En acabar el ple municipal del mes de gener i en el torn d’intervenció del públic, li vaig preguntar al Il-ltre. Alcalde senyor Marc Serradó si era veritat el rumor de què havia deixat la CUP. Primer es va fer l’orni i finalment va dir que no volia contestar perquè el tema no era d’interès general per a la ciutadania.
Home, si tenim en compte que l’article 8 de la Constitució del Regne d’Espanya (per independentistes hiperventilats que no la reconeguin, s’ha de dir que la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República del 2017 li dona validesa jurídica en el mentrestant) diu que els partits polítics són l’instrument fonamental per a la participació política i per la formació i manifestació de la voluntat popular i que el senyor Serradó es va presentar a les eleccions municipals al segon lloc de la llista d'una anomenada Bloc Olesà-CUP que va ser votada per un número significatiu de persones atretes per un programa concret i diferenciat d’altres opcions polítiques, doncs haurem de pensar que potser sí que hi ha un interès, si més no pels seus 2084 votants que es mereixen, per honradesa i respecte, una explicació. Imaginem-nos que el president de la Generalitat abandonés el PSC i no aclarís el perquè; el fet no seria notícia de primera pàgina als mitjans de comunicació per la seva transcendència?. Doncs resulta que el senyor Serradó, dins de l’entramat institucional i representatiu català, és l’alcalde-president d’un municipi de 25.000 ciutadanes i ciutadans amb drets i deures i els seus actes i decisions tenen, en el seu àmbit, la mateixa transcendència pública. Déu-n'hi-do per no ser d’interès general saber si el Sr. Serradó encara forma part, o no, de la CUP i el perquè.
Ja he dit en altres ocasions (cliqueu aquí i aquí) que l’article 84 del Reglament Orgànic Municipal que regula el dret de formulació de precs i preguntes de la ciutadania ha sigut sempre un furóncol al cul dels equips de govern municipal, furóncol que ara té el senyor Marc Serradó que s’ha d’enfrontar a les seves contradiccions. No és el mateix predicar obrir «espais de participació i democràcia directa» (CUP, 14-6-2019) que posar-los en pràctica quan et poden esquitxar; no és el mateix predicar «portar les normatives al límit i que aposten per utilitzar l'eina de la desobediència en cas que sigui necessari» (CUP, 8-4-2019), que ser poruc i apàtic quan pots donar pes a la participació popular perquè t’ajudi a ser valent i portar les normes al promès límit.
Com que qui calla atorga, diu la saviesa popular, és molt possible que el senyor Marc Serradó hagi deixat una CUP que l’obligava a portar a sobre el pes mort de promeses fetes peró difícils de complir quan s’ha agafat la via possibilista de fer seus i defensar acríticament els onze anys de govern del Bloc Olesà i les seves pràctiques. Si, aquell Bloc Olesà que el 2019 va obligar a la CUP a presentar-se a les eleccions municipals perquè, oh, sorpresa¡¡ no feia «un paper d'esquerres i transformador» (CUP, 14-6-2019).
Com deia Groucho Marx, «Aquests son els meus principis. Si no li agraden, en tinc d'altres».
