LA COMPLICADA LAÏCITAT DE L'AJUNTAMENT D'OLESA DE MONTSERRAT. LA MISSA DE NADAL I LA VARA DE L'ALCALDE, UNA HISTORIA OLESANA DEL 1910

Al meu entendre, el laïcisme a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat és un problema no resolt. Només cal veure el resultat de la discussió i votació de la moció "Per la convivència, la pluralitat i la tolerància. Reafirmem la laïcitat de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat" presentada pel grup de MOVEM OLESA al ple municipal del passat 22 de setembre (si voleu, cliqueu aquí sobre i llegiu).

Un intent d'estudiar el salisme a Olesa de Montserrat fa que em capbussi a l'Arxiu Històric Municipal en la lectura i anàlisi dels llibres d'actes municipals des del 1909. De moment només he arribat al gener del 1911 i no vull fer categories d'anècdotes puntuals ni treure conclusions prematures, però d'aquest tan curt període de temps he pogut llegir uns quants fets i actuacions que, sense tenir un lligam directe amb l'estudi que pretenc, ens mostra una sinuosa i contradictoria relació de l'Ajuntament amb l'Església Catòlica que va des d'una posició totalment subordinada a entreveure's l'inici d'actituds crítiques per part de regidors republicans, sobretot amb l'entrada a l'ajuntament de Joan Tost Pavia del Partit Republicà Radical l'1 de juliol del 1909.

Aixi, veiem com les invitacions del rector de la Parròquia de Santa Maria a què els regidors assisteixin en corporació als oficis religiosos de Setmana Santa, Corpus Christi, Festa Major i Nadal són acceptades sense discussió. Trobem acords del ple municipal perquè l'Ajuntament es faci càrrec del cost dels ciris que portaran els regidors a les processons i de les despeses que suposin el sermó de la Festa major i fins i tot "Que por la alcaldia se contrate la orquesta de esta villa que por turno le corresponda, para tocar en las funciones religiosas que se celebrarán el día de Corpus Christi; y que se le pague la suma que percibió del año último, del capítulo noveno del actual presupuesto.". 

Es produeix una inflexió, però, al Ple del 21-12-1909 en que hi va haver, sense exit, un intent per part del regidor del Partit Republicà Radical Sr. Joan Tost Pavia, que posteriorment seria alcalde, de qüestionar l'assistència en corporació a actes religiosos; dic sense exit ja que "despues de una larga discusión en la que tomaron parte varios Sres. Concejales se pasó dicha invitación a votación nominal, la que fue aceptada por los Sres. Marinello, Carrera, Bou, Cortada, Jorba, Gotsens y Canals y rechazada por los Sres. Tost, Astor y Llongueras.". A partir d'aquesta data cada vegada que la Parròquia convida als regidors a assistir a actes religiosos sovint es produeixen vives discussions entre conservadors i republicans posant-se a votació la invitació i quan aquesta és rebutjada ens trobem que, malgrat tot, els conservadors normalment hi assisteixen exhibint la insígnia del càrrec de regidor.

En aquest sentit, un fet anecdòtic però significatiu es produí el Nadal del 1910, quan Joan Tost exercia l'alcaldia accidental per la mort de l'anterior alcalde Josep Canals. El Ple municipal del 19 de desembre va decidir, sense discussió i per evitar polèmiques, acceptar la invitació de la parròquia a assistir als oficis religiosos de Nadal, però "dejando en libertad de acción a los Sres. Concejales para que fuera el que lo tuviera por conveniente.".

L'alcalde accidental Joan Tost Pavia no hi va assistir als actes religiosos, però si ho va fer el conservador Joan Jorba Matas ¡portant la vara de comandament de l'alcalde!. El Ple del 2 de gener de 1911 va ser tens. L'alcalde accidental va posar el crit al cel (mai més ben dit) i el regidor es va considerar autoritzat a portar la vara perquè la invitació parroquial havia estat formalment acceptada. Transcric com va quedar reflectida la polèmica a l'acta del ple:

"A continuación la presidencia participó a los reunidos que el día de la fiesta de Navidad del Señor, el concejal Sr. Jorba hizo uso en la función religiosa de aquel día, sin su autorización ni consentimiento de la vara insignia de su autoridad y que siendo una extralimitación de atribuciones preguntaba con que derecho se había practicado.
Tomada la palabra por el Sr. Jorba, manifiesta que si usó de dicha vara o insignia de la Alcaldía fué por indicación y de acuerdo del Sr. Casas y demás Concejales que habían asistido a la expresada fiesta religiosa, añadiendo que le fue entregada dicha vara por el alguacil del Ayuntamiento Lorenzo Gotzens. Llamado este expone que habiéndole mandado sacar dicha vara, lo hizo asi dejandola sobre la mesa.
El Sr. Ribas dice que el alguacil lo es del Ayuntamiento y no solo del Sr. Alcalde y solicita se lea el acuerdo del Ayuntamiento en que se dio cuenta de la invitación del Sr. Cura Párroco. Leido el indicado acuerdo hizo uso de la palabra el Sr. Casas manifestando que le extrañaba se diera al hecho tanta importancia, contestándole la Presidencia que mientras él ostente la representación de la Alcaldia procurará se respete la Autoridad que el cargo significa y que no es quién un Sr. Concejal para atribuirsela sin estar autorizado expresamente.".

La cosa va arribar al Jutje de 1ª Instancia i Instrucció de Terrassa que el 9 de gener de 1911 va enviar a l'Ajuntament el següent ofici: "Espero merecer de V. se sirva librar y remitir certificación en que conste el último acuerdo que se hubiere tomado por la corporación de su presidencia respecto a concurrir a funciones religiosas, a fin de que surta sus efectos en el sumario que instruyo sobre usurpación de funciones."

Encara no sé com va acabar tot plegat. El que si puc dir es que des de la lluita inicial d'aquells laïcistes olesans poc s'ha avançat (si no s'han fet passos enrere) en 105 anys des del moment que en ple 2016, la moció més amunt esmentada per la laïcitat de l'Ajuntament d'Olesa es motiu d'abstenció per part de 12 regidors presumptament d'esquerres.