DISCO SOLICITADO: DE SUS VOTANTES PARA EL PP CON CARIÑO
Les llàgrimes de cocodril de tot l'oficialisme socialista, ja sigui del PSOE, del PSC o de tots el PS autonòmics que vulgueu inclòs el de la munió de fundacions d'estudi que hi giren al seu voltant, em treuen de polleguera. La seva política entreguista i pusil·lànime ha esta el cavall de Troia que ha permès la penúltima reforma laboral i ara em criden a sometent esverats, tot blasmant del PP, per aturar-la. Ho trobo d'un fariseisme hipòcrita escandalós. Peró be, ja que ara m'allarguen la ma de nou doncs apa, anem tots junts, i ells al davant, pel camí de la recuperació dels drets perduts, fins que me la tornin a fotre. Que hi farem, ja els coneixem.
Perdoneu el que pot semblar una rebequeria, però ja desfogat anem cap a la gran mentida: Per activa, passiva i perifràstica el Partit Popular ha afirmat ufanós que el gran objectiu de la reforma laboral es crear llocs de treball, pels aturats, per les dones, pels joves, pels.....(“Lo que necesita España no es facilitar el despido sino fomentar la contratación” no parava de dir el registrador de la propietat ara president del govern)....però ens han donat reducció de les indemnitzacions per acomiadament improcedent per facilitar l'acomiadament dels treballadors mes antics; contractes d'aprenentatge per a treballadors joves (?) de fins a 33 anys¡ amb sous inferiors al salari mínim.; contractes amb un any de període de prova; discrecionalitat empresarial per a modificar i flexibilitzar les condicions de treball (sous, funcions, jornada...), desaparició de l'autorització administrativa dels EROS, inaplicació dels convenis col-lectius., creixent devaluació de la intervenció sindical. etz. etz .....amb la clara intenció de provocar una rebaixa generalitzada de salaris que permetin recuperar el benefici empresarial i una falsa competitivitat ara que no es pot fer devaluant la inexistent pesseta.
Lluita de classes pura i dura que te un reflex pristí quant el ministre d'Economia del Reino de España i antic aturat de Lehman Brothers Sr. De Guindos fa la pilota al comissari homòleg europeu, Olli Rehn, dient-li que es farà una reforma “extremadament agressiva”, per tal d'eliminar instruments i poder negociador col-lectiu i, sobretot, afeblir els sindicats, darrera trinxera de la defensa dels drets socials intolerables per l'extrema dreta econòmica..
I això ho ha fet un partit (popular) que segons la Sra. De Cospedal és l'autentic representant dels treballadors. Ja ho diu l'adagi ple de saviesa “Qui et vol be, et farà plorar” .
Perdoneu el que pot semblar una rebequeria, però ja desfogat anem cap a la gran mentida: Per activa, passiva i perifràstica el Partit Popular ha afirmat ufanós que el gran objectiu de la reforma laboral es crear llocs de treball, pels aturats, per les dones, pels joves, pels.....(“Lo que necesita España no es facilitar el despido sino fomentar la contratación” no parava de dir el registrador de la propietat ara president del govern)....però ens han donat reducció de les indemnitzacions per acomiadament improcedent per facilitar l'acomiadament dels treballadors mes antics; contractes d'aprenentatge per a treballadors joves (?) de fins a 33 anys¡ amb sous inferiors al salari mínim.; contractes amb un any de període de prova; discrecionalitat empresarial per a modificar i flexibilitzar les condicions de treball (sous, funcions, jornada...), desaparició de l'autorització administrativa dels EROS, inaplicació dels convenis col-lectius., creixent devaluació de la intervenció sindical. etz. etz .....amb la clara intenció de provocar una rebaixa generalitzada de salaris que permetin recuperar el benefici empresarial i una falsa competitivitat ara que no es pot fer devaluant la inexistent pesseta.
Lluita de classes pura i dura que te un reflex pristí quant el ministre d'Economia del Reino de España i antic aturat de Lehman Brothers Sr. De Guindos fa la pilota al comissari homòleg europeu, Olli Rehn, dient-li que es farà una reforma “extremadament agressiva”, per tal d'eliminar instruments i poder negociador col-lectiu i, sobretot, afeblir els sindicats, darrera trinxera de la defensa dels drets socials intolerables per l'extrema dreta econòmica..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada