 |
| Chicho Sánchez Ferlosio |
Aquesta cançó del 1964 no ha sigut mai un “hit parade”, ni ha estat mai als “Cuarenta principales”, però es va cantar i escoltar molt fa anys; en determinats ambients i llocs, diguem-ho clar : reunions clandestines al camp, assemblees de treballadors, manifestacions, gresques de diumenge al “Abuelo” de Barcelona, quan després tornaves a casa mig “carregadet” emparat amb l'anonimat que et donava un tren ple de gom a gom....La cantàvem amb més embranzida que la que li dóna el seu autor Chicho Sánchez Ferlosio, és cert, cridant, potser bramant perquè voliem dir a tothom les nostres irrebatibles raons. Ara no la sento mai, enlloc. Potser és que no cal perqué ja no hi ha raons irrebatibles per a cantar-la?. ¡Ah! jo no la cantava el 1964 si no el 1973, no em feu tant vell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada