SOBRE CULTURA POPULAR: ELS MISTERIS, LA IMPOSTURA SUBVENCIONADA (amb tot el respecte i consideració)

El juny de l'any 1911 el Rei Alfonso XIII assistia a la cloenda del XXII Congreso Eucaristico Internacional celebrat a Madrid. El 30 de maig del 1919 el mateix monarca presidia l'acte de consagració d'España al Sagrado Corazón de Jesús; consagració renovada pel dictador Francisco Franco l'1 de juny del 1969 amb la presència dels Principes de España Juan Carlos i Sofia. Entre el maig i juny de 1952 a Barcelona es celebrava el XXXV Congreso Eucaristico Internacional que va permetre al franquisme la seva primera apertura al món gràcies a la guerra freda i l'Església Catòlica Apostòlica i Romana. El 16 de desembre de 2015 l'Ajuntament d'Olesa, amb el suport dels grups municipals suposadament laics, Bloc Olesà, ERC i PSC, va declarar els “Misteris” com a "Festa d'interès local".

Sabeu quina diferència hi ha entre tots aquests fets?. Que els congressos eucarístics i les consagracions sacres es van fer en contextos de manca de llibertat religiosa i política en concubinat entre el poder temporal i el poder espiritual, mentre que la declaració festiva d'interès local dels "Misteris" es va fer en un context de teòrica separació de poders gràcies a una Constitució que garanteix l'aconfessionalitat (o laïcitat) dels poders públics.

La proposta festiva interesadament local, es va fonamentar en la llarga tradició dels “Misteris” i el benefici econòmic que reportaria a Olesa l'assistència de visitants d'arreu. I, sobretot, en la possibilitat que el "Col-lectiu Misteris d'Olesa" pogués demanar subvencions per a les seves activitats. ¿és creïble que persones de tot arreu vinguin a visitar la tarda de dijous sant i tot el divendres sant una sèrie d'escenes del Via Crucis, i que siguin capaces d'omplir els calaixos de comerços i restaurants?, ¿quina mena de despeses necessita subvencionar amb diners públics el col-lectiu dels “Misteris”?.

Els Misteris tenen un caràcter religiós catòlic perquè s'exposen imatges pròpies d'aquesta confessió. Ara bé, s'ha de ser creient o no per participar de l'esperit dels Misteris d'Olesa? Molta gent em diu que no, i m'ho crec; però, amb els meus ulls de descregut i, em penso, fins i tot amb els d'algun cristià, veig que no deixa de ser un retorn nostàlgic i acrític a una mostra del nacional catolicisme per part d'algunes persones que els van viure a la seva infantesa i/o joventut

.

Només cal veure la pàgina web del "Col·lectiu Misteris d'Olesa" per donar-nos'en compte: "L'any 1969 amb les noves directrius que es van aprovar en el Concili Vaticà II i també per la decisió consensuada d'alguns sacerdots de la Diòcesi de Barcelona entre els quals hi havia el de la Parròquia d'Olesa, Mn. Jaume Serrano, deixaren d'exposar-se al públic els nostres Misteris, igual que deixaren de fer-se les processons a la nostra vila, entre elles la de Setmana Santa, que van quedar en l'oblit durant dues llargues dècades. (....) Molta gent va témer, fa uns anys, que l'influx conjugat amb una secularització de la societat i de la cultura, i les reformes de Concili Vaticà II, anessin afeblint el fervor del poble, protagonista d'aquestes manifestacions. Gràcies a Déu, això no ha estat així a Olesa de Montserrat.".

És veritat que del 1969 al 2017 ha plogut molt, però si aprofitant-se de la involució que va iniciar el Papa Joan Pau II, es vol tornar a la religiositat, anterior al Concili Vaticà II, d'una Espanya negra dominada pel franquisme, a mi em fa por pel caràcter totalitari d'aquell catolicisme. Però ja s'ho faran, els qui hi volen tornar perquè s'ho creuen i els qui ho accepten sense criteri per quedar bé davant vés a saber qui, o els hi fa gràcia recuperar la "tradició". Afortunadament i contràriament el 1969 cadascú és lliure de creure o fer el que vulgui (si mes no de dret, de fet és més discutible), això si, sempre que no es vulgui imposar al demès de forma clara o amb subterfugis.

Divendres Sant (Olesa de M., 1962). Font: L'Abans

Però no parlo de totalitarisme i subterfugis en va, sinó perquè, i torno a la web del "Col·lectiu Misteris d'Olesa", el rector catòlic es permet dir que "Cal que, en visitar aquests Misteris, fem pregària en bona sintonia amb Jesús i amb tota la comunitat cristiana, en definitiva, amb tot Olesa de Montserrat, que, fidel a les seves tradicions, ha fet possible que arribi fins als nostres dies aquesta bonica tradició" .

De debò pensa el dirigent de l'església catòlica a Olesa que els 24.000 i escaig olesans som tots cristians? Es veu que no hi ha olesans musulmans, ni testimonis de Jehovà, ni protestants i molt menys agnòstics o ateus. Absolutament tots els olesans són catòlics practicants de missa dominical que es creuen i coneixen, fil per randa, els dogmes de la Santíssima Trinitat, la Immaculada Concepció, la Infal·libilitat Papal (quan parla assegut) etc.... i per tan fervorosos seguidors de la Ruta dels Misteris. Per favor a mi que no m'hi barregi. Els respecto i passo pacientment l'anomenada Setmana Santa, però demano el mateix respecte..

A partir d'aquest axioma tot és justificable, fins i tot que l'ajuntament, que s'ha manifestat oficialment laic o aconfessional (és veritat que gairebé per força, com si no s'hi estès constitucionalment obligat), hagi declarat els Misteris festa d'interès local, això si, amb el miratge de què una festa tan arrelada a l'imaginari col·lectiu és visitada per tota una multitud de persones vingudes d'arreu i porta innombrables beneficis econòmics al comerç local.

Ja perdonareu aquest pobre descregut, però em fa l'efecte que amb l'excusa d'un suposat benefici col·lectiu, es vol subvencionar amb diners públics uns olesans electoralment interessants, que tenen tot el dret a manifestar les seves conviccions religioses, interessades o no, però que no deixen de ser personals i, sincerament, penso que el que no es pot fer és vendre amb diners públics l'espectacle i la impostura d'una suposada fe massiva per amagar la realitat d'una Olesa que gairebé no practica la religiositat de la fe catòlica. Com a tot arreu.

Al final he fet meva la màxima de Raimon: “més val no ser entès que romandre callat”. Ja ho he dit, mira.