En
els darrers dies els mitjans
de
comunicació (o millor, de persuasió) de tota mena ens han volgut
alegrar les festes amb l'acudit graciós de què
l'atur
ha baixat un dotze per cent i s'estan creant llocs de treballa punta pala..
Quina barra¡¡¡. Una vegada estem captius i desarmats, els grans estafadors que s'han enriquit a costa nostra amb el que han anomenat "crisi econòmica" ens tornen a oferir treball com a solució dels nostres mals, diuen. Almoina per anar mal vivint en un nou i aterridor paradigma social (rieu-vos de la pel·lícula Mad Max), a on la suficient rotació de la precarietat els permeti mantenir-nos en un constant estat de por i faci que ens enfrontem entre nosaltres pel repartiment de les engrunes com a condició necessària del seu continu engreixament. ¡Treball!, paraula que deriva de la llatina "tripalium" que definia el que no era res més que un instrument de tortura.
Ens explica el Gènesi que la desobediència d'Adam i Eva Déu la va castigar amb l'expulsió del Paradís i condemnant-los a guanyar-se el pa amb la suor del seu front, és a dir, treballant. Sabem que al frontispici de la porta d'entrada al camp d'extermini d'Auschwitz els Nazis, amb un cinisme esgarrifós, hi van posar el lema "Arbeit macht frrei" que es pot traduir com "el treball us fa lliures". O, si voleu més dades sobre el caràcter malèfic del treball, només cal llegir el que va escriure Napoleó: «Com més treballin els meus pobles, menys vicis hi haurà. Jo sóc l'autoritat [...] i estaria disposat a ordenar que el diumenge, després dels oficis, les botigues obrissin i els obrers anessin a la feina». Malparit¡¡¡.
S'ha dit que els avenços exponencials de la tècnica i la ciència permeten reduir enormement la quantitat de treball necessari en els processos productius de manera que és possible repartir aquest treball entre més persones en jornades més curtes tot assegurant-nos l'imprescindible per a una vida digna.
Ben al
contrari, de forma insensata, els ociosos propietaris dels mitjans
de
producció ofereixen una bogeria de contractes temporals, treball
parcial, i una elevada rotació de la mà
d'obra
que els hi garanteixen un mercat de treball i un repartiment dels
temps de treball molt desiguals obligant a treballar moltes hores a
qui per torn li toqui mentre a la resta, com a exèrcit de reserva
intimidant, els manté amb subsidis insuficients o a mercè de la
caritat o la beneficència, tot plegat en interès
d'una
economia alliberada del pes de tot el que sigui social que, segons
diuen, causa crisi i recessió com a coartada de la veritable
estratègia que no és
mes
que recompondre el procés
d'acumulació
capitalista .
Hem d'acceptar aquesta lògica? Fa temps que he deixat de sentir en el discurs de l'esquerra real i del sindicalisme la vella i bella consigna de "treballar menys per a treballar tots (i totes)". Penso que és una farsa, un engany, que el treball sigui el model perquè la persona s'integri a la societat, es sociabilitzi, aconsegueixi l'èxit i es pugui moure cap a dalt dins l'escala social. Si mes no, actualment, el treball (i/o, paradoxalment, la seva manca) només produeix frustració, malaltia mental i corrosió del caràcter individual i social.
Hem de socialitzar l'oci. Bertrand Russell, persona gens sospitosa d'esquerranisme, ja ho va teoritzar l'any 1932 a l'escrit "Elogi de l'oci" i deia que "la idea de qué el pobre disposi de
 |
| Bertrand Russell |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada