SI SOM CONSCIENTS DE LA NOSTRA FORÇA NO SE SI EL 2010 SERÁ UN BON ANY PER A NOSALTRES, PERO PER A ELLS SEGUR QUE SERA PITJOR QUE EL 2009

El gran Perich va representar la voracitat del capital en aquest dibuix puiblicat al llibre "Autopista" (Editorial Estela, S.A., novembre , 1970)






Ja sabiem que el 2009 no sería un bon any, peró jo creia (als meus 55 anys i amb un lliri a la ma) que les coses anirien d'una altra manera.


A la decada dels 70 del segle XX el Quico Pi de la Serra va escriure aquesta cançó:

Si algú se sent al·ludit, y té ales que no voli!
El refrà que cantaré és adagi de carrer,
ja me'l deien al bressol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

Potser en ajupim sovint,
no es per hàbit ni caprici
Que és per esquivar el calbot,
i esperar el moment propici tant si es vol com si no es vol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

Al camp la fruita es pudreix,
hi ha massa intermediaris
No hi ha planificació
Això diuen els diaris i així resa el camperol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

A Suïssa han ingressat,
mils de milions a cabassos
Després diuen que és l'obrer,
el culpable dels fracassos i la manca de control

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

A ciutat anem de cul,
ningú s'aclareix tot falla.
Ja no podem respirar,
tothom mes o menys la balla de l'Agost fins al Juliol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

Surten al carrer, estan
cansats de falses promesses
Sona un tret, com un fuet,
i cau mort, les mans esteses,
deixa dona, fill i dol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

Heu d'oblidar si podeu,aquests 40 anys de glòria.
A mi no em preocupa gens,
perquè tinc mala memoria i el cap dur com un pinyol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

L'unitat no té destí,
l'univers no és cap llimona.
Tinc un pasaport que diu:
Ha nascut a Barcelona i per tant es Espanyol

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol.

Jo cada cop veig més clar,
que el poble diu el que pensa.
Hem après aquest proverbi
I amb mútua complaença cantem com un home sol.

Si els fills de puta voléssin no veuríem mai el sol

He dit que la va escriure a la decada dels 70 del segle XX? Ai carai!

SI NO T'HAS DE POSAR A VOLAR, PROCURA JUNT AMB ELS TEUS (QUE TAMBÉ SON ELS MEUS) QUE EL 2010 SIGUI MES LLIURE, IGUALITARI I FRATERNAL QUE EL 2009. I PENSEM QUE EL QUE ES BÓ PER A ELLS ES DOLENT PER A NOSALTRES

(Peró, pensant-ho bé. Quina culpa tenen els fills de puta de que siguin com son els banquers, els corruptes de tota mena, els fanatics hipócrites i intolerants (m'en fot que siguin ajatolas, bisbes o cardenals), els intelectuals al servei dels poderosos, els que pasen de tot....?)

¡PER UN BON 2010, FRATERNITAT AL 2009!

Per causes alienes a la meva voluntat aquest blog esta hivernat (algún día ho explicaré). Malgrat tot no vull deixar de desitgar a amics, coneguts i saludats un fratern 2009 que ens porti un bon 2010 ( a nosaltres, a ells no).

EL "VOT UTIL" O LA UTILITAT DEL TEU VOT?

Ja esta. Ja ha començat la campanya electoral, oficialment, vull dir, per que ja fa dies que ens bombardegen de la manera mes barroera que mai m'hagués imaginat. Des dels medis de comunicació tot es limita a dos únics candidats que nomes fan que mercadejar amb promeses de tota mena sense parar-se a pensar com i si podran cumplir-les. ZP i Rajoy es barallen per veure qui rebaixa més impostos sense explicar com fer més residències per a la gent gran, qui fa més regals electorals sense cap contingut social, qui s'embolica amb una " rojigualda" més gran..... Des del temps d'Alejandro Lerroux no s'havia vist tanta demagògia!.

I cada quatre anys el mateix engany: fer creure que es vota un candidat a president del govern. No senyor, es voten candidats a ser congressistes i senadors integrats en unes llistes amb programes electorals, que conformaran majories que permetran formar govern. Que vull dir amb això: doncs que no tot comença i acaba amb el “celles” i amb “l'ulleres”, sempre ens queda una esquerra que lluita per drets i no regala xecs, que en castellà i en català parla de justícia social i d'igualtat d'oportunitats, que recorda que un immigrant treballador és sempre primer una persona, etz, etz, etz,... una esquerra amb propostes justes, lògiques i valentes i que pugui influir a que es facin autentiques polítiques d'esquerra, per que, no ens enganyem, el centre no existeix.

La gent d'esquerres no podem caure a la trampa del mal anomenat “vot util” el 9 de març simplement per salvar-nos del Mariano, sincerament no li acabo de veure la utilitat a deixar les mans lliures al PSOE amb una majoria absoluta guanyada nomes per la por a la “derechona apostòlica”. Així que si et sents a l'esquerra del “centre esquerra” (?) vota en el que creus: no hi ha vot mes útil.

Si vols pots fer clic sobre el quadre verd

PER LA LLIBERTAT, LA TOLERÀNCIA I EL PROGRÉS

Comunicat de la Lliga per la Laïcitat davant les últimes manifestacions de l'Església Catòlica Apostòlica Romana de l'Estat Espanyol

La Lliga per la Laïcitat, taula de 71 entitats, associacions i sindicats compromesos amb la llibertat, la tolerància i el progrés, que focalitza el seu centre d’estudi en impulsar mesures per avançar cap a la consolidació d’un marc de convivència per a la societat en base a la laïcitat, davant els últims esdeveniments propiciats per l’Església Catòlica Apostòlica Romana fa les següents consideracions:

Els poders eclesiàstics, per via de la Conferència Episcopal Espanyola, erigint-se com a portadors de la veritat i moral de la població estan sent el braç executor d’una política conservadora que ataca i vulnera les bases democràtiques de qualsevol Estat de Dret de titularitat aconfessional.
La Conferència Episcopal Espanyola desprestigia el reconeixement de drets civils executats per l’actual govern espanyol, arribant a qüestionar-ne la legitimitat sobre l’actual marc constitucional. Aquesta acció ens porta a considerar que els poders eclesiàstics intercepten directament sobre la voluntat democràtica de la població.

La Conferència Episcopal Espanyola, estant en el dret legítim de reunió, utilitza la seva força en base a una moral per atacar les institucions democràtiques. Això significa una vulneració dels principis democràtics i una irrupció inadmissible en una societat moderna en ple segle XXI.
La Lliga per la Laïcitat insta a:

Els partits polítics a exigir fermament la derogació de l’actual concordat firmat entre la Santa Seu i el Govern espanyol, així com a derogar els acords concordataris de 1976 i 1979.

Reformar la Llei Orgànica 7/1980 de Llibertat Religiosa, per transformar-la en una nova Llei Orgànica de llibertat de pensament, de consciència i de religió, en consonància amb l’article 16 de la Constitució Espanyola que diu que “es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats sense cap més limitació, quan siguin manifestades, que la necessària per al manteniment de l’ordre públic protegit per la llei”.

La separació real Estat – esglésies, paralitzant el finançament públic a confessions religioses i l’exclusió d’ensenyament religiós als centres públics d’educació.

Per la llibertat de pensament, consciència i religió!

Per la protecció del dret de totes les persones a l’exercici de les seves llibertats públiques i drets fonamentals!

Per la construcció d’un Estat laic!

Barcelona 28 de gener de 2008

AMB EL DESIG QUE AL 2008 TOTS PLEGATS SIGUEM CADA VEGADA MÉS LLIBERTINS

La familia Alcántara-Obiols (així de formal i l'ordre es seguint l'alfabétic)volem entrar al 2008 compartint amb els nostres amics, coneguts, saludats i qui vulgui afegir-se la versió en “blues” de L'Internacional que ha fet el Quico Pi de la Serra. Disfruteu-la amb salut.

AMB EL BLOC OLESÀ-ESQUERRA UNIDA CAP A L'AUTODETERMINACIÓ D'OLESA DE MONTSERRAT (i de Bonesvalls)

El nou escut del Regne d'Espanya i de Catalunya


Sembla ser que la tasca callada del Grup Municipal del Bloc Olesà– Esquerra Unida ha aconseguit (ells solets, que no els hi cal mai ningú), importantíssimes modificacions legals (fins i tot s'ha hagut de modificar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i la Constitució Espanyola, sinó no s'entén) per les quals ara l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat té competències ( m'haurien d'explicar si exclusives i excloents) en matèria ferroviària, carreteres i sobre nomenament i revocació de ministres del govern del Regne d'Espanya. Tot això sense intervenció del Congrés de Diputats, Senat , ni referèndums de cap mena.... “Pa chulo mi pirulo. Oreja, rabo, ovación y vuelta al ruedo"!!!!.

Així ens ho fa entendre les propostes que el Bloc Olesà-Esquerra Unida fa a l'equip de Govern en el seu butlletí de Novembre-Desembre 2007, darrera pàgina, secció Breus. En efecte, amb molt bon criteri els hi proposen: 1) que els usuaris dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya puguin viatjar gratuïtament mentre durin els talls entre l'Hospitalet i Barcelona ( no aclareix si només els/les olesans/anes o tots/es els/les catalans/anes, ho dic per fer-me una idea de l'abast de la competència i que a la propera reunió de la Comissió Mixta Ajuntament – Govern central es pensi a negociar la partida pressupostaria suficient), 2) Que dimiteixi la Ministra Magdalena Álvarez (Il-lm Sr. Jaume Monné , a la vista de la seva tossuderia jo la cessaria sense contemplacions) i 3) que respecte de la variant de la C-55 s'obri un nou termini per tal que els ciutadans d'Olesa siguin informats i puguin presentar al·legacions al projecte (i perqué no decidim fer les obres directament segons el nostre projecte? Qui es pensa que som nosaltres el Conseller Nadal. Il-lm Monné cessi'l també, home!!).

El que no entenc és per que el Bloc Olesà-Esquerra Unida ha renunciat a les competències d'ordre públic. Com pot dir que va demanar la ubicació d'una oficina dels Mossos a Olesa però no es possible perquè això no es decideix al municipi i no hi ha res a fer (vegeu el seu butlletí Novembre-Desembre 2007, primera pàgina). Em venen al cap algunes preguntes: Com ho van demanar? Tots solets també? No hagués sigut mes efectiu fer pinya el conjunt de grups municipals? Els hi ha dit el “seu” diputat Sr. Miralles que no s'hi pot fer res? El Conseller d'Interior, Joan Saura, no forma part del grup parlamentari Iniciativa per Catalunya- Esquerra Unida i Alternativa que el Bloc, sembla ser, recolza?. Tant senzill que fóra perquè en aquest cas no cal canviar lleis, nomes cal parlar i tenir força negociadora, fixint-se sinó el que, en matèria d'habitatge i des de l'oposició, va aconseguir l'Entesa dels Olesans quan era alcalde l'Il-lm Sr. Joan Rota..

Bé però, no ens capfiquem amb petiteses, de tota manera les competències exclusives sobre ferrocarrils i carreteres tant costosament aconseguides pel Bloc Olesà-Esquerra Unida no les sabrà aprofitar aquest equip de govern ple de corruptes i arribistes. Com diu que diuen els italians “piove, porco governo”.

PROU D'ATACS A LA CULTURA CATALANA PER PART DEL VATICÀ

Així és l'infern digui el que digui el Sant Pare

El Periódico del 22 de desembre ho deia contundent “El Papa causa desconcert en ubicar el pessebre a Natzaret”. Desolador.

El gran bisbe Torras i Bages fa anys que és mort, masses, i això ens priva de la seva clarividència i mestratge en aquest temps de confusió. ¿Què diria el lúcid teoritzador del nexe entre catolicitat i Catalunya del continu degotall d' atacs del Vaticà a la cultura catalana que es va produint en els darrers temps?.

No es tracta del fet que Sant Cugat ja no sigui sant, ja s'apanyaran els vallesans i els sesgarrigencs. La cosa és molt més greu: va començar Joan Pau II dient que l'infern no eren les calderes d'en Pere Botero, que era un estat d'ànim del pecador que pateix perquè no pot gaudir de la comunió amb Déu i això el turmenta. O sigui, res de foc, ni calderes plenes d'oli bullent, ni dimonis atiant les fogueres, res de res. I per acabar-ho d'adobar ara es despenja Benet XVI dient que el Nen Jesús no va néixer a Betlem a una establia, sinó a la fusteria de sant Josep a Natzaret, sense bou, ni mula, ni pastors i així ho ha reflectit al pessebre que ha muntat a la Plaça de Sant Pere.

¡Anatema! ¿Què serà de la nostra cultura i tradicions?, ¿què vol el Sant Pare provant la paciència dels seus fidelíssims fills?, ¿que no estava clar que el rabadà anava a Betlem amb una gallineta?, ¿que no hem dit sempre que el minyonet ros i blanquet fill de la verge Maria (ai que encara són capaços de fer-li perdre la virginitat) ha nascut a una establia?. És un torpede directe a la línia de flotació de la més preuada de les nostres tradicions: “Els Pastorets”. Si dramaturgs de pensament tant diferent com allunyats en el temps com Pitarra i Folch i Torras van coincidir amb un infern ple de sofre, de pedres roentes i flamarades atiades per fures infernals, si per contrast ambdós ens presenten un Nen Jesús lluminós acabat de néixer a Betlem embolcallat amb palla i voltat de xais, el bou i la mula, mentre els pastors l'omplen de regals, ¿qui és ningú per venir a esmenar el que sempre ha estat com ha estat?.

Segadors, encara que no sigui juny, comencem a esmolar les eines, ¡ja n'hi ha prou!. Exigim dels nostres rectors valentia i que tinguin el coratge d'enfrontar-se a qui no ens reconeix les tradicions i es posin al davant del moviment per la creació d'una autèntica Església, catòlica, apostòlica i catalana. El papa ja el buscarem, a Roma només hi volem anar a fer turisme.
 

NO VAS ESTAR MAI SOL COMPANY

El coneixia, no l'hi havia vist mai la cara però el coneixia al Gregori López Raimundo. Quant per primera vegada el vaig veure en una foto (no recordo on, segurament era a "Treball" o a "Mundo Obrero", però era el 1976) em va semblar que feia anys que ens havíem conegut, que parlàvem; tant m'hi havia familiaritzat la cançó de Raimon: “els cabells blancs, la bondat a la cara, els llavis fins dibuixant un somriure”.
Ara m'ha deixat. Malgrat que em pensava que feia anys que ho havia fet, tant desencisat em vaig quedar quant va decidir deixar Iniciativa per Catalunya, ara m'adono que sempre l'he tingut en el meu “sky line” sentimental com a referent de bonhomia, d'honestedat i fidelitat als principis immutables i intransferibles de l'esquerra: llibertat, igualtat i fraternitat. Malgrat tot , ho torno a dir, perquè l'espineta queda, però es ara quant de debò m'ha deixat.
Ell en canvi a mi no em coneixia, havíem creuat dues o tres paraules alguna vegada, una encaixada de mans ...i era impossible que es recordès de mi; però la darrera conversa que varem tenir va durar, si fa no fa, mitja hora. Va ser el 1996 a Madrid, jo era a unes jornades europees sobre immigració que havia organitzat CC.OO.; i a un restaurant al Madrid dels Austries a on sopàvem sindicalistes de França, Alemanya, Itàlia, Portugal i Espanya de cop va aparèixer el Gregori acompanyat d'una neta, bellissima, que venia d'un acte d'homenatge als guerrillers antifranquistes a l'Ateneo de Madrid; i sense pensar-m´ho dues vegades em vaig presentar com a “psuquero” de Sant Feliu de Llobregat (¡hombre, el territorio de Cesc Baltasar! va dir) i el vaig introduir en aquell petit cercle de sindicalistes europeus alguns del quals ja havien sentit parlar d'ell. ¡Quin orgull per a mi. No us ho podeu imaginar!.
Se n'anat una referència imprescindible, un altre ¡son tants ja!. Peró ha deixat llavor i ens ha ensenyat que la utopia es allò inèdit però possible.

T'he conegut sempre igual
(Raimon)

Alerta vius, jo sé que si caiguesses

tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.

Entre els sorolls dels cotxes, del carrer

i de la gent que atrafegada passa,

he vist molt clar que són molts els que lluiten

i que com tu calladament treballen.

T'he conegut sempre igual com ara,

els cabells blancs, la bondat a la cara,

els llavis fins dibuixant un somriure

d'amic, company, conscient del perill.

Sense parlar m'has dit "tot va creixent",

lluita d'avui pel demà viu i lliure,

que es va forjant aquests dies terribles,

temps aquests temps de tantes ignoràncies.

No m'he girat mentre serè em creuaves,

he sentit fort un gran orgull molt d'home

no em trobe sol, company, no et trobes sol

ien som molts més dels que ells volen i diuen.

Aquest meu cant és teu, l'he volgut nostre;

aquest meu cant és teu, l'he volgut nostre.

Alerta vius, jo sé que si caiguesses

tants anys, molts anys, massa anys et demanaven.

T'he conegut sempre igual com ara.

(1973)

ENS ESTAN PLANTANT LA BLEDA AL CLATELL?

Barcelona te, certament, un gran ressò mediatic només cal veure els diaris aquests dies amb la famosa apagada. Benvingudes siguin les grans esbroncades a ENDESA i a tothom que s’ho mereixi i tingui alguna cosa a veure i que caigui tot el pes de la ciutadania a sobre d’ells (anava a dir de la justícia però esta per altres coses avui en dia).

Olesa no te, certament, gaire ressò mediatic, però això no vol dir que no tinguem problemes amb l’escomesa elèctrica, el que a passat a Barcelona pot passar qualsevol dia al casc antic: xarxa obsoleta, deixada, precària. Quantes vegades al carrer de Santa Oliva, per exemple, hi han hagut apagades d’hores?, quants aparells s'han fet malbé per les baixades o pujades de tensió?.

A cau d’orella us diré (no fos cas que li posessin una sanció) el que vaig sentir-li a dir a un treballador d’ENDESA que feia una reparació al carrer: deia l'home “Com que es fan sovint obres a les cases del casc antic d'Olesa la companyia no manté la xarxa esperant que a alguna obra es produeixi una avaria, llavors diuen que s’ha produït a causa de la obra i li carreguen a ella la reparació”. I embolica que fa fort.

Ah¡, si voleu analisi de la fina sobre el tema llegiu al mestre Nacho, m'estalvia feina i en sap mes.

"CUANDO LAS BARBAS DEL VECINO VEAS CORTAR, PON LAS TUYAS A REMOJAR"

L'Article 490. 3. del Codi Penal del Regne d'Espanya diu:
“El que calumniare o injuriare al Rey o a cualquiera de sus ascendientes o descendientes, a la Reina consorte o al consorte de la Reina, al Regente o a algún miembro de la Regencia, o al Príncipe heredero de la Corona, en el ejercicio de sus funciones o con motivo u ocasión de éstas, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años si la calumnia o injuria fueran graves, y con la de multa de seis a doce meses si no lo son.”

El jutge, Ilmo. Sr. Juan del Olmo, i el Fiscal Sr. Miguel Angel Carballo, han ordenat propiciat, demanat , instat (ves a saver), cadascú des de les seves competències, el segrest de la publicació “El Jueves” per que hi apareixen caricaturitzats (sembla ser, per que l'autor diu que es el Tom Cruisse i la seva parella) els Ducs de Montblanch fotent un clau; i això segons el lleial entendre dels avant citats, amb el codi penal a la ma i a l'entrecuix (veieu a dalt) es “injuriar al Principe heredero de la Corona”, i ara ve lo bo, “¡¡en el ejercicio de sus funciones!!”

La justícia (que es cega) ho ha dit (jo no eh¡¡): una de les funcions ( a falta de saver quines son les altres) del Duc de Montblanch es “joder” (es que en castellà queda millor, no per res).

Anem al fons, es a dir al que importa i que a mes a mes es important: a mi no es que m'acabi d'agradar “El Jueves”, però en aquests moments cal anar de bracet amb ells per que ja ho deia en Martin Niemoller l'any 1945, : "Primer van venir a buscar els comunistes i, com que jo no ho era, vaig callar. Després van venir a buscar els socialistes i els sindicalistes, però jo no era cap de les dues coses així que no vaig parlar. Després van venir a buscar els jueus, però jo no era jueu. I quan van venir a buscar-me a mi ja no quedava ningú per defensar-me". Doncs això.