 |
| El primer consistori democràtic de Sant Feliu de Llobregat i dirigents socials encapçalant el 1979 la manifestació unitària reclamant l'ambulatori. (Font: "Sant Feliu de Llobregat. Identitat i Historia", 2002) |
Ja
fa més de deu anys, el dijous dia 14 de 2011 va haver-hi una
manifestació a Olesa de Montserrat. La resposta ciutadana a la
convocatòria de "Assemblea
Justícia Social" contra les conseqüències de l'ERO de Mútua de Terrassa
al CAP d'Olesa de Montserrat (pel cap baix, eliminació de l'atenció
d'urgències a les nits i caps de setmana) va ser prou bona, es va fer un
llarg recorregut pels carrers i es va fer veure a molta gent. Per
mesurar d'alguna manera, em penso que no m'equivocaria gaire si digués
que els manifestants haguessin omplert el Teatre de la Passió.
Jo
hi era. I ara que?, li vaig preguntar en acabar, a un regidor del Bloc
Olesà membre del govern municipal. Vam coincidir que caldria donar
continuïtat, organització i eficàcia al bon treball iniciat per
"Assemblea Justícia Social" i sense protagonismes de ningú, anar
urgentment cap a la concreció d'una plataforma amplíssima i organitzada
del teixit social (de tota mena: associatiu, recreatiu, cultural,
polític, sindical....)
olesà per a donar forma i contingut al "front comú" i poder arribar
"fins a on faci falta" contra unes mesures "que perjudicaria greument
l'atenció sanitària a prop de 24.000 persones" com va anunciar
l'aleshores alcalde d'Olesa Sr. Salvador Prat del Bloc olesà. Les
paraules entre cometes són textuals de l'alcalde Prat dites el 2011.
Insisteixo en el 2011.
Deu anys després, a Olesa de Montserrat es
continua perjudicant greument l'atenció sanitària de, no prop de
24.000, sinó ja prop de 25.000 persones, perquè seguim sense serveis
sanitaris i farmacèutics d'urgències, no hi ha coordinació fiable entre
el CAP d'Olesa i el servei hospitalari de referència a Martorell, manca
personal mèdic i sanitari mentre la gestió sanitària privada de la Mútua
de Terrassa prima l'ús dels seus propis centres en comptes dels més
propers a Olesa. Deu anys després continua governant el Bloc Olesà sense
solució de continuïtat, ha sigut alcaldessa la Sra. Pilar Puimedon
i ara l'alcalde és el Sr. Miquel Riera, i les relacions de l'ajuntament
amb la Conselleria de Sanitat i la Mútua de Terrassa manquen de
resultats i s'han limitat a frases fetes en condicional: "ens han dit
que...", "ho estudiaran...", "miraran de....", "si tinguéssim competències....",
"la pandèmia...". Mentre, el Bloc Olesà, suposat partit d'esquerra
alternativa, radicalment democràtic i participatiu que dona suport al
govern municipal, s'ha oblidat d'aquell "front comú" i de l'"arribar
"fins a on faci falta" de fa deu anys; fins i tot ha sigut incapaç de
donar suport i participar en la jornada de lluita per la sanitat pública
del proppassat 30 de juny a on era cridat pel pacte escrit que té amb
Catalunya en Comú (de nou incomplert).
Per recuperar el que hem perdut, penso que és important en
aquest moment i situació concreta tornar a l'esperit del 2011 i crear
aquest procés de participació i mobilització ciutadana amb el clar
lideratge d'un alcalde i un consistori net d'hipoteques que com una mena
de "primum inter pares" (primer entre iguals) ho impulsi. Complicat, però, amb un govern municipal i un Bloc Olesà al·lèrgic al teixit associatiu i una oposició acrítica i apagada.
Permeteu-me
que faci memòria de les mobilitzacions que vaig viure a Sant Feliu de
Llobregat el 1979 per aconseguir el primer ambulatori de la ciutat. Les
plataformes ciutadanes van protagonitzar una lluita en complicitat
directa i sense fissures amb el primer consistori democràtic, l'alcalde
Francesc Baltasar no va dubtar a encapçalar les manifestacions i la
ciutadania no va dubtar a acompanyar al seu alcalde, fent pressió, als
processos de negociació que es van produir. Amb èxit per cert.
Modestament, opino que aquest és el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada