El
divendres 8 d'abril a l'auditori de la Casa de Cultura d'Olesa, vaig
assistir a l'Audiència Memorial d'Olesa. Aquest és un projecte de
la Diputació de Barcelona com ""exercici de
memòria pública amb l'objectiu que fets silenciats puguin ser
explicats en públic" i fer-ho des d'un punt de vista plural,
des de l'inici de la Guerra Civil fins a la instauració de la
democràcia després de la dictadura franquista..... (i) que a Olesa
els testimonis se centrarien sobretot en episodis relacionats amb la
Guerra Civil i la primera etapa del franquisme."...."amb
els testimonis dels besnets, per tant, familiars de quarta generació
de les persones víctimes de la Guerra Civil"....."aquests
testimonis són importants per conscienciar i sensibilitzar la
població més jove i treballar perquè "els fets del passat no
tornin a succeir en el futur"",
segons detalla la pàgina web de l'ajuntament.
Crida
l'atenció que un acte d'"exercici de memòria pública...de
fets silenciats... des de l'inici de la Guerra Civil fins a la
instauració de la democràcia.." a Olesa, se centri
cronològicament només des de la guerra a la primera etapa del
franquisme, obviant que el dictador va morir el 1975 amb les presons
plenes de presos polítics i aplicant la pena de mort a lluitadors
antifranquistes (sense oblidar que el règim dictatorial va durar de
fet fins al 1978). En la intervenció institucional de l'alcalde es
va reconèixer que s'anava tard i això explica que hagin de ser els
familiars de quarta generació (besnets) qui facin aquest exercici de
memòria. Però és que sempre anem tard a Olesa en qüestions de
memòria democràtica: Es va trigar dinou anys després de la mort
del dictador, a retirar el Monument als "25 años de paz",
trenta-tres a rehabilitar i homenatjar al seu alcalde Fèlix
Figueras, assassinat pel feixisme, quaranta-un per canviar el nom de
la Plaça del Terç de la Mare de Déu de Montserrat i quaranta-set
el carrer d'Alfons Sala... i encara pengen serrells; perquè a Olesa
en els trenta-sis anys de dictadura no només va haver-hi víctimes
directes de la guerra i dels camps de concentració, també hi va
haver "maquis", protagonistes de lluites obreres i socials
del franquisme mes tardà represaliats, o, fins i tot, tota una
societat que conscientment o inconscientment estava mutilada en els
seus drets pel ferri control ideològic i religiós condicionant la
qualitat del seu futur democràtic que, ara, és present. També s'ha
d'esperar que la quarta generació dels que vam viure el darrer
franquisme faci el nostre exercici de memòria?. Per què aquesta
singularitat olesana?.
També crida l'atenció el suposat
"bonisme" de l'acte i de l'anomenat "punt de
vista plural", equiparant
els suposats dos bàndols en la responsabilitat dels terribles fets,
el mite-fal·làcia de les "dues espanyes". No hi ha hagut
mai "dues espanyes" sinó la imposició fèrria i violenta
de privilegis per part de les classes poderoses des de la guerra del
francès de 1808, si mes no (sí, 1808, heu llegit bé) . Totes les
morts violentes són reprovables, però de les que es van produir a
la rereguarda republicana per part d'elements incontrolats als
primers mesos de la guerra, cal preguntar-se quines injustícies
havien trasbalsat aquest país perquè és desfermes aquell odi
contra les classes privilegiades i la religió catòlica, cal
preguntar-se si s'haguessin produït aquells fets execrables de no
ser pel cop d'estat feixista i la República hagués fet camí. Cal,
doncs, que els descendents d'aquelles víctimes s'adonin que els
responsables primers de la seva mort van ser els revoltats contra la
legalitat republicana, teòricament els seus, ningú més. Ells van
recuperar privilegis i patrimoni fins i tot amb escreix, mentre els
perdedors van recuperar la misèria i el menyspreu. Si no són
conscients d'això, difícilment es pot parlar de reconciliació i
reparació, perquè una cosa és el descontrol en moments confusos i
altra la repressió i el terror institucionalitzat, metòdic i
sistemàtic dels facciosos que va durar trenta-cinc anys pel cap
baix. És partint d'aquestes premisses que, com va dir l'alcalde,
"els fets del passat no tornin a succeir en el futur".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada