEIXA DESEMPARADES LES VÍCTIMES.
Tots els senadors han mort, la oficina anticatàstrofes esta destruïda i el president no aconsegueix contactar amb els ministres supervivents
A l’Hospital General nomes queden 20 dels 110 metges.
La mes gran fossa comuna oberta per a evitar epidèmies espera l’arribada de 7.000 cadàvers.
Cents de milers de persones dormen al carrer entre draps i llençols.
La nit va començar amb els primers assalts i saquejos de botiges i edificis.
Encara s’escolten als nens sepultats.

-L’FMI ANUNCIA COM “AJUDA” UN NOU PRESTEC PER A HAITÍ.
El director general del Fons Monetari Internacional Straus Kanh ofereix una altra càrrega creditícia a un país que ja deu 1.885 milions.

-COMISSIONS BANCARIES A LES DONACIONS
La hecatombe d’Haití ha despertat la solidaritat dels ciutadans espanyols i alguns d’ells han aportat el seu granet de sorra malgrat que el seu banc o caixa els hi ha cobrat una comissió per prestar la seva ajuda.

I davant de tot això el ciutadà Juan José Munilla que treballa de bisbe a l’Esglesia Catòlica, Apostòlica i Romana a Donosti (o Sant Sebastià) diu a la cadena SER el 14-1-2010:
“Creiem fermament en que el mal no té l’ultima paraula, en que Déu ens ofereix una felicitat eterna i crec que existeixen mals mes grans, encara que sembli fort el que diré. Existeixen mals mes grans que els que aquests pobres d’Haití estan patint aquest dies (....) .Ens queixem molt pels pobres d’Haití, però igualment també (...)hauríem de plorar per la nostra pobra situació espiritual, per la nostra concepció materialista de vida. Potser es un mal més gran el que estem patint nosaltres que el que els innocents també estan patint”. I per justificar-se el dia 15 aclareix “Estava parlant en un pla teològic, donant resposta a una pregunta d’indole teològic.”.

No es diu que el seu déu diu que el dolor s’ha de compartir. Que s’ha d’estar al costat dels pobres?. On és la compassió cristiana?. On és la caritat cristiana?. Preguntes reals que no volen respostes teològiques.

Per l’amor de Déu ciutadà Munilla , calli i, si mes no, resi.

.........i el patiment del ciutadá Munilla

HAITÍ. PLOU SOBRE MULLAT. ARA CAL SOLIDARITAT SENSE HIPOCRESIA.

Haití ès el que es sol dir un “estat fallit”. La primera colònia americana, desprès dels Estats Units, a aconseguir la independència no ha reeixit. La seva historia es desgraciada: esclavatge, corrupció, dictadures, desforestació i mil i una catàstrofes naturals, la darrera aquest horrible terratrèmol. del dia 13 de gener.

Les catàstrofes naturals, no son discriminatòries ni selectives, potser nomes previsibles i encara, però ès evident que les seves conseqüències allà a on la pobresa campa pels seus respectes son mes tràgiques, perquè la manca d’estat proveïdor de drets porta a la manca de previsió, anticipació i de resposta..

Les politiques i models neoliberals, per exemple amb la imposició de monocultius d’exportació (canya de sucre en aquest cas, ara revaloritzada pel seu us com agrocombustible) ha arruïnat i desestructurat un país que mai s’ha recuperat del seu passat colonitzat. Ara plou sobre mullat i tots els piròmans del mon, hipòcritament, corren a fer de bombers.

COMPTES CORRENTS PER A CONTRIBUIR:

CREU ROJA ESPANYOLA
Banesto (0030 1001 35 004707271

FUNDACIÓ PAU I SOLIDARITAT (CC.OO)

La Caixa (2100 3000 92 201662319)

METGES SENSE FRONTERES
Banco de Santander (0049 1806 95 2811869099)

OXFAM
La Caixa (2100 0765 81 0200111128)

UNICEF
Telèfon donatius (902 255 505)

MES COSES DE DON GERARDO (M'AGRADA PARLAR DE D. GERARDO)

El diari “Publico” es el que llegeixo ara, perquè hi escriu gent que em dona confiança en el que diu, ho diu com m’agrada i també diu coses que els altres callen.

