Los Gofiones canten "Mi casita de papel"
El “Partido Popular” (PP), aquest partit ple d'hipòcrites que es va veure forçat a acceptar la ILP per la dació en pagament i el lloguer social i ara pretén desvirtuar-la fent servir el corró de la seva majoria absoluta al Congrés dels Diputats, ha iniciat una campanya de desprestigi i criminalització de les Plataformes d'afectats per les hipoteques (PAH). Amb l'excusa de veure's assetjats i violentats en la seva intimitat per l'schrage a que legítimament se'ls sotmet els mes pocavergonyes dels seus càrrecs han començat a presentar demandes judicials contra les PAH, el “seu” Ministerio del Interior manipula la policia, que paguem tots els ciutadans, en profit propi per a reprimir el drets fonamentals de llibertat d'expressió i manifestació pacifica i, en el “súmmum” del desvergonyiment mes fastigós i barroer, titllen les PAH de colla de radicals lligats a l'entorn terrorista d'ETA.
No son terroristes, però
radicals si que ho son les PAH perquè van a l'arrel de les coses. De
forma pacifica però amb contundència de fa temps estan tocant el
moll de l'os dels drames que hi ha darrera de les hipoteques que les
entitats financeres van donar, amb enganys i aprofitant-se d'una
vetusta Llei Hipotecaria injusta, a moltes famílies que les hi van
fer creure que eren en temps de suposada bonança econòmica en que
es podien lligar els gossos amb llonganisses, que s'ha demostrat
falsa i que l'estafa de la crisi econòmica ha posat cruament al
descobert.
Ara aquests carallots del
PP clamen al cel pel dret a l'ntimitat d'ells i els seus fills, del
seu dret a no ser molestats, pel seu honor, però, com els estruços,
posen el cap a sota l'ala per no veure (el que no es veu no existeix
per a ells) com amb les seves polítiques atempten contra la
intimitat, el dret a no ser molestats i l'honor de totes les persones
i els seus fills que van començar perdent la feina, el dret a la
salut, a la educació i, finalment, la casa, allò que et dona més
seguretat, un sostre que et fa amo de la teva intimitat i dignitat.
La banda sonora de
“Treballar cansa” del mes d'Abril vol entrar a la “primavera
verda” recolzant i retent homenatge a les PAH amb la cançó “Mi
casita de papel”. Digueu-me “naif” o “kitsch” però em
sembla que reflexa bé la idea de felicitat a la que tothom aspira i te dret.
Al vídeo veureu la
versió de “Los Gofiones” i fent clic a sota escoltareu el
clàssic de Jorge Sepúlveda (com sempre si voleu i us ve de gust)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada