Es
coneix com a SetmanaTràgica
les revoltes populars que succeïren a Barcelona i altres ciutats
industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes -la
majoria obrers pares de família- per ser enviats al Marroc, on el
dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla.
Olesa de Montserrat no en va quedar al marge de la Setmana Tràgica i
segurament en tornarem a parlar. Hi va haver aturades, manifestacions
i, fins i tot, un intent de sabotejar el viaducte del Buxadell de la
línia ferroviària del Nord, que, tot plegat, va afectar la vida
normal de la vila.
Però de moment, confinats com estem, us transcric la carta que vaig
trobar a l'Arxiu Històric Municipal. Una missiva demanant auxili a
l'alcalde i que ens posa de manifest un altre confinament: El dels
burgesos que prenien les aigües sulfuroses de La Puda i a qui els va
enganxar la revolta al balneari.
“ 29 Julio 1909.
Sr. Alcalde Constitucional de Olesa
Muy Sr. mio y de toda mi consideración:
Somos aquí algunos bañistas con mujeres y niños que ansiamos
regresar a nuestras casas, en Barcelona y otros puntos, sin poderlo
hacer porque en su población no consienten el tránsito de
carruajes, sin tener presente el grave perjuicio que nos causan.
Es un deber de humanidad el respeto y la protección a personas
enfermas o delicadas que se encuentran fuera de sus hogares en estas
circunstacias, sin que nada tengan que ver
con lo que sucede y contando que V. no ha de
desatendernos, en nombre de todos le suplico haga valer su autoridad
y su influencia en su vecindario, para que se nos permita y asegure
el paso libre en carruaje, a donde a cada uno convenga puesto que en
ello no hay perjuicio para nadie y por el contrario, nos harian a
todos un gran favor.
…......
Manuel Moreno Churruca”
D. Manuel Moreno Churruca era un militar que havia sigut controvertit governador civil de Girona i Tarragona i que havia dimitit d'aquests càrrecs de forma intempestiva. Els alarmats banyistes devien veure en aquest personatge, d'entre els que allà es trobaven, algú amb autoritat suficient per a gestionar aquest tràngol, però, a la vista del correctíssim i gens autoritari redactat, ni ell mateix ho devia veure gaire clar.
No
he trobat a l'arxiu cap resposta de l'alcalde, ni cap altra actuació
que donés satisfacció a la petició dels banyistes. El més
probable és que molts d'ells es quedessin confinats, si mes no fins
al 2 d'agost, ja que en aquell 1909, segurament sense automòbils que
els dónes autonomia de moviments, l'accés a La Puda solia fer-se
per la via fèrria del Nord, que va estar interceptada pels revoltats
durant tots aquells dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada