OLESA DE MONTSERRAT PATRIMONI DE LA HUMANITAT

 

"Arte povera". Matalasos i paret (2021, tela sobre ciment)

El desembre del 2000, al número 102 de la desapareguda revista L'Opinió d'Olesa vaig publicar aquest escrit que malgrat els vint-i-un anys que té em sembla que està fresc com una rosa.

OLESA DE MONTSERRAT. UN MUSEU AL CARRER

  Olesa de Montserrat no es pot resignar a ser coneguda només per La Passió.; la globalització també afecta a la cultura i cal donar-nos un aire de modernitat que el drama sacre no és capaç de transmetre. Per això fa temps el nostre ajuntament, amb la prudència que caracteritza als bons gestors, de mica en mica, sense presses per a no provocar reaccions indesitjables de patums intel-lectuals encarcarades, està impulsant una agosarada política d'imatge cultural que de segur esdevindrà marca de la nostra vila.

  

El gran repte que s'ha imposat és transformar el municipi en una mostra permanent d'una de les corrents més avantguardistes, informals i revolucionàries de l'art contemporani: L'anomenat “ART POBRE”. Aquest concepte neix com a reacció al mòn tecnològic i es caracteritza per la utilització de materials considerats tradicionalment no aptes per a l'expressió artística, en un intent d'ampliar les possibilitats de percepció estètica de l'espectador, tot convertint-los en protagonistes principals de l'obra en dotar-los de noves propietats plàstiques que fins ara no havien tingut. Es trenca d'aquesta manera amb una “visió mística de l'art com a entitat superior i hegemònica a favor d'una concreta crítica del sistema interior i exterior” en paraules del seu teòric Germano Celant.

(2021)

    Així doncs, dintre d'aquesta operació cultural i d'imatge de gran volada, els olesans hem vist com per tot el casc urbà s'hi han instal-lat grans escultures que utilitzant butaques, cadires i diversos mobles vells, televisors, rentadores, somiers i matalassos, sacs de runa, vaters i bidets trencats etc. han creat tot un nou “look” que dona a Olesa un aire de modernitat, lluny de la carrincloneria que fins ara havia dominat. S'ha procurat no discriminar a cap barri i aquestes mostres d'”Art Povera”, com s'anomena d'origen aquest corrent artístic, les trobem a Les Planes, Sant Bernat, Nucli Antic etc., evitant qualsevol mena d'elitisme i formant-se en l'entorn urbà una perfecta simbiosi entre l'efímer de la matèria rebutjada per l'home, paradigma de depredador, i la seva transsubstanciació en objecte expressiu.

(2021)

   Tothom ha fet seu aquest repte. D'aquesta manera Olesa s'ha transformat en una contínua “performance” a on els ciutadans més desinhibits, seguint l'exemple municipal actuen i fan de qualsevol objecte obres d'art “minimalistes” deixant per terra artístics papers arrugats, paperines enllardades, bosses de plàstic, closques de pipes o, en un “súmmum” d'expressivitat artística, fent cagar els gossos al mig de les voreres, cagarades que altres trepitgen amb delit, de manera que els seus moviments, salts i imprecacions formen una coreografia, que es transforma en una mena de dansa ritual iniciàtica d'una força plàstica que ni la Fura dels Baus ha estat capaç de superar. En definitiva, un poble convertit en museu permanent però, paradoxalment, en constant canvi, és el resultat d'aquesta imaginativa i encertada iniciativa.

    Olesa de Montserrat ha de donar a conèixer aquest patrimoni únic i irrepetible, perquè pot ser una font de creació de riquesa si se'n fa una promoció adequada i agosarada. Per això L'OPINIÓ llença la campanya “OLESA PATRIMONI DE LA HUMANITAT”. Que tenen les esglésies de la Vall de Boí, les restes romanes de Tarragona que no tingui la nostra fantàstica col-lecció d'”Art Pobre”?. Envieu-nos les vostres adhesions. Gràcies.

El Germà Petit del Capitán Trueno

Crític d'art de L'OPINIÖ