dimarts, 28 d’abril del 2020

LA SETMANA TRÀGICA A OLESA DE MONTSERRAT. LA REPRESSIÓ


Ja hem pogut coneixer seguint els documents que consten a l'Arxiu Històric Municipal, com va transcórrer la Setmana Tràgica a Olesa de Montserrat (si no, cliqueu aquí i aquí). Però que va passar després?. Seguim-ho també amb els documents de l'Arxiu Històric Municipal.

L'historiador Josep Termes escriu a propòsit de la Setmana Tràgica que a Catalunya ”(...)acabada la revolta, va produir-se una forta repressió, amb centenars de detinguts i sembla que amb dos mil exiliats a França (o fugits, simplement, que després retornaren). Molts lerrouxistes foren interrogats, o processats. E. Iglesias, Zurdo Olivares, Valenti Camp, Guerra del Rio, Ardid, H. Giner. Tots defugiren la responsabilitat en els fets i l'atribuïren a l'anarquisme, refirmaren la seva estima a l'Exèrcit i recordaren l'odi que sentien per ells els de Solidaridad Obrera. Algunes d'aquestes declaracions serviren per condemnar a mort Francesc Ferrer i Guàrdia” (1).

A Olesa hem vist que “Fraternidad Republicana” no va tenir protagonisme en els fets, sinó que, fins i tot, fou un element de col-laboració i control, però com adherida al Partit Republicà Radical (lerrouxistes) en va patir les conseqüències. El 23 d'agost de 1909 el governador civil ordenà a l'ajuntament que clausurés els locals de “Fraternidad Republicana”, ordre que es va complir immediatament, demanant, però, l'alcalde, que es permetés deixar una porta oberta perquè pogués entrar i sortir el conserje, ja que hi tenia la residència, petició que fou denegada. Foren processats per la justícia militar, acusats de rebel-lió el Primer Tinent d'Alcalde Joan Tost Pavia que fugí, el regidor Jaume Ros Tort i el president de la fraternitat Tomàs Canut.

Per altra banda el 23 de setembre es rep un primer requeriment del “Juzgado de Instrucción del Centro de Reclutamiento de Tarrasa nº 65”:

En méritos de la causa que me hallo instruyendo sirvase remitirme a la brevedad posible los certificados de conducta de los paisanos del margen con el fin de poderlos incluir en dicha causa , así como también los nombres y apellidos y señas particulares que pueda reunir referentes a unos vecinos de esa llamados el uno Paulino, el otro José María y el otro el segundo Alcalde, los tres desaparecidos de esa ciudad por resultar cargos sobre ellos en la presente causa a fin de reclamarles por requisitoria
....
Tarrasa 23 Septiembre 1909
El Comandante Juez Instructor
Sr. Alcalde Constitucional de Olesa de Montserrat (rebut el 25-9-1909)
(marge que es diu) Jaime Solsona Font
Amadeo Sastre Valls
José Guixá Pechame
Jaime Ros Tort
Julio (…?) (…?)
Manuel Guillamón Alejandro
Pascual Guillamón Alejandro
Pedro Grau Aymá
José Sagués Delgado
Tomás Dinarés Santandreu
Maria Oleart Bou
Aurora Tort Martells

En dates posteriors, els requeriments s'amplien a més persones: Fidel Martells Carreras, Damian Torras Costa, Francisco Batlló Boada, Miguel Casanovas Oleart, Juan Valldeperas Carreras, Manuel Bonafont i Miguel Dinarés Sanahuja.

De tots ells l'alcaldia expedeix per al jutjat militar certificats de “bona conducta”, excepte per a Tomàs Canut Pros i Juan Tost Pavia que només és de “conducta”(no diu bona conducta). De Miguel Dinarés s'informa que “La conducta observada por el vecino Miguel Dinarés Sanahuja mientras ha permanecido en esta, ha sido un poco incorrecta dado su temperamento bastante nervioso, y que si mal no recuerdo, ha sufrido tres arrestos en la carcel por riñas; y que el referido paisano, en vista de los datos adquiridos, resulta no le vieron en los dias 27, 28 y 29 de julio último entre las masas de revoltosos por decirse estaba enfermo” i per això el jutge insta el metge Antonio Blanxart que certifiqui “los dias del mes de julio en que asistió, al expresado paisano, si estuvo enfermo”. Del jove Juan Valldeperas Carreras certifica que “de unos diez y siete años de edad, ha observado hasta la fecha buena conducta y que si ha hecho una mala acción quizas fue debido a la juventud o a algún individuo que le ha querido mal. De l'expòsit Manuel Bonafont, també de disset anys informa que “vive en el día de la fecha y reside, según noticias, en la carcel de la ciudad de Tarrasa desde los primeros dias de la última semana”. Ja el febrer de 1910, el Jutjat municipal d'Olesa reclama de l'Alcalde la recerca i conducció d'Aurora Tort Martells que vivia al carrer Coscoll nº 27, i el 17 de febrer, l'Alcalde respón que fa dies que no viu a Olesa.

Les actuacions judicials no degueren anar a mès perquè a l'acta del ple municipal del 14 de desembre de 1909 podem llegir que

En este acto el Sr. Mongay propone que conste en acta haber visto con gusto la venida de su compañero de consistorio D. Juan Tost y la de los demas vecinos que estaban presos, eso demuestra que los cargos que les habián hecho no eran ciertos, toda vez que el Tribunal Militar sobresiguió la causa, añadiendo daba las gracias a todas las personas que habían intervenido por la libertad de los detenidos. (...)
A petición del Sr. Carrera se acuerda felicitar al Ejercito Español por la brillante campaña de Melilla y por la paz lograda y que se comuniqué al Exmo. Sr. Capitán General de Cataluña el presente acuerdo participándole al propio tiempo que veria con gusto la Corporación que usare benevolencia con los presos de los sucesos de Julio último.”.

També es va tornar a obrir la seu de la “Fraternidad Republicana” com podem deduir d'aquesta sol-licitut:

Sr. Alcalde Constitucional de Olesa de Montserrat
Muy apreciable Sr.: Deseariamos de su bondad nos permitiese celebrar un mitin pro presos que tendrá lugar en la Fraternidad Repúblicana a las nueve y media de la noche en el día veinte y tres del corriente mes.
Fabor (sic) que esperamos de su bondad vernos complacidos, dandole las gracias anticipadas quedan de V. atento SSS
El Comité Republicano
Presidente
Tomas Canut
....Olesa de Montserrat 21 de Enero de1910

Tanmateix algun ciutadà olesà -que no se sap qui és- quedà exclòs de l'amnistia pel que podem concloure de la literalitat de l'acta del Ple de 22 de gener del 1910:

A renglón seguido preguntó el Sr. Ribas a la Presidencia los trabajos que se habian hecho durante este año a favor del fugitivo de esta villa después de los sucesos y habiendole contestado no se había hecho ninguno, se acuerda nombrar en comisión a los Sres. Mongay y Ribas para hacer las gestiones necesarias a fin de alcanzar la amnistia del que falta a esta población.”.

No deixa de ser curiós que el regidor conservador Ignasi Ribas Durán fos nomenat per aquesta comissió perquè moments abans, en aquest mateix Ple havia manifestat que “estaba conforme en pedir benevolencia con los presos pero no la libertad de todos porqué entiende debe hacerse justicia.”.

I aquestes són les dades de què disposa l'Arxiu Històric Municipal sobre els fets de la Setmana Tràgica a Olesa de Montserrat.

(1) Historia de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, Josep Termes, volum 6, Edicions 62, primera edició en rústica: març de 1999, p. 221