EL DARRER LLIBRE DEL PROFESSOR JOSEP FONTANA: “POR EL BIEN DEL IMPERIO. Una historia del mundo desde 1945”. IMPRESCINDIBLE PER A TOTHOM.

He demanat als Reis d'Orient el darrer llibre del professor Josep Fontana :”POR EL BIEN DEL IMPERIO. Una historia del mundo desde 1945”, i me l'han portat. Quant vaig tenir coneixement de l'obra a finals del mes de desembre passat la vaig voler tenir ràpidament però no va ésser possible ja que, posada a la venda a començaments del mes de novembre, ja s'havia esgotat (me'n alegro), d'aquí que hagi tingut que esperar a Reis..

La historia es una de les meves vocacions frustrades i, de fet, quant em jubili penso rescabalar-me d'aquesta frustració malgrat que, en la seva condició de catedràtic emèrit, ja no podré gaudir del mestratge directe d'en Josep Fontana com m'hauria agradat. Tot el que fa el professor Fontana m'interessa ja sigui investigació, síntesi o teoria de la historia perquè el seu ofici d'historiador el practica vivint en contacte amb els problemes reals de les persones del mon actual fent-nos entendre críticament el marc de les relacions socials en que ens movem..

Només m'he llegit l'introducció de ”POR EL BIEN DEL IMPERIO. Una historia del mundo desde 1945” ja que es un llibre de 1230 pagines de les que 976 son el text i la resta notes bibliogràfiques (el que dona idea de l'extens treball d'investigació que li ha portat quinze anys), a on, amb escriptura àgil i fàcil de llegir, fa un recorregut en el temps des de la fi de la II Guerra Mundial a la crisi econòmica actual amb un capítol final de títol significatiu “Al final del recorrido. El triunfo del capitalismo realmente existente”.

Qui millor que el mateix professor Josep Fontana per justificar l'obra i ho fa a la introducció així:

“Este libro tiene su origen en una preocupación personal. Su autor tenía 14 años cuando terminó la segunda guerra mundial y creció con la esperanza de que se cumplieran las promesas que habían hecho en 1941, en la Carta del Atlántico, los que iban a resultar vencedores en la lucha contra el fascismo, en un programa en que nos garantizaban, entre otras cosas, “el derecho que tienen todos los pueblos a escoger la forma de gobierno bajo la cual quieren vivir” y una paz que había de proporcionar “ a todos los hombres de todos los países una existencia libre, sin miedo ni pobreza”.

Cuando se cumplen setenta años de aquellas promesas, la frustración no puede ser mayor. No hay paz, la extensión de la democracia es poco mas que una apariencia y, lejos de la prosperidad global que se nos anunciaba, vivimos en un mundo más desigual. La pobreza no solo no ha desaparecido en la actualidad, sino que se ve todavía agravada por el encarecimiento de los alimentos, en un mundo que no consigue evitar que centenares de miles de seres humanos, en especial niños, sigan muriendo de hambre cada año.

Era lógico que me sintiera engañado y con derecho a preguntar por las causas de este fracaso, y mi oficio de historiador me ha llevado a hacerlo en la forma propia de mi trabajo”.