"M'AVORREIXEN ELS ATEUS PERQUÈ SEMPRE PARLEN DE DÉU", VA DIR L'ALCALDESSA I ES VA QUEDAR TANT AMPLA.

"Catalunya serà cristiana o no serà."
(Atribuït al Venerable Josep Torres i Bages, bisbe de Vic, a la "Tradició catalana", 1892)

"La Nación española considera como timbre de honor el acatamiento a la ley de Dios, según la doctrina de la Santa Iglesia Católica, Apostólica y Romana, única verdadera y fe inseparable de .la conciencia nacional, que inspirará su legislación."

(Ley de Principios del Movimiento Nacional de 17 de maig de 1958)

Font: Ajuntament d'Olesa de Montserrat

Ja veieu que hi ha doctrina per a tothom.

El grup municipal de MOVEM OLESA va presentar al ple del passat 22 de setembre a la consideració dels regidors una moció titulada "Per la convivència, la pluralitat i la tolerància. Reafirmem la laïcitat de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat". Era necessària aquesta moció de reafirmació laica?. Considero que si i miraré d'explicar-me.

No em feu dir l'any perquè no el sé, però l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat es va adherir als motius i objectius del Conveni signat el dia 15 de desembre de 2004 entre la Generalitat de Catalunya i la Lliga per la Laïcitat i es comprometia a separar les actuacions pròpies de la gestió municipal de qualsevol manifestació de caràcter religiós (vegeu http://www.laicitat.org/html/mocio_aj.htm). Malgrat això, si mes no en els darrers dos anys si la memòria no em falla, el govern municipal del BLOC OLESÀ, considerat pel regidor Jordi Martínez en una tertúlia radiofònica, com a precursor "avant la lettre" de les actuals confluències d'esquerres, no ha acabat d'entendre que vol dir aquesta separació d'actuacions.

Només cal veure com per la festivitat de Santa Oliva l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat

Font: Ajuntament d'Olesa de Montserrat

presideix en corporació oficial, escortats per dos policies locals uniformats de mitja gala, el seguici i posterior ofrena floral a la santa on un ministre de l'Església Catòlica Apostòlica i Romana beneeix l'ofrena municipal. Fins i tot intervé l'alcalde o alcaldessa, que al discurs de l'any 2015 va voler deixar clar que aquell acte religiós era una mostra d'"olesanitat". També cal esmentar com a la Setmana Santa del 2015, des d'Olesa Radio Emissora Municipal en una entrevista radiofònica, l'alcalde d'Olesa de Montserrat va convidar a "tots" els olesans a participar en els actes  religiosos que realitza l'Església Catòlica Apostòlica i Romana. O bé com en el ple municipal del 16 de desembre de 2015 l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va declarar els "Misteris" (exposició pública d'imatges de la passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist) festa d'interès local. Tampoc hem d'oblidar com en un altre ple de no recordo quin dia i mes del 2016 l'alcaldessa d'Olesa de Montserrat va dir, visiblement molesta per la intervenció d'un regidor de l'oposició, que "La Passió" és de "tots" els olesans (es referia a l'obra teatral sobre la passió i mort de Nostre Senyor Jesucrist no al patiment del conjunt dels ciutadans olesans).

Amb aquests antecedents d'actuacions preconstitucionals i/o anticonstitucionals de caràcter totalitzador de la societat olesana, plural i diversa, em sembla que estava justificada de sobres la moció per reafirmar la laïcitat de l'ajuntament olesà presentada per MOVEM OLESA. El que no té tanta justificació, al meu entendre, és el resultat de la votació i les explicacions de vot dels diferents grups municipals. Perquè la moció es va aprovar, si, però ¡fixeu-vos bé! per tres vots a favor, un en contra i ¡catorze abstencions!; hi va haver tres absències (a favor: dos del BLOC OLESÁ i un de MOVEM OLESA, en contra: un de CiU -encara es diuen així-, abstencions: nou del BLOC OLESÁ, dos del PSC, dos d'ERC i un del PP). És preocupant que tres partits que es consideren d'esquerres i que, sembla, en el paper consideren als ciutadans iguals, lliures i fraterns, obviïn el fons de la moció que és, ni més ni menys, que garantir que, en l'àmbit municipal, no hi hagi ingerències en l'espai públic amb l'ostentació de simbologia confessional per part de càrrecs públics, electes o no, que han d'eximir-se de cap implicació confessional pública, reservant els actes de culte als quals els dugui la seva consciència a l'estricta esfera de la privacitat, en virtut de què, com mana l'Article 16 de la Constitució, cap confessió té caràcter estatal. Lluny d'això, van justificar la seva abstenció amb arguments totalment peregrins i clientelars: bàsicament que a Olesa no hi havia conflictes, ni enfrontaments religiosos (és cert), que a l'ajuntament s'escolta i es rep a tothom (faltaria més), que hi ha actes tradicionals de caràcter religiós assumits per la societat i entitats religioses que fan un servei (sense cap mena de dubte, però ¡ah!, aquí està la veritable mare dels ous de la seva actitud abstencionista).

L'argument definitiu, però, pare i mare de tots els arguments, segurament inspirat en la famosa "conspiracion judeo masonica comunista internacional" el va oferir la Sra. Alcaldessa quan va donar a entendre que tot plegat era cosa d'ateus i descreguts. ¡Ah! va ser un fabulós cop d'efecte. Al final de la seva intervenció, ens va fer una mostra d'erudició, i citant "Opinions d'un pallasso" del premi Nobel de Literatura del 1972 Heinrich Böll va concloure "M'avorreixen els ateus perquè sempre parlen de Déu", meditable reflexió si no fos que tenia trampa i ens va amagar que la cita començava dient "Els catòlics em posen nerviós perquè juguen brut". Home, jo, que no em considero totalitari com el BLOC OLESA, no em crec que tots els catòlics juguen brut, però hi ha alcaldesses que sí.