En finalitzar el Ple Municipal d'aquest mes de novembre i obrir l'Il-lte Sr. Alcalde el torn de precs i preguntes del públic assistent, va intervenir el ciutadà Jaume Mañà. Va anar a explicar a qui el volgués escoltar el “viacrucis” (locució molt adient a Olesa) que pateixen la seva família i la del seu veí, teòrics ciutadans lliures, iguals i amb drets i deures (bé, els deures no són teoria, sinó constatació pràctica), amb la decissió municipal, que l'Il.-ltre. Sr. Alcalde ha convertit en personal, de col-locar a menys de dos metres de la façana d'ambdós habitatges, uns contenidors d'escombraries. Diu l'Il-ltre. Sr. que la decisió l'ha pres sobe la base d'estrictes criteris técnics, en nom del bé comú i de l'economia municipal.
No entraré en el fons de l'assumpte, la ciutadania amb esperit crític es pot informar abastament entrant al Facebook stop containers i buscant a les webs de l'ajuntament i Olesa Ràdio. Personalment, el relat del ciutadà Jaume Mañà em va semblar versemblant, coherent i sense contradiccions, mentre que el del Il-ltre Sr. Alcalde em va fer l'efecte d'erràtic, contradictori i prepotent. No entraré en el fons, deia, perquè el que m'interessa és parlar d'una altra cosa: M'interessa parlar del mantra o lletania, digueu-ho com vulgueu, “criteris tècnics” com a justificació de tot, amb presumpció irrefutable de veracitat..... “Les decisions no es poden prendre de manera arbitrària sinó que han d’estar basades en criteris tècnics” va respondre amb suficiència l'Il-ltre. Sr. alhora que, descaradament, qualificava de novel-la el relat del ciutadà Mañà.
És clar que ens calen tècnics, però la tècnica pot donar alternatives i solucions diverses als problemes, i a partir d'aquí el polític ha de fer política, que jo entenc com a ètica dels afers públics. Això vol dir valorar i adaptar aquelles alternatives i solucions en coherència amb l'ideari i programa amb que va ser elegit i tenint especialment en compte els principis d'objectivitat, solidaritat i equitat. Preguntem-nos: El dret a la salubritat i al benestar físic i psíquic (així defineix la salut l'OMS) de dues famílies pot estar per sota del fet que uns quants ciutadans hagin de caminar uns quants metres més per deixar les escombraries? La xocolata del lloro del suposat estalvi de 15.000€ que l'ajuntament es gasta en qualsevol fotesa ho justifica? Treure uns contenidors del davant d'uns solars i edificis buits i deshabitats i recol-locar-los una mica més enllà davant les finestres de cases on viuen persones a qui beneficia?. Està clar que el partit que governa Olesa ha valorat que guanyar i mantenir uns vots justifica el malestar i neguit de dues famílies i això no és ni objectiu, ni solidari, ni equitatiu. Com va dir el rei francès Enri IV quan li va convenir mantenir el tron que perillava, “París bé val una missa”.
Personalment, penso que recórrer als “criteris tècnics” per sistema sovint sol ser l'excusa ideal per a polítics mandrosos, pusil-lànimes o que han d'amagar la presa de decisions inconfessables. Mandrosos per no haver de pensar gaire, pusil-lànimes per treure's responsabilitats incòmodes de sobre, o amagar decisions inconfessables com afavorir interessos de particulars, privats, o de partit. No acuso ningú, ni em passa pel cap, però en tot cas si algú se sent al-ludit ja sabrà quina de les tres categories li correspon; soc gat escaldat i fujo de l'aigua freda.
Ah¡ aquest Ple de novembre va ser sucós en molts altres aspectes. En tornarem a parlar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada