Al 1994 Olesa de
Montserrat va patir un paorós incendi que l'envoltà pels quatre
costats amb grans pèrdues materials i ecològiques. Per tal
d'oblidar les desgracies, al desembre la revista olesana“L'Opinió”,
agafant un caire de revista del cor, va enviar al Germà Petit del
Capitán Trueno a Paris a fer un reportatge en exclusiva sobre la
boda de L'Infanta Elena i D. Jaime de Marichalar que aleshores
residia allà. D'aquell reportatge van sortir unes declaracions, que malauradament no es van confirmar però que podien haver
canviat el futur d'Olesa de Montserrat. Aquest bloc recorda l'exclusiva 18 anys després.
Aconseguir en exclusiva
per a totes les olesanes, i només per a elles, els secrets de la
boda de l'lnfanta Elena amb D. Jaime de Marichalar explicats pel
mateix nuvi, ens ha costat una aferrissada lluita amb l'”HOLA” i
“LECTURAS”; encara ens fa mal la canyella de la cama dreta de la
puntada de peu que ens va donar en Jaime Peñafiel, però la
seriositat i el rigor de “L'Opinió” s'han imposat i han valgut
la pena tots els maldecaps soferts. Les declaracions que ens ha fet
aquest home que ha sigut capaç d'apartar del cor de l'Infanta al
genet Luis Astolfi i a l'Arxiduc Jorge de Habsburgo, ens porten a
reviure una bellíssima historia d'amor que faria empal-lidir
d'enveja a la mateixa princesa Sissi.
D. Jaime personalment ens
obre la porta del seu apartament parisenc -aquest Paris encisador on
tantes vegades s'han trobat els dos enamorats-. No es gaire gran,
però decorat amb el bon gust que tenen les persones educades en la
sensibilitat, sense estridències, amb la austeritat que sempre ha
caracteritzat la noblesa espanyola amb solera. D. Jaime es alt com un
Sant Pau però elegant a l'anglesa, la ratlla dels pantalons ben feta
i un batí de seda que porta com aquell que no vol amb naturalitat.
Ens convida a seure i
comença a parlar donant-nos una agradable sorpresa: “-No es cierto
que la boda serà en Sevilla. Doña Elena y yo hemos decidido
casarnos en Montserrat. Mi futuro suegro me dijo que Jordi Pujol le
telefoneó para felicitarle y le recordó “Majestad , digale al
yerno “que no es home ben casat qui no duu la dona a Montserrat”.
Esta il-lusionat com un nen la nit de reis – no ho pot amagar i se
li nota-; explica amb delit els preparatius de la boda que tant Doña
Elena com ell, cuiden al mínim detall com per exemple el seu vestit
de noces.
Amablement ens convida a
que l'acompanyem al sastre, un conegudíssim artesà del vestir que
ha abillat les mes importants famílies reials sense tron que han
escollit la dolça França per viure el seu trist exili: els Savoia,
els Romanov, els Palhevi.... Mentre Don Jaime s'emprova es deixa
fotografiar per a les lectores de “L'Opinió”. No para de
sorprendre'ns. El nuvi vestirà un uniforme de gala de Mosso
d'Esquadra molt adequat a la terra i al lloc on es celebrarà la
cerimònia nupcial. Un preciós conjunt de pantaló, gec i armilla
d'elegant blau marí tot enrivetat de vermell, una faixa també
vermella envolta la masculina cintura i el cap cobert amb un barret
de copa de la mateixa tonalitat que el vestit; per calçar unes
elegantissimes espardenyes amb betes de seda morades . Tot plegat li
dona un aire marcial que ajuda a ressaltar la botonada daurada del
barret, punys i gec.
De tornada al seu
apartament, mentre el cotxe travessa els Champs Elysees i passa per
davant de la Tour Eiffel, li anem preguntant detalls de la boda que
ell contesta sense cap mena de recança: “-Los presupuestos de la
Casa Real no estan muy boyantes y el banquete se realizará al aire
libre en un sitio cercano a Montserrat llamado Olesa creo – el cor
ens dona un bot-, en el Areni del Molino o algo así. Hay barbacoas y
parece ser que este año han acumulado mucha leña y carbón por
allí”. El menú será adequadissim al marc:
“-Hogaza del Ordal tostada al
perfume de ajo con tomate al gusto.
-Costillitas de lechal braseadas al
aroma de olivo.
-Vino: Tinto Berichó cosecha de
1994”.
Ens hem d'acomiadar de D.
Jaime i ens sap greu, ens ha robat el cor amb la seva exquisida
educació i amplia cultura, com ja fa temps que ens el té robat
l'Infanta Elena. Viuran a Paris aquesta parella d'enamorats, i no deu
ser perquè no trobin casa a Madrid, a casa el sogre hi caben tots.
Hi ha qui diu que el cert es que D. Jaime no vol canviar el seu
treball amb contracte fix al Crèdit Suisse per un contracte temporal
a Espanya.
El Germà Petit del Capitán Trueno
Enviat especial de “L'Opinió” a
Paris
1 comentari:
Molt interesant aquest recull historic, molt bo.
Publica un comentari a l'entrada