Entre aquesta gent hi ha l’Ignacio Escolar (que d’escolar ja no en té res i no es mama el dit) del qui m’ agradaria que lleguéssiu el que ha escrit avui dia 12 a la seva columna “Estrategias oblicuas” (no crec que m’acusi de vulnerar la propietat intel·lectual).

EL FERRARI DE DÍAZ FERRÁN
"El Ferrari de don Gerardo acelera de 0 a 100 en 3,7 segundos, alcanza los 330 kilómetros por hora y sólo gasta 21 litros por cada 100 kilómetros, que los sueños nunca son baratos. El Ferrari de don Gerardo es un capricho, un juguete. Sólo hay 60 igual en todo el mundo y costó sus buenos euros. Pero como don Gerardo es previsor, lo compró a crédito, a través de Caja Madrid: la misma caja de la que es a la vez moroso y consejero, gracias a la “cojonuda” Esperanza Aguirre; la misma caja a la que sus empresas deben 26,5 millones de euros. El Ferrari de don Gerardo lleva en su matrícula las letras GDS, las iniciales de su hijo, Gerardo Díaz Santamaría; hay quien se las cose en una camisa, hay quien lo borda en un modesto utilitario. La familia que conduce unida, permanece unida; aunque el Ferrari de don Gerardo no está ni a su nombre ni al de su hijo, sino al nombre de una de sus empresas, que es siempre lo que más une. El Ferrari no es su único coche. También conduce un Porsche y un Rolls Royce; don Gerardo es un clásico.
Si la patronal pretende dar ejemplo, mandar un mensaje a la sociedad, predicar dando trigo, don Gerardo es su hombre. Quién mejor que él, que no paga ni a sus trabajadores ni a la Seguridad Social desde hace meses, para pedir una rebaja en los costes laborales. Don Gerardo está a un puro y a un sombrero de copa de distancia de la caricatura de un millonario del Monopoly, aunque el hecho racial en España se impone y los modelos son otros. Aquí ama más quien más suspira y triunfa más quien más dinero debe.
Desde ayer, la justicia persigue a don Gerardo por presunta estafa en la quiebra de Air Comet, ese sueño que se estrelló. No es tampoco su primer juicio y yo no apostaría. Hasta ahora, don Gerardo Díaz Ferrari siempre ha sido el más rápido."

"Canela de la fina". Fa enveja com escriuen alguns, cony.

DIAZ FERRAN, QUE ET FAN ELS BANCS?

” Penso que les institucions bancàries són més perilloses per les nostres llibertats que mil exercits sencers preparats pel combat. Si el poble Americà permet que qualsevol dia que la banca privada controli la seva moneda, els bancs, i totes les institucions que sorgiran al costat del bancs, privaran a la gent de tota possessió, primer per mitja de la inflació, seguidament per la recessió, fins el dia que els seus fills es despertaran sense casa i sense sostre, al damunt de la terra que els seus pares van conquerir (1802)”

Això ho va escriure el ciutadà Thomas Jefferson ( 1743-1826), que fou el tercer president del Estat Units d’Amèrica i que també va ser el redactor i pensador de la seva declaració d’independència (1776).

Si ho lleguis el Sr. Gerardo Díaz Ferrán, empresari, president de la CEOE (el sindicat dels empresaris, com si diguéssim)i propietari, entre altres empreses, de “Viajes Marsans” i de la companyia “Air Comet” (aquella que ni ell mateix hi pujaria als seus avions , va dir), totes en situació financera delicada hi estaria d’acord amb el ciutadà Jefferson.

Aquest lliberal convicte i confés martell de la intervenció estatal en els afers econòmics i socials, veu com els bancs i caixes d’estalvi li fan la punyeta i neguen el pa i la sal quant mes els necessita. Deu 60 milions d’euros i de la mateixa manera que va demanar “un parèntesi en la economia de mercat” per a sortir de la crisi econòmica, ara vol provar de renegociar part d’aquest milions amb l’ICO (l’estatal Instituto de Crédito Oficial). Em sembla que d’això s’en diu pragmatisme, o també "aneu-me al darrere amb un flabiol sonant" (si ho voleu en castellà "dame pan y dime tonto")

El Sr. retratat a dalt no es en Díaz Ferran, es en Jefferson; Diáz Ferrán es el de sota i no s'el veu gaire preocupat

Us deixo amb Liza Minnelli i Joel Grey animant als bancs a ajudar Díaz Ferrán

FUM PER A ENMASCARAR LA REALITAT I NO DIR RES

“Ja fa temps que estem entrant en una nova etapa. Hem passat de tenir un progrés general a viure uns moments difícils de crisi econòmica gran i una desorientació social que està provocant un gran desencís.Què cal fer per afrontar aquesta realitat?. Doncs actuar responent a les necessitats reals, ser clars, objectius i seriosos.Olesa, com a tot arreu, es pateix aquesta crisi i per tant s’ha de treballar per anar endavant essent autoexigents i anar a totes.Hem de rebutjar la cultura del no, hem d’aprofitar tots els nostres recursos recuperant la mentalitat d’apostar per l’ eficàcia, la cultura de l’esforç, l’exigència i el sentit comú, i mirar amb positivisme tenint confiança en el futur; un futur que exigeix canvis i tenir clares unes paraules de Victor Hugo que diuen així: ”quan aquests moments difícils passin, perquè tard o d’hora sempre acaben passant, sàpigues donar-te compte que tot es pot superar i que, encara que molt poc, ets una mica millor que abans”.

Aquest text s’ha publicat al “Parlem-ne” que ha editat CiU d'Olesa de Montserrat el darrer mes de Desembre. Obvio l’autoria perquè m’imagino que no deixa de ser fidel reflex del pensament de l’equip editorial i el que m’interessa es el missatge que es pretén donar.

CiU, ja sigui a Olesa de Montserrat o de Bonesvalls i en el preuat estil transversal (eufemisme d’interclassista) de la dreta que representa, ens vol fer veure la crisi econòmica (que realment existeix i es absurd negar-ho) com si fos una mena de plaga bíblica que Deu Nostre Senyor ens envia, ves tu a saber perquè, al conjunt dels mortals i que afecta a tothom de la mateixa manera, sense distinció de classe, gènere, raça, religió o altra condició social. I feta l’anàlisi de la situació, amb el mateix rigor conceptual ens ve a dir (deixeu-me parafrasejar lliurement a Fernando VII) “vayamos todos juntos y yo el primero, por la senda de la recuperación económica” i ja sabem com va acabar la historia.

L’asèpsia, no gens ingènua, que ens proposa CiU oblida que qui ha provocat la crisi i s’ha aprofitat d'ella te noms (també a casa nostra) que s’han continuat enriquint al seu redós (ara ja se sap que mentre l’atur augmenta les principals fortunes s’han incrementat un promig del 27%), i per això son d’una obscenitat temerària les crides genèriques i tramposes fetes a les classes populars, a “la eficàcia, a la cultura de l’esforç, l’exigència” i a “ser clars, objectius i seriosos” sense que es faci de manera crítica ni una sola proposta que, des del granet de sorra que es l’ajuntament d'Olesa i amb ajuts o sense ajuts de la Generalitat i/o del Govern del Estat, les ajudi a aguantar el cop (altra tema de discussió seria que aquestes classes siguem capaces d'autotutelar-nos i donar una sortida progressista a la crisi).

Fer cites literàries es perillós perquè al ser part d’un tot en aquest es pot trobar l’antítesi d’aquella part i així veiem que Victor Hugo en el mateix text també diu: “Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari ser pràctic. I que al menys una vegada l’any en posis una part davant teu i diguis: "Això és meu", només perquè quedi clar qui és l’amo de qui.”. Aquí esta la mare dels ous, que les condicions materials d'existencia et permetin tenir la llibertat suficient per poder viure sense permís. La resta es fum que enganya i tapa la realitat.

"Por el humo se sabe donde esta el fuego". Us convido a escoltar la "Romanza de Fernando" de la sarsuela "Doña Francisquita" . Musica de Amadeu Vives. Canta el gran Alfredo Kraus.

PER COMENÇAR L’ANY. UNA MICA D’HUMOR DEL QUE NO FA MAL

“-Escolta tu, es veu que a l’antiguitat va haver-hi un poble tecnològicament avançadíssim i amb uns enginyers tant ben preparats que, mitjançant un sofisticat sistemes de dics i murs i complicadíssims càlculs matemàtics, va ser capaç de construir una carretera al mig del Mar Roig per passar d’una riba a l’altra.

-Au va, home, això no por ser.

-Que si, que ho he llegit a un llibre

-Es impossible¡¡¡.

-Doncs si t’explico el que diu el llibre ¡¡¡

SI SOM CONSCIENTS DE LA NOSTRA FORÇA NO SE SI EL 2010 SERÁ UN BON ANY PER A NOSALTRES, PERO PER A ELLS SEGUR QUE SERA PITJOR QUE EL 2009

El gran Perich va representar la voracitat del capital en aquest dibuix puiblicat al llibre "Autopista" (Editorial Estela, S.A., novembre , 1970)






Ja sabiem que el 2009 no sería un bon any, peró jo creia (als meus 55 anys i amb un lliri a la ma) que les coses anirien d'una altra manera.


A la decada dels 70 del segle XX el Quico Pi de la Serra va escriure aquesta cançó:

Si algú se sent al·ludit, y té ales que no voli!
El refrà que cantaré és adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

Potser en ajupim sovint,
no es per hàbit ni caprici
Que és per esquivar el calbot,
i esperar el moment propici tant si es vol com si no es vol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

Al camp la fruita es pudreix,
hi ha massa intermediaris
No hi ha planificació
Això diuen els diaris i així resa el camperol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

A Suïssa han ingressat,
mils de milions a cabassos
Després diuen que és l'obrer,
el culpable dels fracassos i la manca de control

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

A ciutat anem de cul,
ningú s'aclareix tot falla.
Ja no podem respirar,
tothom mes o menys la balla de l'Agost fins al Juliol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

Surten al carrer, estan
cansats de falses promesses
Sona un tret, com un fuet,
i cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fill i dol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

Heu d'oblidar si podeu,aquests 40 anys de glòria.
A mi no em preocupa gens,
perquè tinc mala memoria i el cap dur com un pinyol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

L'unitat no té destí,
l'univers no és cap llimona.
Tinc un pasaport que diu:
Ha nascut a Barcelona i per tant es Espanyol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol.

Jo cada cop veig més clar,
que el poble diu el que pensa.
Hem après aquest proverbi
I amb mútua complaença cantem com un home sol.

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

He dit que la va escriure a la decada dels 70 del segle XX? Ai carai!

SI NO T'HAS DE POSAR A VOLAR, PROCURA JUNT AMB ELS TEUS (QUE TAMBÉ SON ELS MEUS) QUE EL 2010 SIGUI MES LLIURE, IGUALITARI I FRATERNAL QUE EL 2009. I PENSEM QUE EL QUE ES BÓ PER A ELLS ES DOLENT PER A NOSALTRES

(Peró, pensant-ho bé. Quina culpa tenen els fills de puta de que siguin com son els banquers, els corruptes de tota mena, els fanatics hipócrites i intolerants (m'en fot que siguin ajatolas, bisbes o cardenals), els intelectuals al servei dels poderosos, els que pasen de tot....?)

¡PER UN BON 2010, FRATERNITAT AL 2009!

Per causes alienes a la meva voluntat aquest blog esta hivernat (algún día ho explicaré). Malgrat tot no vull deixar de desitgar a amics, coneguts i saludats un fratern 2009 que ens porti un bon 2010 ( a nosaltres, a ells no).

EL "VOT UTIL" O LA UTILITAT DEL TEU VOT?

Ja esta. Ja ha començat la campanya electoral, oficialment, vull dir, per que ja fa dies que ens bombardegen de la manera mes barroera que mai m'hagués imaginat. Des dels medis de comunicació tot es limita a dos únics candidats que nomes fan que mercadejar amb promeses de tota mena sense parar-se a pensar com i si podran cumplir-les. ZP i Rajoy es barallen per veure qui rebaixa més impostos sense explicar com fer més residències per a la gent gran, qui fa més regals electorals sense cap contingut social, qui s'embolica amb una " rojigualda" més gran..... Des del temps d'Alejandro Lerroux no s'havia vist tanta demagògia!.

I cada quatre anys el mateix engany: fer creure que es vota un candidat a president del govern. No senyor, es voten candidats a ser congressistes i senadors integrats en unes llistes amb programes electorals, que conformaran majories que permetran formar govern. Que vull dir amb això: doncs que no tot comença i acaba amb el “celles” i amb “l'ulleres”, sempre ens queda una esquerra que lluita per drets i no regala xecs, que en castellà i en català parla de justícia social i d'igualtat d'oportunitats, que recorda que un immigrant treballador és sempre primer una persona, etz, etz, etz,... una esquerra amb propostes justes, lògiques i valentes i que pugui influir a que es facin autentiques polítiques d'esquerra, per que, no ens enganyem, el centre no existeix.

La gent d'esquerres no podem caure a la trampa del mal anomenat “vot util” el 9 de març simplement per salvar-nos del Mariano, sincerament no li acabo de veure la utilitat a deixar les mans lliures al PSOE amb una majoria absoluta guanyada nomes per la por a la “derechona apostòlica”. Així que si et sents a l'esquerra del “centre esquerra” (?) vota en el que creus: no hi ha vot mes útil.

Si vols pots fer clic sobre el quadre verd

PER LA LLIBERTAT, LA TOLERÀNCIA I EL PROGRÉS

Comunicat de la Lliga per la Laïcitat davant les últimes manifestacions de l'Església Catòlica Apostòlica Romana de l'Estat Espanyol

La Lliga per la Laïcitat, taula de 71 entitats, associacions i sindicats compromesos amb la llibertat, la tolerància i el progrés, que focalitza el seu centre d’estudi en impulsar mesures per avançar cap a la consolidació d’un marc de convivència per a la societat en base a la laïcitat, davant els últims esdeveniments propiciats per l’Església Catòlica Apostòlica Romana fa les següents consideracions:

Els poders eclesiàstics, per via de la Conferència Episcopal Espanyola, erigint-se com a portadors de la veritat i moral de la població estan sent el braç executor d’una política conservadora que ataca i vulnera les bases democràtiques de qualsevol Estat de Dret de titularitat aconfessional.
La Conferència Episcopal Espanyola desprestigia el reconeixement de drets civils executats per l’actual govern espanyol, arribant a qüestionar-ne la legitimitat sobre l’actual marc constitucional. Aquesta acció ens porta a considerar que els poders eclesiàstics intercepten directament sobre la voluntat democràtica de la població.

La Conferència Episcopal Espanyola, estant en el dret legítim de reunió, utilitza la seva força en base a una moral per atacar les institucions democràtiques. Això significa una vulneració dels principis democràtics i una irrupció inadmissible en una societat moderna en ple segle XXI.
La Lliga per la Laïcitat insta a:

Els partits polítics a exigir fermament la derogació de l’actual concordat firmat entre la Santa Seu i el Govern espanyol, així com a derogar els acords concordataris de 1976 i 1979.

Reformar la Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa, per transformar-la en una nova Llei Orgànica de llibertat de pensament, de consciència i de religió, en consonància amb l’article 16 de la Constitució Espanyola que diu que “es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestades, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei”.

La separació real Estat – esglésies, paralitzant el finançament públic a confessions religioses i l’exclusió d’ensenyament religiós als centres públics d’educació.

Per la llibertat de pensament, consciència i religió!

Per la protecció del dret de totes les persones a l’exercici de les seves llibertats públiques i drets fonamentals!

Per la construcció d’un Estat laic!

Barcelona 28 de gener de 2008