dilluns, 18 d’abril del 2022

LA MEMÒRIA DEMOCRÀTICA DESMEMORIADA



    El divendres 8 d'abril a l'auditori de la Casa de Cultura d'Olesa, vaig assistir a l'Audiència Memorial d'Olesa. Aquest és un projecte de la Diputació de Barcelona com ""exercici de memòria pública amb l'objectiu que fets silenciats puguin ser explicats en públic" i fer-ho des d'un punt de vista plural, des de l'inici de la Guerra Civil fins a la instauració de la democràcia després de la dictadura franquista..... (i) que a Olesa els testimonis se centrarien sobretot en episodis relacionats amb la Guerra Civil i la primera etapa del franquisme."...."amb els testimonis dels besnets, per tant, familiars de quarta generació de les persones víctimes de la Guerra Civil"....."aquests testimonis són importants per conscienciar i sensibilitzar la població més jove i treballar perquè "els fets del passat no tornin a succeir en el futur"", segons detalla la pàgina web de l'ajuntament.

    Crida l'atenció que un acte d'"exercici de memòria pública...de fets silenciats... des de l'inici de la Guerra Civil fins a la instauració de la democràcia.." a Olesa, se centri cronològicament només des de la guerra a la primera etapa del franquisme, obviant que el dictador va morir el 1975 amb les presons plenes de presos polítics i aplicant la pena de mort a lluitadors antifranquistes (sense oblidar que el règim dictatorial va durar de fet fins al 1978). En la intervenció institucional de l'alcalde es va reconèixer que s'anava tard i això explica que hagin de ser els familiars de quarta generació (besnets) qui facin aquest exercici de memòria. Però és que sempre anem tard a Olesa en qüestions de memòria democràtica: Es va trigar dinou anys després de la mort del dictador, a retirar el Monument als "25 años de paz", trenta-tres a rehabilitar i homenatjar al seu alcalde Fèlix Figueras, assassinat pel feixisme, quaranta-un per canviar el nom de la Plaça del Terç de la Mare de Déu de Montserrat i quaranta-set el carrer d'Alfons Sala... i encara pengen serrells; perquè a Olesa en els trenta-sis anys de dictadura no només va haver-hi víctimes directes de la guerra i dels camps de concentració, també hi va haver "maquis", protagonistes de lluites obreres i socials del franquisme mes tardà represaliats, o, fins i tot, tota una societat que conscientment o inconscientment estava mutilada en els seus drets pel ferri control ideològic i religiós condicionant la qualitat del seu futur democràtic que, ara, és present. També s'ha d'esperar que la quarta generació dels que vam viure el darrer franquisme faci el nostre exercici de memòria?. Per què aquesta singularitat olesana?.

    També crida l'atenció el suposat "bonisme" de l'acte i de l'anomenat
"punt de vista plural", equiparant els suposats dos bàndols en la responsabilitat dels terribles fets, el mite-fal·làcia de les "dues espanyes". No hi ha hagut mai "dues espanyes" sinó la imposició fèrria i violenta de privilegis per part de les classes poderoses des de la guerra del francès de 1808, si mes no (sí, 1808, heu llegit bé) . Totes les morts violentes són reprovables, però de les que es van produir a la rereguarda republicana per part d'elements incontrolats als primers mesos de la guerra, cal preguntar-se quines injustícies havien trasbalsat aquest país perquè és desfermes aquell odi contra les classes privilegiades i la religió catòlica, cal preguntar-se si s'haguessin produït aquells fets execrables de no ser pel cop d'estat feixista i la República hagués fet camí. Cal, doncs, que els descendents d'aquelles víctimes s'adonin que els responsables primers de la seva mort van ser els revoltats contra la legalitat republicana, teòricament els seus, ningú més. Ells van recuperar privilegis i patrimoni fins i tot amb escreix, mentre els perdedors van recuperar la misèria i el menyspreu. Si no són conscients d'això, difícilment es pot parlar de reconciliació i reparació, perquè una cosa és el descontrol en moments confusos i altra la repressió i el terror institucionalitzat, metòdic i sistemàtic dels facciosos que va durar trenta-cinc anys pel cap baix. És partint d'aquestes premisses que, com va dir l'alcalde, "els fets del passat no tornin a succeir en el futur".